QUEBRANTAHUESOS 2011

Poca participacio, no? jeje

Doncs si, Podem dir que ens hem estrenat ja la clàssica mes clàssica de totes les marxes que es fan pel territori estatal. Tot aixo va començar al desembre, tenint la sort de fer la pre-inscripciò, però que sobretot, al sorteig posterior, tinguessim la sort de cara, i el sorteig ens donès la oportunitat de poder-hi participar. Desde llavors, i fins eldia 18 de Juny, han passat moltes coses, sobretot moltes hores a sobre la bici per poder aconseguir objectius, entre ells, i encara que mes que objectiu, ho consideraria regal, la Quebrantahuesos.
El cap de setmana va començar dimecres, en Jordi i la Laura, ens carregaven les bicis i marxaven ja cap a Sabiñanigo, en Xevi, en Pla, en Koki, i en Miki, i en Vili amb moto ( la nosatra assitència ) ho feien dijous a la tarda, i per variar, l'Arnau, en Charlie i jo mateix, ho feiem divendres a la tarda. Era una icognita els que ens haviem de trobar allà, però nomès d'arribar, ens vam adonar que l'event, era gran, caos per tot arreu, sense arribar a asfixiar, i ambient de bici per tot arreu. recolliriem dorsals, aniriem cap a lloc, a uns 10 kms de Sabiñanigo, per cert, una canya de casa, Caserio de Fatas, entorn genial, i servei i ambient encara mes. Allà ens esperaven tots, sopariem, i a dormir, que l'endemà a les 5:30 tocava diana, i el plan era baixar amb bici a la sortida, i evitar aglomeracions..........aixi ho vam fer.
Mitja hora abans d la sortida, erem alla, amb la marabunta! però no hi havia mes remei. Pocs nervis enntre nosaltres, i moltes gnes de començar. Sabiem mes o menys el que haviem d'afrontar, però nomès en Vidal sabia exactament el recorregut de la quebranta al complet, l'any passat la va patir sencera. La sortida puntual, 7:30, una altre cosa era quan sortiem nosaltres, uns 5 minuts desprès, no teniem privilegis de sortida per ser el primer cop.........ara ja en tenim pero! o sigui, que el temps perdut a la srtida, irrrecuperable amb carretera, l'any que ve no el tindrem!
La primera part ens portava fins a Jaca, i a pujar un primer port, que fins al km 30 no començava, el ritme va ser fins a peu de port,  tot i que amb sensació de seguretat, de vertig, casi 45 km/h de mitja amb 30 kms,  casi res! a partir d'aqui, Somport, un port, fàcil en teoria, d'uns 19 kms, però que un cop fet, sobre el km 59, dona la sensació de no haver set res de l'altre mon, i es que el grup tan gran, fa que es puji fàcil. A la baixada de Somport, tot moll, descens molt ràpid, crec que alguns hi van patir, però altres, el vam disfrutar molt, fins i tot en Xevi em deia " has atacat a la baixada eh!!" i jo, que va! però es que era una canya de baixada! en VIdal imagino que el va disfrutar, i en Koki, que als 2 els agrada molt baixar ràpid.

Portalet

Koki al POrtalet tambè

El tram planer que ens portava al segon port, plovent tota l'estona, i es que ja ens havien avisat, a la banda Francesa, esta plovent. Va ser la pitjor estona de tot el mati, perillòs, amb principis de fred, però per sort, no va passar d'aqui, de seguida ens adintravem al en teoria temut Marie Blanque. Per mi, va resultar un port raro ja d'entrada, semblava mes una carretera estreta, un caminet mes  que un port, però de seguida la ocsa es posava seria. Es una paret el Marie, i aixo et donava la oportunitat de veure les grans rampes verticals, plenes de gent, impressionant!  i lo milor, el fet de sortir desde darrera ens va donar la oprtunitat de poder avançar gent cosntantment, aqui encara anavem 4 junts, en Miki, l'Arnau, en Xevi i jo, de fet, el vam pujar a un ritme molt bo, el pulsometre, tenint en compte les rampes del 12% durant casi 5 kms, van estar controlades,  sense gastar mes del compte, però sense encantar-nos. En Vidal, crec que va patir-hi una mica aqui....la baixada, un cop coronat, ens començava a donar sensacio de alta muntanya de veritat, el vam baixar a fondu, disfrutant, per cert, tot i ser a França, força gent animant, encara que aquests Francesos, no son gaire efusius.

Xevi , al Portalet tambè

Com va dir un company de grup abans d'arribar al Portalet, el port rei, ara arribava la tomba de molts. Llàstima de no tenir fotos de tota la part baixa d'aquest port, però es el típic port de Pirineus, amb la part baixa entre muntanyes estretes, molt estretes,  guapissim. El vaig començar amb els 3 compis que encara anavem agrupats, i amb força tots 4 encara. Per mi, aquesta zona i estona, la mes maca. Anar tots 4 encapçalant un grup de 100 persones, veure com els kms anaven restant al port, i veure tambè com anavem "menjant-nos" grupets que anven per davant, va ser una canya. El Portalet es un port del que fan mal, molt llarg, 29 kms d'ascens, i 900+ del tiron, i el pitjor, enganya. El principi es molt portable,pero mica en mica es va enfilant. Sabia que era aixi, em quedava un bido d'aigua, pero al passar pel cartell de que faltaven 15 kms per coronar, decideixo pendrem un gel, 15 kms son molts, i en qualsevol moment et pots venir a baix, per tant, mes val prevenir. L'Arnau i en MIki, a partir de metitat de port, van tensar una mica el ritme.........i ningù els va seguir, jo vaig decidir seguir pujant al meu ritme, sense voler tocar sostre, sense buscar el limit, que no vol dir a poc a poc! el punt de patiment hi era. En Xevi, mentres ja l'havia perdut per darrera tambè, o sigui, a partir era aventura en solitari del tot..i quina aventura! pujar aquest port, aquest dia, i amb l'ambient que hi havia, no es pot explicar aqui, impresionant! que la gent et fiqui menjar a les butxaques, t'animin sense pausa, i fins i tot, els 2 últims kms,  passar per un passadis de gentada, et don les forces d'on no hi son, a sobre a dalt, hi havia en Vili, i veure cares conegudes encara anima mes! Vaig coronar el Portalet, per cert, impresionant el cim del port, calculo, que amb uns 2 minuts de retard amb en Miki i l'Arnau, poc, però amb carretera, insalvable si per davant, no hi ha punxada.
Vaig pensar que Ja ho tenia al sac, nomes quedaven 40kms amb un descens vertiginòs inclòs, 85 kms/h de punta, molt pùblic tambè, i es que no deixava de sorpendrem l'expectació tan gran que aixeca aixo! 20 kms de baixada, però que van ser un pim pam. De cop, ens desvien cap a la última encerrona, Hoz de Jaca,  portetde 2 kms, al 12%, el vaig patir, però el vaig passar per incercia casi, apretar un xic les dents, i fet. Sortida a la General altre cop, amb un grup de uns 30....i sort, perque es últims 15 kms van ser els pitjors per mi. Un vent de cara impressionant feia que al posar-me a davant fent algun relleu, amb feines avances, i sempre per sobre del 90% de les pulsacions! i era baixada! buf, durissim, a mes, anava sec del tot, sense aigua, vaig dosificar molt i molt be l'aigua, però m'en va faltar un xic al final, per poc, algun cop no em despenjo del grup, i es qu tots anavemjustos ja.......tant que amb el grup que duiem a davant, en teòria el de l'Arnau i en Miki, es va despenjar algú..qui? en MIki!! el van treure de punt amb aquest tros! i es que sino ets bon rodador, el vent bufa de cara, el ritme que es posa es exigent, i a sobre, vas just, acaba passant aixo. Per sort, 10 minuts mes de patiment, i sabem que tenim meta a tocar amb un últim esforç. Al final els temps,,,,,,,dieun que bons, però crec que hi havia molt marge de millora, però recordem, no era objectiu! Arnau 6:27, Cristian 6:33 Miki 6:33, Xevi 6:39, Koki 7:08, Vidal 7:43 Plà 7:58 i Charlie 8:.........però el mes important, una experiencia única, que hem de repetir segur.

Es una experiencia que encara que sona a topic, recomano a tothom, i de veritat, almenys un cop, qualsevol que li agradi pedalar, hauria de fer la Quebranta.....encara que d'aixo, fins l'any que ve ja, no cal plantejar-s'ho ja, la 2011 ja es història!!!