LA MEVA TERRA DE REMENCES 2015

Avui si, molt molt resumidament, puc i tinc el meu ratet per explicar com vaig viure aquesta clàssica del cicloturisme Català.
Si haig de ser sincer, vaig estar tres setmanes pensant si aquest dia m'ho agafava a tope, o si m'ho agafava a gaudir 100%. Fins i tot el dia abans, encara tenia dubtes. Digueu-me raro, però nomès de viure l'ambient el dia de recollir els dorsals, les ganes de apretar a tope s'em passaven,. Al final, el cert, es que a les 5 del mati del dia 10 de Maig, em va sortir la meva vena radical, i si, vaig sortir a anar per feina.

Amb tota la gent de Fanatik, i no erem pocs, feiem llarguissima xerrada abans de sortir. Per alguns,  era el seu bateig  a Terra de Remences, normal els nervis, per altres, Remences era un any mes, un punt de trobada que poc o molt, ens agrada molt.

No la he preperat especialment, he fet com si fos una mes, de marxa clar, i un cop donada la Sortida, l'unic que vaig fer va ser tirar a buscar la part davantera del pilot, i esperar que arribes el primer Port, Capsacosta.
Nomès de començar a pujar, em va quedar clar que aquest dia, patiria lo just, i que tiraria nomès, d'experiència. A mig Capsacosta, afluixava un punt per no passar del limit com solia ser normal cada any aqui, cosa que portava a que em passes la gent a desenes....no problem..un cop a dalt, agafar roda del que intuis que voldria tirar endavant, i apa, a contactar amb els de davant...Però......sopresa, tot i anar rapidissims fins a Ripoll, va ser el primer any, que el grupet que coronava Capsacosta, mig minut o un minut mes tard, no cantactava amb la capçalera del grup. Dilluns, em vaig enterar del perque, i es que a davant de tot, tenien un tandem, que de St.Pau de Seguries a Ripoll, va fer volar el grup...inhabitual a Remences, però apa, ja em va estar be per no tenir prou capacitat de patiment quan tocava. En el fons no em preocupava, i pujant el segon Coll, Cannes, em va quedar mes clar,  que no havia estat mala elecció. Si, d'acord, arribariem a peu de Coll de Bracons amb 2/3 minuts de desaventatge, i amb la majoria, seria temps irrecuperable, perque, si ja no solo pujar be Coll de Bracons massa be,  ni m'imagino si començo alguns minuts mes tard....be anava!!

Coronant Coll de Bracons......era dur, però disfrutava!!!

Això no te Preu......

 Però vaja, el tema es que Coll de Cannes no recordo haver-lo pujat mai a Remences, amb la comoditat amb la que ho vaig fer aquest 2015. Ni una tibada, ni un sol bateg de cor mes, uaaaaa, UN LUXE!!
Descens rapidissim de tornada a Olot, i transició amb un grupet de uns 30, cap a Joanetes, on val a dir, que algun del grup, deuria voler buscar temps si o si, i es que tot i no voler desgastar, si veia algu nervis per voler recuperar temps amb els que duiem just davant.......no era pas el meu cas.
Tenint clar que a Bracons no recuperaria res, em vaig autoimposar un ritme de pujada a Bracons, sostenible. Amb prou feines el pulsometre va passar de 90%, extrany però cert, i tot i no pujar massa comode tot i això, al arribar a dalt, i veure el super ambient, moltissims coneguts, i sobretot a tots els Fanatik's de recolzament, era impossible no recarregar-se d'energia. Per cert, vaig dur davant a tota la pujada, a l'Albert, que estic segur que quan despegui del tot, serà impossible d'atrapar...Diumenge però, i desprès de començar a baixar Coll de Bracons, el mal d'estomac va poder amb ell, fins al punt d'haver de plegar a Manlleu, per dolor insoportable.

Jo llavors, ja no sabia res d'ell, l'havia passat a la baixada, desitjant que em seguis la roda ( es bo fer-li treure espurnes ),  però no......no va ser aixi.
Com es habitual, vaig baixar a un ritme alt, com m'agrada...i a mesura que vaig anar a trapant, gent, vam aconseguir formar un grupet de 4/5, que un cop a St.Pere....tenia cara i ulls, i que tot i pensar que no contactariem amb ningu de davant, un cop havent passat Manlleu, ho vam fer.
En algun moment vaig pensar, en que estaria passant per darrera meu, la Tina.....que deuria estar fent, com li deuria anar.....però com que com sempre, es missió impossible...saber res de ningu, per tant, cap endavant.
Coll del Bac, Coll de Condreu, la tomba per molts, i que provoca pànic a la majoria, trenta últims quilòmetres, que com no podia ser menys, aquest any, els vaig tornar a gaudir. No dire que en algun moment, no vaig dubtar de si la gasolina entrava en reserva o no, sobretot amb un parell d'apretons que hi van haver, però crec que em van espantar mes pel fet de tenir el cap amb mode "patiment 0",  que per falta real d'energia i força, i es que volia precisament allò que algu que vol superar-se no pot acceptar mai, i que es dir: " ei jo ja vaig be aixi, a mi no m'estressu  mes ", imagino, o em vaig autoregalar, el fet de saber dir prou, i de no importar-me 5 minuts mes o 5 minuts menys....sabia que estavem pedalant a un bon nivell, que de feina n'estava fent, però tambè, de que ja en tenia prou amb aquella intesitat.

Resumint, Vam passar Coll de Condreu, amb  4:48min aproximadament...un del grup diu, iee baixarem de 5 hores....i li dic, NO......he fet uns quants anys el descens desde Condreu fins a Meta de St.Esteve d'en Bas, i tinc clarssim, que amb meys de 14 minuts, es impossible, no baixo lent, i tot i aiò, no he aconseguit mai fer menys......no em vaig equivocar de fet...tot i un descens dels que posen els pels de punta, com a minim a mi, entravem a meta amb 5:03min...( desprès el xip de cadascu posaria a tots al seu Lloc ), que a mi, em van deixar mes que satisfet. 

La part de desprès, retrobar a tots els que al llarg del mati has deixat de veure, saber que tothom esta be, que a mes la majoria estan alegres, i  tambè, veure com la Tina feia 5:26 minuts, deixa  un regust tan bo, que no volia marxar del Pavelló de St.Esteve, fins no haver assaborit cada minut del post Terra de Remences.

El 39è lloc final amb 5:03min ( el pitjor en els ultims cinc anys meus ), em deixa mes feliç que algun any havent fet 5:01....i es que vull apendre a assaborir altres coses, i sobretot, vull apendre a tocar de peus a terra. Se que porto una bona temporada escrivint amb un to negatiu, de rendició, però realment, penso el que dic. M'agrada molt el que faig, i com ho faig, però tambè m'agrada, saber fer un pas al costat, i veure com  darrera, puja gent i persones que empenyen molt fort, i que el que somio, es que d'aqui uns anys, els pogui com a minim "emprenyar" una mica...tot arriba diuen no?

Passo Pagina a Terra de Remences, poso Xip altre vegada de rodes gruixides, Rioja bike Race ( hi estarem amb l'Albert Rifà )...i sobretot poso xip de mes bici i de continuar assaborint cada pedalada que faig....

Bona setmana.......i a aprofitar el solet!!!!

PD. la Competi:):):):) deixa poc espai a un dels temes que mes m'agraden...el Material i les novetats, però aquesta setmana, ja s'ha començat a obrir la caixa dels trons, i BMC ja ha obert la porta al 2016..ha presentat la nova BMC TE01, amb uns tirants totalment innovadors, i que a part de fer molt bona pinta, donaràn molt molt per   xerrar-ne. El pitjor del cas, es que la BTT al 2016 no estava previst canviar....ara no ho tinc tant clar...ummmm, Carretera nova....Btt nova....uffff nose nose.... de moment, mireu aquest parell d'imatges, i observeu el punt on aquesta rigida, al 2016 passarà a ser  una mica menys rigida. En pròxims dies. en parlo amb mes calma, perque val la pena...

TERRA DE REMENCES 2015

Per no perdre la costum avui estic una mica cansadot....o mandròs, i deixo la parrafada per dema o dimarts màxim. El que si puc dir, i ben alt, es que estic començant a apendre allòque fa temps li vaig al darrera, correr a nivell acceptable, patint el que considero acceptable, i es que ja no estic per gaires escladufades .............. Avui he fet el meu pitjor Terra de Remences dels Ultims 3 anys,  esportivament parlant .....39è i 5:03min.....però crec que l'he viscut millor que mai, no diré que mes divertit, anar a tope tambè em diverteix, però si que l'he assaborit com mai havia fet, sense morir enlloc,  sense sentir-me obligat a fer res concret. /ena Remences al sac, i espero que no sigui la última....Bona Nit! i queda pendent la crònica!!!!!!

ULTRABIKE 2015

Estic encara recuperant-me del Mega Globus de la ULtrabike 2015........em deixeu fer crònica demà? va si...això si, avanço que repetire SI o SI

SOM-HI!!!!!! a veure que surt del meu resum de la ULTRABIKE....

VIladrau, amb l'albert a roda, mitja cursa Ultrabike

Li tenia ganes, moltes ganes a la Ultrabike, i no pas per fer res d'especial, sinò que bàsicament era per disfrutar, ( si, reconec que la meva manera de disfrutar no tothom l'enten, segur ). La presentaciò a Fanatik de la cursa, fa uns mesos, el fet que fossim força colla del "team" que hi seriem, i com no, recordar la megaexperiència de l'any passat, amb en Jordi Alberch, que estic segur, va marcar un abans i un desprès amb la meva mentalitat envers aquest mòn de la Bike..

Aixi de feliça arribava....m'encanta!

El divendres, 1 de Maig, i amb en Gerard Capa, ( exelent amic ), baixavem cap a St.Celoni, on ja hi hauria algu mes de Fanatik, i l'Albert i Eric baixarien mes tard, i tambè  trobaria com sempre, molts molts coneguts. Això, trobar gent coneguda, com una petita gran familia, on any rere any s'hi afegeixen noves persones, es una de les coses que mes m'agraden de l'entorn del BTT. Això a la carretera no passa......massa competitivitat, i en general, poc sana ( en general clar, i almenys, desde el meu punt de vista ), la carretera te moltes coses bones, i m'encanta, però te molt a apendre de les rodes gruixudes, com a mìnim, quan es practica de la manera que ho fem nosaltres, com a aficionats,  amb mes o menys ambició, però aficionats.
Total, un cop parlat amb tothom, tocava Breefing, on m'es d'un segutr que es va acollonir, i llavors cap al pavelló a fer el nostre particular ritual de sopar amb "tupper" de pasta, i cap al llit -es un dir lo del llit- que per cert, li estic agafant carinyo a aquests rituals previs de cursa tant partiuculars. I es que tot i anar i fer com gitanets casi, en el fons, son experiències que et queden gravades de per vida.

A les 7 del mati sortia la versiò Pro, 220 kms aquest any, de la qual ja en vaig tenir prou l'any passat, que fins i tot va ser mes dura, i a les 8 sortiem els que correriem la Versiò que podriem dir menys llarga, 120 kms...fet que vam aprofitar per veure sortir els de la opció llarga, entre ells en Pep Tarrès, Jaume Ribosa, i el que al final va ser guanyador, Jordi Prieto....no puc amagar, que per mes d'un moment, em van venir ganes de fer la opció llarga, i fins i tot ara, crec que no m'haguès arrepentit, però.....res, aquest any no! Preperatoris, i mentre s'acostava l'hora de sortida, em retrobava en Jordi Alberch, ara "rival" jeje, que feia mesos que no veia... poc temps vam tenir. Sortida a les 8 en punt, i tots els Fanàtiks, Albert, Eric, Paco, Enric, Juan, Jordi Romero, Carles, i servidor, sortiem.
Aqui començava la meva primera batalla, amb el Garmin!!!!!  i es que amb prou feines havia fet res amb ell per apendre a nevegar be, i els pocs dies que ho havia fet, problemes i mes problemes...Gran error no haver insitit mes amb ell, però es que em falten hores!! allò començava a pitar, em recalculava ruta cosntantment...uffff quins nervis i a mes, gas i gas i gas perque el ritme ja estava essent alt, encara que assumible. En un moment de relativa calma, vaig descativar la opciò de recalcular ruta (  no em demaneu perque ni com vaig arribar a aquest menu , vaia desatre ) i uala.....es van acabar els

recaulculs, i els pitus....i fins i tot, al cap d'una estona, semblava que marcava be el cami!!! no m'ho podia creure!!!! això si, ja havia passat mes d'una hora, i el Garmin m'havia fet anar acelerat mes del que haguès volgut. Començavem a pujar la primera dificultat del dia, direcció Plà de la Calma...casi 14 kms de pujada, i ja aquestes alçades, dels mes de cent que havien sortit, quedavem uns deu o dotze a davant...La pujada genial, llarga però constant, paisatge que m'encanta, i encara que sobre la meitat de pujada, s'em va fer dura per culpa d'un mal d'estomac, que durant una estona em va arribar a espantar i tot, en cap moment em va semblar anar passat de voltes, encara que aqui, començava a pecar, del que molt mes tard em va passar factura, i........ el que? no menjar!!!!! i es que no se perque, però al coronar , ja al Pla de la Calma, i tot i dur dues hores de cursa ja, el meu cap li semblava que portessim mitja hora, vaja, ni s'em va passar pel cap menjar, l'únic, va ser omplir el bidò a Collformic, que de pas sigui dit, aqui , i al no parar, va ser on ens van marxar el trio que desprès ens vam passar tota la cursa empaitant.

Al travessar Collformic i seguir pujant sota el Matagalls, ens vam trobar la Marta i en Ramon tirant fotos ( GRACIES )!!!!! i en aquest punt, i havent passat una  cadena que tanvaca la pista als cotxes,  si vaig pensar per un moment, que potser estavem pujant massa ràpid aquell tram....però vaja, era poc i desprès tocaba baixar...i si, avall!!! estava disfrutant!! tant, que vaig tirar avall a fondu, i pam, un trencat delicat, i ......"fuera de trayecto"!! ep ep ep...apa, gira torna a pujar, em trobo a l'Albert i tres mes que venien just darrera, i penso que en Capa i en Jordi, no s'hauràn equivocat, i ens hauràn adelentat. Mes endavant, vaig adonar-me que no, i que segurament a la baixada, els hauriem deixat enrrera algun minut, i ja no havien empalmat.
Ara ja, la direcció era Viladrau, trams maquissims, alguna rampa dura, on per algun moment vaig pensar que la tria del plat de 32 dents no havia set la mes adequada, grupet de cinc, i bon ritmet fins a Vildarau, ( km 58 ) on per cert, la Tina ens esperava per animar-nos, i es que estava seguint la Ultrabike amb bici de carretera! Parada ràpida, omplir bidò.... i mig plàtan, i gas, que a davant en duiem a tres escapats, i no m'agradava!!! ..........i sabeu que va passar? o que estava passant? doncs si, que dueim casi 60 kms, a ritme molt alt, i tot el que havia menjat era mig plàtan a Viladrau, i si, dos bidons d'aigua...., El  pitjor de tot això, serà per les emocions, pels moments o ves a saber que,  va ser que em vaig adonar que no havia menjat res en tota la cursa ( fins on vaig agafar el globu clar )  a les set de la tarda , quan feia hores que havia acabat la Ultrabike, i quan amb l'Albert vam començar a comentar on haviem menjat i tal......a mi mateix em vaig dir, serà possible???????? com pot ser que al cap nomès tinguessis la idea d'atrapar als que marxeven escapats, i no pensessis amb la prioritat 1? Ultrabike es cursa de supervivencia Cristian!!!!!!!! La Noguera Bike Race, gestionada amb calma i sense presses, va ser una experiència personal brutal, de sensacions, de gas, de benestar, i aqui, darrera d'un objectiu concret ( volia estar davant de tot si...), vaig fallar amb lo mes bàsic....el resultat, va ser al final,   la dificultat numero 1 del dia, quan en teoria era pujar a Santa Fe del Montseny desde Arbucies, 16 kms de pujada amb mes de mil metres positius....tot això però, precedit d'una baixada de Viladrau a Arbucies, on vaig disfurtar com un nen petit, i on ni s'em passava pel cap que no havia menjat, que va, em notava valent, i nomes pensava amb gas.
A Arbucies mateix, i havia avituallament ( la Tina tambè hi era :) ), mig platàn ( si si, el meu segon mig plàtan ) que en feia un de sencer, tot el que havia menjat amb 75 kms de cursa d'intensitat elevada.

Que be m'ho passava....el del csotat sabeu qui es? 

A l'avituallament,  em van dir que teniem els primer a 5 min màxim...ua genial!!! li comento a l'Albert, que conec la pujada i que vaig a tirar, i que em ve de gust apretar, però que si pel que sigui ell es trova be i tira, no pateixi per mi, que tiri amb gas i endavant....QUE INNOCENT!!! Un quilòmentre de coll, i noto perfectament com la gasolina s'acaba, es que ho noto!!!! no m'ho vull creure, baixo un puntet el ritme, em mentalitzo que serà transitori.....passen 5 min, i pitjor......m'atrapa el noi que havia començat el coll amb l'Albert,  que per cert, tambè es comença a quedar enrrera com jo,  i em diu:                  " vas bien ? " creo que no, li dic...." tomate un gel ", em diu...ostia!!!! clar burro!!!!!!!!!! gel, ràpid, aigua...i creu-ho els dits perque passin 5/10 minuts i el cos es reactivi, però......de seguida
m'adono que allò no ho salva ni deu.....em començo a girar, i visualitzo l'Albert, dedueixo que tampoc va be, perque estic anant parat, i gairabè no m'atrapa. Li faig un crit, li dic que definitivament he acabat la gasolina, i la resposta es la que no volia escoltar..... i es que ell tambè esta en reserva ja....no pot ser!!! no pot ser!!!!, queden uns cinc quilòmentres per coronar, la cosa sembla anar de mal en pitjor, amb l'Albert, decidim tirar la tovallola, perque ens notem al limit de força ( feia anys que no anava tant tant apurat a sobre la bici, i lo cardat es que ni s'em passava pel cap, que no havia menjat ni una sola barreta encara!!!!! ) nomès penso en arribar a l'avituallament, e intentar convençer a l'Albert d'arribar-hi, perque ell anava moltissim mes just que jo el pobre. Estem pujant a un ritme extremadament lent i ens extranya que ningù ens avançi, però nono, allà no apareix ningù....passem pel costat d'una font, i l'Albert diu que es para, em paro, i el tio posa tot el cap sota el raig d'aigua una bona estona....l'animo a seguir, i ho fem...i com podem, com feia temps que no em veia, arrossegant-nos, aconseguim arribar a l'avituallament. El protocol però, canvia respecta a tots els altres avituallaments que haviem trobat. Sempre a tope de pressa, mai mes d'un minut...i aqui demano on tenen una cadira, i m'hi assento, ( l'Albert a terra s'estira ) i agafo una ampolla d'Aquiarius, me la beg a Sant hilari casi, i m'engrapo amb 15 minuts de relax total, 5 entrapans de pa Bimbo amb Nutella....UFFFFFF que be es posen, que be!!!

" ALbert, som-hi!!! ", i em diu, no no, jo plego.....que? no no no...no podem plegar! passen al cap de 15 minuts, 2 corredors que ens adelanten, ( tan era ) segueixo intentant convençer a l'Albert, ell em diu que tiri...i al final li dic, nomès tirarè, si em promets que quan et recuperis, tiraras avall....em fa un gest de no tenir-les totes..però confio en que ho farà...

Pekas...Unic!!

Son 30 kms de baixada...em noto recuperat, però em dic, ei a disfrutar, a assaborir.... i ho faig, i a sobre estic disfrutatnt com un boig.....deconecto del mode "cursa", i em poso a fer amistat amb el Garmin. Per primer cop estarem ell i jo sols a un lloc que cap dels dos coneixem!!!!!! i sabeu el resultat? el Garmin i jo ens hem fet amics, i espero que la relació sigui llarga i duradera...Em va guiar amb calma fins al final, el vaig anar interpretant be, sense estress....i veure que anava passant per camins i coriols desconeguts 100% per mi...i que a mes m'estava guiant al final.......Uaaa sensació genial!!!
Sense adonar-me casi, començava a veure cintes de Besttrail, cases, camins que fan poble....i es que estava acabant!!! i quan encara no ho havia fet, ja tenia clara una cosa, REPETIRIRIA!!!!!!!!
Tot el que has patit s'oblida, a l'arribada gent que esperes veure...rialles, gana, sed, i 5 minuts de calma, per ja començar a esperar, que tots els que se que venen darrera, hi vinguin de veritat, i els pugui abraçar a l'arribada.....i mica en mica, aquest petit somni, es va fent realitat....un a un van arribant.... i si, no exterioritzo, però relament visc interiorment aquestes sensacions.... i son les que fan que aquest esport, i cada cop mes, i mes en dies aixi..enganxi, i molt!!!
El resum, 120 kms, +3750m de desnivell positius, 7:13 min...6ena posiciò individual crec....una experiència brutal mes, i ganes, de mes BTT aixi.....
De fet, ara tanco Blog, i vaig a fer inscripcio a la Tracks del Diable Non Stop...i si la de 195kms!!!!! que carai!!!!

O sigui que si, rieu....que la roda no pensa parar....Terra de Remences aquest cap de setmana? si!! i em fa una mica de mandra, ho dic en veu baixa......no em ve de gust apretar de la manera que ho requereix Remences, i fa moooolts dies que cada 24 hores, canvio d'idea en la manera d'encarar-ho....i encara avui, no se com ho fare...diumenge mati, dia 10 de Maig espero tenir-ho clar! però el que si tinc clar, es que la setmana seguent marxem a ala Rioja Bike Race, i que el que tenim al calendari, promet...i molt!!! 

Fins aviat!!!!!!!!!!!!!

ORBEA MONEGROS 2015

I

Aixi vaig arribar ahir a la Meta de Monegros.....rient! i es que no quedava altre remei!!
El dia d'ahir van ser una suma molt gran de sensacions, content, frustrat, i al final, tocant de peus a terra, satisfet, molt satisfet, però sumant un altre esdeveniment on la falta de "puteria", enmascara una entrega d'energia impressionant, i un estat de forma que fins i tot, a mi mateix em va sorpendre.
Tenint el dorsal 4,  guanyat a pols altres anys,  sortir darrera de mes de 1500 persones no era la millor opciò,  i mentre esperavem amb la resta de Fanatik's la sortida, m'anava a donant que la vaig cagar....tenia el deret a sortir davant, i el fet de no atrevir-me a avançar a tothom abans de la sortida, colocant-me davant, perque ningu es poses a cridar empipat ehhhh que " Hay uno que se cuela " .. em va fer quedar-me allà darrera i pensant per algun moment que poser, i amb una mica de sort....arribaria a contactar amb el davant....i....no, no va ser possible tot i les sensacions espectaculars que tenia ahir a les cames....demà, amb una mica mes de calma, resum de la meva Monegros particular....:) això si, puc dir, i ben alt, que m'ho vaig passar genial, i que tenim un Club, que val molt la pena treballar-hi...desgasta, agota, treu molt temps, però val molt, molt la pena, n'estic segur!

Ho sento!!! Vaig un dia tard!!! Però es que a un li falten hores al dia!!

Com es veuen les coses uns dies desprès em dic a mi mateix, i es que avui, que Monegros ja es història, poc penso en que  si hagues sortit allà on em tocava, haguès entrat dels 10 primers segur... Ara mateix em quedo amb l'experiència , la meva quarta Monegros, i que tot i sortir darrera de 2000 persones, vaig acabar sencer, com casi tots...,menys la Tina, que pobreta, es dura, molt dura, i desprès que algun animal la tirès a terra, i la deixes marcada de braços i cames, perque esta pelada de tot arreu, la veritat.....va aconseguir acabar amb 4:44 min... No vull pensar quan hagues fet sino hagues caigut.., i tot el que va comportar la caiguda... Però vaja, el millor es que esta be...

Jo el que si que tinc clar, es que vaig literalment morir a sobre la BTT... No entenc com encara trec forces per aguantar fogonassos tan forts, sabent el poc que m'hi jugo, en teoria clar, perque la satisfacció en sensacions, va ser enorme...vaig marcar una mitja de pulsacions de 87% amb  les 4:11min que vaig trigar a fer els 120kms del recorregut de Monegros 2015, i ser capaç d'aguantar el cap a aquesta intensitat, em deixa molt molt content... 50e??? Por ai va,,,però soc insistent, el millor, l'experiència, sense cap dubte!

El recorregut en si, no es exigent, però auna mitja de casi 30 km/h, i anant amb BTT... O apretes les dents fort o no ho aconsegueixes...

Per cert, un BE tambe per l'Albert, que entrant a 4 minuts darrera meu, es mes que evident que ho va donar tot, o casi tot,,,, perque estic segurissim que te molt, i molt per donar encara....temps al temps!!!

Ara ja, avui, tinc canvi de Xip activat, ULTRABIKE, mes BTT!! I la veritat, em diverteixo, a mes, tornarem a ser forces Fanatik's....

Serà la setmana prèvia a Terra de Remences, que si haig de dir la veritat, no em motiva tant com solia fer aquest any, em tiba nes el fet de ser-hi, per tots i amb tots els companys, que no pas per anar-hi a correr de debò... A veure com estarà el cap aquell dia... Però

Res, ara toca pensar amb Ultrabike!!

Fins la setmana que ve!!!

CAMBRILS PARK COSTA DAURADA

Tenim el calendari a tope, i es que quan arrenca un any nou, potser de vagades les ganes ens poden,  i apa, ens apuntem aqui, allà i mes enllà....que vol dir això? doncs que quan arriba l'hora, o t'ho agafes amb calma, o no arribes a final de temporada.

Cambrils era l'objectiu d'aquest cap de setmana, 184 kms i mes de 2800m de puja baixa, territori comanche podriem dir, cap Coll llarg ni dur, fogonassos a tort i deret, que just quan has aconseguit agafar el ritmet de pujada, ja has coronat......les sensacions ara desprès però :)

Amb en Sergio de Ciclismo a Fondo

Ens hi presentavem uns quants a Cambrils, els de la foto que encapçala l'entrada, i alguns com la meva germana Eva, que no la vam trobar abans de sortir per la foto., i com no, tambè els incombustible's UCA, amb en Roger i la Martina al capdavant.


El plantejament de la Cicloturista era el de "patir" lo just, que no vol dir gens eh!! i objectiu aconseguit. En teoria hi arribava descansat, de fet desde dimarts que no ficava intensitat a les sortides,  però tot i això em va quedar força clar, que ni estic, ni estaré mai  ja, jeje, al nivell d'explosivitat que es necessita per estar al nivell dels mes forts amb aquest tipus d'esdeveniments, de fet, tampoc em va de gust entrenar aquest tipus d'explosivitat, el d'arrencades fortes per sobre llindar anaeròbic durant un espai sostingut de temps. Lo de diesel es un nom molt típic amb els cicloturistes, i jo m'hi considero totalment, llavors clar que de diesels, n'hi han de molts tipus, els sense turbo, els que els porten, i els que en porten dos de turbos, i que llavors, tot i ser diesel, agafat perque poden fer molta feina.

Evidentment, i com sempre, casi casi nompes de sortida, ja deixo de veure tots els companys, i es que es un "salvese quien pueda" aixo de les sortides.

Perfil del recorregut, enganxat a la Foil:)

El que venia per endavant era un llarg i bonic recorregut, 184 kms...i que fins al Km 80/90 vaig agafar-me a un ritme.......vaig fer servir el cap per aguantar tots els canvis de rtime que anaven sorgint, que com deia al principi, eren en ports relativament suaus i curts. Val a dir, que les baixades, i tambè al poc de sortir, el cotxe de mossos d'esquadra que encapçalava la marxa, va relentir en exès el ritme natural del ciclsites que anavem a davant, e inclùs, a la segona pujada del dia, i on jo ja em quedava tallat, em va semblar que tambè va fer relentir el ritme als de davant, cosa que em va permetre enganxar altre cop. Per mi be, però els que tenien ganes de fer mal i tallar el grup d'uns 30/40 que anavem, no els deuria agradar gaire. Però vaja, que s'hi vagi acostumant tothom a això, les Cicloturistes, son exactament això, cicloturistes, de curses ja n'hi han per qui vulgui correr , o millor dit guanyar, perque aqui de còrrer ja ens deixaven, però no tota l'hora, i crec que ben fet , de fet el regust de la Noguera Bike Race de la setmana passada, on tenies pista oberta per apretar tant com volguessis, i l'unic que marcava el ritme erets tu mateix, es algo que cada cop em fa tenir mes clar que si vols, de curses rai ja n'hi han.....

L'Albert Rifa aleshores, ja havia decidit agafar-se la marxa a un ritme alt peroò sostenible en quan intensitat, i de la resta, Tina, Imma, Eva, Josep etc...evidentment poc en podia saber.
Al tercer Coll, i quan faltava un km per coronar, vaig decidir desconectar de ritme agònic, encara que al coronar, i veure que els tenia a tocar, em va fer una mica de ràbia interna no tenir la malallet per tornar a contactar, ja que durant un bon tros desde llavors, vaig veure el grupet de 10/15 de davant. Però vaig canviar xip, i vaig posar un ritme on em van anar atrapant unitats, fins que vam fer un grupet d'uns 20, on ni un de sol,  o això em va semblar, li sobrava res. A mi m'anava be, ja que rodariem a ritme alegre, però sense que ningu es tornès boig.

Va ser en tot aquest tram, durant mes de 80 kms, on podria dir que vaig assaborir molt i molt la Marxa cicloturista. Intensitat la justa, i temps per assaborir molts petits moments. Fins i tot i cosa rara amb mi amb una marxa de carretera, em vaig parar a omplir un bidó a mes d'un avituallament,  i es que veient el ritme del grup que anava, no veia complicat contactar de nou amb ells encara que perdès 1 minut...en resum de la part final, on feiem Coll de Porrera i la Teixeta, puc assegurar que vaig gadir, i molt, i entenc que vaig pendre una bona decisió al decidir afluixar un punt.
La part final, vorejant la costa de Cambrils, va ser un regal, que sumat a l'arribada on vaig passar totalment d'sprintar i en consequència entrar el 35 enlloc de 20... ( tots a l'esprint com si ens juguessim el guanyar ) va ser tot un regal, i el que ve desprès, les xerrades, les experiencies personals, i veure que tots anaven arribant, i sobretot la Tina, fent un temps espectacular, a casi 30 km/h de mitja....i fent, tot i que anecdòtic, el mmillor temps de totes les Femenines..FELICITATS!




Desprès del tute d'ahir, avui diumenge hem anat estirar cames amb els Fanatiks mes tranquilets,  i tot i que el temps ens ha espantat una mica, al final hem aconseguit salvar el mati, acabant com a mi m'agrada, amb cafetó i coca..

Encetem desde demà ja, tercera setmana de canya, i es que dissabte toca anar cap a Monegros, apa, suma i sigue!!!!! ni idea de com m'agrafare la setmana, el que si tinc clar es que intentarè tant com pugui, disfrutar-la, amb moments com els que vaig poder viure dimarts passat mateix, fent casi 3 hores de bici en solitari, i que son d'aquells que un cop acabes, et deixen una sensació de benestar brutal....

A mes, fa dies, molts dies que estic molt molt pedent del que passarà amb les grans marques en quan al tema discs amb bicis de carretera...i mes a partir d'aquesta setmana, que per fi la UCI, ha decidit obrir la caixa dels trons d'una vegada, i permetre, per fi, ultilizar discs als professionals, durant dos curses aquest any ( ells mateixos podràn triar quines ), i durant tot l'any, al 2016, per confimrar 100% al 2017....la introducció dels discs ...Tot això sona molt lluny, però no ens eganyem, un cop oberta la porta, les marques, que eren les principals interesades amb aquest proposta, no deixaràn pas que passi tant temps, i cada oportunitat que tinguin, aprofitaràn per fer-los dur als seus equips, els professionals son el seu aparador, i el que porten ells, ho volem nosaltres.....Estar clar que ells volen vendre, i nosaltres, encara que molts siguin anti-innovació, comprar, i anar amb lo mes nou possible, i sobretot si aporta aventatges, que no tingueu dubte, els discs en tenen, i molts! 

O sigui que al cas amb el tema, perque hi hauràn novetats , i moltes! jo les espero amb candeletes....no tinc remei, Fanatik de la tecnològia......

Apa, fins la setmana vinent, i aqui us deixo les meves imatges en solitari de dimarts passat...GENIAL!!!!!

NOGUERA BIKE RACE 2015

Moltes, moltes ganes de la Noguera bike Race tenia.. Hi anava amb un interrogant gegant, sense tenir ni idea del meu nivell, que no ens enganyem eh Cris... Els anys pesen!!!!! :):) i molt!

Tina, Albert, Eric i Pep Tarrès erem els Fanatiks a la sortida, on a mes molts molts coneguts que feia temps que no coincidiem ( hem de fer mes curses de BTT! Son mooolt mes familiars! ) i que sempre, encara que peco una mica de ranci penso, fa molta gràcia veure....@pujolet!!! Un gustasso coincidir:):)

La nit abans, una pizza enorme era la recarrega de Carbohidrats, acompanyat amb tota la troupe i que a mes, servia per celebrar el meu cumple...39!!!!! Normal que pesin no????

A les 8:30 la sortida...per endavant 92 kms i mes de +2800m de desnivell positiu..

Nomès a la sortida m'adonava que evidentment gas, poc, molt poc. Em passava tothom per tot arreu....i jo amb la sensacio d'anar casi a tope. Res, reflexió ràpida i dic, ei nene, es fa el que es pugui Ok??? Que esta mes que clar que el nivell ja no es el de fa 2/3 anys enrrera, ha pujat, i molt!!!  I si toquem de peus aterra, que intento fer-ho sempre... I jo tampoc estic ha per tirar faires coets, aixo si, disfruto i molt, amb dies aixi.

Vaja que tot i la falta de gas, decideixo anar a ritme alt sobretot mantenint la tensi als espectaculars corriols de baixada, que realmemt s'ho han currat, i molt!

Desprès de la pujada reina de la cursa, de 6/7 kms al 10% sobre el km 30,,, visualito gent que pensava que s'haurien escapat ja del tot i fins al final...sense pressa, i amb molt de cap, molt, em dic a mi mateix que encara queden 45 kms ( estavem a mitja cursa encara ) i que el que s'ha de fer es posar ritme intens, i amb molt cap, menjar i veure a temps...

Mica en mica, em noto amb mes gas... I tot i el puja/baixa tan dur que ens van posant durant recorregut, mantinc una intensitat i un ritme que va donant els seus fruits...la gent va tocada, i es nota, vaig atrapant molts corredors, que no aconsegueixen enganxar-se a roda, de fet, al control Xip elde mitja cursa, estic segur que he passat entre el 50/60i al final he acabat 29è... Amb 4:57min .....un dels ultims que atrapat era en Pep Tarrès, a falta d'uns 15 kms, em comenta que anava molt be, fins que ha fet Puffff..allò que de vegades passa....ho sabem tots!!

La Part final, que ja la coneixia de l'any passat, tot i que maquissima, era un martiri, pedra, corriol de pujada, i un de remate i espectacular de baixada... Que ha set allà, on he notat que la gasolina havia acabat, però allà......ja tan era!!! Era el final!!!! El planning de menjar havia set ideal...1 barreta a la hora i mitja de cursa, mig platan a cada avituallament menys el primer, 2 bidons d'aigua, i 2 gels...ha funcionat:):)

La resta de Fanatik.... Al meu parer, casi exel-lent, nomès en Pep que si haguès pogut rematar el ritme del principi, haguès fet un resultat bonissim.... L'Albert quan  trobi aquell punt a les baixades..esta clar que estarà molt amunt., temps al temps, i l'Eric, que casi debutava aqui, que tela, un Notable alt, que acabar avui a la Noguera, no era gens fàcil.....en Fi.... Amb bon regust post Noguera, un 29è amb una cursa de BTT de mes de 600 participant i sobretot, amb el 'ferro' que hi havia, per mi es un regal....ara a seguir 'treballant' i a veure com va reaccionant el cos... Perque ens queda un mes per endavant molt molt dur....Cambrils, Monegros, Ultrabike, Remences i Rioja Bike Race...uffff