Per Fi! Estiu de veritat!

Ha costat, però esta clar que ha arribat l'estiu! a alguns potser tanta calor els "mata", però amb altres, ens dona vida. I es que poder agafar a la tarda la bici, sense mirar d'on venen les tempestes, o de si allà plourà o haurà plogut, es vida. Toquen dies de calma, de fet, desprès de les 3 setmanes intenses, convenien, però ara que ja n'han passat dues desde llavors, ja es troba a faltar una mica el xip competitiu. Potser si que hauria d'haver anat a la VipExtrem, a Tarragona, l'any passat no la vaig poder acabar......en fi, ara es massa tard ja per decidir-ho, encara que de Torellò, hi tindrem en Tarrès, que si li surt tan be com Pedals de Foc Non Stop, que tremolin! jeje.

Canviant de tema, una altre de les coses bones de l'estiu, es les pedalades cap al tard ( espero que poguem fer alguna nocturna aviat ) i sobretot els soparets, que venen desprès! ahir sense anar mes lluny, va tocar un fogonasso a Bellmunt....on erem forces, tot i que a sopar no ens i vam quedar tots...L'arnau tenia ganes de gresca...pujant clar! però a part d'en Xevi, en Marc i jo........els altres no estaven de gaires osties, vaia, que els palos ens els vam fotre entre nosaltres 4, la resta, a disfrutar d'una pujada amb calma!

Dissabte, per no deixar perdre el puntet de fondo, i a part, perque es una sortida que fa temps que li tinc ganes, uns quants ens apuntem a la Torello-Montserrat que tenen preparada els Saturday's, voltant els 200 kms,  i gairebe 3000+, que crec pot ser interessat, de fet, el puntet no el podem perdre! ahir tot sopant, ens faltaven dies al calendari per poder fer tot el que ve a finals d'Agost i Setembre, Començant per les 3 hores de Manresa.....Però aixo esta molt lluny encara! Avui repòs, dema tambè..i dissabte canya! AH! i la setmana seguent, embolatada de les grosses amb BTT...que serà........

TANQUEM JUNY!

I no pas malament! Com la resta de l'any, les opcions han set sempre varies, i aquest cap de setmana no podia ser diferent, L'event gran del cap de setmana, ha set la Pedals de Foc NON STOP, La pionera de les Non Stop, que crec que m' es d'un te ganes de tornar-la a fer, perque d'alttres no poden dir el mateix, ja que fa 3 anys seguits que hi participen, com en Tarres, que aquest cap de setmana hi ha set, i sembla que amb molt bon resultat i temps, a falta de confirmar, crec que ha voltat les 13:00 hores, temps molt bo, ja que l'any passat fa ser impossible buscar temps per culpa del gran diluvi que va caure....sigui com sigui, cal felicitar-lo pel resultat aconseguit!
Altres han reposat del tot, pero uns quants, ens vam apuntar a la sortida de la Saturday's que la veritat es que era prou interessant, Coll de Bracons, Olot, Castellfollit, Oix, Beget, Camprodon, Ripoll, Torello...145 kms amb carretera, i 2500+, no esta gens malament, a sobre, el recorregut per la zona de Beget, espectacular, val la pena acostar-s'hi algun dia. Ens varem portar be, mes per força que per ganes, les forces no estan per tirar coets, encara que per acabar, ens fan menjar Camprodon-Torello amb 1 hora, a casi 45 km/h de mitja, no esta malament!
Toca regular molt els esforços ara, no es tracta de cansar-se i estrrssar-se massa ara, es mantenir el puntet de fondu, reposar tambè una mica, i no passar gaire calor, que ens venen uns dies que tela! Aixo si, la Sortida a Montserrat la fem segur amb els Saturday's tambè, que aquesta es maca i dura, mes de 200 kms, i es dissabte que ve!

Per cert, vam tirar poques fotos, però de les poques que hi han, n'hi ha un que sempre s'hi posa be, el veieu? jajajaja

QUEBRANTAHUESOS 2011

Poca participacio, no? jeje

Doncs si, Podem dir que ens hem estrenat ja la clàssica mes clàssica de totes les marxes que es fan pel territori estatal. Tot aixo va començar al desembre, tenint la sort de fer la pre-inscripciò, però que sobretot, al sorteig posterior, tinguessim la sort de cara, i el sorteig ens donès la oportunitat de poder-hi participar. Desde llavors, i fins eldia 18 de Juny, han passat moltes coses, sobretot moltes hores a sobre la bici per poder aconseguir objectius, entre ells, i encara que mes que objectiu, ho consideraria regal, la Quebrantahuesos.
El cap de setmana va començar dimecres, en Jordi i la Laura, ens carregaven les bicis i marxaven ja cap a Sabiñanigo, en Xevi, en Pla, en Koki, i en Miki, i en Vili amb moto ( la nosatra assitència ) ho feien dijous a la tarda, i per variar, l'Arnau, en Charlie i jo mateix, ho feiem divendres a la tarda. Era una icognita els que ens haviem de trobar allà, però nomès d'arribar, ens vam adonar que l'event, era gran, caos per tot arreu, sense arribar a asfixiar, i ambient de bici per tot arreu. recolliriem dorsals, aniriem cap a lloc, a uns 10 kms de Sabiñanigo, per cert, una canya de casa, Caserio de Fatas, entorn genial, i servei i ambient encara mes. Allà ens esperaven tots, sopariem, i a dormir, que l'endemà a les 5:30 tocava diana, i el plan era baixar amb bici a la sortida, i evitar aglomeracions..........aixi ho vam fer.
Mitja hora abans d la sortida, erem alla, amb la marabunta! però no hi havia mes remei. Pocs nervis enntre nosaltres, i moltes gnes de començar. Sabiem mes o menys el que haviem d'afrontar, però nomès en Vidal sabia exactament el recorregut de la quebranta al complet, l'any passat la va patir sencera. La sortida puntual, 7:30, una altre cosa era quan sortiem nosaltres, uns 5 minuts desprès, no teniem privilegis de sortida per ser el primer cop.........ara ja en tenim pero! o sigui, que el temps perdut a la srtida, irrrecuperable amb carretera, l'any que ve no el tindrem!
La primera part ens portava fins a Jaca, i a pujar un primer port, que fins al km 30 no començava, el ritme va ser fins a peu de port,  tot i que amb sensació de seguretat, de vertig, casi 45 km/h de mitja amb 30 kms,  casi res! a partir d'aqui, Somport, un port, fàcil en teoria, d'uns 19 kms, però que un cop fet, sobre el km 59, dona la sensació de no haver set res de l'altre mon, i es que el grup tan gran, fa que es puji fàcil. A la baixada de Somport, tot moll, descens molt ràpid, crec que alguns hi van patir, però altres, el vam disfrutar molt, fins i tot en Xevi em deia " has atacat a la baixada eh!!" i jo, que va! però es que era una canya de baixada! en VIdal imagino que el va disfrutar, i en Koki, que als 2 els agrada molt baixar ràpid.

Portalet

Koki al POrtalet tambè

El tram planer que ens portava al segon port, plovent tota l'estona, i es que ja ens havien avisat, a la banda Francesa, esta plovent. Va ser la pitjor estona de tot el mati, perillòs, amb principis de fred, però per sort, no va passar d'aqui, de seguida ens adintravem al en teoria temut Marie Blanque. Per mi, va resultar un port raro ja d'entrada, semblava mes una carretera estreta, un caminet mes  que un port, però de seguida la ocsa es posava seria. Es una paret el Marie, i aixo et donava la oportunitat de veure les grans rampes verticals, plenes de gent, impressionant!  i lo milor, el fet de sortir desde darrera ens va donar la oprtunitat de poder avançar gent cosntantment, aqui encara anavem 4 junts, en Miki, l'Arnau, en Xevi i jo, de fet, el vam pujar a un ritme molt bo, el pulsometre, tenint en compte les rampes del 12% durant casi 5 kms, van estar controlades,  sense gastar mes del compte, però sense encantar-nos. En Vidal, crec que va patir-hi una mica aqui....la baixada, un cop coronat, ens començava a donar sensacio de alta muntanya de veritat, el vam baixar a fondu, disfrutant, per cert, tot i ser a França, força gent animant, encara que aquests Francesos, no son gaire efusius.

Xevi , al Portalet tambè

Com va dir un company de grup abans d'arribar al Portalet, el port rei, ara arribava la tomba de molts. Llàstima de no tenir fotos de tota la part baixa d'aquest port, però es el típic port de Pirineus, amb la part baixa entre muntanyes estretes, molt estretes,  guapissim. El vaig començar amb els 3 compis que encara anavem agrupats, i amb força tots 4 encara. Per mi, aquesta zona i estona, la mes maca. Anar tots 4 encapçalant un grup de 100 persones, veure com els kms anaven restant al port, i veure tambè com anavem "menjant-nos" grupets que anven per davant, va ser una canya. El Portalet es un port del que fan mal, molt llarg, 29 kms d'ascens, i 900+ del tiron, i el pitjor, enganya. El principi es molt portable,pero mica en mica es va enfilant. Sabia que era aixi, em quedava un bido d'aigua, pero al passar pel cartell de que faltaven 15 kms per coronar, decideixo pendrem un gel, 15 kms son molts, i en qualsevol moment et pots venir a baix, per tant, mes val prevenir. L'Arnau i en MIki, a partir de metitat de port, van tensar una mica el ritme.........i ningù els va seguir, jo vaig decidir seguir pujant al meu ritme, sense voler tocar sostre, sense buscar el limit, que no vol dir a poc a poc! el punt de patiment hi era. En Xevi, mentres ja l'havia perdut per darrera tambè, o sigui, a partir era aventura en solitari del tot..i quina aventura! pujar aquest port, aquest dia, i amb l'ambient que hi havia, no es pot explicar aqui, impresionant! que la gent et fiqui menjar a les butxaques, t'animin sense pausa, i fins i tot, els 2 últims kms,  passar per un passadis de gentada, et don les forces d'on no hi son, a sobre a dalt, hi havia en Vili, i veure cares conegudes encara anima mes! Vaig coronar el Portalet, per cert, impresionant el cim del port, calculo, que amb uns 2 minuts de retard amb en Miki i l'Arnau, poc, però amb carretera, insalvable si per davant, no hi ha punxada.
Vaig pensar que Ja ho tenia al sac, nomes quedaven 40kms amb un descens vertiginòs inclòs, 85 kms/h de punta, molt pùblic tambè, i es que no deixava de sorpendrem l'expectació tan gran que aixeca aixo! 20 kms de baixada, però que van ser un pim pam. De cop, ens desvien cap a la última encerrona, Hoz de Jaca,  portetde 2 kms, al 12%, el vaig patir, però el vaig passar per incercia casi, apretar un xic les dents, i fet. Sortida a la General altre cop, amb un grup de uns 30....i sort, perque es últims 15 kms van ser els pitjors per mi. Un vent de cara impressionant feia que al posar-me a davant fent algun relleu, amb feines avances, i sempre per sobre del 90% de les pulsacions! i era baixada! buf, durissim, a mes, anava sec del tot, sense aigua, vaig dosificar molt i molt be l'aigua, però m'en va faltar un xic al final, per poc, algun cop no em despenjo del grup, i es qu tots anavemjustos ja.......tant que amb el grup que duiem a davant, en teòria el de l'Arnau i en Miki, es va despenjar algú..qui? en MIki!! el van treure de punt amb aquest tros! i es que sino ets bon rodador, el vent bufa de cara, el ritme que es posa es exigent, i a sobre, vas just, acaba passant aixo. Per sort, 10 minuts mes de patiment, i sabem que tenim meta a tocar amb un últim esforç. Al final els temps,,,,,,,dieun que bons, però crec que hi havia molt marge de millora, però recordem, no era objectiu! Arnau 6:27, Cristian 6:33 Miki 6:33, Xevi 6:39, Koki 7:08, Vidal 7:43 Plà 7:58 i Charlie 8:.........però el mes important, una experiencia única, que hem de repetir segur.

Es una experiencia que encara que sona a topic, recomano a tothom, i de veritat, almenys un cop, qualsevol que li agradi pedalar, hauria de fer la Quebranta.....encara que d'aixo, fins l'any que ve ja, no cal plantejar-s'ho ja, la 2011 ja es història!!!

DE TORNADA.....QUEBRANTA

Doncs si, estem de tornada, i encara que es tard, i el cap de setmana ha set intens, no podiem passar el diumenge sense comentar lo impressionant que ha set l'experiencia d'ahir. La veritat es que molts de nosaltres, hem fet moltes carreretes , carreres, pedalades, trobades...i mil coses mes, i que Quebrantahuesos son a algo molt rollo turistic, i que de fet, era el plan que ho agafavem aquest any, però una experiencia aixi, desprès d'haver-la viscut desde dins, es pot assegurar que entens perque t'agrada tant aquest esport, perque agrada sempre, buscar el punt de patiment de vegades tan elevat, i es que viure Quebrantahuesos desde la carretera, amb sol, vent, pluja, boira, fred, ha set una de les millors experiencies fetes fins ara per molts de nosaltres, es pot afirmar amb rotunditat, i per poc que poguem, m'es d'un repetirem segur.

De com ha anat, potser si millor deixar-ho per una crònica una mica ben feta ( val, potser serà llarga!!, ho sento! ) però em sembla, que tots, Independent's, Saturday's, i Serragrenyats, vam acabar amb molt bones sensacions, i sense cap incidència, vaja, a punt per repetir! Lo promès, demà...detalls!

Per aqui el mig voltavem...Pujant Somport

I els mateixos, una mica de mes lluny

Objectiu 3..............de regal! QUEBRANTAHUESOS

Llegia el Comentari de l'Ada, a l'entrada de la TransCat.....i quanta raó te! Estan caient els objectius rapidissims, passen les setmanes volant, i tot el que haurem fet a l'hivern, hores i hores de bici, fred, boira, alguna pluja, matinades.....ho acabarem de gastar amb el que ens toca aquest cap de setmana, sera la tercera setmana consecutiva i última de canya, perque encara que ens l'agafem com un regal la Quebranta, a l'hora de la veritat, i un cop allà al mig, que em digui algu, que no li venen ganes d'apretar...coneixem uns quants, com a minim, que segur que ho faran!
Espero que ens hi trobem tots els de la Vall del Ges que hi anem, 8000 persones son moltes, però com serà...divendres, desprès d'una setmana amb 2 sortides, una amb una mica de canya, i l'altre amb en Guillem amb la BTT ( la flaca va marxar dimecres ) agafem trastets l'Arnau, en Charly i jo, i cap a Sabiñanigo, on ja ens esperen en Xevi, en Miki, en Koki, Vidal i la Laura! els Saturday`s tambè hi seràn, i els Santperencs! la llàstima es que faltaran  companys que havien d'haver estat aqui, i que per un motiu o altre, al final no hi poden ser, i els trobarem a faltar, TONI, MARIA, i EDU.....l'any que ve, no?
Ara.......Vaig a dormir, que ja toca! dilluns..novetats!

TRANSCATALUNYA 2011

CLASSIFICACIONS TRANSCATALUNYA-PROBIKE 2011

SI, la tenim al sac! divendres explicavem planings de tots els fronts oberts que hi havien pel cap de setmana, que eren forces, i avui un cop passat, es pot dir que han anat perfecte, fins hi han hagut guanyadors! bueno si, no era competitiva la VIC-PLATJA D-ARO, però ja coneixem en  Miki....que li costa no anar a davant sempre...i en Vidal, que per un dia, li va seguir el joc, i van platnar-se els primers a Platja d'Aro.molt be si senyor! pel que tinc entès, en general, va ser un dia perfecte de Bike, i tots els que hi van anar, van quedar-ne força contents, tot i que opinions que volten una mica desprès de la Pedalada, es que potser hi havia massa gent pel tipus de recorregut triat, sobretot el carrilet Girona-Platja d'Aro, serà questió de plantejar-se noves rutes pels organitzadors, no mes complicades, però si difenrents!

Però aquest cap de setmana, per nosaltres, el plat fort era la TransCatalunya PROBIKE, en teoria una cursa assequible, però que l'hora de la veritat, va sorprendre a mes d'un, i es que de la Molina a Barcelona, hi ha baixada si, però tambà molta pujada si es vol.........i sobretot molta muntanya! el cap de setmana començava dissabte a la tarda, amb el viatge a la Molina, Arnau, Cristian i Eloi cap amunt (AH! a mes, tambè teniem en Jordi i campanyia de Malgrat, que ens van ajudar a deixar el pavello ben alt ) on a les 19:00 es feia el briefing, i on snese sorpreses ens detallaven els punts mes importants del Roadbook ( a veure si l'any que ve es amb GPS ja ), que per cert, no en som gaire amics, tot i que quan t'hi familiaritzes, pot arribar a agradar i tot. Total, força ràpid tot plegat, de fet, tocava llevar-se a les 3:45, perque la sortida va ser a les 5 del mati, i no era questió de perdre massa temps.

Abans d'anar a dormir els tipics preparatius d'aquest tipus de carreres, que basicament es deixar tot a punt a la bici, o sigui llibre de ruta ben posat a sobre la bici, i verificar tot per no trobar-se sorpreses al mati, que mes d'un s'en en va endur, desprès, tocava mirar de poder dormir el màxim possible, que a l'hora de la veritat, va ser molt poc!

A les 4:50, agafavem les bicis, uns 5 graus de temperatura, i cap a la sortida...al final capa 450 persones inscrites, i temps màxim 17 hores. A les 5 en punt sortida, i de cop, uns 1000 metres de desnivell positiu, sobretot al enfilar les pistes de l'estació d'esqui de Masella, que remuntant-les, ens portavam a coronar Coll de Pal, a uns 2070m d'altitud, però el millor de tot, veure com es despertava el dia, mentre coronavem, realment espectacular. Les sensacions a aquella hora, i amb les rampes brutals que ens havien plantat de cami Barcelona, eren complicades d'assimilar, costava reservar algo amb un terreny amb tant desnivell, però s'havia de fer! De seguida va tocar baixar cap a la Pobla de l'illet, ja amb grups formats, per sort, l'Arnau i jo podiem aguantar junts, amb un ritme bo, tant pujant com baixant, el problema era el Roadbook, que buff, no es lo nostre, però que per sort, ens en vam anar ensortint........fins al Km 100 aproximadament que en un punt on teòricament no tenia res complicat, vam dubtar...i evidentment la vam cagar, llavors voltavem la posicio entre 4t i 6e, i encertar allà, com a minim ens haguès assegurat aixo, però no, fer 3 kms perduts, recular, trobar el cami per sort, gràcies a .....osti, no m'menrecordo de cap nom! total, que per sort, vam trobar algu que venia mes endarrera, que ens va tornar a ficar a carrera, encara que desprès d'un error aixi, costa agafar el ritme altre vegada, i de fet vam tenir 2 amagos mes de perdua, i sobretot, ens va fer pecar de prudents, amb la perdua de temps corresponent, a massa llocs...haviem de pagar el ser la primera participació a la TransCat no? Desprès dels 2 amagos de perdua, vam trobar un company de viatge, amb el qual ens vam avenir perfectament, i uns per els altres, vam aconseguir "navegar" genial, i sobretot, portar un ritme tope bo fins al final.

El recorregut dona per parlar moltissim, i seria massa extens, per variar, però sortir de la Molina, i arribar a Barcelona a les dues i poc del  migdia, es gràtificant, i dur, si, tambè,  mes dur del que sembla, però haver recorregut tota la Catalunya interior, a sobre interior de veritat, camins, rius ( aigua fins als genolls, im possible de travessar amb bici ), pistes, pobles desconeguts, racons complicats de tornar a veure, amb la constant sensació de que encara que no n'hi ha per tant, aquest dia l'estas disfrutant i gaudint a l'hora. Sta.Maria de Marlès, Sallent, Manresa, Castellar del Vallès..Montcada..i......final. Genial, recorregut exigent, gratificant, ben buscat, potser un tram d'asfalt ( l'Unic ) massa llarg, però potser inevitable per enllaçar, i que la veritat, amb tot el que s'ha fet abans, i ve desprès, t'en oblides ràpidament.

Al final, i desprès de tot, les conclusions son bones, el nivell es bo, però com costa guanyar qualsevol carrera avui dia, sigui al nivell que sigui, sempre hi ha gent molt valenta! Vam entrar un grup de 3, 7e, 8e i 9e, Top Ten vaja, els de Malgrat, Jordi, etç, tambè genial, de fet, s'ho van "polir" amb 10:30, molt per sobre de la mitja, entre els 30 primers, que tambè es seria la cosa, ( Jordi, volem fotos ) inclùs un dels seus companys, va arribar just per davant nostre, Nivellàs, la Llàstima va ser l'Eloi, que el pobre no va poguer ni baixar Coll de Pal, va trencar el cuadre d'una manera dificil d'explicar, però que potser gràcies a aixo, el farem anar amb rigida!

El mes dur, la tornada amb tren de Barcelona, oi Arnau?

Ara encarem l'últim grao del subidon de 3 setmanes seguides intenses, QUEBRANTAHUESOS......divendres, el previ dels preparatius aqui..que cap allà si que hi anem forces...

SEGUIM SUMANT!!!

Encara no hem assaborit del tot la Tracks ( TOTES LES FOTOS QUE TENIM DE TRACKS ) i ja ens n'espera una altre el cap de setmana que ja tenim a sobre....TransCatalunya objectiu principal, Eloi, Arnau i el que escriu, allà estaran...a veure com va, aixo que el tema seguir llibre....malament rai! Jejeje.. En Vidal i en Miki, l'Ernest, crec que alguns altres, aniran a fer un dia de relax a la Vic-Platja d'Aro, segur que s'ho pasen genial. En Xevi, farà la sortida tan guapa que han preparat els Saturday's per aquest cap de setmana, quina llastima no poder-la fer, m'hagues agradat. Ahh, en Tarrès, i potser no sol, Tracks dels Volcans, i alguns a reposar, oi Guillem? Tampoc serà mala idea, tot i que el cap de setmana prometia desde fa temps, perque es un d'aquells, atapeit de veritat, sense anar mes lluny, aqui al costat, Manresa, fan Terra de Maquis, una genial proposta, amb 2 dies! Sort als que hi vagin!
Esta clar que el Juny, promet, a veure com va aquest de setmana, i la seguent, el nostre regal, Quebrantahuesos, però ho deixarem per la setmana seguent si...per cert, al bolg de la Tracks Non Stop, ja hi han les classificacions, les deixem aqui! Trobo a faltar la classificacio com l'any passat, amb els temps a tots els controls, però de moment, aixo es el que hi ha, que no es poc!

FOTOS TRACKS DEL DIABLE NON STOP 2011

A la web de la Tracks Non Stop, ja hi han les fotos de l'organització, ja que posar aqui totes es impossible, aixo que que en venen ganes de posar a tots! de totes maneres, si algu les vol amb alta resolucio, o si algu te ganes de veure totes les fotos, deixo l'enllaç del fotogràf oficial de la carrera aqui FOTOS TRACKS DEL DIABLE NON STOP 2011, i seria questió de posar.-se en contacte amb ell.

Eloi? Guillem? Ernest? ENCARA NO HAVIEN ARRIBAT!

Gracies a la Judtih i la Fatima per les Fotos, encara falten les d'en Marc, si n'hi han de guapes, cap aqui,  a veure si n'hi han de guapes, i tambe les penjem! en aquest pack, n'hi han de uns quants mes a part d'Independents, o sigui, que comentari amb mail, i a veure que es pot fer!

TRACKS DEL DIABLE NON STOP 2011, o eren de l'infern???

Es pot començar explicant, que el cap de setmana passat va donar per escriure moltissim, però com que es tracta de no cansar a ningú, mirare de no complicar-ho gaire! i encara que no habitual, escrit amb primera persona :)

El cap de setmana començava divendres, amb unes previsions gens bones meteorològicament parlant, però veient arribar a tothom a la zona briefing, m'adonava que el temps no espantaria a ningú, de fet, la propia Tracks per si sola ja espanta, però els que vam decidir estar a la sortida, la pluja ja no ens espantava.  Son pocs dies a l'any, on pots retrobar-te amb companys que veus poc sovint, i segur que si em poso a dir nomes, m'en descuido algun, per tant, no en dic! aixo si, contentissim de veureu`s a tots altre vegada per Torelló, i espero que no sigui l'última vegada, que aixo s'ha de repetir! El divendres donava per poc mes que el mencionat briefing, quatre explicacions, pocs dubtes, i anar a dormir aviat que dissabte la sortida era a les 6!

A les 5:40 em passava a buscar l'Arnau, hauria d'haver vingut en Guillem i l'Ernest! que erem els del Barri que haviem de baixar cap a baix al la zona eportiva, però com que de vegades anem aixi atavalats, ningú hi va pensar en quedar...total, que a les 6 menys algun minut, erem tots a la sortida, amb moltes ganes, i sense pluja! el mes important!
Firmes de Control, potser alguns nervis...i sortida neutralitzada, aquest any mes tranquila, que deu n'hi do l'any passat!
Tenia ganes de saludar a tots els coneguts abas de deixar Torelló enrrera, però va ser impossible, les ganes de tirar endavant em van poder. Quan em vaig adonar, ja estavem ficats de plè a la Tacks NON STOP, quedaven per endavant 195 kms. El primer riu, de bon mati, va marcar els primers grups, patinava molt, i crec que mes d'un hi va quedar encallat, però del que es tractava, era anar a dins objectiu, que era estar a davant, i d'entrada es feia, sense problemes. L'Arnau era allà tambè, en Pep Tarrès tambè, i un xic mes enrrera, poc encara, en Miki i en Xevi seguien be, on crec que l'Eloi els tenia amb contacte visual. Per la seva banda, en Guillem i l'Ernest, sortien algo mes enrrera, anavem amb objectius diferents, i l'intenció era acabar. El ritme als primers kms era alegre, els fang no era tan greu com ens pensavem, i ens deixava rodar be, a sobre, les sensacions eren genials, crec que amb gasolina per estona. Arribavem a L'Esquirol a l'hoa prevista, sense retràs respecte l'any passat, o  molt poc vaja. Tocava la foradada, tram que moll, feia respecte, però que a l'hora de la veritat, es va superar sense cap problema, inclús diria que molt divertit, estava disfrutant, i crecque no era l`únic! L'Arnau, Jaume ( Ribi ), Dani, Jordi, Oriol? Raul? Dotore...Tarrès,be, el grup de davant erem uns 10, i crec que tots, disfrutavem a sac! a la foto de sobre, es veu l'entrada a Rupit, encapçalo la cursa! jeje, però es  nomès un miratge, era una apretadeta per no perdre temps al omplir bidons! desprès d'omplir tocava apretar altre cop, per contactar amb els que no havien parat, i aixi poder passar per Salt de Sallent i fer el Coll que ens portava a la Devesa i ja cap a Pixanùvies, amb el grup. A aquestes alçades,en Miki i en Xevi portaven algo de retràs ja, la baixada tècnica de Tavartet segur que els va penalitzar i els fa fer perdre el contcte amb nosaltres.

Dani i Companyia!

Oriol

A Pixanùvies, tocava tram tècnic amb constant ascenció, que encara que suau, sempre va castigant, els cops de runyó, s'acaben pagan si et passes, però es que...buf, les sensacions eren molt bones, i tot i anar amb uns temps molt bons, no donava en cap moment, sensació d'anar just, el que no se, era el que passava per darrera....Nosaltres, superavem el tram aquest complicat, i agafavem la pista que ja ens portaria cap als plans de Cabrera, per a partir d'aqui, tirar ja avall, fàcil en teoria, tots aprofitavem per carregar diposits menjant algo, ja que el terreny donava una mica de descans, inclús ens permetiem intrecanviar alguna conversa amb en Jordi, en Dani,,,amb tots! veia bones cares, quina por! un dels primers problemes, vindria desprès, on amb el tram que baixa cap al riu de la Vola, amb un revolt amb molta pedra, la roda de davant apolla malament i.........a terra! caiguda tonta, sense complicacions, però la veritat es que em va descolocar una mica, i em notava la cadera amb una mica de dolor, encara que estava clar, que allò no seria problema, a sobre, teniem contol ja allà mateix! Km 80, i forces, intactes! ens fa una mica de caos al la Zona de control, tots volem omplir, i tots volem oliper la cadena, la questió es que no surto ni el primer ni l'últim del control, l'Arnau, surt abans, i en Pep, un xic enrrera, amb en Ribi i l'Ignacio, allà hi teniem l'Eduard Mercader i en Marc tirant fotos, Gracies!!!

Jaume Ribosa

Ignacio Miravalles

, El que venia ara......Llombragueres ( Can Patiràs en diem nosaltres! ) i es que es 1 km, previ d'un sender guapissim aixo si, però que dur que es fa!  aqui començava la part amb desnivell de veritat de la Tracks, que amb encara no 20 kms, ens havia de dur a Vidrà. Però no correm tant, que la baixada de can patiràs, ens començava a ensenyar els que ens esperaria a partir de la tarda, i es que el terreny estava complicat, patinava força, s'havia d'anar amb molt molt de compte, jo creia que baixava lent, però veia que l'Arnau i els que duia just davant no marxaven gaire, i els de darrera no em venien enganxats, fàcil deduir que el ritme de baixada meu, tampoc era tan lent, deixant a part sensacions, el que si em notava, es que no anava comode, i crec que era culpa de la caiguda. El cos, encara que sembli extrany, deu crear algo com autodefensa, o el que sigui! la questió es que l'agilitat del mati, tot i que tornant de mica en mica, per una estona havia desaparegut.

De fet, el tram enporlanat fins a la Vinyeta, previ a Collsaplana ( Cuesta de la muerte ) sem va fer complicat, sort que era un tram curt, i que a sobre, hi havia control, lo jsut que necessitava per agafar un xic de forces! hi havia la Judit i la Fatima, que les pobres estaven sota una sombrilleta, ja que el cel, començava a fer mala pinta de veritat ( llavors em vaig enterar, que desprès fins i tot, hi havia fet sol ), el tema era que venien els desnivells mes durs de la Tracks, tenia al cap que la pujaria a un rtime que no em fes patir, i aixi ho vaig fer, sortint desde el control amb l'Arnau i la resta del grup capdavanter esglaonadament, però jo sortint l'últim del control, sere empanat! jeje....

Arnau...que carai deies?

Omplint a la Vinyeta, Just abans de " LA CUESTA"

La boira a mesura que es pujava, es feia mes intensa, fins al punt on vaig perdre contacte visual amb tots, be, no, l'Ignacio el veia, i crec que va patir algun moment de crisi, ja que a les rampes mes dures, va baixar de la bici sense rumiar-ho gaire, aixo si, es va refer de seguida..diria que Collsaplana es va fer sense complicacions, el problema va ser la baixada...em quedava sol! res, molta calma i avall, tampoc podien ser gaire lluny...però es que altre cop notava que anava lent! molt fang, molta inestavilitat, i el fred començava a notar-se, jo almenys! a sobre, a laque comença a pujar cap a Vidrà, la cadena comença a fer de les seves amb les "xupades", fins el punt que vaig parar amb calma, vaig treure oli, i la vaig untar be....fi dels problemes, ho podia haver fer abans no? arribo a Vidrà, avançant l'Oriol que ha trencat cadena, em diu que no te arreglo, continuo, i arribo al control! molt bona benvinguda! hi ha molts coneguts, i es una sopresa la veritat, m'animen, i em diuen que els tinc a 5 minuts, es poc temps, però tinc clar que no m'hi atavalaré, en Sergi i l'Ernest m'engrassen la Bici, jo omplo, i cap a Coll del Forn....el meu Final! i....perque? doncs per lo mes absurd del mon, però a vegades suficient. Pujo el Coll sense problemes, a bon ritme, crec, no em trobo exesivament be, però tampoc malament, i a mesura que avança, veig que de força n'hi ha per estona, i que amb 90 kms que queden, hi ha temps per tot encara...total que corono, i encaro les famoses fangueres del Coll del Forn, com patinaven, bufffffff, tant, que amb una patinada de la roda de darrera, em cau a un dels bassals, o llacs?? aguanto l'equilibri.....si, no, si, no, NOOOOO, impotencia enorme, estic colgat d'aigua, de fang...i amb la bici sobre el meu cap, quina imatge s'hagues pogut veure desde fora..fffff, miro enrrera perque creia que en Tarrès estaria al caure, però no ( desprès m'entero que ha plegat a Vidrà, vaja que no tenia ningú darrera amb mitja hora ), m'aixeco com puc, i de seguida veig que aixi no podre continuar, estic fet un cromo de fang...però s'ha de baixar, i si baixo, però si ja es dura la baixada en si, ple de fang i moll, i a uns 9º, el fred es fica endins, massa endins, tant, que mentre encara em queda tros de descens, dic que per mi Tracks acaba aqui, el fred i fang que porto a sobre, em pot.

Arribo al control amb algo mes de temperatura, però decidit a que aixi no segueixo, encara que els tingui nomès a 10 minuts...8o kms aixi poden ser un infern...decisio presa, aixi no continuo...fi del Tracks 2011, no era l'esperat, però despres del viscut, i del que vaig veure a la tarda, crec que decisio encertada...allà hi havia en Xevi, i en Pep, que tots dos havien decidit abandonar a Vidrà, i ja no pujar el Coll del Forn...vaig estar una hora a la zona del dinar, recuperant-me, i dinant...que be que ens van tractar a tots els que vam correr, Organització de 10!

Sort que al final, i desprès de recuperar-me, encara vaig poder tenir un bon final de Tracks, no?? un Reb Bull i apa...El que va venir desprès...ja va ser una altre odisea, no tan sols meva. La tarda, desprès d'arribar a casa a les 2 de la tarda ( molt abans del que mai hauria pensat, vam baixar amb en Xevi i l'Oriol, els dos mes que van abandonar a Vidrà, amb cotxe de l'organització, Gracies Emili i Xevi! ) mai hagues pensat que acabaria com va acabar, i es que desprès de la visita a la Zona d'arribada, ens va tocar pujar cap a Alpens amb en Xevi, sisi, pujar perque la carrera havia estat suspesa per les condicions tan extremes de pluja que s'estaven donant, i que a mesura que anavem acostant-nos a Alpens,veiem mes clar que era la decissio encertada...en Aquell moment, hi havien 4 persones al cap de la Cursa, Jordi Cadafalch, Ignacio Miravalles, Jaume Ribosa, i el nostre Arnau, o sigui, si la cursa acabava allà, ells eren els Virtuals Guanyadors!!!

Els Guanyadors Virtuals! incloses les Femenines, que tela tela, son úniques! L'Ada ja no ens sorpren per res, i la Silvia...ens va acostumant a veure-la sempre en aquests pallats! Felicitats a Tots i totes!

I aqui sota, els que per llàstima, durant la carrera no vaig veure, però que son uns Independents màquines! Eloi i Guillem!

Falta les fotos d'en Guillem, i de l'Ernest! que les posare quen les tingui! i per cert, de fotots n'haig d'anar recopliant, que n'hi havien uns quants tirant-ne..oi Galvany?a veure el que podem recopliar, i les anem penjant al facebook!