dimarts, 2 de juliol de 2013

PEDALS DE FOC:::::::::NON STOP!!!!!!!

PEDALS DL MON...PEDALS DE FOC
A veure......Pedals de Foc.....ok, si, NON STOP......mmm...això es una altre història, i dona per molt molt!
Bon començament, per intentar dir, que en el minim espai possible, hauria de poder-se explicar el que vam viure aquest cap de setmana tant intens, en el que tot i tenir la majoria de companys fent relax ja, i fent sortides nocturnes amb sopar inclòs, com l'Arnau i Eloi, o esmorzars de relax i coca a Perafita, com en Miki, Comellas, Xevi, i Pro....tres de nosaltres erem a Viella. Jordi Alberch, Jordi Sanchez i Cristian, amb una assiència genial, la Berta!


El divendres ens presentavem justets a Viella justets de temps, però suficient per assitir al Breefing, on ja ens adelantavem, que tot i poder-se dur a terme la carrera, hi havia punts on s'havia d'anar amb molt de compte. El millor del dia abans, es trobar companys, saludar-los, fer broma......Jaume Ribosa, Ignacio, Jordi Prieto, Pasku, Laura, etc.......companys del foromtb que ha esset un plaer coneixel's....en fi poc que no us imagineu.
Tocava anar a dormir aviat, que van ser les onze de la nit, però a poc de les quatre de la matinada el despertador ens despertava ja....començava un dels dies mes durs de l'any, sinó el que mes!
Esmorzar, intercanviar opinions, i nervis potser? en el meu cas, no.....molt refiat de com hi arribavem, i esperant aconteixaments, que de fet, així va ser.
A les 4:50h erem a la sortida, fosc, nit negre, però que la llum dels focus dels que en pocs minuts estarien pedalant, no deixava veure amb claredat:)



Poc abans de sorir......
La idea era clara, sortir amb cap, el que passa, es que tot i això, a la sortida, es impossible veure a algu i reconeixe'l...l'estress, era elevat tot i esperar-nos per davant, casi 230 kms. Tot i això, a les primeres rampes direcció al Tunel de Viella, per cert, principi dur dur, i com que les sensacions eren de no anar afogat, vam pujar a bon ritme. En Jordi Alberch a roda, i a mesura que pujavem, anavem endavant...be, be. A partir de la sortida del tunel, i desprès de 2 kms de baixada per carretera, ens desviaven ja cap el cami típic a vora el riu, espectacular l'aigua,..on amb en Jaume Ribosa, agafavem un bon ritme...tant, que sense adonar-me ( no vaig mirar enrrera ni un sol cap a partir del tunel ), m'havia quedat casi sol, i amb el track sense estar operatiu encara ( estalviava bateria jeje ) va tocar apretar per agafar el que anava just davant, que duia bon ritme, i feia impressiò de saber on anava....fins que el cami es va acabar! i es que hi va haver un punt, on de ben segur hi va haver una mica de "lio". Vam sortejar-ho com, vam poder, i gas.....gas que no va durar gaire, ja que de cop sentia un "PSSSS" i si, el neumatic de darrera es quedava en res! ua.....sinó som enlloc i ja estem aixi? uffff...paro. m'ho miro, i pintava malament..:( res, desmuntar roda, camera i a tornar-hi, en total potser 7 o 8 miuuts, tampoc era tan greu. Lo curiós, era que ni en Jordi ni en Jaume m'havien adelantat mentre reperava, aqui vaig deduir que hi havia hagut el 'lio' que comentava abans, el que no quedava tan clar, era qui havia guanyat temps si ells, o els que haviem passat per l'altre banda...total, ara tan era ja de fet. En Jordi Sanchez m'atrapava quan casi estava de reparar, es sorprenia, no m'esperava allà tan aviat, però res, em vaig enganxar amb ell, i el grupet que anava, i amb l'idea de recuerpar algo de temps, vaig començar a preperar el Track perque em tocaria quedar-me sol mes d'un cop......però...Sorpresa!!!! no hi havia track!! uffff, provant totes les pantalles, tots els pius, i mentre, vigilant no distreure`m i caure...em començava a desmotivar, no podia ser que les coses anessin tant malament, no podia ser. El mes greu , però, estava per venir, i es que un cop passat Vilaller, noto la roda de darrera molt tova, massa, me la començo a mirar mentre no deixo de pedalar, i si, descaradament havia punxat la camèra, poc, perque perdia molt en mica en mica, però punxada ho estava segur. En aquest punt, si que el cap va dir....seguim? no seguim? m'hagessin dit llavors, que acabaria la Pedals, i de veritat, no m'ho crec. Li comento amb en Jordi el problema ( en Jordi A, aleshores deuria estar força endavant ja ) i el pobre, intenta animar-me, perque poca cosa mes podia fer, necessitava una coberta nova, i ell no en tenia!!! paro a inflar ( tot això sempre sense Track ) em marxen els que em marcaven el cami, però com que es pista sense complicacions en quan a seguiment, em relaxo una mica, encara que perdo estona, al cap de poc els torno a atrapar, però coronant, es impossible segui, em toca tornar a inflar..,,els perdo de vista, i la unica referència que tinc, es que puc segur el sender fins queno hi hagi cap trencant..i aixi ho faig, però la roda, perd i perd i perd, toca parar...inflar..i esperar a algu que vindui per darrera perque em fagi de gui amb aquest tram. mentre espero, aprofito per remanat el Garmin, o descobreixo que no tenia activa la pantalla del GPS amb la configuració, error imperdonable...però vaja, que al aconseguir arreglar em GPS, em dic a mi mateix.....a saber on ets, ni el temps perdut ni el que perdre fins a arribar a algun lloc on pugui canviar la coberta, però jo avui acabo això si o si...I durant 50 kms ( fins al km 80/90 ) la unica solució es parar a inflar cada 10 minuts aproximadament, adelanto gent, em tornen a adelantar mentre inflo, i aixi durant kms i kms. Una odisea amb tota regla, això si, els dos cops que vaig parar a que m'atrapes algu per darrera, per poder seguie e l track, i cada cop que parava a inflar ( inflar una 29 amb manxa de mà es per agafar-hi cadira ) aixecava el cap, i m'adonava de on era dia espectacular, i vistes impresionants....era la unica cosa, que em feia aguantar en carrera. De fet, la Pedals, amb 3  hores tan sols, havia passat de Objectiu, a Repte, si, nomès acabar era un repte ja.
En Jordi arribant a Espot
Em vaig ficar al cap intentar atrapar en Jordi .A, que ell pensaria que estava a davant! això es lo bo! la referència al Coll de l'Oli eren mitja hora per davant. Em " despedia" d'en Jordi.S, i endavant!
El desgast va ser considerable, segur, perque vaig pujar tots els Colls amb bonissimes sensacions, i amb molt gas, i a sota del Coll del Triador, havent disfrutat abans d'una baixada de Coll de l'Oli espectacular, m'hi plantava amb molta força. El començava a ritme, diria que molt bo, el que no imaginava, o millor dit, recordava, es que era tant tant llarg, i de fet no es que defallís, crec que de l'avituallament de baix, al de dalt, em van sortir 1:15 min, no molt ràpid, però lent tampoc, el que passa es que allà, i sense saber-ho casi, em vaig acabar de buidar. Els canvis de ritme que havia dut fins llavors, els acabaria pagant.
Però vaja, a dalt el Coll del Triador mateix, i coronant, per fi, contacto amb en Jordi, evidentment sorprès, on hi estava emb en Jordi Prieto, bona benvinguda vaig tenir allà dalt! en Jordi estava animicament KO, fisicament estic segur que no ( sinó no haguès acabat no?) , animant-lo però, vam arrencar, i a fer la part mes pesada de la Pedals, tota la part alta del Triador, no s'acaba mai! Llavors, descens impresionant i ràpid cap a Espot, i la bona noticia que allà ens hi esperava la Berta! 
A partir de llavors, el Xip va ser ja un altre, s'havia acabat tot, les presses, les ganes de fer res important, nomès era important acabar....n'hi havia algun mes que pensava con nosaltres, l'Ignacio, portava una estona allà, i no tenia cap pressa en continuar! tambè anava tocadet ja:)
Desprès dels 10 minutets parats, ens despedim de la Berta, de la genial companyia fins llavors d'en Jordi Prieto i de la resta que estaven allà, i continuem......no massa per explicar ja.....passaven els kms lents, però passaven, disfrutavem del cami del Calvari, relament es una passada de sender, renegavem amb algun tram de carretera, ens animavem mutuament, i de tant en tant ens adelantava algu. Descaradament el ritme era baixissim....però i que, no? Arribem a Alòs d'Isil, i sabem que ens queda pujar a Montagrri i ja casi ho tindrem. Pujada suau, però llarguissima, sort que el temps va acompanyar, perque tot i anar mental i fisicament molt malament, encara tenim temps de disfrutar d'algun tram de la pujada, i es que realemt es espectacular. Quan arribem a Montgarri, ni tan sols menjem, una mica de liquid i au, a arrossegar-nos l'ultima mitja hora....Plà de Beret...i ara si, disfrutar d'un descens impressionant ( a mi em va sobrar nomès la part de pedres del riuet que ens van fer baixar ) la resta, genial....que fins i tot arribant a Viella, per carretera, ens permetia assaborir que ja estavem. Que havia costat molt! que el cap havia hagut de ser fort, però que ja estava.....14:14min i posició 37 i 38.....amb la odissea viscuda, no estava malament, però...... tan era ja.
De l'arribada en si, poc a dir. impressionant les sensacions, i moments per assaborir una mica ja, el que haviem fet......nosaltres vam anar a la dutxa ràpid, però la Berta es va quedar per si arribava en Jordi Sanchez, que si, va arribar al cap d'una hora desprès, amb algo mes de 15 hores i posició 60....i la veritat, molt sencer.
Tot i la mala experiència del mati, passades unes hores, allò era una anècdota ja. Les carreres son aixi, i no sempre es te tot de cara..... vam aconseguir acabar els tres, que no es poc, a les 8 desl vespre del dissabte, no podiem demanar mes!
Per no allargar-ho mes, i resumint, en traiem una lectura d'un cap de setmana espectacular, que durant uns dies, farà que oblidem la BTT alguns,  el que no oblidarem, segur es el que vam viure aquest 29 de Juny del 2013! Graciès Jordi's per fer pinya amb aquest mini equip d'amics, i gràcies a tots amb els que vam intercambiar encara que fossin dos paraules nomès. La Pedals de Foc es dura, si, molt, però te algo, .........que potser l'any que ve, ens la fa repetir:)




2 comentaris:

JORDI ha dit...

Cristian cristian cristian....quina sort en vaig tenir de tu.
Acabar la pdf amb tu és un honor.
I veure com podies tirar més i et quedaves al meu costat no te preu.
Per aixo i per moltes altres coses...aqui tens un amic per sempre.

INDEPENDENT BIKE - Torello- ha dit...

:):):):):) GRACIES JORDI!!!!

MOMENTS

MOMENTS

MOMENTS