dimarts, 7 de juny de 2011

TRACKS DEL DIABLE NON STOP 2011, o eren de l'infern???

Es pot començar explicant, que el cap de setmana passat va donar per escriure moltissim, però com que es tracta de no cansar a ningú, mirare de no complicar-ho gaire! i encara que no habitual, escrit amb primera persona :)
El cap de setmana començava divendres, amb unes previsions gens bones meteorològicament parlant, però veient arribar a tothom a la zona briefing, m'adonava que el temps no espantaria a ningú, de fet, la propia Tracks per si sola ja espanta, però els que vam decidir estar a la sortida, la pluja ja no ens espantava.  Son pocs dies a l'any, on pots retrobar-te amb companys que veus poc sovint, i segur que si em poso a dir nomes, m'en descuido algun, per tant, no en dic! aixo si, contentissim de veureu`s a tots altre vegada per Torelló, i espero que no sigui l'última vegada, que aixo s'ha de repetir! El divendres donava per poc mes que el mencionat briefing, quatre explicacions, pocs dubtes, i anar a dormir aviat que dissabte la sortida era a les 6!
A les 5:40 em passava a buscar l'Arnau, hauria d'haver vingut en Guillem i l'Ernest! que erem els del Barri que haviem de baixar cap a baix al la zona eportiva, però com que de vegades anem aixi atavalats, ningú hi va pensar en quedar...total, que a les 6 menys algun minut, erem tots a la sortida, amb moltes ganes, i sense pluja! el mes important!
Firmes de Control, potser alguns nervis...i sortida neutralitzada, aquest any mes tranquila, que deu n'hi do l'any passat!
Tenia ganes de saludar a tots els coneguts abas de deixar Torelló enrrera, però va ser impossible, les ganes de tirar endavant em van poder. Quan em vaig adonar, ja estavem ficats de plè a la Tacks NON STOP, quedaven per endavant 195 kms. El primer riu, de bon mati, va marcar els primers grups, patinava molt, i crec que mes d'un hi va quedar encallat, però del que es tractava, era anar a dins objectiu, que era estar a davant, i d'entrada es feia, sense problemes. L'Arnau era allà tambè, en Pep Tarrès tambè, i un xic mes enrrera, poc encara, en Miki i en Xevi seguien be, on crec que l'Eloi els tenia amb contacte visual. Per la seva banda, en Guillem i l'Ernest, sortien algo mes enrrera, anavem amb objectius diferents, i l'intenció era acabar. El ritme als primers kms era alegre, els fang no era tan greu com ens pensavem, i ens deixava rodar be, a sobre, les sensacions eren genials, crec que amb gasolina per estona. Arribavem a L'Esquirol a l'hoa prevista, sense retràs respecte l'any passat, o  molt poc vaja. Tocava la foradada, tram que moll, feia respecte, però que a l'hora de la veritat, es va superar sense cap problema, inclús diria que molt divertit, estava disfrutant, i crecque no era l`únic! L'Arnau, Jaume ( Ribi ), Dani, Jordi, Oriol? Raul? Dotore...Tarrès,be, el grup de davant erem uns 10, i crec que tots, disfrutavem a sac! a la foto de sobre, es veu l'entrada a Rupit, encapçalo la cursa! jeje, però es  nomès un miratge, era una apretadeta per no perdre temps al omplir bidons! desprès d'omplir tocava apretar altre cop, per contactar amb els que no havien parat, i aixi poder passar per Salt de Sallent i fer el Coll que ens portava a la Devesa i ja cap a Pixanùvies, amb el grup. A aquestes alçades,en Miki i en Xevi portaven algo de retràs ja, la baixada tècnica de Tavartet segur que els va penalitzar i els fa fer perdre el contcte amb nosaltres.
Dani i Companyia!
Oriol
A Pixanùvies, tocava tram tècnic amb constant ascenció, que encara que suau, sempre va castigant, els cops de runyó, s'acaben pagan si et passes, però es que...buf, les sensacions eren molt bones, i tot i anar amb uns temps molt bons, no donava en cap moment, sensació d'anar just, el que no se, era el que passava per darrera....Nosaltres, superavem el tram aquest complicat, i agafavem la pista que ja ens portaria cap als plans de Cabrera, per a partir d'aqui, tirar ja avall, fàcil en teoria, tots aprofitavem per carregar diposits menjant algo, ja que el terreny donava una mica de descans, inclús ens permetiem intrecanviar alguna conversa amb en Jordi, en Dani,,,amb tots! veia bones cares, quina por! un dels primers problemes, vindria desprès, on amb el tram que baixa cap al riu de la Vola, amb un revolt amb molta pedra, la roda de davant apolla malament i.........a terra! caiguda tonta, sense complicacions, però la veritat es que em va descolocar una mica, i em notava la cadera amb una mica de dolor, encara que estava clar, que allò no seria problema, a sobre, teniem contol ja allà mateix! Km 80, i forces, intactes! ens fa una mica de caos al la Zona de control, tots volem omplir, i tots volem oliper la cadena, la questió es que no surto ni el primer ni l'últim del control, l'Arnau, surt abans, i en Pep, un xic enrrera, amb en Ribi i l'Ignacio, allà hi teniem l'Eduard Mercader i en Marc tirant fotos, Gracies!!!

Jaume Ribosa
Ignacio Miravalles
, El que venia ara......Llombragueres ( Can Patiràs en diem nosaltres! ) i es que es 1 km, previ d'un sender guapissim aixo si, però que dur que es fa!  aqui començava la part amb desnivell de veritat de la Tracks, que amb encara no 20 kms, ens havia de dur a Vidrà. Però no correm tant, que la baixada de can patiràs, ens començava a ensenyar els que ens esperaria a partir de la tarda, i es que el terreny estava complicat, patinava força, s'havia d'anar amb molt molt de compte, jo creia que baixava lent, però veia que l'Arnau i els que duia just davant no marxaven gaire, i els de darrera no em venien enganxats, fàcil deduir que el ritme de baixada meu, tampoc era tan lent, deixant a part sensacions, el que si em notava, es que no anava comode, i crec que era culpa de la caiguda. El cos, encara que sembli extrany, deu crear algo com autodefensa, o el que sigui! la questió es que l'agilitat del mati, tot i que tornant de mica en mica, per una estona havia desaparegut.
De fet, el tram enporlanat fins a la Vinyeta, previ a Collsaplana ( Cuesta de la muerte ) sem va fer complicat, sort que era un tram curt, i que a sobre, hi havia control, lo jsut que necessitava per agafar un xic de forces! hi havia la Judit i la Fatima, que les pobres estaven sota una sombrilleta, ja que el cel, començava a fer mala pinta de veritat ( llavors em vaig enterar, que desprès fins i tot, hi havia fet sol ), el tema era que venien els desnivells mes durs de la Tracks, tenia al cap que la pujaria a un rtime que no em fes patir, i aixi ho vaig fer, sortint desde el control amb l'Arnau i la resta del grup capdavanter esglaonadament, però jo sortint l'últim del control, sere empanat! jeje....
Arnau...que carai deies?
Omplint a la Vinyeta, Just abans de " LA CUESTA"

La boira a mesura que es pujava, es feia mes intensa, fins al punt on vaig perdre contacte visual amb tots, be, no, l'Ignacio el veia, i crec que va patir algun moment de crisi, ja que a les rampes mes dures, va baixar de la bici sense rumiar-ho gaire, aixo si, es va refer de seguida..diria que Collsaplana es va fer sense complicacions, el problema va ser la baixada...em quedava sol! res, molta calma i avall, tampoc podien ser gaire lluny...però es que altre cop notava que anava lent! molt fang, molta inestavilitat, i el fred començava a notar-se, jo almenys! a sobre, a laque comença a pujar cap a Vidrà, la cadena comença a fer de les seves amb les "xupades", fins el punt que vaig parar amb calma, vaig treure oli, i la vaig untar be....fi dels problemes, ho podia haver fer abans no? arribo a Vidrà, avançant l'Oriol que ha trencat cadena, em diu que no te arreglo, continuo, i arribo al control! molt bona benvinguda! hi ha molts coneguts, i es una sopresa la veritat, m'animen, i em diuen que els tinc a 5 minuts, es poc temps, però tinc clar que no m'hi atavalaré, en Sergi i l'Ernest m'engrassen la Bici, jo omplo, i cap a Coll del Forn....el meu Final! i....perque? doncs per lo mes absurd del mon, però a vegades suficient. Pujo el Coll sense problemes, a bon ritme, crec, no em trobo exesivament be, però tampoc malament, i a mesura que avança, veig que de força n'hi ha per estona, i que amb 90 kms que queden, hi ha temps per tot encara...total que corono, i encaro les famoses fangueres del Coll del Forn, com patinaven, bufffffff, tant, que amb una patinada de la roda de darrera, em cau a un dels bassals, o llacs?? aguanto l'equilibri.....si, no, si, no, NOOOOO, impotencia enorme, estic colgat d'aigua, de fang...i amb la bici sobre el meu cap, quina imatge s'hagues pogut veure desde fora..fffff, miro enrrera perque creia que en Tarrès estaria al caure, però no ( desprès m'entero que ha plegat a Vidrà, vaja que no tenia ningú darrera amb mitja hora ), m'aixeco com puc, i de seguida veig que aixi no podre continuar, estic fet un cromo de fang...però s'ha de baixar, i si baixo, però si ja es dura la baixada en si, ple de fang i moll, i a uns 9º, el fred es fica endins, massa endins, tant, que mentre encara em queda tros de descens, dic que per mi Tracks acaba aqui, el fred i fang que porto a sobre, em pot.


Arribo al control amb algo mes de temperatura, però decidit a que aixi no segueixo, encara que els tingui nomès a 10 minuts...8o kms aixi poden ser un infern...decisio presa, aixi no continuo...fi del Tracks 2011, no era l'esperat, però despres del viscut, i del que vaig veure a la tarda, crec que decisio encertada...allà hi havia en Xevi, i en Pep, que tots dos havien decidit abandonar a Vidrà, i ja no pujar el Coll del Forn...vaig estar una hora a la zona del dinar, recuperant-me, i dinant...que be que ens van tractar a tots els que vam correr, Organització de 10!
Sort que al final, i desprès de recuperar-me, encara vaig poder tenir un bon final de Tracks, no?? un Reb Bull i apa...El que va venir desprès...ja va ser una altre odisea, no tan sols meva. La tarda, desprès d'arribar a casa a les 2 de la tarda ( molt abans del que mai hauria pensat, vam baixar amb en Xevi i l'Oriol, els dos mes que van abandonar a Vidrà, amb cotxe de l'organització, Gracies Emili i Xevi! ) mai hagues pensat que acabaria com va acabar, i es que desprès de la visita a la Zona d'arribada, ens va tocar pujar cap a Alpens amb en Xevi, sisi, pujar perque la carrera havia estat suspesa per les condicions tan extremes de pluja que s'estaven donant, i que a mesura que anavem acostant-nos a Alpens,veiem mes clar que era la decissio encertada...en Aquell moment, hi havien 4 persones al cap de la Cursa, Jordi Cadafalch, Ignacio Miravalles, Jaume Ribosa, i el nostre Arnau, o sigui, si la cursa acabava allà, ells eren els Virtuals Guanyadors!!!
Els Guanyadors Virtuals! incloses les Femenines, que tela tela, son úniques! L'Ada ja no ens sorpren per res, i la Silvia...ens va acostumant a veure-la sempre en aquests pallats! Felicitats a Tots i totes!
I aqui sota, els que per llàstima, durant la carrera no vaig veure, però que son uns Independents màquines! Eloi i Guillem!
Falta les fotos d'en Guillem, i de l'Ernest! que les posare quen les tingui! i per cert, de fotots n'haig d'anar recopliant, que n'hi havien uns quants tirant-ne..oi Galvany?a veure el que podem recopliar, i les anem penjant al facebook!




4 comentaris:

Ada ha dit...

Mira que banyar-te a les fangueres de coll de forn! Al final la Tracks va acabar per tots abans de lo esperat, quina ràbia! el diable ens vol fer ballar el cap, massa calor o massa pluja, què tocarà l'any vinent? ei tu tens moltes fotos!! a veure si van sortint-ne de la resta!
Ens veiem aviat!!! segur!

Emili ha dit...

Collons Cris tian, quina crònica de la cursa. Has aconseguit que assegut davant l'ordinador m'hagi cansat i hagi patit un fred de collons. Enhorabona. Esperem que la pròxima edició tinguem un dia més semblant al de la primera.

senselimits ha dit...

Bona Crònica Cristian!!! Que xungo que és tractar amb el diable!!
No vaig patir la calor del primer any, però sens dubte la prefereixo abans del fred de dissabte.
A veure si fas un recopilatori de fotos.
Ens veiem aviat!!

INDEPENDENT BIKE - Torello- ha dit...

Gracies! la veritat es que es llarga, pero es que dona per tant..........les fotos...ffffff estic colapsat en organitzarles una mica les que tinc, i aixo que no tinc tampoc maasses! jaja sort!

MOMENTS

MOMENTS

MOMENTS