dilluns, 25 de maig del 2015

NO HI HA CURSES????

No sempre el protagonista ha de ser qui mes fa..., ells en son l'exemple!!! Fanatik Bike a Montserrat 
Pujant a Coll de Merolla ( 1001m )
Casi casi no m'ho crec, una setmana, on no ens esperaven enlloc!!!!!!! desde el 7 d'Abril, que podriem dir ben be abans i tot.....en que ni un sol cap de setmana hem reposat de curses, estress, canya, i molt desgast tant fisic com mental...i per fi, el 23 de maig, i amb un petit parentesi, ens tocava una setmana on seriem lliures. Xerro amb plural, perque encara que algu del club potser no ha fet tantes curses, en general, a totes les que hem assitit...hem set molts.
El planning per aquest cap de setmana de relax, per dir-ho d'alguna manera, a Fanatik Bike, constava de dues propostes, una de BTT i amb 2 objectius, arribar a Montserrat primer, i disfrutar molt el segon...L'altre proposta. amb carretera, era sortida fins el Coll de la Creueta.

De la primera en podria explicar poc perque per llàstima no dono l'abast per poder ser a tot arreu, però em va quedar mes que clar, que a la pròxima cita d'aquest tipus que es monti, no hi falto, de fet, ja estic rumiant una per fer durant el Juny, a veure si pot ser ser possible.


 ( ESQUERRA ...Aixi d'encongits estavem a dalt la Creueta, esperant a la resta, en Jaume, l'Albert, en Sergi en Pingui i jo....quin fred!!! )



I La segona, la sortida amb objectiu a la Creueta, que tot i superat, va costar lo seu...explico:

No em solo adormir, i dissabte em vaig adormir. No solem tenir cap punxada a les sortides, i dissabte, abans d'engegar ja haviem punxat dos cops, si si  DOS cops!! i no va ser l'últim, mitja hora desprès de sortir, una altre....a Ripoll, desprès amb en Paco li queia la biela esquerra a terra, per sort, la vam poder collar fort amb un taller de cotxes que ja estava obert....aleshores ens  semblava que ja ens havia passat tot, Vaja, que mes coses no podien passar, o això creiem........
Vam passar les dues hores seguents genials. A Coll de Merolla, pujant per Campdevanol, el sol treia el nas, el rtimet, amb algun "palo" ja, es posava a tó, i la baixada fins la Pobla de Lillet va ser un tram de relax total. La Creueta no cal presentar-la, mes de Vint kms, 1888m d'altitud, rampes no massa dures, però si constants, es un Coll que com se t'atravessi massa aviat, la lies.
Cadascu va pujar al seu ritmet, objectiu trobar-nos a dalt ( que no va poder ser perque un cop coronat, el vent i el fred era impressionant ),  i jo, amb l'Albert com si fos una pastaganeta davant d'una llebre, em limitava a seguir-lo, que prou feina tenia, de fet, a partir de Castellar de n'Hug, on diguem que comença la part segona, s'em va anar escapant mica en mica, i jo, sense tenir unes sensacions massa bones, em vaig limitar a pujar sobre els 260/280watts  i un 88/90% PPM, que per mi, es un ritme molt suportable, i que em portaria a dalt, aguantant el tipus.

Amb l'Eric com a ptotagonista ( aqui ja mes clamat )
Un Cop a dalt, ens hi vam esperar fins que va arribar la Tina, ( abans havia arribat en Sergi, Jaume i PIngui ) a partir de llavors, era impossible quedarse mes estona allà, massa fred, i volant, cap al Refugi dels Alabaus a La Molina, i esperar que anessin arribant tots. Van arribar, si, mica en mica........fins que al arribar l'Eric, i al trencar i fer el gir per venir cap al refugi, una moto que estic segur que venia massa ràpid,  s'el va endur literalment per endavant...jo estava alucinant, l'Eric volant, bici volant, i jo amb uns ulls que no m'ho acabava de creure. El vaig a recollir sense que ningú s'hagi adonat, el porto a dins el refugi on estavem tots casi ja...evidentment tots flipant....Desprès de passar molt fred i desprès d'avisar ambulància, ens tranquilitzen,  tot i que se l'emporten a l'hospital de Puigcerdà ( l'acompanya l'Albert ) per assegurar que no tingui res. Evidentment, amb aquell fred que haviem passat, , els dia d'imprevistos que portavem, i les poques ganes que ens quedaven de fer res mes, abortem part de la volta prevista, i a dalt la Collada de Toses, decidim tirar avall. Mica en mica, i durant el descens, entrem en calor, i desde Ribes de Freser a Torelló, va ser potser, la millor part del dia, rodant amb grup a ritme molt guapo, i deixant al final, bon regust a tots. ( al arribar, a Torelló  en David i un servidor, tornavam a Puigcerdà a buscar amb cotxe, el parell que haviem deixat allà dalt )

318 watts a 20 min i sense problema  dir quan peso..66 kgs!
Casi  140kms i +2200m sortien al final, ho vam mig salvar, i per mi, desprès d'una setmana que havia set de Recovery ( si es pot dir aixi ) post Rioja Bike Race. De fet, desda ara, o millor dir, ja fa unes setmanes, encara planifico menys les intensitats, sortides, etc. Faig servir el sentit comú, evident, però faig 100% sortides a sensacions, que fan que passin coses com avui, on tenia ganes d'acostar-me a CollFred ( Vidrà ), però el cel tapadissim m'ha espanatat i nomès m'hga deixat fer un Bellmunt.....la sorpresa es que a la que començo a pujar, veig que moc Watts fàcilment, 330...320...340...carai tu....va busquem si ho mantinc? i si si, aconseguia manteir intensistat i els minuts anaven passant, vaja, que a part d'arribar a dalt, he decidit, intentar fer record de Watts 2015....literalment he mort durant 20 minuts, i el resultat ha set aconseguir el que buscava...318watss!!!!! a 20 minuts!! si d'acord, estic mes gordo ara, peso 67 kg...i per tant els watts/kg..continuen essent els mateixos, o sigui, normalets tirant a mediocres, :(:(:(  , però el numero a la pantalleta, no me'l treu ningú! lo dolent es que la resta de pujada a Bellmunt, els ultims 10 minuts, m'he arrossegat casi, jeje! en Fi, sensacions 100%!!! Està clar que la setmana post Rioja BIke Race, ha estat entretinguda..fins i tot, en Pep Tarrès, amb un projecte propi, m'ha fet una entrevista que crec que publicarà aviat..em te ben encuriosit:)!!!!!!

Tot això, no treu, que estem en plè procès on les marques, comencen a treure del forn novetats, mica en mica, a comptagotes, i tot i que tinc al cap com a pripirotat 1, els discs amb carretera, aquest cop si...no deixo de mirar de reull el que passa amb les rodes gruixudes, i carai, BMC fa uns dies, ens deixava a casi tots bocabadats. Han creat un precedent amb les bicis rigides, ( faltarà veure com va ), però per el 2016, tindrem una Nova rigida BMC TE01, amb un sistema de flexiò de vaines  gestionat per un elastòmetre, del qual s'en podra triar la duresa. Evidentment, portarà eix passant de 12mm a darrera, i cablejat intern.....Tant ha impactat lo de BMC, que sembla que hi han marques, com per exemple Focus, que aquest cap de setmana, a l'estrena de la Copa del mon 2015 de BTT, a Novo Mesto...a correcuita, han començat a filtrar imatges d'un sistema similar. Diuen que qui tira la primera pedra, pica dos cops, i BMC la tirat fort. Faltarà veure que ens presenten marques com Scott, que aquest 2016  tambè s'espera que tregui quadre nou de BTT, o sigui, un Scale totalment nou. Altres, com Cannondale, Specialized, Orbea...no s'esperen grans novetats, ja que va ser l'any passat, quan van presentar models nous.... Si us agrada veure novetats...obeserveu aquestes fotos, i jutjeu vosaltres mateixos:)


BMC TE 01 2016







Punteres per Fi, de eix passant de 12 mm....


Dedueixo, que darrera d'aquesta tapeta amb el Logo de BMC, hi han uns cargols que ens permeten desmuntar l'elastòmetre per poder-lo canviar per un de mes tou o mes dur....
Elastòmetres....



Han treballat molt amb els acabats, aquesta foto del cablejat intern, i lo net que queda, ho fa mes que evident....








dimarts, 19 de maig del 2015

RIOJA BIKE RACE

Aquest si que el guardarè....perque he disfrutat, i molt! 1100 inscrits, fer el 151 em deixa satisfet!
Dimarts, 2 dies han passat desde el final de la RBR...i sembla una setmana ja!! qualsevol dira que no vam patir-hi com per "oblidar" tan ràpid......es el que te la Bici, que has acabat un objectiu, i ja estas pensant amb el seguent.
Però nono, essent realista, i ara aqui assentat, recordo casi cada quilòmetre dels recorreguts.
Dos Fanatik's hi assitiem, l'Albert Rifà i jo matiex, i us asseguro que m'agradaria poder ser mes si hi tornem, la Bici/oci aqui es compatible 100%, però això si, sempre pensant que l'endemá toca apretar.
Tenia l'experiència de l'any passat, no massa bona tenint en compte els dies que vaig passar, o sigui que a la primera etapa, m'hi presentava amb cer respecte. Volia apretar, volia correr, però alhora, volia gaudir...combinació no sempre fàcil.





Etapa 1, 60kms i +1800m..La sortida, ( per sort, sempre amb l'Albert pel voltant, que tot i que un cop estas en cursa, et concentres amb lo teu, veure que era per allà, sempre alegra ) rapidissma...Deu quilòmetres de fals planeig, i ja de seguida, ens començem a endinsar en pistes cada cop mes estretes, que acaben amb rampes dures mes trencades, que maleidament, no deixen de mirar sempre amunt, i es que el perfil de la 1a etapa, era bàsicament una pujada, una baixada.
Puc dir que vaig patir, entre cometes, no agonitzar,  i es que amb 3 dies per endavant, valia la pena tenir sempre un punt guardat.





Desprès de la interminable pujada, on mes o menys, el rtime ens va anar posant a cadascu al seu lloc, venia la part mes sorprenent del dia i potser de tota la RBR, un descens ratllant un punt tècnic alt, que ens endinsava i ens treia constantment d'un rierol. Relament una imatge espectacular, que recordant-la aqui assentat, em produeix un benestar pel sol fet d'haver-ho fet, inexplicable.

Desprès del Rierol els senders continuaven, per acabar amb un tram, que recordava de l'any passat, i que acabariem repetint els 3 dies....entravem a Meta amb l'Albert, amb 3:11 min...sensació d'haver apretat molt, però alhora, de no estar KO..i com no, una part final, que a mi em te enamorat, i que es l'intercanvi d'opinions amb la resta, i menjar i recuperar, ( es que ens tenien preperats, entre d'altres coses, Filipinos a Manta! i jo almenys, no ho vaig desaprofitar:)

La tarda, o les tardes, servien per reposar, dormir, preperar la bici i la roba del dia seguent, veure l'etapa del Giro corresponent, i com no, fer una escapadeta d'Oci al centre de Logroño, on aquest cop, puc dir que si vaig assaborir, i es que potser l'any passat, entre no trobar-me gens be, i que potser, prioritzavem mes el descans que l'oci, no ho vam acabar d'assaborir com calia.

La segona Etapa amb 82kms i +2250m ( o això deien ) era la Reina....sortiem amb calaix, el dos dels deu que hi havien, i com cada dia, els primers 30 minuts, es tractava de veure qui petava abans, o casi!!!! perque la sortida, semblava casi una arribada, sprint a tope, i a morir!!
A la que va arribar la primera pujada dura, enming d'un petit poblet de la Rioja, de seguida vaig recordar el lloc ( de l'any passat ), i eppp, vaig decidir afluixar una mica el peu, i fer els seguents cinc quilòmetres amb gas, però regulant...per casoalitat, va ser un tram, on vaig rodar força estona amb en Joseph Ajram..que anava amb una Fat Bike el tio!!!

Desprès d'una baixada rapidissima, ens ficavem amb un corriol que sino fallava, recordava que era llarguissim..i no, no m'equivocava. Com vaig disfrutar...ritmet, ritmet i mes ritmet, traçant be, amb Flow! com diu en Mateo de Fanatik, notant la bici, fent-la flotar sota els peus,, gaudint!!! l'únic inconveninet va ser veure una forta caiguda d'un integrant del Team Scott XC...que no feia bona pinta, però que llavors em vaig assebentar que no havia estat res greu.

La segona part de l'etapa, constava d'una llarga pujada que començava suau, que llavors es complicava tècnicament, de mala manera, i que acabava amb una pista amb poc pendent, però que el grupet de cinc amb els que anava, ja es van encarregar de fer-la dura.
Em van fer patir durant dos quilòmetres, però la sorpresa venia desprès, corriol i mes corriol interminable de baixada, tècnic, molt tècnic,  no per la dificultat en si, sinò que era una barreja de dificultat provocada pel propi terreny, que ja era prou complicat, però que el fet que deixès agafar velocitat, provocaba un punt de perillositat elevada, on calia anar amb mil ulls i traçar molt, MOLT fi! vaig tenir un parell de sustos, res greu, per sort, perque al acabar l'etapa, em vaig anar assebentant de molt molts accidents greus aquest dia...L'Albert, per sort, i desprès d'esperar poc mes de cinc minuts a l'arribada, treia el cap per meta, i demostrava, que està agafant experiència a marxes forçades. De fet, estic mes que convençut que li queden per davant, uns anys espectaculars....qui poguès tenir 21 anyets!!!!!

Ens quedava Etapa 3....i desprès d'una tarda previa del dissabte, l'encarariem amb moltissimes ganes de ser Finishers, però sobretot d'acabar assaborint, i vaja si ho vam fer.

Eren 66 Kms i +1850...no ens ho regalarien, però sortint ràpid per no perdre posicions, i desprès sabent regular el ritme, casi casi podeim dir que ho tindriem al Sac, i aixi ho vam fer....molt de cap a les llargues pujades que ens duien per camins realment bonics, ( aconsello aquesta zona descaradament per fer BTT ), paisatges que si aixecaves el cap, els gaudies, i amb aquesta tercera etapa, ho vam fer una mica.. Desprès d'uns corriols ratoners però ciclables 100% que ara, si si, ara, els tornaria a fer una i altre vegada, arribavem a la part final, que no ens demaneu perque, però l'Albert, que anava a tope de Gas, va decidir apretar a muerte fins el final ja, i que carai, jo m'apuntava a la festa!!! vaja, que vam fer un final de bojos, i aconseguint una mitja de casi 20 km/h en el conjunt de les 3 etapes....que de pas sigui dit, no entendre mai, com carai els Pro's, poden correr tant i tant!!!!

Si haig de resumir aquesta RBRace amb una frase, diria que............Vull repetir!!! vaja, que ni una frase fa falta per  dir que vaig disfrutar.
El pressupost per fer-la no es elevat, 150E d'inscripcio, i  a partir d'aqui, cadascu tria quan es vol gastar, i essent una mica humilt, amb pocs calers la tens al sac,, o sigui, que si podeu, l'any que ve, no ho dubteu! això si, recordeu, que ser Finisher no es un regal, tocarà patir segur!!!
Us deixo un video resum del que va ser l'ultima etapa ( n'hi han al Youtube de l'etapa 1 i 2 tambè ) , que potser us fa acabar de decidir:)
Bona setmana!!!



dilluns, 18 de maig del 2015

PRE---RIOJA BIKE RACE 2015



 Estem vius....i no era poc....ahir, diumenge 17 de Maig, arribavem a casa ( l'Albert i Jo ), a les 23:00 de la nit, desprès de 3 etapes durissimes i a ritme de Cursa d'XC..d'un dia....que literalment, et deixen baldat...... a sobre, avui tocava matinar per anar a treballar, a les 6 del mati...cansaci a tope. però  experiencies per un tubo a Logroño, i de veritat, tot i que no solo ser mol expressiu, he gaudit, he assaborit....i casi casi puc dir, que si, em ve molt de gust repetir....
Avui em vaig a ficar al llit Volant..desprès de 9 hores treballant, i 1:15 min estirant cames, vaig a fer descansar el cos, que el pobre s'ho mereix, i demà.....Crònica va!

dimarts, 12 de maig del 2015

LA MEVA TERRA DE REMENCES 2015

Avui si, molt molt resumidament, puc i tinc el meu ratet per explicar com vaig viure aquesta clàssica del cicloturisme Català.
Si haig de ser sincer, vaig estar tres setmanes pensant si aquest dia m'ho agafava a tope, o si m'ho agafava a gaudir 100%. Fins i tot el dia abans, encara tenia dubtes. Digueu-me raro, però nomès de viure l'ambient el dia de recollir els dorsals, les ganes de apretar a tope s'em passaven,. Al final, el cert, es que a les 5 del mati del dia 10 de Maig, em va sortir la meva vena radical, i si, vaig sortir a anar per feina.

Amb tota la gent de Fanatik, i no erem pocs, feiem llarguissima xerrada abans de sortir. Per alguns,  era el seu bateig  a Terra de Remences, normal els nervis, per altres, Remences era un any mes, un punt de trobada que poc o molt, ens agrada molt.

No la he preperat especialment, he fet com si fos una mes, de marxa clar, i un cop donada la Sortida, l'unic que vaig fer va ser tirar a buscar la part davantera del pilot, i esperar que arribes el primer Port, Capsacosta.
Nomès de començar a pujar, em va quedar clar que aquest dia, patiria lo just, i que tiraria nomès, d'experiència. A mig Capsacosta, afluixava un punt per no passar del limit com solia ser normal cada any aqui, cosa que portava a que em passes la gent a desenes....no problem..un cop a dalt, agafar roda del que intuis que voldria tirar endavant, i apa, a contactar amb els de davant...Però......sopresa, tot i anar rapidissims fins a Ripoll, va ser el primer any, que el grupet que coronava Capsacosta, mig minut o un minut mes tard, no cantactava amb la capçalera del grup. Dilluns, em vaig enterar del perque, i es que a davant de tot, tenien un tandem, que de St.Pau de Seguries a Ripoll, va fer volar el grup...inhabitual a Remences, però apa, ja em va estar be per no tenir prou capacitat de patiment quan tocava. En el fons no em preocupava, i pujant el segon Coll, Cannes, em va quedar mes clar,  que no havia estat mala elecció. Si, d'acord, arribariem a peu de Coll de Bracons amb 2/3 minuts de desaventatge, i amb la majoria, seria temps irrecuperable, perque, si ja no solo pujar be Coll de Bracons massa be,  ni m'imagino si començo alguns minuts mes tard....be anava!!
Coronant Coll de Bracons......era dur, però disfrutava!!!
Això no te Preu......
 Però vaja, el tema es que Coll de Cannes no recordo haver-lo pujat mai a Remences, amb la comoditat amb la que ho vaig fer aquest 2015. Ni una tibada, ni un sol bateg de cor mes, uaaaaa, UN LUXE!!
Descens rapidissim de tornada a Olot, i transició amb un grupet de uns 30, cap a Joanetes, on val a dir, que algun del grup, deuria voler buscar temps si o si, i es que tot i no voler desgastar, si veia algu nervis per voler recuperar temps amb els que duiem just davant.......no era pas el meu cas.
Tenint clar que a Bracons no recuperaria res, em vaig autoimposar un ritme de pujada a Bracons, sostenible. Amb prou feines el pulsometre va passar de 90%, extrany però cert, i tot i no pujar massa comode tot i això, al arribar a dalt, i veure el super ambient, moltissims coneguts, i sobretot a tots els Fanatik's de recolzament, era impossible no recarregar-se d'energia. Per cert, vaig dur davant a tota la pujada, a l'Albert, que estic segur que quan despegui del tot, serà impossible d'atrapar...Diumenge però, i desprès de començar a baixar Coll de Bracons, el mal d'estomac va poder amb ell, fins al punt d'haver de plegar a Manlleu, per dolor insoportable.

Jo llavors, ja no sabia res d'ell, l'havia passat a la baixada, desitjant que em seguis la roda ( es bo fer-li treure espurnes ),  però no......no va ser aixi.
Com es habitual, vaig baixar a un ritme alt, com m'agrada...i a mesura que vaig anar a trapant, gent, vam aconseguir formar un grupet de 4/5, que un cop a St.Pere....tenia cara i ulls, i que tot i pensar que no contactariem amb ningu de davant, un cop havent passat Manlleu, ho vam fer.
En algun moment vaig pensar, en que estaria passant per darrera meu, la Tina.....que deuria estar fent, com li deuria anar.....però com que com sempre, es missió impossible...saber res de ningu, per tant, cap endavant.
Coll del Bac, Coll de Condreu, la tomba per molts, i que provoca pànic a la majoria, trenta últims quilòmetres, que com no podia ser menys, aquest any, els vaig tornar a gaudir. No dire que en algun moment, no vaig dubtar de si la gasolina entrava en reserva o no, sobretot amb un parell d'apretons que hi van haver, però crec que em van espantar mes pel fet de tenir el cap amb mode "patiment 0",  que per falta real d'energia i força, i es que volia precisament allò que algu que vol superar-se no pot acceptar mai, i que es dir: " ei jo ja vaig be aixi, a mi no m'estressu  mes ", imagino, o em vaig autoregalar, el fet de saber dir prou, i de no importar-me 5 minuts mes o 5 minuts menys....sabia que estavem pedalant a un bon nivell, que de feina n'estava fent, però tambè, de que ja en tenia prou amb aquella intesitat.


Resumint, Vam passar Coll de Condreu, amb  4:48min aproximadament...un del grup diu, iee baixarem de 5 hores....i li dic, NO......he fet uns quants anys el descens desde Condreu fins a Meta de St.Esteve d'en Bas, i tinc clarssim, que amb meys de 14 minuts, es impossible, no baixo lent, i tot i aiò, no he aconseguit mai fer menys......no em vaig equivocar de fet...tot i un descens dels que posen els pels de punta, com a minim a mi, entravem a meta amb 5:03min...( desprès el xip de cadascu posaria a tots al seu Lloc ), que a mi, em van deixar mes que satisfet. 
La part de desprès, retrobar a tots els que al llarg del mati has deixat de veure, saber que tothom esta be, que a mes la majoria estan alegres, i  tambè, veure com la Tina feia 5:26 minuts, deixa  un regust tan bo, que no volia marxar del Pavelló de St.Esteve, fins no haver assaborit cada minut del post Terra de Remences.
El 39è lloc final amb 5:03min ( el pitjor en els ultims cinc anys meus ), em deixa mes feliç que algun any havent fet 5:01....i es que vull apendre a assaborir altres coses, i sobretot, vull apendre a tocar de peus a terra. Se que porto una bona temporada escrivint amb un to negatiu, de rendició, però realment, penso el que dic. M'agrada molt el que faig, i com ho faig, però tambè m'agrada, saber fer un pas al costat, i veure com  darrera, puja gent i persones que empenyen molt fort, i que el que somio, es que d'aqui uns anys, els pogui com a minim "emprenyar" una mica...tot arriba diuen no?


Passo Pagina a Terra de Remences, poso Xip altre vegada de rodes gruixides, Rioja bike Race ( hi estarem amb l'Albert Rifà )...i sobretot poso xip de mes bici i de continuar assaborint cada pedalada que faig....
Bona setmana.......i a aprofitar el solet!!!!



PD. la Competi:):):):) deixa poc espai a un dels temes que mes m'agraden...el Material i les novetats, però aquesta setmana, ja s'ha començat a obrir la caixa dels trons, i BMC ja ha obert la porta al 2016..ha presentat la nova BMC TE01, amb uns tirants totalment innovadors, i que a part de fer molt bona pinta, donaràn molt molt per   xerrar-ne. El pitjor del cas, es que la BTT al 2016 no estava previst canviar....ara no ho tinc tant clar...ummmm, Carretera nova....Btt nova....uffff nose nose.... de moment, mireu aquest parell d'imatges, i observeu el punt on aquesta rigida, al 2016 passarà a ser  una mica menys rigida. En pròxims dies. en parlo amb mes calma, perque val la pena...


diumenge, 10 de maig del 2015

TERRA DE REMENCES 2015


Per no perdre la costum avui estic una mica cansadot....o mandròs, i deixo la parrafada per dema o dimarts màxim. El que si puc dir, i ben alt, es que estic començant a apendre allòque fa temps li vaig al darrera, correr a nivell acceptable, patint el que considero acceptable, i es que ja no estic per gaires escladufades .............. Avui he fet el meu pitjor Terra de Remences dels Ultims 3 anys,  esportivament parlant .....39è i 5:03min.....però crec que l'he viscut millor que mai, no diré que mes divertit, anar a tope tambè em diverteix, però si que l'he assaborit com mai havia fet, sense morir enlloc,  sense sentir-me obligat a fer res concret. /ena Remences al sac, i espero que no sigui la última....Bona Nit! i queda pendent la crònica!!!!!!






diumenge, 3 de maig del 2015

ULTRABIKE 2015

Estic encara recuperant-me del Mega Globus de la ULtrabike 2015........em deixeu fer crònica demà? va si...això si, avanço que repetire SI o SI

SOM-HI!!!!!! a veure que surt del meu resum de la ULTRABIKE....

VIladrau, amb l'albert a roda, mitja cursa Ultrabike

Li tenia ganes, moltes ganes a la Ultrabike, i no pas per fer res d'especial, sinò que bàsicament era per disfrutar, ( si, reconec que la meva manera de disfrutar no tothom l'enten, segur ). La presentaciò a Fanatik de la cursa, fa uns mesos, el fet que fossim força colla del "team" que hi seriem, i com no, recordar la megaexperiència de l'any passat, amb en Jordi Alberch, que estic segur, va marcar un abans i un desprès amb la meva mentalitat envers aquest mòn de la Bike..
Aixi de feliça arribava....m'encanta!
El divendres, 1 de Maig, i amb en Gerard Capa, ( exelent amic ), baixavem cap a St.Celoni, on ja hi hauria algu mes de Fanatik, i l'Albert i Eric baixarien mes tard, i tambè  trobaria com sempre, molts molts coneguts. Això, trobar gent coneguda, com una petita gran familia, on any rere any s'hi afegeixen noves persones, es una de les coses que mes m'agraden de l'entorn del BTT. Això a la carretera no passa......massa competitivitat, i en general, poc sana ( en general clar, i almenys, desde el meu punt de vista ), la carretera te moltes coses bones, i m'encanta, però te molt a apendre de les rodes gruixudes, com a mìnim, quan es practica de la manera que ho fem nosaltres, com a aficionats,  amb mes o menys ambició, però aficionats.
Total, un cop parlat amb tothom, tocava Breefing, on m'es d'un segutr que es va acollonir, i llavors cap al pavelló a fer el nostre particular ritual de sopar amb "tupper" de pasta, i cap al llit -es un dir lo del llit- que per cert, li estic agafant carinyo a aquests rituals previs de cursa tant partiuculars. I es que tot i anar i fer com gitanets casi, en el fons, son experiències que et queden gravades de per vida.

A les 7 del mati sortia la versiò Pro, 220 kms aquest any, de la qual ja en vaig tenir prou l'any passat, que fins i tot va ser mes dura, i a les 8 sortiem els que correriem la Versiò que podriem dir menys llarga, 120 kms...fet que vam aprofitar per veure sortir els de la opció llarga, entre ells en Pep Tarrès, Jaume Ribosa, i el que al final va ser guanyador, Jordi Prieto....no puc amagar, que per mes d'un moment, em van venir ganes de fer la opció llarga, i fins i tot ara, crec que no m'haguès arrepentit, però.....res, aquest any no! Preperatoris, i mentre s'acostava l'hora de sortida, em retrobava en Jordi Alberch, ara "rival" jeje, que feia mesos que no veia... poc temps vam tenir. Sortida a les 8 en punt, i tots els Fanàtiks, Albert, Eric, Paco, Enric, Juan, Jordi Romero, Carles, i servidor, sortiem.
Aqui començava la meva primera batalla, amb el Garmin!!!!!  i es que amb prou feines havia fet res amb ell per apendre a nevegar be, i els pocs dies que ho havia fet, problemes i mes problemes...Gran error no haver insitit mes amb ell, però es que em falten hores!! allò començava a pitar, em recalculava ruta cosntantment...uffff quins nervis i a mes, gas i gas i gas perque el ritme ja estava essent alt, encara que assumible. En un moment de relativa calma, vaig descativar la opciò de recalcular ruta (  no em demaneu perque ni com vaig arribar a aquest menu , vaia desatre ) i uala.....es van acabar els
recaulculs, i els pitus....i fins i tot, al cap d'una estona, semblava que marcava be el cami!!! no m'ho podia creure!!!! això si, ja havia passat mes d'una hora, i el Garmin m'havia fet anar acelerat mes del que haguès volgut. Començavem a pujar la primera dificultat del dia, direcció Plà de la Calma...casi 14 kms de pujada, i ja aquestes alçades, dels mes de cent que havien sortit, quedavem uns deu o dotze a davant...La pujada genial, llarga però constant, paisatge que m'encanta, i encara que sobre la meitat de pujada, s'em va fer dura per culpa d'un mal d'estomac, que durant una estona em va arribar a espantar i tot, en cap moment em va semblar anar passat de voltes, encara que aqui, començava a pecar, del que molt mes tard em va passar factura, i........ el que? no menjar!!!!! i es que no se perque, però al coronar , ja al Pla de la Calma, i tot i dur dues hores de cursa ja, el meu cap li semblava que portessim mitja hora, vaja, ni s'em va passar pel cap menjar, l'únic, va ser omplir el bidò a Collformic, que de pas sigui dit, aqui , i al no parar, va ser on ens van marxar el trio que desprès ens vam passar tota la cursa empaitant.

Al travessar Collformic i seguir pujant sota el Matagalls, ens vam trobar la Marta i en Ramon tirant fotos ( GRACIES )!!!!! i en aquest punt, i havent passat una  cadena que tanvaca la pista als cotxes,  si vaig pensar per un moment, que potser estavem pujant massa ràpid aquell tram....però vaja, era poc i desprès tocaba baixar...i si, avall!!! estava disfrutant!! tant, que vaig tirar avall a fondu, i pam, un trencat delicat, i ......"fuera de trayecto"!! ep ep ep...apa, gira torna a pujar, em trobo a l'Albert i tres mes que venien just darrera, i penso que en Capa i en Jordi, no s'hauràn equivocat, i ens hauràn adelentat. Mes endavant, vaig adonar-me que no, i que segurament a la baixada, els hauriem deixat enrrera algun minut, i ja no havien empalmat.
Ara ja, la direcció era Viladrau, trams maquissims, alguna rampa dura, on per algun moment vaig pensar que la tria del plat de 32 dents no havia set la mes adequada, grupet de cinc, i bon ritmet fins a Vildarau, ( km 58 ) on per cert, la Tina ens esperava per animar-nos, i es que estava seguint la Ultrabike amb bici de carretera! Parada ràpida, omplir bidò.... i mig plàtan, i gas, que a davant en duiem a tres escapats, i no m'agradava!!! ..........i sabeu que va passar? o que estava passant? doncs si, que dueim casi 60 kms, a ritme molt alt, i tot el que havia menjat era mig plàtan a Viladrau, i si, dos bidons d'aigua...., El  pitjor de tot això, serà per les emocions, pels moments o ves a saber que,  va ser que em vaig adonar que no havia menjat res en tota la cursa ( fins on vaig agafar el globu clar )  a les set de la tarda , quan feia hores que havia acabat la Ultrabike, i quan amb l'Albert vam començar a comentar on haviem menjat i tal......a mi mateix em vaig dir, serà possible???????? com pot ser que al cap nomès tinguessis la idea d'atrapar als que marxeven escapats, i no pensessis amb la prioritat 1? Ultrabike es cursa de supervivencia Cristian!!!!!!!! La Noguera Bike Race, gestionada amb calma i sense presses, va ser una experiència personal brutal, de sensacions, de gas, de benestar, i aqui, darrera d'un objectiu concret ( volia estar davant de tot si...), vaig fallar amb lo mes bàsic....el resultat, va ser al final,   la dificultat numero 1 del dia, quan en teoria era pujar a Santa Fe del Montseny desde Arbucies, 16 kms de pujada amb mes de mil metres positius....tot això però, precedit d'una baixada de Viladrau a Arbucies, on vaig disfurtar com un nen petit, i on ni s'em passava pel cap que no havia menjat, que va, em notava valent, i nomes pensava amb gas.
A Arbucies mateix, i havia avituallament ( la Tina tambè hi era :) ), mig platàn ( si si, el meu segon mig plàtan ) que en feia un de sencer, tot el que havia menjat amb 75 kms de cursa d'intensitat elevada.

Que be m'ho passava....el del csotat sabeu qui es? 

A l'avituallament,  em van dir que teniem els primer a 5 min màxim...ua genial!!! li comento a l'Albert, que conec la pujada i que vaig a tirar, i que em ve de gust apretar, però que si pel que sigui ell es trova be i tira, no pateixi per mi, que tiri amb gas i endavant....QUE INNOCENT!!! Un quilòmentre de coll, i noto perfectament com la gasolina s'acaba, es que ho noto!!!! no m'ho vull creure, baixo un puntet el ritme, em mentalitzo que serà transitori.....passen 5 min, i pitjor......m'atrapa el noi que havia començat el coll amb l'Albert,  que per cert, tambè es comença a quedar enrrera com jo,  i em diu:                  " vas bien ? " creo que no, li dic...." tomate un gel ", em diu...ostia!!!! clar burro!!!!!!!!!! gel, ràpid, aigua...i creu-ho els dits perque passin 5/10 minuts i el cos es reactivi, però......de seguida
m'adono que allò no ho salva ni deu.....em començo a girar, i visualitzo l'Albert, dedueixo que tampoc va be, perque estic anant parat, i gairabè no m'atrapa. Li faig un crit, li dic que definitivament he acabat la gasolina, i la resposta es la que no volia escoltar..... i es que ell tambè esta en reserva ja....no pot ser!!! no pot ser!!!!, queden uns cinc quilòmentres per coronar, la cosa sembla anar de mal en pitjor, amb l'Albert, decidim tirar la tovallola, perque ens notem al limit de força ( feia anys que no anava tant tant apurat a sobre la bici, i lo cardat es que ni s'em passava pel cap, que no havia menjat ni una sola barreta encara!!!!! ) nomès penso en arribar a l'avituallament, e intentar convençer a l'Albert d'arribar-hi, perque ell anava moltissim mes just que jo el pobre. Estem pujant a un ritme extremadament lent i ens extranya que ningù ens avançi, però nono, allà no apareix ningù....passem pel costat d'una font, i l'Albert diu que es para, em paro, i el tio posa tot el cap sota el raig d'aigua una bona estona....l'animo a seguir, i ho fem...i com podem, com feia temps que no em veia, arrossegant-nos, aconseguim arribar a l'avituallament. El protocol però, canvia respecta a tots els altres avituallaments que haviem trobat. Sempre a tope de pressa, mai mes d'un minut...i aqui demano on tenen una cadira, i m'hi assento, ( l'Albert a terra s'estira ) i agafo una ampolla d'Aquiarius, me la beg a Sant hilari casi, i m'engrapo amb 15 minuts de relax total, 5 entrapans de pa Bimbo amb Nutella....UFFFFFF que be es posen, que be!!!

" ALbert, som-hi!!! ", i em diu, no no, jo plego.....que? no no no...no podem plegar! passen al cap de 15 minuts, 2 corredors que ens adelanten, ( tan era ) segueixo intentant convençer a l'Albert, ell em diu que tiri...i al final li dic, nomès tirarè, si em promets que quan et recuperis, tiraras avall....em fa un gest de no tenir-les totes..però confio en que ho farà...
Pekas...Unic!!
Son 30 kms de baixada...em noto recuperat, però em dic, ei a disfrutar, a assaborir.... i ho faig, i a sobre estic disfrutatnt com un boig.....deconecto del mode "cursa", i em poso a fer amistat amb el Garmin. Per primer cop estarem ell i jo sols a un lloc que cap dels dos coneixem!!!!!! i sabeu el resultat? el Garmin i jo ens hem fet amics, i espero que la relació sigui llarga i duradera...Em va guiar amb calma fins al final, el vaig anar interpretant be, sense estress....i veure que anava passant per camins i coriols desconeguts 100% per mi...i que a mes m'estava guiant al final.......Uaaa sensació genial!!!
Sense adonar-me casi, començava a veure cintes de Besttrail, cases, camins que fan poble....i es que estava acabant!!! i quan encara no ho havia fet, ja tenia clara una cosa, REPETIRIRIA!!!!!!!!
Tot el que has patit s'oblida, a l'arribada gent que esperes veure...rialles, gana, sed, i 5 minuts de calma, per ja començar a esperar, que tots els que se que venen darrera, hi vinguin de veritat, i els pugui abraçar a l'arribada.....i mica en mica, aquest petit somni, es va fent realitat....un a un van arribant.... i si, no exterioritzo, però relament visc interiorment aquestes sensacions.... i son les que fan que aquest esport, i cada cop mes, i mes en dies aixi..enganxi, i molt!!!
El resum, 120 kms, +3750m de desnivell positius, 7:13 min...6ena posiciò individual crec....una experiència brutal mes, i ganes, de mes BTT aixi.....
De fet, ara tanco Blog, i vaig a fer inscripcio a la Tracks del Diable Non Stop...i si la de 195kms!!!!! que carai!!!!

O sigui que si, rieu....que la roda no pensa parar....Terra de Remences aquest cap de setmana? si!! i em fa una mica de mandra, ho dic en veu baixa......no em ve de gust apretar de la manera que ho requereix Remences, i fa moooolts dies que cada 24 hores, canvio d'idea en la manera d'encarar-ho....i encara avui, no se com ho fare...diumenge mati, dia 10 de Maig espero tenir-ho clar! però el que si tinc clar, es que la setmana seguent marxem a ala Rioja Bike Race, i que el que tenim al calendari, promet...i molt!!! 
Fins aviat!!!!!!!!!!!!!

MOMENTS

MOMENTS

MOMENTS