dimarts, 13 de maig de 2014

TERRA DE REMENCES 2014!!!!

El moment mes critic de la meva TERRA DE REMENCES personal, aqui catxava del tot!
Si, vaig tard, i molt!!!! i no es per ganes no, però es que no se com m'ho faig, però cada setmana que passa, tinc mes feina i feina, coses a fer, obligacions podria dir, personals clar, però que d'una manera o altre em roben temps per tot arreu... estic barallant-me diariament amb mi mateix, per desenganxar-me d'aquest ritme que porto, però res, de moment no hi ha manera...resultat? anar tard!!!!




Però es que Terra de Remences no es una cita com la resta, es potser pels de la comarca d'Osona, i  m'atreviria a dir de Catalunya, la cita mes important amb la bici de carretera, i aquest cop no va ser menys.

La preparació per aquest dia havia set, crec, bo...però va resultar que no.....ara explicare perque:) resumint però, val???
Abans, deixeu-me remarcar, que nomès el fet de partanyer a un grup com el que pertanyo, em donava ales, val, si, extraportem-ho, ganes..! erem molts corrent, i casi els mateixos animant a dalt de Coll de Bracons..on van aconseguir que fes els últims metres flotant...o sigui..que gràcies per ser aixi gent, i no canvieu!!!

Al grà però!!!!
 Poc abans de sortir, queia un xàfec que desganava a qualsevol, i jo , no era menys. Amb 4 Rmences ja fetes, no em venia de gust mullar-me...vaja, fins poc abans de la sortida, no les tenia totes de si sortir o no....primer error, ja que encara que potser sigui una tonteria, el meu "ritual" pre-cursa, ja no va seguir el seu cami, ni en menjar ni amb líquid....ja que estavem a la sortida, amb en Charlie, Pingui, Jordi i Albert ( la resta i per culpa la pluja estaven tots perduts per la llarga recta de sortida  ), quan vaig pensar que l'aigua amb cafeina que em solo pendre, no la podria fer ..... malament! A mes, m'entrava fred.
Sortida a les 8 puntual, i com es habitual, remuntada fins a caçar la part de davant del grandissim grup, amb molt de compte per l'asfalt mol, però amb decisió, amb mala llet...i si, reconec  que potser em fa estar una mica antipatic quan vaig amb el  xip aquest,, ja que avanço i avanço sense saludar a ningú...:(:( però em perdoneu no?

En res ens "ventilavem" Olot i ens presentavem al peu de Capsacosta, primer test del dia, uns 7 kms de pujada força assequibles. Aqui, i al contrari del que m'havia semblat al principi, m'adonava que les meves cames no anavem com m'agradaria, no desarrollava els watts que estava acostumat a moure als ultims entrenos. Feia una setmana que no aplicava intensitat, ja que al haver fet la Ultrabike la setmana abans, creia que el repòs era la millor opció, i nomès vaig fer dos entrnaments, entre setmana, i en zones 1/2/3...amb petits destells en zona 5/6 o sigui , per soblre llindar, just per no adormir el cos, però res, coronant Capsacosta ja m'havia tallat del grup principal, de uns 20/30, no m'agradava, encara que sabes que contactaria amb ells desprès, com aixi va ser, però la intenció era aguantar a davant, per no desgastar-me en recuperar, que poc o molt s'acaba pagant....
Abans de Sant Joan de les Abadesses, contactavem els 10 o 12 que anavem de presecució, amb el grup de davant de tot, i cap a Ripoll i enfilar Coll de Cannes...on altre cop, i en gran mesura gràcies als 2 Professionals de l'equip Garmin Cervelo, no vaig podre aguanar el ritme diabòlic que van imprimir, de fet, pocs l'aguantaven.....això si, aqui si tenia clar, que tan ma feia no coronar amb els primers, un cop a Olot de nou, a la Pinya, sabia que contactariem, i si, desprès d'un descens amb puntes per sobre dels 80 km/h tot i estar moll, vam arribar a la part planera on contactar amb la punta de carrera va ser mes complicat del compte.
M'adonava que estava desgastant molt, però tot l'any porto triant aquesta opció, la de donar-ho tot i res de conservaduris-me....i aquest cop no seria menys....tant era que ara vingués Coll de Bracons....lo important era estar a davant....
Afinava la mesura de líquid que bebia, per arribar just buit a dalt, poc pes a la bici era important, i anar ben hidratat tambè.
Aixi ens rebien a dalt de Bracons el nostre Team!
Passavem pel desviament curta/llarga, amb 2:25h, si fa no fa com sempre, i a partir d'aqui, el de sempre, salvis qui pugui!
Evidentment va ser aixi, i nomès començar, ma'donava que les cames seguien igual de mandroses....gairabé desde el pricnipi de port, ja necessitava posar tot el desarrollo que tenia, quan feia una setmana i poc, era capaça de pujar el principi del Coll, amb el pinyó de 23 dents, i sobretot fer-ho amb bona cadència, que fent la operacó, ràpidament en treus conclusions,  i es que el pinyó de 23, amb cadència per sobre 80 ppm ( pedalades per minut ), suposa ascendir per sobre dels 280watts, que per mi haguès set un bon numero, però es que a mes, era possible! havia aconseguit 300 watts feia 3 setmanes:(:(

No quedava mes remei que pujar amb el que hi havia. L'únic consol, i nomès en part, era veure com gent que creia que pujaria mes ràpid , tambè estaven patitnt, però clar , lo bo haguès set aprofitar-ho!!!
A mitja pujadaja nomès rumiava amb la manera que afrontaria l'últim km....li tenia pànic! i sabia ques estaria petat de gent animant, no valia fer mala cara!
Se que potser costa d'entendre, desde fora, que algu que esta pujant relativament be, pugui esta patint tant, però es que el problema, es que no pujava be no, gens!
Total, últim km i el vaig salvar prou be, i a sobre, abans de coronar, i havia tot el "team" fanàtik que havia vingut a veuren`s i que a mes ens feien d'avituallament....un luxe, de debó, a mi em van posar la pell de gallina en aquell moment, i encara desprès, quan ho recordava. A mes, moltissima altre gent, coneguts, que no ens enganyem , alegra i molt! fins i tot ens fa posar bona cara tot i anar ben "cuits"...
Coronava amb 3/4 min claculo, de retràs amb el primer que ho va fer, i em llençava a la baixada, a Fulllllllllll Gas....a mes, tenia bon feeling traçant els revolts, tot i estar molls. Sabia que era delicat, que s'avia de filar prim...però va resultar un descens perfecte, tant que em va permetre contactar altre cop , i havent passat ja Sant Pere de Torelló, amb el grupet de davant, uns 14/15 ja quedavem nomès a davant, això si, molts companys de Torelló, cosa que desmostra el nivell mes que bo, actual, que tenim per la Vall del Ges....


La part mes gratificant per mi, la que passa pel meu poble, i Manlleu, on se que hi ha gent coneguda animant, la feiem a ritme "tranquil",  i podent gaudir, a mes, sabia que un cop enfilessim direcció l'Esquirol allò seria una altre història......
Evidentment ho va ser, els dos Garmin, desprès de la pujada sortint de Manlleu, on el ritme encara va ser suau, i encarant ja la suau ascenció a Coll del Bac, el ritme va canviar de Cop. No vaig aguanr res,  i es que estava buit buit, i erem a baix! per sort, no era l'ùnic, i ens quedavem un grupet de 5 despensjants, que vam anar recollint despenjats de trancat grup de davant, que els Garmin`s havien destrossat....

Sabia que estava voltant temps per baixar de les 5 hores.....però tot i coronar relativament be Coll del Bac, i havent passat ja Rupit, on queda just 2 kms per poder dir, ja esta, em venia un baixòn dels que fa temps que no experimentava, no pajara, però si un sense gasolina total...em qeudava sol...i quan em giro i veig que darrera ve un grup nombrós, em desanimo força....se que anva a fer Top 15,  i baixaria de 5 hores, i per 1 km, 1 trist km, em quedava amb la mel als llavis.....
El grup m'engolia, just coronant la corva del trencant del Restaurant el Coll, a partir de llavors planer  i a rebuf fins Coll de Condreu, ja estava!!!i .......al descens.........on vaig posar-me primer, i vaig baixar amb tot el que tenia...no em podia rendir, i no ho vaig fer. Però desprès de la baixada, i ja reventat, a la llarga recta abans de Meta, pensava que algu tiraria, i no, tothom justejava ja...ni l'esprint final va ser igual, molt mes ligth aquest cop....i entrant amb 5:01min......una llàstima, però que ja no tenia solució.
Al final, i tot just passant la Meta, mirava la mitjana de Watts, i no enganyava gens, 220 watts de mitja! molt per sota dels  240 de l'any passat, i es que aquest any vaig tirar mes de ganes i de cap, que de cames.....que no em desagrada el punt de competitivitat mental, però es molt millor si a sobre tens cames.



No em puc queixar, ho se, i potser si es veritat que porto molta canya i curses aquest any, però es inevitable quedar-se amb un mal regust, sabent que havia fallat amb el moment determinant, amb gasolina per 5 minuts mes, aquest minut haguès caigut, segur!
Deixo una mica de recull de Fotos que he pogut arrepelegar, i apago l'interruptor del meu cervell, de Terra de Remences. Ara Toca Rioja Bike Race, 3 dies d'añt nivell de BTT a Logroño, on amb en Jordi i en Roger, i anirem a sobretot, disfrutar moltissim.....Gas a ala Setmana!!!


Això ens Toca d'aqui dos dies!!!! 
RIOJA BIKE RACE

MOMENTS

MOMENTS

MOMENTS