dimarts, 18 de març del 2014

PORTS DEL MARESME 2014



Li tenia ganes a aquesta cita, ganes i respecte alhora, i es que la primera de l'any, sempre es una icognita, tens dubtes del nivell, encara que com els Pro's casi ja, el potèncimetre, es una eina força fiable per saber on estas. Aquest no enganya, i si mous watts, en mous, i sinó....a aguantar-se, que es el que hi ha:)
Perdoneu que em repeteixi, però les brases del 2013 s'han d'anar apaganet mica en mica, i una de les maneres, era arrencar el periode 2014. Ha set un principi d'any complexe en quan a feina, gestions, hores i hores de dedicació a Fanàtik, compaginant-ho amb la feina i l'entreno, que encara que planificat, a l'hora de la veritat, costa moltissim treure les hores per fer-ho, i sobretot per descansar.....es normal, doncs, que al acabar, i quan les coses surten be, ( 23è de la genral absoluta ) i no tan sols a mi, sinó a la majoria de nosaltres, pel cos et recorri una sensació de benestar bestial.

Ens van retallar en Carles, però erem 6!
No puc evitar recordar, veient el resultat, i de veritat, no puc, una frase que algu anònim escriva en aquest mateix blog el dia 1 de gener, en el video resum que cada any faig. Demanava on eren els que realment eren bons,  els que tallaven el bacallà ( segons ell ),  i... si encara es fa la pregunta, ( per si no en tenia prou em la recopilació de dades de la meva/nostre història en curses d'anys anteriors ),  i sento dir-ho aixi, de debó, però es que de vagades, algun hauria de rumiar 2 cops el que escriu ....perque pot passar, el que va passar ahir,  que pensi que, els que tallaven el bacallà i eren realment bons, potser no ho eren tant, encara que a mi, el que m'agrada pensar, es que de bons, aqui, no en som cap, simplement som aficionats, que ens agrada correr, i apretar les dents, i que per variar, solem guanyar el mateix al final de cada cursa, o sigui, res. Alguna hora  ens n'adonarem d'aixó,  i pensarem que segons quins comentaris, i quines actituds, de vegades, val mes la pena  no dir ni pensar.


 No caure, no punxar, no petar.......que no es poc, i aconseguir estar força endavant a mitjans de Març, per mi, i creieu-me, es un luxe, perque tot i la competitivitat que ens agrada demostrar, no hem de deixar de tocar mai de peus a terra, mai!
Per variar el despertador tocava a les 5:30, visca el descans, i amb la Berta i en Pingui baixavem cap Arenys, on ens trobavem els Jordi's en Carles i en Lluis, que  amb poca estona, i no sensa haver passat un bon fred d'entrada, en plantavem a la sortida. Cares conegudes,  algunes mes que altres,  En Xevi Lopez i en Pere Vallejo,  que estrenaven equipació! i molt xula per cert.....
De seguida però, les 8, sortida en baixada, ia remuntar fins al la capçalera del paquet, que  no va ser fàcil, però abans d'encarar el primer port del dia, Collsacreu, ja estava posicionat, i rodant amb calma...sense massa estress la veritat, i sense patir massa.
A Collsacreu, 4 kms al 6% mes o menys, sabia que hi hauria tensada forta, i evidentment hi va ser...cop problema,  apretava fort, pujava molt de pulsacions, i decidia deiar-me anar una mica, a la baixada recuperaria, i enllaçaria, i es que crec que no van arribar a treure ni 30 segons els primers....
Desprès del a baixada cap a Sant-Celoni, venia la encerrona que no coneixia, Gualba. En Jordi Alberch m'ho va dir, que era dur, i vaia si ho era, rampes de mes del 20% que a mes d'un el van castigar per el que vindria desprès, Santa Fe del Montseny. No negare que vaig apretar, i fort, aqui, no volia desconectar massa del cap de la cursa, que encara que els tenia amb mooolt poqueta visió, encara els veia al principi de port de Santa Fe.
Aqui, i desprès de fer els primers kms a uns 260watts, i voltant el 90/91% en  pulsacions, vaig pensar que potser m'havia de deixar anar....però no ho vaig fer, em vaig aferrar al grupet que pujavem, i sort, perque va ser aguantar-los  un km, mes, i ja llavors el ritme va afluixar força, tot i això, deu n'hi do la gent que anvem recollint pel cami, que havien quedat KO del priemr grup ( es el que passa que corres per sobre els teus limits ). A partir de Mig port, subidon d'energia, i a ritmet fins a dalt, voltava els 250 watts constants,  que sostinguts 25/30 min, son molt interessants, i a mes amb sensacions de poder anar a mes.....però sense veure ningu fins on m'arribava la vista, cosa que em desmotivava moltissim.
Ja m'imaginava fent la baixada de La Costa del Montseny sol, i el pitjor, entrar al plà en direcció Sta,Maria de Palautordera tambè sol.....i aixi va ser:(:(:(:(, quina mania que tinc en no saber patir l'ultim km abans de coronar un port....
Res, al plà em vaig lligar la manta al cap. Vaig dir-me, encara que em buidi del tot, o que ho pugui pagar al final, jo, ara vaig a per el de davant.....i si, donant-ho tot, buidant-me, vaig aconseguir contactar amb tres que anven per davant, on desprès s'hi van sumar dos mes. Vam fer un bon grupet, i fins a Llinars, on començavem la sèrie de tres portets petits del Maresme ( d'aqui ve el Nom ) , vam portar un bon rtime i sense desgastar-nos massa.
A partir d'aqui, el que calia era no quedar-se sol, pujar els ports a ritme bo, i si calia, patir una mica, que la feina gorssa ja estava feta. No vaig oblidar de veure ni un sol moment,   em vaig veure els dos bidons justos d'aigua, i la barreta que duia, sobre el km 100 la vaig acabar de deborar, que sumat a la combianció de gels liquids que em vaig guardar per la part final, em va quedar clar que el plantejament de líquid i sòlid que havia fet, era perfecte, o casi.
L'últim port, Collsacreu de tornada, el vaig fer casi tot sol tibant del grup, be, jo i dos companys mes que tambè anaven amb ganes, i es que aquelles alçades, ja tan ma feia que em donessin relleus com que no....la cosa estava feta ja, i notava que amb cinc  kms, era impossible que em vingués el baixòn....
Últim sprint per coronar i acabar, i apa, feina feta.......i a mes, amb resultat que personalement em deixa molt satisfet,  i com deia al principi, no vaig ser l'únic. Tant els Jordi's com le Berta a la curta, van tenir un dia bo de veritat.....en Sergi va patir una mica mes, però va acabar-la be....que no es poc.
Al final, el dinar, un plaer. Petar la xerrada amb els companys sempre m'agrada, i molt!! i es que si ames les coses surten be....be de gust comentar la judada sempre:)
Personalment, n'estrec un bon  inici d'any amb carretera. Fer el 23è de la general absoluta, nomès al arrencar l'any, amb una cursa de 148 kms i +2600m  i a 33km/h de mitja!!! ha de deixar satisfet a qualsevol, i encara que de carretera, a Part de Cambrils Park i Terra de Remences, crec que en faré poca mes, a nivell cicloturista aquest any ( ja es veurà ), el puntet que ens dona i l'entreno que s'agada es bo de veritat.
Ara, enceto setmana de recuperació, a veure si es veritat que la faig!!!  i el cap de setmana vinent, lliure de curses, i necessari per encara l'Abril que esta a tope, amb energia!!!
Ho anem parlant? siiiiii, que tela la parrafada avui!
Per cert, una foto de la Transmaresme de la setmana passada, que m'encanta i he volgut posar, aquesta setmana qui n'hi han poques ....

2 comentaris:

Anònim ha dit...

un tiu com tu q fa el 23... aixo si q es talla el bacalla jajaja

CRISTIAN ARROYO BERENGUER ha dit...

:):) jajaja,

MOMENTS

MOMENTS

MOMENTS