dilluns, 13 de maig del 2013

TERRA DE REMENCES 2013!!!!!




Entre setmana, intentarem fer un recull de totes les fotos, però aquest video, es un bon resum ràpid de la nostra Terra de Remences particular---



 Som-hi........i  tot i que Terra de Remences dona per molt, i mes,  n'extraurem el mes intens que vam viure, perque en realitat, tot això, del que ara en traiem resultats, va començar al gener...casi res!
Que amb 2 dies les inscripcions quedessin esgotades, ja diu molt del que es aquest esdeveniment avui dia....nosaltres el teniem com a objectiu, un dels mes importants, i tot i que arriba sempre un xic aviat, la veritat es que no ens podem queixar.
Vam ser mes de 15 Independent's, que diumenge al mati, amb el tipic estrès de cada any,  i tot i arribar aviat, miràvem el cel amb dubtes, fins i tot van caure unes quantes gotes....que al final van ser res.
Arribavem a la linea de sortida, amb mes de la meitat de la gent colocada ja, impressionant sempre aquest carrer de St-Esteve d'en Bas... filtravem els nervis , uns a mes i altres menys, com podiem...la idea, era clara, remuntar fins a davant de tot, tan ràpid com es poguès, s'han d'evitar ensurts com sigui, que ja es dir, perque a les velocitats que es roda per dins Olot....
Era una icògnita saber si es podrien millorar els temps de l'any passat, hi intervenen molts factors, ritme d'inici, temperatures, pluja o no.....i evidentment un mateix.......
L'estressant mitja primera hora, va passar relativament ràpid, però aleshores, ja teniem una baixa, en Pro ( Jordi Carmona ) , que enganxava un forat i del cop de cul al seient, partia el suport....mala sort de veritat el pobre, que et passi això, el dia que tens al calendari marcat, amb una X, empipa, i  molt...
Capsacosta era ja allà, no ens veiem tots amb tots, però segur que al ritme que es rodava, ningù de nosaltres havia de tenir problemes per arribar fins a peu de Capsacosta amb el grup. Les primeres rampes, la cosa es tensava, però de seguida podeim palpar, que tot i pujar ràpid, el ritme era assequible, altres anys haviem pujat mes collats...de fet, passaven els quilòmetres de pujada, casi coronant ja, que molts ens vam preguntar...o no s'esta corrent massa, o es que el nivell ha pujat considerablament, fins al punt de que allà on abans aguantaven 20, ara ho fan 200......
Res, Capsacosta sense problemes, l'Arnau allà davant, en Cucu, Eloi, Xevi, Edu....son els que tenia controlats, però evidentment, i els temps ho han deixat clar, la resta, venien per allà tambè.
Venia la part a la que tots teniem por, el semàfor de St.Joan de les Abadesses, i que va passar? res de res, al final va ser una anécdota el tema semàfor, vaja, que arribavem a Ripoll un grup, que segur erem  mes de 400 tios..  A Vallfogana, això es trencarà, vaig pensar......i si, segurament hi va haver gent que quedava tallada, els 3 primers kms de pujada sempre es colla la cosa, però res comparat amb altres anys, i els dubtes aflorien mes encara....a veure, mes d'un de nosaltres, recorda cada any haver patit molt, però molt molt a Coll de Canes, i evidentment, ens haviem quedat tallats mes d'un cop..havent de re-enganxar-nos a la Pinya ( Olot ), altre vegada, però aquest any, no, estavem pujant a la part davantera d'un grup, que si be perdia unitats, continuava essent gran. Vaja, si estem pujant ràpid o no, ho sabre al tall de curta/llarga nomès quedava saber, i si, desprès d'una baixada rapidissima, a mes de 80 km/h en algun tram, arribaven a la circumvalació de la Pinya sense estres, i amb les forces en teoria intactes, i amb temps de 5 hores sense problemes, i  ahhhh imaginant, que la majoria de nosaltres, continuavem estant allà, el grup tan gran, feia impossible controlar-ho tot....
Ara, arribava l'hora de la veriat, 7 kms, nomès,,,si, però que farien la tria casi definitiva del que seria el resultat final.
La manera d'encarar Bracons, era clara, de menys a mes, no atavalar-se, i evalauar sensacions a la pujada. Mes o menys, anavem tots separats uns 50 o 100 metres, poc o molt, depen com es miri, que tambè sigui dit, a mesura que ascendiem, les distàncies es feien grans amb uns, i petites amb altres.....les meves referències, d'entrada, van resultar ser l'Eloi i l'Arnau, que començaven a pujar just davant meu, be i en Cucu, Barnoles, Sito, Barnoles, Albert Riera, Crosas......vaja molts coneguts. Em quedava clar que no estaven anant massa ràpid, i era un rtime que aguantava, però........les sensacions no eren per tirar coets, extrany, referències de pujada bones, però sensacions no bones, de no massa gas, en canvi el potènciometre no enganyava, estava pujant entre 270 i 280w.....En Cucu i en Barnoles s'ens escapaven , metres primer, segons desprès, i vaja,  segur que al coronar, ens van picar 2 minuts de diferència, minim! A aquelles alçades, i veient  les fotos, que estan tirades correlativament, demostra que vam pujar tots de veritat be, l'ordre de pujada va ser Cucu, Arnau, Eloi, Cristian, Xevi, Roger, Edu, Jordi Alberch, David Comellas, Miki, Jordi Sanchez........etccc
Tot i això, arribavem sense casi adonar-nos a dalt, patint, però gaudint, les rampes mes dures, les passavem a bon ritme tots, i l'ambient allà ja, era espectacular, per cert, temps de puajda, de Joanetes a dalt, just on hi ha el senyal de Coll de Bracons 30:05min.....be en teoria, malament per sensacions, si, repetint el tema sensacions, però es que no era l'únic, l'Arnau, va comentar al acabar, que tot i fer un temps decent, 29:07 ell, no s'havia trobat gens be tampoc.....per sort, a dalt, , teniem assitència i animadors/es a dalt, quin privilegi, gràcies!!!!, tenim un Team que no ens mereixem!!!! o si:):):)  Judith, Berta, Fatima, Dani, Vili, Nacho, Guillem, Ernest, Toni.....en fi...i moltissima mes gent. Canvi de bidons, i a "muerte" avall, havia de contactar amb l'Arnau i l'Eloi, i en Sergi Ramos que tambè era per allà...que els tenia a 20 segons ( costa molt de recuperar-los no us penseu! ), cosa que aconseguia al cap de 2 kms de descens. No erem un grup dit i fet encara, però a partir de Sant Pere, i tot i baixar ràpid de debò, s'afegien unitats que havien quedat enrrera, però que no volien formar part del grupet que pogues venir darrera, volein estar allà davant.
Ara si, venia el canguelis per tothom, i fins i tot els mes valents, a l'hora de apretar cap a Manlleu, per anar a buscar la Salut, o sigui Coll del Bac, s'amagaven...però que carai, passavem per Torelló, gent animant-nos, per tant, tocava estirar el grup i de pas, intentar retallar segons al rellotge, perque baixar de 5 hores era possible encara.
Gel de la butxaca ala boca, Xip a Manlleu, i comencem...quedava 1 hora de cursa, tocava donar el que fes falta, i de moment, i passant els primers kms de pujada direcció l'Esquirol, les forces, anaven be. Potser era un ritme suau, perque erem cap a 30 al grup, però com que encara quedava, no  calia fer experiments, per si de cas , ja provariem mes endavant......passavem l'Esquirol, amb l'Arnau tibant i en Sergi Ramos i l'Eloi casi casi comandant ells tota l'hora el grup. Aleshores poca gent s'havia despenjat, però l'apreton de l'Arnau abans de la gasolinera de Cantonigrós, fa tallar algu ja.....tot i que la majoria, apretant les dents moltissim, segur, es resiganeven a deixar-se anar....Coronem Coll del Bac, i queda Coll de Condreu i ja està! aqui ens esperava l'últim intent de l'Arnau de seleccionar mes el grup. Apretada infernal a la recta que porta fins la Curva del Coll, just abans de la Debesa, allà alguns vam tirar les ultimes bales per no desenganxar-nos, altres no van poder aguantar, i altres, van perdre lo just, per poder tornar a emplamar......ufffffff.....
Aqui ja, estava tot dit i fet......casi! perque mirant el crono, teniem 30 minuts per arribar a St.Esteve d'en Bas...per tant, anavem justissim per baixar de 5 hores, tant, que coronant Coll de Condreu, vaig apretar moltissim per poder començar a baixar a davant, i imprimir un ritme elevadissim de baixada, que aixi va ser: Segur, que mai haviem baixat tant ràpid per allà....carretera neta, ni un cotxe ja que els havien tallat a baix, una delicia baixar aixi, de debó....aqui atrapavem amb en Trayter, que o tenia algun problema mecànic..o el tenia ell, la questió, es que va ser un vist i no vist. arribant ala recta final, si, la llarga, amb ganes de donar-ho tot, com aixi va ser.Amb en Riera, en Ramos, i l'Eloi, volavem literalmetn per la recta, fent els útlims 500 metres jo sol a davant ja, i quedant-me clar, que desprès del revol, m'aplastarien,......aixi va ser, curiós com es la gent, amagada tota la recta, i sortint al revolt tots com llops, encara que...tan era ja...la feina estava feta, i molt ben feta!!!! acabavem de baixar de 5 hores!!!! Eloi, Arnau i Cristian...Barnoles i Riera tambè entrant amb el nostre grupet, i recordant, que a davant, o sigui de sobre per sota de 5 hores, havien entrat en Cucu i en Sito.....per treure`s el barret, sense cap dubte!
A partir d'aqui, la història ja la coneixem, esperar i veure arribar els compis, que amb comptagotes, però a pocs minuts uns dels altres van arribant, en Xevi primer, repetint un espectacular 5:03, en Roger despres, amb un tambe bestial 5:05......i aixi un darrera l'altre, tots.....Edu, Jordi Alberch, Miki, Comellas, Jordi Sanchez, Koki, Charlie, Pingui.....etc....
La part de desprès, les xerrades que es fan, el explicar aventures personals, es una de les parts que mes disfrutem tots, i ahir a Terra de Remences, ho van fer fins a cansar-nos....marxavem a les 3 de la tarda de St.Esteve!!!
Tenim Terra de Remences al Sac, un any mes superant-nos, encara que es pot dir, i ben alt, que alguns hem tocat sostre ja, de ben segur, lo bo, es que darrera, ve gent amb empenta, i amb molt marge de millora, i que a mes, disfruten pedalant......vaja, que aquest nivellàs que s'ha aconseguit, en general, de l'esport aficionat, es espectacular, ahir va qudar clar... ningú haguès dit fa tant sols 3 o 4 anys,  que arribariem a on som, i hi som!!!!!! i en quant a IBT's, que es pot comentar que no s'hagi dit . EL formem gent que no sempre podem entrenar junts, amb molts nivells diferents, que de vegades no ens posem d'acord, però que d'altres, la majoria de vegades per sort, anem a una.......i  a les llistes que ens marquem com a objectiu, queda reflectit l'esforça que hi dediquem........
Ara toca assimilar Remences, i pensar ja, en propers objectius, que al 2013, li queda molta corda encara o sigui que GAS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

2 comentaris:

JORDI ha dit...

Sou tots molt grans, i és un honor formar part d'aquest grup. Cada dia aprenc més.

CRISTIAN ARROYO BERENGUER ha dit...

:):):):):):):):):):)

MOMENTS

MOMENTS

MOMENTS