dissabte, 7 d’abril de 2012

PER FI HA SORTIT EL SOL


No em vull liar gaire, però al final, el temps ens esta acompanyant. Desprès d'un principi de setmana molt poc motivador, degut al mal temps, i que realment aconsegueix a fer-te perdre les ganes de fer res, hem vist la llum. Encara ens queden 2 dies per aprofitar, però ara si que pinta be, molt be!
Lo millor de la setmana, fins avui, la sortida desde Olot, i cap a França, que els companys de la Saturday`s munten cada any per aquestes dates. Remarco però, la part negativa d'ahir, i es que en Lòpez va patir una caiguda que ens va espantar força d'entrada, tot i que desprès, i ja amb mes calma, es va veure tot mes clar, i que tot i que ell i 2 comapnys mes no van poder continuar, degut a que el van  portar a posar punts al trau que es va fer a la cella, vam contniuar sense cap mes problema. Lopez, recuperat ràpid i força val? ANIMS!

Resumint la sortida, es queda amb 180 kms, i al final +3000 de desnivell. Sortint d'Olot i pujant Capsacosta, ja a molt bon rtime, que tot seguit ens portava a Camprodon i Mollò. A davant, i tivant constantment  erem un grupet 5 o 6, amb 2 mencions a recalcar, l'Arnau, que descaradament es molt palpable la seva progressiò, a veure si ens pot fer un resultat important aquest any :) i en Cucu, que esta fent un principi de temporada molt ben fet, i tambè es molt palpable l'augment de nivell que esta mostrant! GO!!
La pujada fins a Coll d'Ares, era nova per alguns de nosaltres, però va agradar molt, i segurament serà questiò de tornar-hi de tant en tant.

Prats de Mollò i tambè evident, la nova equipaciò de la Saturday's
Lo que ja no es tan agradable, es la baixada cap a Prats de Mollò, on hi vam fer paradeta, però es un tram inevitable si hi han ganes de descobrir noves carreteres per la part nord de Catalunya i l'Alt Emporda...i quines carreteres, realement, la volta, personalement em va enamorar, amb petits ports i racons de Catalunya totalment amagats, l'única pega, la caiguda d'en Lopez desprès d'haver esmorzat al maravellòs paisatge que es veia desde Tapìs, petita i minuscula poblaciò de l'Alt Empordà.

La mini tempesta que vam ensopegar ( força culpable en la caiguda ) ens va desanimar una mica, però un cop engegats de nou,  al cap de poca estona, estavem totalment secs,  sort, perque desprès de passar el pantà de la Boadella, entorn preciòs per cert, ens quedava un port petit, d'uns 4 kms, que acte seguit, ens plantava a Figueres casi, on ara si, quedava la part mes "dolenta" de la sortida, 50 kms de nacional, amb tobogans sense fi, i amb algun punt molt delicat, com una paret de 400 metres, amb rampa del 15% que amb 160 kms a les cames feia molt mal,  i que ho acabava de rematar l'última dificultat del dia, remuntar  fins a Castellfollit de la Roca que acabava de deixar a mes d'un tocat del tot,  sort que desde allà, quedaven 5 kms, que esposaven molt be per acabar de recuperar. La part final la vam fer amb en Cucu, l'Arnau en Xevi, ja que en Corral i en Fiol ( saturday's )  va despenjar-se un xic a les rampes que cometava abans i la resta, inclòs en Koki, no van trigar massa en anar arribant,  perque alguns havien decidit fer algun reagrupament mes,  però es desmotra que tot i que hi ha nivells per triar i remanar, lo d'esperar es nomès una paraula, ja que casi no ho hem de fer. Genial ( exeptuant la caiguda ) dia de bicicleta, i volta molt recomanable, sense cap dubte, i que a mes, ens dona el que ens faltava, hores i hores barrejades amb intensitat!
El new look, maco per darrera tambè no?

Lopez, recuperat aviat!!!!



MOMENTS

MOMENTS

MOMENTS