dimarts, 12 de maig de 2015

LA MEVA TERRA DE REMENCES 2015

Avui si, molt molt resumidament, puc i tinc el meu ratet per explicar com vaig viure aquesta clàssica del cicloturisme Català.
Si haig de ser sincer, vaig estar tres setmanes pensant si aquest dia m'ho agafava a tope, o si m'ho agafava a gaudir 100%. Fins i tot el dia abans, encara tenia dubtes. Digueu-me raro, però nomès de viure l'ambient el dia de recollir els dorsals, les ganes de apretar a tope s'em passaven,. Al final, el cert, es que a les 5 del mati del dia 10 de Maig, em va sortir la meva vena radical, i si, vaig sortir a anar per feina.

Amb tota la gent de Fanatik, i no erem pocs, feiem llarguissima xerrada abans de sortir. Per alguns,  era el seu bateig  a Terra de Remences, normal els nervis, per altres, Remences era un any mes, un punt de trobada que poc o molt, ens agrada molt.

No la he preperat especialment, he fet com si fos una mes, de marxa clar, i un cop donada la Sortida, l'unic que vaig fer va ser tirar a buscar la part davantera del pilot, i esperar que arribes el primer Port, Capsacosta.
Nomès de començar a pujar, em va quedar clar que aquest dia, patiria lo just, i que tiraria nomès, d'experiència. A mig Capsacosta, afluixava un punt per no passar del limit com solia ser normal cada any aqui, cosa que portava a que em passes la gent a desenes....no problem..un cop a dalt, agafar roda del que intuis que voldria tirar endavant, i apa, a contactar amb els de davant...Però......sopresa, tot i anar rapidissims fins a Ripoll, va ser el primer any, que el grupet que coronava Capsacosta, mig minut o un minut mes tard, no cantactava amb la capçalera del grup. Dilluns, em vaig enterar del perque, i es que a davant de tot, tenien un tandem, que de St.Pau de Seguries a Ripoll, va fer volar el grup...inhabitual a Remences, però apa, ja em va estar be per no tenir prou capacitat de patiment quan tocava. En el fons no em preocupava, i pujant el segon Coll, Cannes, em va quedar mes clar,  que no havia estat mala elecció. Si, d'acord, arribariem a peu de Coll de Bracons amb 2/3 minuts de desaventatge, i amb la majoria, seria temps irrecuperable, perque, si ja no solo pujar be Coll de Bracons massa be,  ni m'imagino si començo alguns minuts mes tard....be anava!!
Coronant Coll de Bracons......era dur, però disfrutava!!!
Això no te Preu......
 Però vaja, el tema es que Coll de Cannes no recordo haver-lo pujat mai a Remences, amb la comoditat amb la que ho vaig fer aquest 2015. Ni una tibada, ni un sol bateg de cor mes, uaaaaa, UN LUXE!!
Descens rapidissim de tornada a Olot, i transició amb un grupet de uns 30, cap a Joanetes, on val a dir, que algun del grup, deuria voler buscar temps si o si, i es que tot i no voler desgastar, si veia algu nervis per voler recuperar temps amb els que duiem just davant.......no era pas el meu cas.
Tenint clar que a Bracons no recuperaria res, em vaig autoimposar un ritme de pujada a Bracons, sostenible. Amb prou feines el pulsometre va passar de 90%, extrany però cert, i tot i no pujar massa comode tot i això, al arribar a dalt, i veure el super ambient, moltissims coneguts, i sobretot a tots els Fanatik's de recolzament, era impossible no recarregar-se d'energia. Per cert, vaig dur davant a tota la pujada, a l'Albert, que estic segur que quan despegui del tot, serà impossible d'atrapar...Diumenge però, i desprès de començar a baixar Coll de Bracons, el mal d'estomac va poder amb ell, fins al punt d'haver de plegar a Manlleu, per dolor insoportable.

Jo llavors, ja no sabia res d'ell, l'havia passat a la baixada, desitjant que em seguis la roda ( es bo fer-li treure espurnes ),  però no......no va ser aixi.
Com es habitual, vaig baixar a un ritme alt, com m'agrada...i a mesura que vaig anar a trapant, gent, vam aconseguir formar un grupet de 4/5, que un cop a St.Pere....tenia cara i ulls, i que tot i pensar que no contactariem amb ningu de davant, un cop havent passat Manlleu, ho vam fer.
En algun moment vaig pensar, en que estaria passant per darrera meu, la Tina.....que deuria estar fent, com li deuria anar.....però com que com sempre, es missió impossible...saber res de ningu, per tant, cap endavant.
Coll del Bac, Coll de Condreu, la tomba per molts, i que provoca pànic a la majoria, trenta últims quilòmetres, que com no podia ser menys, aquest any, els vaig tornar a gaudir. No dire que en algun moment, no vaig dubtar de si la gasolina entrava en reserva o no, sobretot amb un parell d'apretons que hi van haver, però crec que em van espantar mes pel fet de tenir el cap amb mode "patiment 0",  que per falta real d'energia i força, i es que volia precisament allò que algu que vol superar-se no pot acceptar mai, i que es dir: " ei jo ja vaig be aixi, a mi no m'estressu  mes ", imagino, o em vaig autoregalar, el fet de saber dir prou, i de no importar-me 5 minuts mes o 5 minuts menys....sabia que estavem pedalant a un bon nivell, que de feina n'estava fent, però tambè, de que ja en tenia prou amb aquella intesitat.


Resumint, Vam passar Coll de Condreu, amb  4:48min aproximadament...un del grup diu, iee baixarem de 5 hores....i li dic, NO......he fet uns quants anys el descens desde Condreu fins a Meta de St.Esteve d'en Bas, i tinc clarssim, que amb meys de 14 minuts, es impossible, no baixo lent, i tot i aiò, no he aconseguit mai fer menys......no em vaig equivocar de fet...tot i un descens dels que posen els pels de punta, com a minim a mi, entravem a meta amb 5:03min...( desprès el xip de cadascu posaria a tots al seu Lloc ), que a mi, em van deixar mes que satisfet. 
La part de desprès, retrobar a tots els que al llarg del mati has deixat de veure, saber que tothom esta be, que a mes la majoria estan alegres, i  tambè, veure com la Tina feia 5:26 minuts, deixa  un regust tan bo, que no volia marxar del Pavelló de St.Esteve, fins no haver assaborit cada minut del post Terra de Remences.
El 39è lloc final amb 5:03min ( el pitjor en els ultims cinc anys meus ), em deixa mes feliç que algun any havent fet 5:01....i es que vull apendre a assaborir altres coses, i sobretot, vull apendre a tocar de peus a terra. Se que porto una bona temporada escrivint amb un to negatiu, de rendició, però realment, penso el que dic. M'agrada molt el que faig, i com ho faig, però tambè m'agrada, saber fer un pas al costat, i veure com  darrera, puja gent i persones que empenyen molt fort, i que el que somio, es que d'aqui uns anys, els pogui com a minim "emprenyar" una mica...tot arriba diuen no?


Passo Pagina a Terra de Remences, poso Xip altre vegada de rodes gruixides, Rioja bike Race ( hi estarem amb l'Albert Rifà )...i sobretot poso xip de mes bici i de continuar assaborint cada pedalada que faig....
Bona setmana.......i a aprofitar el solet!!!!



PD. la Competi:):):):) deixa poc espai a un dels temes que mes m'agraden...el Material i les novetats, però aquesta setmana, ja s'ha començat a obrir la caixa dels trons, i BMC ja ha obert la porta al 2016..ha presentat la nova BMC TE01, amb uns tirants totalment innovadors, i que a part de fer molt bona pinta, donaràn molt molt per   xerrar-ne. El pitjor del cas, es que la BTT al 2016 no estava previst canviar....ara no ho tinc tant clar...ummmm, Carretera nova....Btt nova....uffff nose nose.... de moment, mireu aquest parell d'imatges, i observeu el punt on aquesta rigida, al 2016 passarà a ser  una mica menys rigida. En pròxims dies. en parlo amb mes calma, perque val la pena...


MOMENTS

MOMENTS

MOMENTS