dilluns, 5 de maig de 2014

ULTRABIKE 2014...ANIMALADA BIKE!!!!

Ara mateix ho veig d'uns altres colors, han passat dos dies, i el cap torna a estar a lloc, però potser avançant-me als aconteixaments, el que si tinc clar, es que no fare cap mes cusa d'Ultramarató ja......i no es que m'anés malament, no, però si es que durant molta estona, cap ala part final, vaig pensar i creure,que no es bo, el punt límit al que portem el cos.

El Millor Premi, Primers per Equips i 4t i 5è individual

Eren 231 kms, amb mes de 6500 metres de desnivell positiu...els numeros per si sols deixen clar on anavem, però va resultar ser molt mes complicat...
Amb els dos Jordi's del Maresme,  però amb en Jordi Alberch formant equip ( en Jordi Sanchez va correr amb equips, i guanyarm per cert, la Opció aventura, fantàstic tambè ) passavem la nit a Sant Celoni...es un dir, perque dormir no vaig dormir res, i a les 4 del mati, el despertador ens deia que faltava una hora per començar.
Fred, nit, intriga....dubtes...aixó es el que a les 5 del mati, sentia al sortir. Demostrava serenitat, i potser si que una part de mi estava tranquil, però era inevitable pensar en el que ens esperava.
Vam sortir amb en Jordi a la idea, evidentment van marxar un grupet per davant, no era la nostra guerra, molts feien la opcio curta ( aventura 9 i altres anaven a disputar la general.....i aqui no entravem nosaltres, l'objectiu era acabar, i si podia ser primers per equips, que encara que potser no ho sembli, el companyerisme hi juga un paper important, encara que reconec, que el pobre Jordi, va haber de passar mes d'una estona pedalant, sense els meus anims, però es que no calien massa sovint, estava segur que era, o erem capaços d'acabar una experiència aixi.

Plà de la Calma, a primera hora

Pujant cap a Collformic, Port de fort desnivell, i llarg, ja ens vam quedar sols, no vam apretar gens, de fet, no crec que arribès ni al 85 % de pulsacions màximes...cosa que va fer que arribesim a dalt perfectament...i a mes, podent gaudir de com es despertava el dia,  que crec, que de troç, es la millor part d'aquestes curses, quan el mòn encara dorm, i tu estas a mes de mil metres d'alçada, veient com surt el sol....es impossible explicar sensacions, però us asseguro que son genials...
El primer avituallament, era a Collformic, i com que la idea era parar a tots, aixi ho vam fer, un pim pam, i a tornar-hi....ara direcció Viladrau, però abans passant per camins, que evidentment no coneixia, i que en un futur, vull fer, però amb un altre xip:) 
El ritme era normalet, sense patir gens, i la veritat es que estava disfrutant, m'empipava perque ja començavem a tenir algun despiste navegant, però normal, amb el Garmin 510 no es pot fer una navegació bona, i el Pobre jordi, li tocava encarregar-se de tot el que era navegar. Jo sortia sabent que l'objectiu era acabar, però quan veia que perdiem minuts i minuts per culpa de errors, m'esvarava una mica, i es que era totalment conscient, que el mateix recorregut, sense errors, haguès estat com mes de mitja hora de menys....però com que tot compta....a callar!!
Corriols Maquissims, i Viladrau....aqui si que veia que anavem lents, i desprès de les ulleres de xocolata que em va menjar  -com em vaig afartar durant tota la cursa....de gana no em vam pas passar- vam collar els cargols amb en Jordi i Cap a Vilanova de Sau, tram on ja vam començar a patir una mica. Coneixia trams, i sabent el que venia, em permetia el luxe d'apretar i alhora nformar amb en Jordi, per saber com anava i de pas saber si podeim apretar.....
Era casi meitat de cursa, be, no del tot, però aqui al Control de la Presa de Sau , ens confirmavem que anavem 4t 5e i 6e, i es que amb en Dani de Terrassa, vam fer casi tota la cursa...Començava la part mes coneguda per mi, un bucle a tot el Collsacabra, i sabia que seria dur, però no pensava que tant!!!
De Sau a Salt de Sallent, desprès Coll de Condreu...i cap a Falgars...trams trencats, punts on ens vam perdre, altres caminant..i sobretot, amb gana, molta gana, mal simptoma!! sort que al Coll, aprop de Falgars, teniem Control....2 barretes em vaig menjar, del tiron!!! no ho havia fet mai crec això, i porto alguna temporadeta ja amb això.......però es que realment vaig arribar justet de forces aqui, per sort, desprès de menjar, tot va tornar a la Normalitat.

Ens van fer passar per tots els camins mes trencats que conec de la Zona, i fins i tot, algun, passat Rupit, que ni coneixia...aqui si que em van acabar el Cu....ons, a mi i amb algu mes...oi Jordi? arribar a Tavartet va ser de bojos, nomès amb la única part bona de la baixada de l'Avenc, per pista i amb vistes espectaculars, com sempre, però abans d'això, si que vam començar a veure o intuir el que quedava, que era molt!!
Desprès de Tavartet, on em vaig posar les botes altre cop a base de barretes de xocolata blanca, ( si si, es que estaven bonissimes, encara que pensava, i em costava entendre, on carai les ficava, perque potser a aquelles alçades, portava 6 barretes ja, i donuts, i ulleres de xocolata i platans....)  baixavem cap al pantà altre cop...deu meu quina baixada mes trencada.... ( pa havennus matao...es diu aixi? ) durissima per la bici, i pels braços, encara que per sort, superada sense problemes...i en un no res, al Control de la Presa de Sau altre vegada, on hi arribavem a les 14:07, 10 hores de cursa!!!!
Aqui ens vindria vorejar tot Susqueda, que molts ja ho coneixeu, però amb final feliç, ja que al arribar a la Presa de susqueda, enlloc de tirar avall, tocava remuntar a Osor!!! 4 kms amb rampes durissimes,   que, no se si s'en pot ser conscient, però amb 11 hores de cursa, i 160 kms es poden fer molt molt dures. Lo pitjor, però, era que al arribar a Osor, no estavem! haviem de pujar a Sant Hilari Salcam, i si Osor havia set dur, aqui casi casi va ser una tomba, i dic casi, perque no ens va matar no, vam arribar a Sant Hilari tocats, però no enfonsats. De fet, aqui, ja ens hi vam passar i relaxar una bona estona al avituallament, fins i tot em van entrevistar per la radio Local....em va fer gràcia:) .....evidentment, van caure uns quants donnetes mes....i res, desprès d'estressar amb en Jordi i en Dani per continuar ( ells no tenien tanta pressa com jo ), vam arrencar direcció Arbucies.
Baixades per corriols, que si enlloc de portar casi 180 kms en portessim 30, els haguessim disfrutat molt, però en aquelles circumstàncies........era ja un patiment, baixar per segons on.
Un Cop a Arbucies, quedava la pujada a Santa Fe del Montseny, que em tenia ben intrigat, havien dit que era tan tan tan llarga, 16kms, que nose, tenia curiositat......ja la vaig descobrir ja..i es que era de mooolt bon pujar, bonissim, m'agradava, pujavem amb en Jordi a bon ritme, però hi va haver un moment, que en Jordi es va començar a quedar...deuria ser a mitja ascenció...per no deixar-lo relaxar massa ( perdona'm Jordi !! ), vaig tirar endavant, l'obligava a no afluixar, però tot i això, fins i tot a mi s'em va fer eterna la pujada, i es que realement 16 kms son moltss!!!segur que hi tornare aqui, perque tot i molt pesada, era un tipus de pujada que m'agrada...i fer una volta per la zona de la Selva, no la descarto.......
Res, que ens plantavem a Santa Fe, havent fet casi 1:30h seguides de Pujada....em posava les botes per últim cop, i avall.....aqui venia el regal, el regal que esperava desde feia hores, i que tot i el fred que vaig patir baixant, vam fregar fregar que no s'ens fes fosc, vamb arribar a Sant celoni despres de mes de 15 hores pedalant.....no tenia una felicitat extrema, mes aviat estava com pensant que carai em passava pel cap, cada cop que m'enforntava a alguna bestiesa així, però el cert es que teniem al Sac, una experiència mes, i no una qualsevol, una durissima, espectacular, que ens havia fet patir de valent, de fisic i de cap, però que servirà per a partir d'ara, saber on no em vull ficar:):):


Ser primers per equips no sol passar gaire sovint, i es que guanyar, avui dia, encara que sigui al parxis, esta molt complicat.....i aprofito de pas, per felicitar amb els tres primers, Jaume Ribosa un senyor de les llargues distàncies, Dani Llorenç, poc a dir d'ell, sino hagues set pels problemes tècnics segur haguès guanyat, i en Jordi Prieto, anònim fins no fa massa, però que ha desmotrat que es un crack.....
Felicito a la Gent de BesTrail per la Organització duta a terme, complicadissima en esdeveniments aixi, però que va rallar la perfecció, almenys per mi ( no la feu mes dura, aixó no val? )......


Les conclusions de una cursa aixi, sempre son extranyes, però aquest cop, i si, encara que tingui el cap clar, es el escrivia al principi, i es que la duresa extrema, en aquest sentit de llargues distàncies,  per mi ha acabat...vull seguir disfrutant de la bici, però amb menys, faig........:):):):):)



Ara, amb el Xip ja de Terra de Remences, on crec, que estare be, una setmana dona per recuperar-se, encara que tambè es cert, que ara mateix tinc dubtes....i es que encara que amb forma ja adquirida, el cap sembla que no esta per patir tant, com si les cames volguessin anar per el cap no.......dificil situació, però que coneixent-me, un cop es doni la sortida el diumenge vienent, els dubtes marxaràn ràpid....no se si tindre gas o no, el que si tindre casi segur, seràn unes ganes bojes de estar tant endavant com pugui i d'apretar, si la Ultrabike m'haurà passat factura, ho saber llavors:):):)

Fins la setmana vinent...i com no, gràcies a tots per les felicitacions, ho agraeixo moltissim sempre, encara que no ho exterioritzi sempre, i gràcies jordi per entendrem en els moments en els que el meu cap es torna egoista i nompes pensa amb mi mateix i voler acbar acabar i acabar, ...........
Gas a la Setmana!!!

4 comentaris:

Jordi Alberch Bosch ha dit...

Com sempre una gran entrada. Un plaer tornar a viure una experiència junts. Se que vas anar molt per sota del teu nivell i per això només tinc paraules d'agraïment.
Setmanes abans no tenia clar ni que l' acabaria. I junts ho vem aconseguir. Merci company! Fins la pròxima.
Fanatiks Bikes

Anònim ha dit...

Felicitats!!!!
Preciós relat.

BESTTRAIL
:)

Pekas ha dit...

El primer.. felicitar-te per partida doble... per la clasificació... i per el teu "blogtículo"...

Per mi es un plaer llegir el que heu viscut i com ho heu viscut... i no et preocupis... que no a farem més dura.. ;-) (i el día que vulguis...t'ensenyó alguna altre pujadeta similar a la de Arbucies Sta Fé.. ;-)

Per cert... sóc el Pekas... un dels responsables de Besttrail.. i un dels pares de la "criatura".. ;-)

Un plaer.. i fins molt aviat...

CRISTIAN ARROYO BERENGUER ha dit...

Jordi, una setmana Despres...Gràcies a tu per haver-m'hi convençut, tot i durissima, crec que experiencies aixi no es repeteixen cada dia...
Pekas! un plaer de debò, i insisteixo, organització bestial, snes cap mena de dubte!! la pujadeta aquesta que comentes...queda pendent eh!!!

MOMENTS

MOMENTS

MOMENTS