dimarts, 15 de maig de 2012

TERRA DE REMENCS 2012

Han passat dos dies, suficients per assaborir tot el que va donar de si aquest dia que teniem tan ben marcat al calendari, i ara, dos dies desprès, i quan tothom ha parlat i tornat a parlar de com va anar, poc queda ja per explicar, a no ser la propia experiència viscuda, la de primera persona vaja.
El cap de setmana començava a ambientar-se el dissabte a la tarda, on com un ritual, desde fa ja algun any, tocava anar a buscar dorsals a St.Esteve d'en Bas. Ambient maco, canvi d'impresions amb molts que ens coneixem, i que tambè eren per allà, per cert, sempre agradable aixo, potser el millor.
El dissabte donava poc mes de si, pero el diumenge, el dia començava a les 5:30 del mati. Potser amb dies aixi, inexplicablament, l'esmorzar nomès fa que crear dubtes, si menjo aixo, si aixo altre no...o potser provo allo altre..vaja tonteries, per poc que es fagin les coses com sempre, la resta anirà be.
Marxavem de Torellò una bona colla, i ben aviat erem a lloc. Sabia que dificilment podriem trobar-nos amb tots, primer per la cantitat de gent que hi ha, i segon per l'estres previ que es respira, que fa que tothom, estigui pensant mes amb el que ens espera, que no pas en fer fotos ni petar la xerrada, ens agrada mes deixar-ho pel final! i ben fet.
La sortida, a les 8:00h, va estar precedida per un bon ambient, vaig trobar gent coneguda, i que mai veiem, com en Xavi de Platja d'Aro sense anar mes lluny. Per aqui i per allà saludava gent, que maco es aquest ambient previ.
Edu i Xevi Coronant Capsacosta

l'Eloi fent el mateix..
Amb el coet que obria el foc, va ser hora d'oblidar-se de tot, i estar pel que tocava, concetraciò i cap a davant, que no volia ensurts.........no volia, però l'Arnau Cucurull, en Cucu vaja, nomès entrar a Olot, i rodant a 60 per hora cas, em diu, Cristian!!!! tens la clau per desmuntar l'obus???? si home, quantes en vols? pensava que era conya, però no!!! havia punxat el tubular!!! fffffffffff aixo ja es el summum de la mala sort: no el vaig poder ajudar, però a l'arribada, vaig saber que en duia un de recanvi, que el va canviar, que se li va afluixar la tija pujant Capsacosta, havent de parar a collar-la, i que tot i aixo, va fer 5:06h.....vaja, que cadascu en tregui conclusions, que jo les vaig treure ràpid.
La història continuava, amb relativa calma, que es va acabar just al trencant de la primera dificultat del dia, Coll de Capsacosta. L'apretada al grup de davant, va ser enorme, els semipro`s no venien a passeig, Colome, Muñoz, Ebri, Trayter, Collados, Etç.......al primer quilòmtre em dic, trec plat, pujo amb un punt menys, i contactare baixant cap a Ripoll. Fet..l'unic que al treure plat, pam, cadena fora. nervis a 100, i la gent passant per tot arreu. No se quan vaig trigar a ficar-la, el que si se es que em va passar moltissma gent, entre ells en Xevi i l'Edu. Al pujar a la bici de nou, el fogonasso va ser considerable, de fet, va ser aqui on vaig marcar el màxim de pulsacions, 98%, casi res.....Em vaig calmar a mig port, i tot i la mala cara que deuria fer, i gràcies a l'apreton que em vaig donar al coronar, vaig poder empalmar amb un grupet d'uns 25, on hi anaven en Xevi i l'Edu mateix, i tambè en Torres de la Saturday`s.
La baixada fins a Ripoll, va ser relativament calmada, on al final es va arribar a formar un bon grup, que duraria poc, ja que nomès entrar a Ripoll, l'Oriol Colomè acelarava de cop, i ens feia pujar els 3 primers kms de Vallfogona a morir: es va trencar tot, al revès de l'any passat, la sort, es que a partir del poble de Vallfogona, la cosa va ser suau. Pujavem a ritme alt, pero just al punt per no patir en exès. A aquelles hores, pensava on deuria ser tothom, sabia que l'Arnau era just a davant, perque havia aguntat el pal, però de la resta ja res. El descens cap a Olot altre cop, dels que fan tremolar, m'agrada baixar, i fer-ho ràpid amb carretera, aixo si, amb seny. Vaig avançar tota la filera de gent que duia a davant, i vaig posar un ritme de baixada que nomès 2 o 3 van voler seguir, bàsicament, volia arribar a baix, el màxim aprop del grup davanter, cosa que varem aconseguir, ja que a mig tram de la volta que voreja Olot, estavem de nou al grup, i poc desprès ho feia en Xevi i l'Edu, i a partir d'aqui ja ningù mes, Aquest pilot es el que començaria Coll de Bracons junt....
Joanetes....lap al Garmin, i cap amunt. No volia patir, però no volia pujar lent, i quina millor companyia que l'Enric Bau i en Xevi Pons. El pulsòmetre va oscilar durant tota la pujada, entre el 88% i el 92%, menys el tram fatidic, on vaig veure un 95%, i es que allà, no hi ha mes remei, o apretes o no pujes.
Van dir-me que feia mala cara,  qui?  doncs tot el team que ens espereava a dalt per cambiar bidons, sisi, no ens podem queixar! Miki, Dani, Madu....i be, moltissima mes gent. La veritat, es que mirant la foto, ufff, sisi, bona cara no feia..i sino compareu, però tot i aixo, bon temps de pujada, per sota de 30 min!! Les cares de tots els que tinc fotos, coronant Coll de Bracons:
Arnau

Cristian

Xevi

Eduard

Eloi


Añadir leyenda
Marc
Guillem
Maria
Sergi Pingui

 Els que falten...a sota, perque no hi han mes fotos de Bracons, però si de Capsacosta!
Al lio.....res, la baixada cap a St. Pere, va ser mes calmada, sense deixar d'anar ràpid, tenia fe de que al arribar als trams rodadors, i hauria acord, i anirriem pel grupet que hi havia davant....gran error, no hi va haver acord, i el que va passar es just el contrari, ens van atrapar per darrera.....la bona noticia, es que amb aquest grup i viatjava en Xevi. Res, ritme cap a Manlleu, amb un grup de 25, i cap a encarar l'últim del dia.  Passavem pel Xip de Manlleu, i agafava amb força la sortida, tenia gas.....la sorpresa???? ningu venia darrera!!!!! uffff, allo pintava malament, tothom molt conformista....Efectivament, un cop ja vam començar a pujar, i era jo el que tirava del grup, es que allà no hi hauria res mes del que ja es podia  veure. Les forces justes, i el temps pintava de ser bo, o sigui, ningu a fer un relleu, o casi ningù, i cap amunt.
Vam pujar be, l'any passat aqui vaig patir molt, era precisament al reves, jo anava a la cua del grup, i era a mi que remolcaven, i com vaig patir...Aqui no veia les cares del darrera, però imagino que algu si deuria patir lo seu. Jo em notava amb  molta força, però amb por de marxar sol....la vertitat, vaig pensar que era una tonteria......encara que hi he donat voltes i  amb dies aixi no es pot ser conformista!!!
Total que encaravem la baixada, i aqui si em vaig llançar amt tot. perque coronavem Coll de Condreu amb 4:47minuts....i pensava que podiem baixar de 5 hores, error. Aixo si, a la baixada em vaig buidar, i a la recta final ho vaig pagar, be a mitjes, no es que em quedes enrrera, però si que desprès de l'últim revolt, em vaig quedar sense gas. I clar, desprès vaig veure com 20 dels 25 que erem allà, d'amics poc, jeje, palos per aqui i palos per allà a l'`Sprint. En Xevi i en Bau si van respectar la feina feta, i s'agraeix!! de fet, l'Sprint es el de menys, amb el tema xip, conta mes la sortida que l'arribada en casos aixi casi!
El temps final??? 5:03min, objectiu assolit, i segurament, complicat de millorar ja...
Resumint, es pot dir alt i clar que Terra de Remences es espectacular, que queden les ganes de tornar-ho de cada any, i que tenim un "TEAM" espectacular, no cal dir noms, que som molts, TOTS! tant els que pedalem, com els que no, i aixo omple de ganes de mes gas, o sigui que,,,,,ens veiem a TRACKS DEL DIABLE NON STOP!!!
Ah!! i les cares d'enm Jordi i d'en Roger....la feien bona no???
Roger

Jordi





3 comentaris:

BALDI ha dit...

Bona crónica Cristian , menys de 30 a bracons ??? Ufff jo també vaig fer lap a Joanetes (recordaba que una entrada al blog deies que eren 30 minuts de petiment i jo no l´havía fet mai bracons i no tenia referencies) i encara que no vaig forçar tant la patata em vas fotre 2 minuts ;-)

xavi ha dit...

Cristian enhorabona, temps espectacular. Esteu fets uns cracks aquests de Torelló, si aquells són semi-pros, vosaltres poc us falta. Quan jo arribava ja estàveu tots allà fent-vos fotos, ke kabr....! jejeje...

INDEPENDENT BIKE - Torello- ha dit...

La veritat, es que va ser, per el que hem anat parlant amb tothom, un dia molt molt intens, on qui mes qui menys va viure experiencies molt maques, i crec, que per l'edicio 2013...ens hi han quedat ganes de repetir!

MOMENTS

MOMENTS

MOMENTS