ULTRABIKE 2015

Estic encara recuperant-me del Mega Globus de la ULtrabike 2015........em deixeu fer crònica demà? va si...això si, avanço que repetire SI o SI

SOM-HI!!!!!! a veure que surt del meu resum de la ULTRABIKE....

VIladrau, amb l'albert a roda, mitja cursa Ultrabike

Li tenia ganes, moltes ganes a la Ultrabike, i no pas per fer res d'especial, sinò que bàsicament era per disfrutar, ( si, reconec que la meva manera de disfrutar no tothom l'enten, segur ). La presentaciò a Fanatik de la cursa, fa uns mesos, el fet que fossim força colla del "team" que hi seriem, i com no, recordar la megaexperiència de l'any passat, amb en Jordi Alberch, que estic segur, va marcar un abans i un desprès amb la meva mentalitat envers aquest mòn de la Bike..

Aixi de feliça arribava....m'encanta!

El divendres, 1 de Maig, i amb en Gerard Capa, ( exelent amic ), baixavem cap a St.Celoni, on ja hi hauria algu mes de Fanatik, i l'Albert i Eric baixarien mes tard, i tambè  trobaria com sempre, molts molts coneguts. Això, trobar gent coneguda, com una petita gran familia, on any rere any s'hi afegeixen noves persones, es una de les coses que mes m'agraden de l'entorn del BTT. Això a la carretera no passa......massa competitivitat, i en general, poc sana ( en general clar, i almenys, desde el meu punt de vista ), la carretera te moltes coses bones, i m'encanta, però te molt a apendre de les rodes gruixudes, com a mìnim, quan es practica de la manera que ho fem nosaltres, com a aficionats,  amb mes o menys ambició, però aficionats.
Total, un cop parlat amb tothom, tocava Breefing, on m'es d'un segutr que es va acollonir, i llavors cap al pavelló a fer el nostre particular ritual de sopar amb "tupper" de pasta, i cap al llit -es un dir lo del llit- que per cert, li estic agafant carinyo a aquests rituals previs de cursa tant partiuculars. I es que tot i anar i fer com gitanets casi, en el fons, son experiències que et queden gravades de per vida.

A les 7 del mati sortia la versiò Pro, 220 kms aquest any, de la qual ja en vaig tenir prou l'any passat, que fins i tot va ser mes dura, i a les 8 sortiem els que correriem la Versiò que podriem dir menys llarga, 120 kms...fet que vam aprofitar per veure sortir els de la opció llarga, entre ells en Pep Tarrès, Jaume Ribosa, i el que al final va ser guanyador, Jordi Prieto....no puc amagar, que per mes d'un moment, em van venir ganes de fer la opció llarga, i fins i tot ara, crec que no m'haguès arrepentit, però.....res, aquest any no! Preperatoris, i mentre s'acostava l'hora de sortida, em retrobava en Jordi Alberch, ara "rival" jeje, que feia mesos que no veia... poc temps vam tenir. Sortida a les 8 en punt, i tots els Fanàtiks, Albert, Eric, Paco, Enric, Juan, Jordi Romero, Carles, i servidor, sortiem.
Aqui començava la meva primera batalla, amb el Garmin!!!!!  i es que amb prou feines havia fet res amb ell per apendre a nevegar be, i els pocs dies que ho havia fet, problemes i mes problemes...Gran error no haver insitit mes amb ell, però es que em falten hores!! allò començava a pitar, em recalculava ruta cosntantment...uffff quins nervis i a mes, gas i gas i gas perque el ritme ja estava essent alt, encara que assumible. En un moment de relativa calma, vaig descativar la opciò de recalcular ruta (  no em demaneu perque ni com vaig arribar a aquest menu , vaia desatre ) i uala.....es van acabar els

recaulculs, i els pitus....i fins i tot, al cap d'una estona, semblava que marcava be el cami!!! no m'ho podia creure!!!! això si, ja havia passat mes d'una hora, i el Garmin m'havia fet anar acelerat mes del que haguès volgut. Començavem a pujar la primera dificultat del dia, direcció Plà de la Calma...casi 14 kms de pujada, i ja aquestes alçades, dels mes de cent que havien sortit, quedavem uns deu o dotze a davant...La pujada genial, llarga però constant, paisatge que m'encanta, i encara que sobre la meitat de pujada, s'em va fer dura per culpa d'un mal d'estomac, que durant una estona em va arribar a espantar i tot, en cap moment em va semblar anar passat de voltes, encara que aqui, començava a pecar, del que molt mes tard em va passar factura, i........ el que? no menjar!!!!! i es que no se perque, però al coronar , ja al Pla de la Calma, i tot i dur dues hores de cursa ja, el meu cap li semblava que portessim mitja hora, vaja, ni s'em va passar pel cap menjar, l'únic, va ser omplir el bidò a Collformic, que de pas sigui dit, aqui , i al no parar, va ser on ens van marxar el trio que desprès ens vam passar tota la cursa empaitant.

Al travessar Collformic i seguir pujant sota el Matagalls, ens vam trobar la Marta i en Ramon tirant fotos ( GRACIES )!!!!! i en aquest punt, i havent passat una  cadena que tanvaca la pista als cotxes,  si vaig pensar per un moment, que potser estavem pujant massa ràpid aquell tram....però vaja, era poc i desprès tocaba baixar...i si, avall!!! estava disfrutant!! tant, que vaig tirar avall a fondu, i pam, un trencat delicat, i ......"fuera de trayecto"!! ep ep ep...apa, gira torna a pujar, em trobo a l'Albert i tres mes que venien just darrera, i penso que en Capa i en Jordi, no s'hauràn equivocat, i ens hauràn adelentat. Mes endavant, vaig adonar-me que no, i que segurament a la baixada, els hauriem deixat enrrera algun minut, i ja no havien empalmat.
Ara ja, la direcció era Viladrau, trams maquissims, alguna rampa dura, on per algun moment vaig pensar que la tria del plat de 32 dents no havia set la mes adequada, grupet de cinc, i bon ritmet fins a Vildarau, ( km 58 ) on per cert, la Tina ens esperava per animar-nos, i es que estava seguint la Ultrabike amb bici de carretera! Parada ràpida, omplir bidò.... i mig plàtan, i gas, que a davant en duiem a tres escapats, i no m'agradava!!! ..........i sabeu que va passar? o que estava passant? doncs si, que dueim casi 60 kms, a ritme molt alt, i tot el que havia menjat era mig plàtan a Viladrau, i si, dos bidons d'aigua...., El  pitjor de tot això, serà per les emocions, pels moments o ves a saber que,  va ser que em vaig adonar que no havia menjat res en tota la cursa ( fins on vaig agafar el globu clar )  a les set de la tarda , quan feia hores que havia acabat la Ultrabike, i quan amb l'Albert vam començar a comentar on haviem menjat i tal......a mi mateix em vaig dir, serà possible???????? com pot ser que al cap nomès tinguessis la idea d'atrapar als que marxeven escapats, i no pensessis amb la prioritat 1? Ultrabike es cursa de supervivencia Cristian!!!!!!!! La Noguera Bike Race, gestionada amb calma i sense presses, va ser una experiència personal brutal, de sensacions, de gas, de benestar, i aqui, darrera d'un objectiu concret ( volia estar davant de tot si...), vaig fallar amb lo mes bàsic....el resultat, va ser al final,   la dificultat numero 1 del dia, quan en teoria era pujar a Santa Fe del Montseny desde Arbucies, 16 kms de pujada amb mes de mil metres positius....tot això però, precedit d'una baixada de Viladrau a Arbucies, on vaig disfurtar com un nen petit, i on ni s'em passava pel cap que no havia menjat, que va, em notava valent, i nomes pensava amb gas.
A Arbucies mateix, i havia avituallament ( la Tina tambè hi era :) ), mig platàn ( si si, el meu segon mig plàtan ) que en feia un de sencer, tot el que havia menjat amb 75 kms de cursa d'intensitat elevada.

Que be m'ho passava....el del csotat sabeu qui es? 

A l'avituallament,  em van dir que teniem els primer a 5 min màxim...ua genial!!! li comento a l'Albert, que conec la pujada i que vaig a tirar, i que em ve de gust apretar, però que si pel que sigui ell es trova be i tira, no pateixi per mi, que tiri amb gas i endavant....QUE INNOCENT!!! Un quilòmentre de coll, i noto perfectament com la gasolina s'acaba, es que ho noto!!!! no m'ho vull creure, baixo un puntet el ritme, em mentalitzo que serà transitori.....passen 5 min, i pitjor......m'atrapa el noi que havia començat el coll amb l'Albert,  que per cert, tambè es comença a quedar enrrera com jo,  i em diu:                  " vas bien ? " creo que no, li dic...." tomate un gel ", em diu...ostia!!!! clar burro!!!!!!!!!! gel, ràpid, aigua...i creu-ho els dits perque passin 5/10 minuts i el cos es reactivi, però......de seguida
m'adono que allò no ho salva ni deu.....em començo a girar, i visualitzo l'Albert, dedueixo que tampoc va be, perque estic anant parat, i gairabè no m'atrapa. Li faig un crit, li dic que definitivament he acabat la gasolina, i la resposta es la que no volia escoltar..... i es que ell tambè esta en reserva ja....no pot ser!!! no pot ser!!!!, queden uns cinc quilòmentres per coronar, la cosa sembla anar de mal en pitjor, amb l'Albert, decidim tirar la tovallola, perque ens notem al limit de força ( feia anys que no anava tant tant apurat a sobre la bici, i lo cardat es que ni s'em passava pel cap, que no havia menjat ni una sola barreta encara!!!!! ) nomès penso en arribar a l'avituallament, e intentar convençer a l'Albert d'arribar-hi, perque ell anava moltissim mes just que jo el pobre. Estem pujant a un ritme extremadament lent i ens extranya que ningù ens avançi, però nono, allà no apareix ningù....passem pel costat d'una font, i l'Albert diu que es para, em paro, i el tio posa tot el cap sota el raig d'aigua una bona estona....l'animo a seguir, i ho fem...i com podem, com feia temps que no em veia, arrossegant-nos, aconseguim arribar a l'avituallament. El protocol però, canvia respecta a tots els altres avituallaments que haviem trobat. Sempre a tope de pressa, mai mes d'un minut...i aqui demano on tenen una cadira, i m'hi assento, ( l'Albert a terra s'estira ) i agafo una ampolla d'Aquiarius, me la beg a Sant hilari casi, i m'engrapo amb 15 minuts de relax total, 5 entrapans de pa Bimbo amb Nutella....UFFFFFF que be es posen, que be!!!

" ALbert, som-hi!!! ", i em diu, no no, jo plego.....que? no no no...no podem plegar! passen al cap de 15 minuts, 2 corredors que ens adelanten, ( tan era ) segueixo intentant convençer a l'Albert, ell em diu que tiri...i al final li dic, nomès tirarè, si em promets que quan et recuperis, tiraras avall....em fa un gest de no tenir-les totes..però confio en que ho farà...

Pekas...Unic!!

Son 30 kms de baixada...em noto recuperat, però em dic, ei a disfrutar, a assaborir.... i ho faig, i a sobre estic disfrutatnt com un boig.....deconecto del mode "cursa", i em poso a fer amistat amb el Garmin. Per primer cop estarem ell i jo sols a un lloc que cap dels dos coneixem!!!!!! i sabeu el resultat? el Garmin i jo ens hem fet amics, i espero que la relació sigui llarga i duradera...Em va guiar amb calma fins al final, el vaig anar interpretant be, sense estress....i veure que anava passant per camins i coriols desconeguts 100% per mi...i que a mes m'estava guiant al final.......Uaaa sensació genial!!!
Sense adonar-me casi, començava a veure cintes de Besttrail, cases, camins que fan poble....i es que estava acabant!!! i quan encara no ho havia fet, ja tenia clara una cosa, REPETIRIRIA!!!!!!!!
Tot el que has patit s'oblida, a l'arribada gent que esperes veure...rialles, gana, sed, i 5 minuts de calma, per ja començar a esperar, que tots els que se que venen darrera, hi vinguin de veritat, i els pugui abraçar a l'arribada.....i mica en mica, aquest petit somni, es va fent realitat....un a un van arribant.... i si, no exterioritzo, però relament visc interiorment aquestes sensacions.... i son les que fan que aquest esport, i cada cop mes, i mes en dies aixi..enganxi, i molt!!!
El resum, 120 kms, +3750m de desnivell positius, 7:13 min...6ena posiciò individual crec....una experiència brutal mes, i ganes, de mes BTT aixi.....
De fet, ara tanco Blog, i vaig a fer inscripcio a la Tracks del Diable Non Stop...i si la de 195kms!!!!! que carai!!!!

O sigui que si, rieu....que la roda no pensa parar....Terra de Remences aquest cap de setmana? si!! i em fa una mica de mandra, ho dic en veu baixa......no em ve de gust apretar de la manera que ho requereix Remences, i fa moooolts dies que cada 24 hores, canvio d'idea en la manera d'encarar-ho....i encara avui, no se com ho fare...diumenge mati, dia 10 de Maig espero tenir-ho clar! però el que si tinc clar, es que la setmana seguent marxem a ala Rioja Bike Race, i que el que tenim al calendari, promet...i molt!!! 

Fins aviat!!!!!!!!!!!!!