RUPiT....SUAU-----MONTSENY 360......GASSS

El millor, l'Esmorza!

Aixi hauria d'haver set...Desprès de la  mega setmana de Relax que portava.....fent 3 dies seguits repos ( de bici ), arribava el dissabte amb ganes. Tres Edicions de la BTT Rupit, i les tres fetes, i sincerament, mentre hi pugui assitir, anirè sumant-ne, perque els recorreguts cada any em sorprenen, i perque la Organització, els que ho mouen i tenen la gran feina de portar endavant una història aixi, es veu de hores lluny, que ho fan amb una il-lusió enorme....es normal que desprès les coses surtin aixi de be.




A Rupit m'hi acostava amb en Charlie, però hi trobaria forces companys, Sergi, Albert, Pingui, Pep, ivan, isaac....etç.. la iea era no estressar-se gens....i vaja si ho vaig fer.Fins l'esmorzar, ritme tranquilissim, intentant no enfagar-me mes de compte,  que durant la nit havia plogut, i el terreny no estava per gaires floritures.
A partir de llavors, no es que el ritme fos a matar, pero junt amb en Pep i en Pingui, vam agafar un ritmet que per el que buscava jo, que era activar cames però sense desgastar-se massa, em venia genial.....l'Albert, Charlie i companyia, es quedaven mes enrrera, tenien ganes de mes calma encara!

La Troupe d'en Charlie.....

Aquesta segona part va set el millor, acostant-nos a Coll de Condreu,  ens van ficar en un corriol, llarguissim, que he ben guardat al Garmin Connect, espectacular, i barrejant-se els colors de un Estiu acabat amb els primers de la Tardor......era.....buaaa, vaig disfrutar...aquest hivern caurà un altre cop, segurissim!

Pingui!!!

Vaja Regal! Gràcies!

A partir de llavors, terreny trencacames amb un final passant per Salt de Sallent, que no falti...i ja ultima remuntada a Rupit, que per cert, tenia un ambient espectacular com sempre.....ara, per mi, el millor, i que com cada any tampoc falta, la xocolata desfeta amb coca....tres gots em vaig veure!!! uaaa la majoria fotnent-li a la cervesa i jo amb la Xocolata.....:) això si, amb no massa estona, perque de seguida , i despres de parlar una mica amb en Toni de BTT-Rupit....i alguns companys que hi havien per allà....a i de demanar-li un Euro amb en Pingui per poder rentar la bici al arribar a Torellò, vaig agafar i cap a Torelló pedalant...pujant fins Coll del Bac per carretera i llavors anant a buscar el Cami Ral que ja em portaria fins a Torelló de volta, arribant als 70 kms...això si, amb no massa desnivell, +1500. Rentada de bici ràpida ( mersi Sergi per l'Euro ! ) i a descansar una estona! AH!!!! i que no se m'oblidi, al sorteig que fan entre els participants.....un lot de Cremes espectacular.....Gràcies!!!!!!! BTT Rupit....per mi, 100% recomanable...sense cap dubte, esperant la 2014 ja;)

Al dia Seguent però, tocava l'últim objectiu que m'havia marcat per aquest any, hi arribava tocat,  amb un interrogant molt gran de com respondre a la intensitat del BTT, molt diferent a la carretera, molt mes explosiu desde el principi, però sobretot dubtava de l'esquena. La sortida era a les 8, abans però, m'encantava tornar a veure els Jordi's del Maresme......amb en Jordi Sanchez vam fer la Tondo, pero amb en Jordi Alberch...desde la Pedals que no feiem res plegats! A mes hi tambe hi havia l'Albert, ivan, Sergi i fins i tot en Carra i en Chaparro....dos dels que em van inciar fa molts temps, amb això de les llargues distències!
La Sortida la faig a primera fila, amb tot el 'ferro' al voltant,,, Oriol Colomer, Salamero, Santi francàs, en Puig de Tomas Bellès, el Team Olympia....En Costa d'Starbike....uaaaa, els noms espanten per si sols;) pero ei, a perdre no tenim res no? doncs Gas....

La sortida es neutralitzada, però em coloco a daavant de tot durant el primer quilòmetre, no vull perdre mes temsp del que ja perdre a la que s'obri l'aixeta.....i tal dit........tal fet, marxa el cotxe de davant, i com uns animals, a fila de un, encarem les primeres rampes que despres de casi 15 kms, ens portaràn a sobre Collformic. D'entrada m'adelanta força gent, 10 o 15, deg estar sobre la posició 20....però a mesura que la pujada avança, molts començen a caure...i no som enlloc! descaradament a aquelles alçades, 20 minuts de cursa, ja em noto que avui si, les cames van! faltarà veure com reacciona l'esquena desprès de tres dies de repòs..... la cursa s'estira, i el recorregut puja i puja. Em començo a regular, se que vull correr, però tambè se que l'auto gestiò dels 80 kms serà molt important, iencara que tinc un punt mes potser, decideixo gaurdar per mes endavant ja que el ritme es bo, i estem rodant entre el 10 i el 15...Per cert, recorregut fins a Collformic, espectacular tambè, la de camins  que estic aprenent aquest cap de setmana!! amb aquesta primera baixada ja queda descartat algu, era rapidissima i trencada, però de moment la sort acompanya i no punxo..
Desprès de trevessar Collformic, enfilem direcció Plà de la Calma, maquissim, rodador, i amb el grupet de quatre que anavem llavors, passem molta via buscant ja el descens cap al Montseny, on a la llarguissima baixada, i arriscant força en el sentit mecànic i el fisic, remunto cinc posicions, dues per punxades de gent que duia davant, en Jordi Costa un d'ells el pobre....i un del team Olympia...la resta, els atrapo per la velocitat a la que baixem jo i el company de grupet que anem.
Un cop a baix, i sense ni 200 metres de plà, la cosa s'enfila de nou, i se que a partir d'allà, i han deu kms de pujada, no se com son...si tècnics o no, el que si se, es que noto les cames genials...ua, quines ganes tenia d'un dia aixi per acabar l'any, de fet per dintre, em dic a mi mateix, JA ERA HORA PODER APRETAR! començem a pujar tres, però de segudia ens quedem dos...i a mesura que la cosa es va enfilant, es queda un de sol....si, no li aguanto el ritme, encara que per poca diferència, ja que tot i quedar-me enrrera, ho faig molt a poc a poc, tant, que el compi es para a pixar....i l'atrapo...em diu, es que no podia aguantar mes, jajaja....total, que al final casi ens fem tota la pujada junts. Per cert , fins aleshores, terreny ideal per les meves caractariestiques, ràpid, molt ràpid, i amb dificultat tècnica normal, jo diria que mes que tècnic, era de estar molt antent als descensos ja que eren rapidissims i trencats.... lo millor de tot però, l'esquena, que tot i començar a avisar-me algun cop, agfant postures d'estirament de tant en tant, aconsegueixo que no em destorbi massa... En fi, arribem força amunt, imagino que no ens queda massa per arribar al control de tall, i portem encara no tres hores.....be! a sobre rodant ja llavors, a la posiciò 9/10.....
A partir d'aqui, es quan la cosa i per variar em aquest 2013, la mala sort torna a apareixer....jo si hi crec amb la mala sort!!....arribem a un punt on el marcatge s'acaba...no m'ho puc creure...no pot ser, els dos que estem rodants junts, començem a renegar i no han passat ni 20 segons desde que veiem que no hi ha marques ni fletxes, i es que quan estas guanyant minut a minut a base de molt esforç, perdre'n un aixi...fa molta ràbia. el que no sabiem, es que al final no seria un minut...... reculem...anem a buscar l'ultim punt marcat que hem vist, i si, anavem be, l'únic, que a partir d'allà, tot s'acabava...uaaaaaaa, tirem endavant, dos mes ens han atrapat ja, i entre els 4 decidim tirar per un dels tres camins que hi han....baixem baixem baixem.....i al final de tot, ens trobem amb el grup que anava 3er 4t i 5e....emprenyadissims.....normal!!! aleshores ja, i sabent el que haviem baixat, ja dono per perduda qualsevol cosa per poder recuperar el temps perdut....a mes, fins arribar a Sant Marçal, la pujada que hem de fer no es suau que diguem. Es llavors quan penso que amb l'intensitat que estava corrent, que sabent que era últim dia de l'any que m'havia poroposat donar-ho tot, i que per variar aquest any, desde la Pedals de Foc, em tornava a sortir malament, sigui per la causa que sigui, decideixo que ja en tinc prou.....no tinc gens de ganes d'acabar....no val la pena...ja ho vaig fer a la Pedals Non Stop lo de continuar fins al final tot i tenir problemes interminables...i avui, no em venia de gust, total tampoc servia d'entreno...l'unic objectiu era fer-ho tan be com pogues....i aquest cop, l'esforç no es corresponia al resultat....o sigui, plegar trastets i cap a Seva. A l'avituallament on  plego, trobo en Sergi d'Osona Limits que esta esperant la seva xicota, que esta corrent, i em diu que si espero que passi, em porta cap a Seva... i TANT! total aprofito i vaig veient passar la gent i entre ells mes d'un company......bona estona allà parat,  estona intentant no emprenayar-me massa pel que ha passat....
Al arribar a Seva, l'Oriol Colomer i algu altre tambè han arribat buscant-se la vida....força emprenyats....l'organització ens diu que algu, i durant la nit, ha tret tot el marcatge al tram que forma part del parc natural del Montseny, únic lloc on no podien passar les motos que obrien cursa....vaja, que estava fet amb puteria.....que ho han arreglat a la que s'han assebentat, però per alguns, era massa tard ja...en fi, no es pot donar la culpa a l'organització....que la veritat, considero casi perfecte en tots els aspectes., de vegades passen coses aixi...i aquest cop ha tocat.
De totes maneres em quedo em les sensacions genials que vaig tenir, lo molt que vaig disfrutar, de debò, i amb el recorregut que vaig arribar a fer, que va ser molt molt del meu agrat.....si es fa l'any que ve, repetiré segur. Em queda amb el mal regust de que podia haver set un bon dia.....però.....toca passar pàgina...
Total, cap de setmana intenssisim....que tanca objectius. Ara pedalarem , i tant, però baixant mica en mica les hores, fins al paròn total que serà cap a finals de Novembre o Desembre...la veritat, es que ve de gust fer altres coses, carregar piles, i cambiar una mica hàbits d'altres anys, per aixi poder encarar el 2014 a tope.....
El que està clar, es que a part d'alguna Pedalada popular, que a partir de Setembre m'encanta fer-ne, l'objectiu de montar la bici de carretera nova, serà un dels mal de caps prioritàris..i a mes, aquest any, per partida doble....ja explicare ja!!!!