dimecres, 23 de setembre de 2015

100% TONDO.....UNIBIKE

Imatge de la setmana...Abans de la 100% TONDO ....
Esta clar, que les estones aqui davant, van a batzegades, es inevitable, i es que no dono a l'Abast!
Estan essent dies de "feina" a tope, encara que ben pensat, a tope hi vaig força sovint, però en el fons aixo es vida.....
Es una part de l'any que sensacions entrecreuades, per una part m'agrada el que faig, i per l'altre, m'entristeix saber que s'acaba les hores de llum, el sortir a pedalar a les tardes, i sobretot la caloreta, però per altrebanda, s'acaba l'estress... la intensitat, i venen dies de OCI 100%...i moltes estones de BTT em sembla...
A part del que vindra, lo important sempre es assaborir el que es fa no? doncs això es el que tocava fer aquest cap de setmana que ha set intens, per molts motius...
El cap de setmana començava divendres, Viatge llampèc a UNIBIKE, a Madrid, amb Fanatik....i es que per sort, formar part d'un grup de persones a les que les apassiona el que fan, et dona oportunitats uniques, i aquesta tant sols ha estat una mes. El que pots veure en llocs així esta clar que no ho pots veure enlloc mes, hi es tot, dins del tot, lo millor. Multitud de marques, que et permet indagar sobre allò que tenies dubtes, i fins i tot imaginar les combinacions que pots fer amb tot el ventall de material que existeix al mercat.



La BMC TeImpec bike laboratory ..brutal.
 El que em va sorpendre mes, i positivament, es que tot i que les marques, evidentment encara aposten pels frens convencionals, els frens de discs, s'estàn imposant a marxes forçades, molts molts muntages amb aquest sistema, i inclus, amb noves evolucions respecta al que coneixem en l'aspecte de les pinçes de frè...interessant!
La segona cosa que volia veure, era evidentment el nou Sram Etap....si l'electrònic de Sram amb funcionament Wifi.....sense calbes vaja. Puc dir que funciona espectacularment be, i que ja el tenia previst al muntatge del projecte 2016.. de la Scott Addict, però haurà d'esperar, i es que el grup sencer amb manetes hidruàuliques,  no arribarà fins l'estiu 2016, vaja, que es impossible esperar tant...serà una bona excusa d'evolucio a mitja temporada.....

El segon  plat del cap de setmana i per mi, hi per emotiu, encara que no sempre ho evidencii....era la
100% Tondo...fa 4 anys i mig que ens va deixar en Xavi...i desde la primera edició,  es impossible que falli a aquesa cita. Son 116 kms, i 2600m positius....acabant a Vallter 2000....que si hi sumem la Tornada al cotxe, surten casi 170 kms......vaja que deu n'hi do.
L'obejctu a la Tondo era clara, disfrutar, i correr a l'hora, i crec que fins que vaig posar el xip "mode Automatic",  vaig correr força, intentant aguantar a l'Albert i en Miki Moreno, que estan fortissims!!
La primera part del recorregut ens porta fins a Banyoles, tornant a Olot per Santa Pau, terreny trencacames, que fet a ritme, cuidado, casca fort!
Al km 70...on ja encarariem Capsacosta, Sant Pau de Seguries, Camprodon etc....estaven rodant a casi 38 km/h de mitja...aixo si, ens quedaven 46 kms i +1700m de desnivell.


Va ser en aquest tram que descrivia, desprès del Coll de Capsacosta, on el meu Xip va ser un disfrute total, vaig rodar 25 kms absolutament sol, sabent que davant hi havien mes de 100 persones, i que darrera tambè en venien moltissims...però jo sol....amb un temps espectacular, i sabent que amb res, tocava pujar Vallter. Li tenia respecte, però sabent agafar-s'ho be....pujar aqui es un espectacle...Vaig pujar be, molt be fins el km 10.....però a falta de 2 kms, i sense entendre molt be perque...vaja si, no menjar be ja sabem que passa factura, encara que creguis que vas a passeig. Puc dir que durant 1o minuts vaig somiar amb els iogurts de l'arribada.....Vai Bolet vaig pillar....sort que aqui, i de fet com sempre, no m'hi jugava res...encara que, m'hagues agradat arribar amb gas a dalt... pero no sempre es pot.
L'arribada allà dalt, amb bon temps,  te molt a explicar, crec i que de tros, es el millor final de l'any, a sobre, el vaig poder gaudir 100%..... Bon temps, entron brutal, i sensació d'haver passat un mati espectacular,  es el que t'emportes. El meu estat de forma aquest any ha deixat molt que desitjar, però crec que això a aquestes alçades era poc important.....si l'any que ve, el meu cap esta suficientment motivat, per portar el cos a limit, potser em repenso objectiu 2016, però a dia d'avui, el que toca es el que comentava al principi....
Per avui, ho deixo aqui, estic KO literalment!.....



MOMENTS

MOMENTS

MOMENTS