dilluns, 22 de setembre del 2014

CREMANT LES ULTIMES BALES! 100% TONDO

Aixo es exactament el que estic fent, cremant els ultims "cartutxos" que em queden, que la veritat son pocs, i que si a mes, van amb poca polvora, la figa pot ser considerable:)
El meu estat de forma es evident que es el que es, no li podem demanar al cos, allo per el que no entrenem, i mes quan ets algu del tot normal, vull dir que m'agradaria tenir la meitat de gens bons dels que te en Contador per exemple, però no es el cas...vaja, que l'única manera de fer algo amb cara i ulls, es amb sacrifici, molt sacrifici, i això es el que fa uns mesos no faig:):)

Bellmunt's dels dimecres, que no faltin!!!
Tot i això, mantenir un punt de dedicació a pedalar, sempre es positiu, i et permet acabar marxes com la Tondo, amb un temps mes que aceptable si  toquem de peus a terra, i això es precisament, el que va passar ahir, que tot i acabar buit buit buit, com feia temps que no acabava, reflexionant una mica, es per estar content:)
Tot i fer la Tondo ahir, el resta de setmana, ha set prou distret, i el Bellmunt dels dimecres no m'ha l'ha tret ningú, i la sortideta amb coca a Perafita del dissabte previ a una marxa, tampoc:)...vaja, que sumant hores de la setmana, casi casi m'en surten 12, que deu n'hi do per casi no tenir xip de sacrifici no?

La guindeta de la setmana, però , era la 100% Tondo, 4a edició, i a totes i he estat, i  mentre pugui hi seguire estant. Recordo la primera, amb 300 participants si arribava. Una marxa que mai hauria d'haver set realitat, ja que recorda a una persona, que ara mateix, hauria d'haver escrit mes d'una pagina a la història del ciclisme modern, i que segurament , estaria escrivint....el fet de poder passar per llocs on en Xavi solia entrenar, es un dels petits grans descobriments que he fet, desprès de la seva desaparició, i es que fa 4 anys, coneixia molt poc de la zona de la Garrotxa, cosa que ara, no puc dir....

UCA&FANATIK TEAM!


Els 114 kms que ens preparen cada any, son durs, molt durs, i aquest any no seria menys. No preperava res especialment, simplement vaig acudir a la cita, de lamenteixa manera que si anes a fer una pedalada normal, Res de alimentacio controlada, res d'entrenos especifics, res de res vaja, es tracatava de disfrutar i prou, i aquest any mes, ja que molts Fanatik's debutaven a la Tondo...
Direcció Capsacosta, Rodant al capdavant, aixo si, sense gas!
Al mati, ben aviat, ja em vaig adonar que no seria un dia fàcil, i es que un cop recollint el dosral, m'adonava que m'havia deixat el Culot!! primera vegada en tot l'any, i simbol per mi evident, de falta de concentraciò...la Martina i en Roger de l'UCA, per sort, m'en van deixar un, i problema solucionat, a mitjes! ( que poc m'agrada no anar vestit com a mi m'agrada:(:(:(: ) segon problema......em poso el mallot, i...estava xop!!! el bido de l'aigua que duia dins a la bossa, s'havia anat buidant durant el cami a sobre! deu meu..." Cristian.....com que ets tan amic de la fresqueta tu, avui aniràs be",  vaig pensar ...però res, manta al cap i cap a la sortida....molta gent coneguda, ( salutacions Sergi ( Tactic :)  ) que a aquella hora, i amb el fred i ridicul que em sentia, casi em tallava saludar:(:(:(, però en res, la sortida... que fins a Banyoles, ja sabem que es una corsa d'obstacles...


Em trobava be, i de fet, quan es va començar a apretar a Santa Pau, les cames responeien, be, amb molt gas, ( puava comode per sobre 300wats ) i a sobre sense patir. Crec que em vaig tallar del priemr grupet per pocs segons  i per "tonto", i comformista, perque al acelerar, m'adonava que teni gas per pujar amb la part de davant de la cursa, sense anar mes lluny, un cop a la Baixada cap a Olot, els vam quasibe atrapar, i un cop fet el desviament de la curta i llarga, ja els vam tenir agafats..
Despres, ja, i fins a començar Capsacosta, ritme tranquil, molt tranquil, però va ser aqui, on tot i haver menjat una minibarreta, on ja vaig notar, que el meu cos no anava carregat d'energia, i precismanet al punt on menys exigencia hi havia, va ser  on vaig notar buidor.

Els anys d'experiència ensenyen a gestionar aquests baixons, cosa que vaig fer, i es que nomès començar Capsacosta, em vaig desentendre de qualsevol apretòn que es nava fent, vaig pujar a rtimet, i tampoc vaig perdre massa, i es que desprès, un cop a Sant Pau de Seguries, agafava un trenet d'uns 10/15, que empenyats per un Pro del Cofidis, ens anava portant a Setcases a ritme infernal....jo , just abans d'arribar-hi i sense ganes ni forces per apretar, vaig pensar que a partir d'alla, començava una cursa personal fins a dalt Vallter per mi....i aixi va ser.
Carlos Verona, venia de fer la Vulta, i vam poder rodar un tros amb ell abans de Capsacosta

A l'avituallament vaig fer algo que no faig mai, i ara reflexionant, estic casi segur, que va ser el detotnant del meu defalliment tan bestia a partir de Mig Vallter....Un got de Coke just abans de començar.....em va donar ales si, i es que als temuts 3 primers kms d'ascenció, vaig pujar adelantant a força gent que tenia davant, la Coke, estava fent els eu efecte! fins i tot, al arrribar a la valla que tots busquem, desprès dels 3 primers Kms,  semblava que m'empenyien!! però....5 minuts mes va durar, a partir de llavors, rendiment per sota minims, sensació de pesadesa total, sense força, i pujant a 160watts amb feines,  vaja, desfondat totalement, primer i ultim cop que passa aquest any, ho asseguro!
Vaig arribar a dalt a ritme de tortuga, sense patir, això no, sabia que no era normal com pujava, i nomès tenia una opció, agafarm-ho be, i arribar a dalt amb bona cara.....resumint, no feu invents  quan a davant tens un Vallter,  i es que la Coke, l'havia agafat per passar be la pujada, i va funcionar, però nomes durant 10 minuts!!!!!  i puc assegurar, casi ak 95%, que el baixen va ser per culpa d'ella, subiond de sucre al veurem-la, i baixon total un cop passat l'efecte..........que quan a mes, no estas al teu millor moment de forma, poc pots fer!, al final 4:02H........que es el de menys pero que aqui queda....
Això si, un cop acabada, venia lo millor, i que ja recordo de cada any, Iogurts i mes iogurts!! 5 en vaig acabar menjant, casi res!!!!! un trosset de botifarra, pa amb tomaquet, i sobretot parlar amb tots els companys que anaven arribant a dalt, Jordi Alberch ( poc mes i m'atrapa el tio:):):) ), Roger i Martina de l'UCA ( que tot i tenir un problema mecànic greu , van pujar amb cotxe a Vallter ), Isma i Albert Croses, els dos fent un gran temps, i tots els Fanàtiks que van fer la llarga i que  anaven arribant, Imma, LLuiso's, etc!!! en definitiva, la millor part del dia....i el que fa bonic aquest esport...



Ara toca mirar força la BTT, i es que mab la manta lligada al cap, per no veurem-hi massa, i es que junt amb en Jordi, Roger i Albert  farem la bicicims buscant disfrutar i amb Stress 0...ara mateix tinc ganes, però ja us anire explicant:):):)
Bona setmana a tots!!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Gran crònica Cristian, et felicito per el teu temps! ja voldria jo no està en forma i fer el teu temps.
un plaer coneixe't en persona!

que vagi molt bé, salut i pedals.

Sergi

CRISTIAN ARROYO BERENGUER ha dit...

Gracies Sergi! i el gustas meu de coneixe't!, segur que coincidim amb mes d'una ben aviat:) o sino com a minim per telefon:):):):)

MOMENTS

MOMENTS

MOMENTS