diumenge, 19 de juny del 2016

PEDALS DE FOC NON STOP 2016

Només fa una estona que he arribat a casa.....encara estic assaborint moments d'ahir, i crec que en tinc per dies, i es que mes de 13 hores a sobre una BTT, i recorrent casi 220 kms per la Vall d'Aran, donen per molt.
La idea de tornar a Pedals, era una cosa que feia ja dos anys que em voltava pel cap, això que reconec, que l'any passat, o era fa dos anys? jejeje, desprès de l'Ultrabike, amb 230kms , on amb en Jordi Alberch, vam fer el que potser es el mes gran dels reptes que he fet mai, vaig prometre que no tornaria a fer Ultradistància. Però es que PDF es diferent, es única en TOTS els sentits, enganxa, et fa patir, en mil moments et passa pel cap plegar, però no entens perque, aqui, a Pedals , el cap es torna automàticament dur i robust......jo, a dia d'avui encara no he trobat explicació, però el que si es veritat, es que ahir, viag sumar la meva tercera PDF Non Stop, i el millor de tot, poder dir, que he pogut acabar les tres......que a nivell personal, asseguro que el benestar es màxim...

Es dona la casoalitat, que de l'última vegada que vaig estar a Viella, m'en va quedar molt bon record, la companyia ( tota ), hi va fer molt, precisament en Jordi Alberch, tambè va ser un puntal important aquell dia.
La questió, es que tres anys després, hi he tornat, i aquest cop, tambè, amb una companyia inmillorable, Albert Rifà, Eric Camps, Jaume Reig, Albert Crosas, Oscar Prera i Albert Jimenez.
Ho vam decidir al Desembre, i es algo del que no t'en comences a fer la idea fins que no es va acostant el dia....i quan t'en adones, ho tens allà, a tocar.
La setmana prèvia, no va ser gaire optimista respecte al temps, i evidentment a l'hora de la veritat, la cosa va ser com estava prevista. Ja el dia abans, desde l'organització ens avisaven que seria un dia dur, i si, ho va ser, i molt!!!


Divendres sobre les 23h de la nit ens ficavem al llit, i el despertador sonaria a les 3:30...uffff, dormir 4 hores per afrontar 220 kms de BTT no es el mes aconsellable, però el viatge, el Briefing, Sopar etc...comporta aquestes coses....
M'agrada expressar, que en dies aixi, abans de tancar les cortines, i que definitivament tanqui els ulls per anar a dormir, m'agrada moltissim assaborir el moment, i pensar que vull estar allà, al mateix lloc, però 24 hores després, poguent reviure tot el que el dia m'hagi donat, i si...aquest cop, ho vaig poder fer, i ho aconsello....son 5 minuts mentals per reviure tot el que has viscut,  que no tenen preu...


Esmorzavem sobre les 4h de la matinada, i a les 4:45h estavem ja a linea de sortida apunt d'afrontar el que ens venia. Just abans de començar, començava a ploure dèbilment, uoooo, però res, sortim. Per cert, mai havia dut tanta roba de recanvi a sobre per afrontar algo amb bici, vaja, que la idea era fer-la si o si, encara que acabaria essent un interrogant molt gran.
La primera Pujada, de Viella al Tunel, que ja casi casi rumuntes 600m positius, van ser amb molta calma, mooollltaaa, juraria que vam sortir de la meitat endarrera, amb zero estress. Sabia que al Tunel de Viella, que pica sempre amunt, i que te uns cinc kms, la cosa s'estiraria. Els de davant haurien marxat ja, però es que ells no eren el nostre objectiu, i menys en un dia com el que es preveia.

Al tunel, nomès vam fer que desitjar que al sortir, aquella pluja fina de l'entrada, hagués desaparegut, però va resultar que no, que literalment, estava diluviant. Ja haviem vist a algu, a mig tunel, girant cua, però no pensava que la cosa fos tan greu. Allà, just qua la cosa es va posar de veritat lletja, ja va ser l'últim cop que vaig poder veure l'Eric i l'Oscar, i es que es van parar a posar el Xubasquero, i cap de nosaltres ens en vam enterar.

A les 5:40 de la matinada, diluviant, ens miravem amb l'Albert, i tremolant de fred, molls de veritat,  i puc dir que ni per un moment vaig pensar a girar. Incompresible sabent com soc amb la pluja i el mal temps, però es que a mes, ni l'Albert, ni Jaume ni Crosas, van pensar-ho tempoc...simplement genial, encara que qualsevol que amb un minim de coherència, hagués plegat, segur...

La part fins el primer control Vilaller, la vam fer cada cop amb menys pluja, i a ritmet ja cada cop  mes alegre. Llavors en aquell punt, erem en Jaume,  Albert i jo. Estavem tot just començant a assaborir Pedals...... en aquest punt, Vilaller, vam esperar 3/4 minuts màxim a veure si venien la resta, però vam decidir tirar, i que si venien darrera fessin al seu ritme, i en la mesura del possible, anar junts.
Afrontavem sobre casi les 7 del mati, el segon coll del dia, uns 5 kms, no massa durs, que la veritat, vam pujar a un ritme molt molt suau. Al coronar, ens esperava un corriol espectacular de baixada, que sino arriba a estar moll, prometia ser un espectacle, i es que fins i tot aixi, vaig disfrutar com un nen petit. Va ser aqui, on vaig perdre l'Albert una mica, però estava tan segur que sino tenia cap problema extrany, m'atraparia pujant, que vam decidir tirar endavant amb en Jaume, sense pressa però endavant.
Venien trams que recordava, el cami de l'Aigua sobretot.. espectacular, i es que...qui diu que la PDF son tot pistes i pistes? el que l'hagi fet, sap de que parlo....


Però seguim...i es que va ser aqui, just al acabar el cami de l'Aigua, on vam atrapar en Crosas, que evidentment, i sabent el ritme que tambè pot dur ell, anava amb mooolta calma.
Era un tram on venien dos Colls molts durs, Coll de Peranea, i el temut Coll de l'Oli....em trobava be, molt be, pujava a ritme macu, però sabia que aquests dos colls, desgastarien, o sigui, la tècnica precaució al ritme, no me la treia del cap, i es que tenia clar, que no volia patir per buit, perqueno volia  esgotar dipòsits de glucògen... arribar a aquest punt, significa arrossegar-se a ritme molt molt lent....i els que hi heu passsat sabeu de que parlo.

Just abans de Coll de l'Oli, ens atrapava l'Albert, BEEE...! començavem a pujar...i que DUR es!!!!! que dur, i per rematar, al final, hi ha un punt on els mes experts en navegació no tenen problema, però es un tram, on cal tenir un ull al GPS, i un al cami...i si t'en queda algun de lliure, assaborir el paisatge, perque es un tram practicament verge, muntanya, sense cami clar,  sensació de solitud....espectacular vaja...

En aquest punt, van pecar dos, Jaume i Crosas...es van Perdre!! desprès del descens, molt molt molt tècnic per cert, arribava a l'Avituallament de la Torre de Cabdella ( jo al meu ritmet ) i just abans de marxar, els veig arribar...i es que  pensava que l'Albert m'atraparia segur, i a ells dos els tenia per davant, però va resultar que no, que s'havien perdut.
A partir d'aquest punt, Km 100 aprox, i mes de 6 hores de cursa, venia la part mes dura...Mitic i Dur,...Coll del Triador. 12 kms, mes +1000m d'ascensió....punt alt a 2400m...i jo que l'afrontava per tercera vegada a la meva vida...amb molt molt cap. La part del principi es molt suau, però a mesura que va agafant altitud, s'endureix inevitablement,,,,Evidentment, de tots quatre, vaig ser el que vaig pujar mes lent...l'Albert, que al peu del Triador, li treia uns 7 minuts, va arribar a dalt trepitjant-me els talons, i es que per la meva alegria, a les paelles que van pujant, el vaig tornar a visualitzar....cosa que m'alegrava.
Coronar aquest Coll no es fa cada dia...m'agradaria molt trobar alguna foto nostre d'aquest punt, perque jo allà dalt no m'atrevia a fer res mes que a posar-me roba, no pas a buscar el mobil....
Vam omplir bidons, crec que vaig menjar-me mitja rajola de xocolata, de la bona a mes! jeje
I es que després de coronar, venen 20 kms molt durs a 2500 metres d'altitud...aqui vam tornar a patir molt molt fred...i per sorpresa nostra, es posava a caure neu glaçada, que picava a la cara com claus....que quan et pares a pensar, 24 hores després, tens clar que normals del tot no podem ser...el cap ha d'estar una mica tocat per fer coses aixi, n'estic segur...
Ho vam conseguir passar, però reconec que aqui, en aquest punt, vaig notar i molt, el baixón  de forces, vaig aguantar el ritme dels tres bojos que marcaven el ritme en aquell punt, perque sabia que de seguida, venia el descens llarguissm per les pistes de l'Estació d'esqui d'Espot, i com no, l'avituallament enorme...


Aqui, a Espot, estavem al km 150 casi....tornava a sortir una mica el sol..com en tots tots els
avituallamets, no ens vam estressar gens i vam menjar i veure amb força calma....que tot i perdre temps segurissim, potser va ser els que ens va fer acabar com vam acabar...amb bonissimes sensacions.

Engegavem..per encarar la part final ja..quedaven poc mes de 60kms..El cami del calvari, que es un corriol espectacular...amb Flow, però tambè amb molta pedra, i molta por de punxar, i es que no em treia del cap que no podiem punxar cap, ni sobretot caure! perdre mes temps, podia ser cara o creu, perque quedava pujar a Montgarri i Plà de Beret, a 2000m, i allà el temps no ens faria bona cara...però vaja,  arribada a Alòs d'Isil, penúltim avituallament i ja seguit, encarar la pujada a Montgarri, que personalemt, la desitjava, tenia moltissimes ganes de visualitzar-la, i es que es una Vall perduda al mig de la Vall d'Aran, que al ritme que la vam pujar, estic segur que a cap dels 4 va deixar indiferent....sobretot, quan desprès de moooolta estona, visualitzes l'Ermita de Montgarri, que et ve a dir, que allò, que la PDF Non Stop, casi la tens al Sac...i es que amb 5 o 6 kms mes, fins a Plà de Beret, fas el que son els últims dels 6200m positius....


Arribar allà dalt, es un regal.....li vaig comentar al'Albert, que el primer cop, s'assaboreix, però que ho farà molt mes, si un dia hi torna.....i ara, aqui assentat, tinc mes clar que mai, que es aixi....arribar allà dalt, desprès de 200 kms.....no es algo fàcil...
Es tant gran el que sents, que ens vam oblidar que estavem fregant els 0º de temperatura...ens en vam adonar, a la que vam començar a baixar per l'enèssim corriol, rapidissim això si, que ens conduia a Viella....no va ser gens fàcil, es va posar a ploure, cada cop mes, xops, amb fred, i el tram final que ens havien preparat la organitzacio de la cursa, van aconseguir fer dels ultims 10 kms, épics 100%....reconec que vaig patir moltissim, i que no era l'únic.....però es que veure que el garmin et marca mes de 210 kms ja.....que veus senyals de trànsit que posen Viella 2kms....i sobretot, visualitzar l'Arc d'arribada es un subidón dificil d'explicar....això s'ha de viure....



El final, on el mateix Cap de Pedals, en Pep, et felicita personalment, es un espectacle d'emocions, i es que tot i el fred, el vaig voler viure sense pressa durant 15 minuts abans d'anar a l'hotel a la dutxa....recordo perfectament com tremolava mentre menjava Xocolata....però es que alla ja, ni el fred podia frenar l'euforia....13:50h  al final....amb molt marge de millora, si, però que a dia d'avui, no em treu gens la son...em deg haver tornat poc competitiu, jeje....

Quedava estar al cas dels compays que faltaven per arribar, i puc dir, que saber que tots els que hem sortit junts, tornem a estar a lloc....es molt gratificant...i mes encara, veure com les cares de felicitat, van traient protagonisme al patiment viscut.....

Ens agrada la Muntanya, ens agraden els reptes, i això es algo que nomès sap, aquell que objectiu darrera objectiu, va omplint els seus records, a base de vivènçes com aquestes...

Per avui...i encara que escriuria moltissim mes, crec que ja n'hi ha prou no? toca descansar! i potser menjar alguna coseta....que per cert, no me costarà gaire decidir.......

FINS AVIATTT

MOMENTS

MOMENTS

MOMENTS