dimecres, 10 d’agost de 2016

ALPS....Millor Viure-ho....

Croix de Fer.....podies estar-hi hores---mirant
 Doncs si, ara si puc dir que he visitat un dels llocs que em feia mes il-lusió visitar ( en queden altres, està clar ). Vam planificar poder estar aqui, al Desembredel 2015....en plè hivern.
Ara....sis mesos desprès, i havent estat a tots els objectius que teniem programats, puc dir que ja sigui amb bici, amb moto, amb cotxe, o inclús en plan running, aquesta zona es un lloc per visitar, descaradament.

Enllaç del Glandon a la Croix de Fer....espectacle.
EL viatge es llarg desde Catalunya, unes 7 hores fins a St.Jean de Maurienne. Nosaltres ho vam fer de nit, per arribar-hi a les 7 del mati. I la veritat, només arribar a lloc, no ens ho vam rumiar gaire, vam fer el Check In a l'Hotel, vam agafar bicis, i tal com haviem plantejat, i anant del tot a cegues, ens en vam anar a buscar dos cims mítics, Col du Glandon i Col de la Croix de Fer...tan sols 60 kms, però voltant els +1700m.....era tota una icògnita el terreny, i les sensacions desprès del vaitge.......però desprès de trobar a on iniciava el Coll, i passar els 8 primers kms, t'adones que allà on ets, no es un lloc qualsevol, i que val la pena no deixar escapar ni un minut...

La vegetació comença a desaparèixer a mesura que vas pujant, per quedar-se nomès una fina capa d'herba,  que quan t'acostes als 2000 metres d'altitud, passa a ser tan sols pedra grisa i negre...
Al primer alt dels que ens esperàvem la resta de setmana, ja palpavem el que acabaria essent habitual, i es que son Colls de muntanya molt llargs, sempre per sobre dels 15 kms.....el doble de qualsevol dels que tenim aqui aprop nostre.....i tambè i sobretot, tambè ens adonavem que tots començen suaus, però acaben enfilant-se moltissim...el Glandon en concret, tenia els 5/6 últims kms per sobre el 10% de desnivell mig.....perque us en feu una idea, es com un Bellmunt o un Bracons, amb la diferència de que aqui, ja portes pujant 10 kms al 6/8% de mitja....vaia com dos St.Bartomeu del Grau, junts......

Lacets de Montvernier
EL Galndon, desde dalt, es espectacle pur...es que estic segur que fins i tot a aquells que no els hi agrada la muntamya, acabarien enamorats del paisatge...la part curiosa del dia o lloc, es que el Galndon i la Croix de Fer, queden molt de costat, a no mes de 4 kms...baixes 2kms, en remontes 2 mes...i arribes a la Croix de Fer...que per si ho havies oblidat, et remata en l'efecte vistes....mes que suficent com per afrontar el descens fins a l'Hotel, de mes de 20 kms....i que ens portaràn al final del dia, amb un somriure molt molt gran....i amb sensació d'haver encertat dies i objectiu.

Al dia seguent, i al llarg de tota la setmana, vam poder fer tot tal i com haviem planificat....o sigui, diumenge, al dia seguent,  ens tocava ruta llarga...Dos objectius Claus, Lacets de Montvernier, i Col de la Madeleine.....

Col de la Serenne, impossible que una fot reflexi el que veiem nosaltres....
Dels 4 kms dels Lacets, poc puc dir que no se sapiga ja...una carretera que la veritat, m'agradaria coneixer al tio que la va dissenyar, jeje, espectacular, sense cap dubte.....però la sorpresa, es que ens portava al Col de Chaussy, un desconegut, i que la veritat, no va deixar indiferent a cap de nosaltres...el que venia desprès però, si que era conegut...Col de la Madeleine....que es corona a 2000 metres d'alçada, i entre que les sensacions meves, eren genials en quant a rendiment, i que la pujada era simplement espectacular, em plantava a dalt, junt amb l'Albert, amb un vist i no vist, la resta, Eric, Jaume i Tina, trigaven poc mes, Genial. Reconec, que aquests dies, he assaborit d'una manera especial el que implica tenir un punt de forma macu....i es que poder pujar i enllaçar colls d'aquesta magnitud, d'aquesta manera, i amb aquesta "facilitat" es molt molt gratificant....a mes, un cop Coronat el Madeleine, el dia ens regalava una temperatura i un Sol espectaculars, impossible de no aprofitar......... o sigui que un cafetó a 2000 metres d'altitud..i cap avall altre cop. Passariem per davant l'Hotel, però voliem pujar un altre coll puc conegut, tot i que el Tour l'ha visitat en diverses ocasions....la Tossuire. Anavem a cegues pensant que que era curt i suau, no ens l'haviem estudiat, i.....pam, casi 18 kms de pujada! lo bo...que arribavem a final del dia amb el punt que m'agrada, o sigui, una mica cuits....110 kms i +3400m..no esta malament oi?
Aquest dia, per cert,  la bici de la Tina va tenir un petit problema amb el Canvi....Shimano DUra Ace di2 trencat........i a 800 kms de casa, i a un pais on la tecnologia amb bicis no es lo mes usual....es preveia mala solució......Dilluns intentariem trobar-la.

Dia 3.....La idea era fer un dia de canya i un de relax...entre cometes el Relax....o sigui, si el dia abans havien tocat 110 kms...dilluns tocava menys.......Ens llevavem aviat...buscavem opcions per fer un canvi de Di2 a la Scott SolAce de la Tina. Reconec que ho vaig arribar a verure complicat, de veritat, però al final, una botigueta del costat de l'Hotel, que no tenia casi de res el pobre home, però que va posar una voluntat enorme i amb dos dies ens va aconseguir un canvi Ultegra Di2,, i  a mes mentre, ens va llogar una bici a preu "especial".....vaia que un cop trobada la solució, vam agafar la bici de lloguer,  la vam carregar a la furgo i ens en vam anar a Le Bourg d'Oisans....l'objectiu???....Alpe D'Huez.
Ens posavem a pedalar a les 15h......i per cert, el tram de cotxe, ens va permetre veure la Vall del Galndon per darrera...i ufff Espectaucular! muntanya, Llacs....vaja, lloc per visitar...sense cap dubte.

Alpe d'Huez direcció la Serenne
.....Alpe d'Huez....14 kms, durs de Coll......calor a mes no poder....gent i cicloturistes a dojo, i jo,  començant a pujar amb un gas que al-lucinava i tot...evidentment l'Albert el deixava de banda, i m'extranyava que l'Eric i en Jaume no estiguessin allà donant guerra, però com que se que en res me la tornaràn a "fotre"...aprofitava el Gas que em notava...i es que pujar a Alpe d'Huez així, notant que cada km que passa el fas amb el mateix gas, es una sensació que feia mesos que no notava...Potser l'Addict que m'ha deixat la Tina aquests dies te part de Culpa ( quines ganes de que siguem octubre per tenir ja a les meves mans l'Addict Disc 2017, i començar a posar-la al meu gust ), però es que inclús a la última part, faltant 2 kms, em va venir tope de gust pujar a Plat...i es que la sensació, era de velocitat molt alta tot i el 8% aproximat que deuria tenir aquesta última part. No ho se, però simplement genial......que si a mes, ho rematem, que la Tornada a Le Bourg d'Oisans, la vam fer per un bastant desconegut Col del la Serenne, nomès es pot resumir el dia com a espectacular.....per cert, vam aprofitar per fer algo de turisme i quedar-nos a sopar a Le Bourg mateix....i es un poble amb força ambient, recomanable tambè, per que vulgui veure aquesta zona dels Alps Francesos.


Dia 4....Col Du Telegraphe....i Col du Galibier.
Si cada dia pensavem que ho haviem vist tot, resulta que el que passava en realitat era que cada dia li donavem mitja volta mes a l'experiéncia de visitar aquesta zona. El Telegraphe macu, però be, crec que lo bo del Telegraphe, es  el que te enganxat al costat, i es que el Col Du Galibier, deixa sense paraules a qualsevol....19 kms de ascenció, mitja de pujada que no arriba al 7%, fàcil no? doncs prova-ho!!! els últims 8 kms literalment et destrossen. Puc assegurar, que sense un punt minim de gas, aqui dalt hi pujes mes per la sobredosi de paisatge, que per força de cames. Quin espectacle de vistes, com podia ser que no hagues estat mai aqui? no ho se, el que si se, i clarissim, es que vull repetir....2642metres d'altitud, us podeu imaginar el pisatge oi? Va ser coronar, i juraria que allà dalt hi vam passar uns 20 minuts, i es que no cada dia s'està a un lloc així...inclús el descens per tornar a 'casa', el vam fer sense estress, ràpid si, però assabornit moltissim cada revolt de baixada.
A sobre, un cop casi erem a l'Hotel, i per recomanació d'en Miki, ens vam atrevir a explorar un  coll que ja ens va avisar que no era dur, pero que podia marejar...Col Du Mollard. No se quantes paelles tenia, o te....juraria que mes de 25, fins i tot a Strava, quan amplies el recorregurt, al-lucines...i es que els revols de pujar i pujar no s'acabaven, i a sobre, les meves sensacions, intactes...amb gas....
Col del Telegraphe
El Resum del dia es va quedar amb 128 kms i +3000m....i evidentmet K.O a l'hotel...com a apunt, dir que no vaig dur cap mena de recuperador....vaig tirar de Cacaolat i Llet d'arrós i trossos de xocolata 70% negre, i la veritat, malament no va anar, encara que prefereixo no aconsellar-ho a ningú, a no ser que sigui adicte a la Xoco.......ahhh, si, evidentment alguna galeta tambè la feia caure....no m'agraden passsss  jejeje.

Evidentment, el dia 5, va ser recovery total, 60 kms casi plans, que ens van permetre descobrir alguna part que no hagessim dit que ni existia, i com que no ens agrada assentar el cul a nosaltres, no que va....ens vam passar mes estona assentats que pedalant el dimecres. De fet millor, perque el dia seguent, ens quedava la Guindeta, la rematada del "somni"......Col d'Isoard i Col de l'Agnello.....

Dia 6...ens llevavem molt aviat....tot carregat a Furgo, i direcció a Briançon. Així de feliços erem, que no teniem ni idea que durant el recorregut, haviem de travessar el Tunel del Montblanc amb la Furgo....a Google nomès haviem vist que haviem de fer 80kms per arribar a Briaçon...val la pena remarcar-ho, perque travessar el Tunel, costa 57€...fffff jejeje.
A les 8 i poquet, erem ja a Briançon....ens quedava la rematada final, i es que voltariem els 130kms.


El Col de l'Isoard comença casi desde el centre de Briançon....son 19 kms amb la tònica general dels Colls dels Alps...començen enganyan-te...suaus, amb vegetació, amb molts cicloturistes rodant ( cada dia de fet aixó ). Les sensacions, tot i portar mes de 500 kms i mes de +10000, les notava bones....de fet, m'extranyava que sobre el km 6, em quedes sol pujant, tot i que no va durar gaire. Tan l'Albert com l'Eric i en Jaume ( la Tina sempre pujava un tros mes enrrera, encara que reconec que a molt bon ritme ) m'atrapaven de seguida, i per primer cop en tots els dies, un francés s'ens 'picava'....la veritat que quan em van atrapar per darrera, l'Albert va collar un punt, que vaig intentar seguir...i nomès vaig aconseguir aguantar un km......ritme massa alt per mi, l'Eric i el Francés, el van aguantar mes, però no gaire mes estona, perque al cap de res, vaig veure com irremediablement sel's hi escapava. Em van venir ganes de portar el meu cap una mica mes al límit quan ho vaig veure, i tot i potser ser un dels Colls dels Alps que vaig pujar mes 'collat'.....el resultat va ser  bo....atrapar casi la roda de l'Eric, i deixar el Francés un trosset enrrera....que per cert, el tio no era coix no, pedalavaaaaaaaa......! Per cert, el cim i últims 5 kms de l'Isoard, sense paraules....sobretot la vessant Sud...impressionant.

Encaravem ja l'Agnello..amb mooolta calor. I es que 20 kms de pujada, per arribar a 2744m d'altitud, no era cosa fàcil...nomès cabia una possiblitat....moooolta calma per pujar, i aixi ho vam fer tots ( val si, uns mes i uns menys de fet ).

Isoard
L'Agnello es senzillament impressionant, tan per la vall per la qual va ascendint, com per la propia altitud del Coll...Realment quan vas acostan-te a la part alta, t'adones que estas pedalant per una zona gens comuna.....la falta de vegetació a mesura que l'Altitud es va fent evident...i sobretot la pedra pissara negre i gris...et dona sensació de paisatge llunar...lo millor es el fet d'arribar a dalt, i poder estar 20 minuts obervant el paradis, que asseguro que si el dia acompanya, val la pena fer-ho, el retorn del patimet de pujar, torna amb escreixos....de fet, i com la majoria dels colls de la setmana, inclús la baixada pots gaudir...Em costa molt exterioritzar o intentar transmetre sensacions de com es viuen llocs aixi...al cap i a la Fi, es la meva manera de veure-ho tal i com explico aqui, però està clar que no tots ho vivim igual, el que si estic segur, es que això no pot deixar indiferent a ningú....

Col de l'Agnello
El dia l'acabavem tornant a Briançon amb138 kms i +3400m...nomès ens quedava l'última part del viatge....120 kms de Furgo, fer nit al petit poble de Sault, que per cert, que dificils son els francesos....arribar a les 20h del vespre a l'Hotel, i poc mes i no ens fan el Check In....
L'objectiu d'aquesta petita parada, era pujar el divendres al MontVentoux...pujar i baixar, per veure aquest lloc tan especial  de 1922m d'altitud.
Ens  hi vam apropar ben aviat al mati....de fet, a les 8 i poquet del mati, ja estavem pedalant, ( si si ritme frenétic hem dut aquests dies ), i es preveia un dia que tot i fresquet, seria ideal. Res mes lluny de la realitat.
Desprès d'adonar-me el que arriba a agradar aquest lloc a la gent que practica cicloturisme, i es que durant els 10 primers kms, no vam parar d'avançar gent i mes gent, vaig poder veure que el famós MontVentoux es durissim......son 19 kms....volta els 1650m positius amb aquest 19 kms....i evidentment, això vol dir que a algun lloc o altre, la cosa ha de ser dura....Per mi te dos parts molt ben direnciades....fins el km 13 es durissim, mitjana del 9/10%.....a partir d'aqui, que coincideix amb la part mes espectacular. la tipica blanca que hem vist amb milers d'imatges al Internet, es la mes suau...volta el 7%. El que no estava previst, almenys jo no ho tenia, va ser el vent que feia....d'entrada fort....quan vaig veure que faltaven 5 per coronar, ja em va començar a fer patir una mica, quan faltaven 2 kms, ho vaig començar a veure 'pelut'...fins i tot em vaig treure la cala i sabata d'un dels pedals ( mai ho havia fet això,,,ffff ) perque les fortissimes rafagues de vent em donava la sensació que em tirarien, però em deia a mi mateix que havia d'arribar a dalt per almenys inmortalitzar el moment amb una foto... i a mes l'Albert, Eric i Jaume, eren per davant, o sigui que es deuria poder pujar segur......quan faltava un sol km....vaig pensar uffff...foto no en podrè fer perque el vent se m'endú a mi i al telefon no se on..però pujar, pujo....si falta 1 km nomès!!!!   endavant....però es que quan faltaven 500metres, si si, 500 metres desprès de 19 kms....estava pensant que estavem bojos..i just al pensar això, veig l'Albert que esta baixant, i cridant diu que ell s'ha quedat a 100 metres però que gira, que allò es de bojos...( jo feia estona que ho pensava, jeje ) no rumio mes...giro i avall...Un tròs avall trobo la Tinal i dic que fagi el que cregui, però que el meu consell descarat es que giri, que s'hi pot tornar algun altre dia, encara que empipi no poder arribar per tan  poca cosa....però era la millor opció, segur. Nomès en Jaume i Eric han aconseguit coronar 100%....el pitjor? no poder arribar a dalt,i sobretot, no poder veure l'espectacle d'aquest coll desde dalt..lo Millor? que hi ha excusa per tornar....

Soparet a Le Bourg d'Oisans desprès d'Alpe d'Huez
Desprès de l'Odisea...nomès queda tornar a casa...i això crec que no es tan interessant no? i mes després de la pallisa que he escrit avui.....reconec que es llarg, ho sento!!!!! Costa molt resumir aquest tipus de Vivences....i ei, m'he contingut moltissim! per ganes hagués escrit mes, jeje...

Aquest dies, ja a la Plana, torno a tocar de peus a terra, tinc ganes de sortides tan cap al Pirineu, com cap a la costa Brava, i crec que les dues opcions, cauràn....
A mes, estic inmers ja, en plè procés de la Bici de carretera 2017....Sense anar mes lluny, avui crec que junt amb en Marci ( Fanatik ), hem deixat llesta la tria de Rodes...Zipp 404 FireCrest Tubular Disc....els perifèrics..casi estèn llestos, nomès falta decidir manillar....i el Grup si les dates d'entrega, no son estratosfériques, serà l'Sram Etap Disc.....però be, això potser es mereix una entrada amb mes detall, d'aqui uns dies no???  per avui ja n'hi ha prou!!!

Que segueixin les VACANCES!!!!!!!



Espectacle.. de vistes

Col de la Selenne......pintoresc!!!!!!

Agnello.....no coment!!!



Cap comentari:

MOMENTS

MOMENTS

MOMENTS