diumenge, 19 d’abril del 2015

CAMBRILS PARK COSTA DAURADA


Tenim el calendari a tope, i es que quan arrenca un any nou, potser de vagades les ganes ens poden,  i apa, ens apuntem aqui, allà i mes enllà....que vol dir això? doncs que quan arriba l'hora, o t'ho agafes amb calma, o no arribes a final de temporada.

Cambrils era l'objectiu d'aquest cap de setmana, 184 kms i mes de 2800m de puja baixa, territori comanche podriem dir, cap Coll llarg ni dur, fogonassos a tort i deret, que just quan has aconseguit agafar el ritmet de pujada, ja has coronat......les sensacions ara desprès però :)

Amb en Sergio de Ciclismo a Fondo

Ens hi presentavem uns quants a Cambrils, els de la foto que encapçala l'entrada, i alguns com la meva germana Eva, que no la vam trobar abans de sortir per la foto., i com no, tambè els incombustible's UCA, amb en Roger i la Martina al capdavant.


El plantejament de la Cicloturista era el de "patir" lo just, que no vol dir gens eh!! i objectiu aconseguit. En teoria hi arribava descansat, de fet desde dimarts que no ficava intensitat a les sortides,  però tot i això em va quedar força clar, que ni estic, ni estaré mai  ja, jeje, al nivell d'explosivitat que es necessita per estar al nivell dels mes forts amb aquest tipus d'esdeveniments, de fet, tampoc em va de gust entrenar aquest tipus d'explosivitat, el d'arrencades fortes per sobre llindar anaeròbic durant un espai sostingut de temps. Lo de diesel es un nom molt típic amb els cicloturistes, i jo m'hi considero totalment, llavors clar que de diesels, n'hi han de molts tipus, els sense turbo, els que els porten, i els que en porten dos de turbos, i que llavors, tot i ser diesel, agafat perque poden fer molta feina.

Evidentment, i com sempre, casi casi nompes de sortida, ja deixo de veure tots els companys, i es que es un "salvese quien pueda" aixo de les sortides.
Perfil del recorregut, enganxat a la Foil:)

El que venia per endavant era un llarg i bonic recorregut, 184 kms...i que fins al Km 80/90 vaig agafar-me a un ritme.......vaig fer servir el cap per aguantar tots els canvis de rtime que anaven sorgint, que com deia al principi, eren en ports relativament suaus i curts. Val a dir, que les baixades, i tambè al poc de sortir, el cotxe de mossos d'esquadra que encapçalava la marxa, va relentir en exès el ritme natural del ciclsites que anavem a davant, e inclùs, a la segona pujada del dia, i on jo ja em quedava tallat, em va semblar que tambè va fer relentir el ritme als de davant, cosa que em va permetre enganxar altre cop. Per mi be, però els que tenien ganes de fer mal i tallar el grup d'uns 30/40 que anavem, no els deuria agradar gaire. Però vaja, que s'hi vagi acostumant tothom a això, les Cicloturistes, son exactament això, cicloturistes, de curses ja n'hi han per qui vulgui correr , o millor dit guanyar, perque aqui de còrrer ja ens deixaven, però no tota l'hora, i crec que ben fet , de fet el regust de la Noguera Bike Race de la setmana passada, on tenies pista oberta per apretar tant com volguessis, i l'unic que marcava el ritme erets tu mateix, es algo que cada cop em fa tenir mes clar que si vols, de curses rai ja n'hi han.....

L'Albert Rifa aleshores, ja havia decidit agafar-se la marxa a un ritme alt peroò sostenible en quan intensitat, i de la resta, Tina, Imma, Eva, Josep etc...evidentment poc en podia saber.
Al tercer Coll, i quan faltava un km per coronar, vaig decidir desconectar de ritme agònic, encara que al coronar, i veure que els tenia a tocar, em va fer una mica de ràbia interna no tenir la malallet per tornar a contactar, ja que durant un bon tros desde llavors, vaig veure el grupet de 10/15 de davant. Però vaig canviar xip, i vaig posar un ritme on em van anar atrapant unitats, fins que vam fer un grupet d'uns 20, on ni un de sol,  o això em va semblar, li sobrava res. A mi m'anava be, ja que rodariem a ritme alegre, però sense que ningu es tornès boig.


Va ser en tot aquest tram, durant mes de 80 kms, on podria dir que vaig assaborir molt i molt la Marxa cicloturista. Intensitat la justa, i temps per assaborir molts petits moments. Fins i tot i cosa rara amb mi amb una marxa de carretera, em vaig parar a omplir un bidó a mes d'un avituallament,  i es que veient el ritme del grup que anava, no veia complicat contactar de nou amb ells encara que perdès 1 minut...en resum de la part final, on feiem Coll de Porrera i la Teixeta, puc assegurar que vaig gadir, i molt, i entenc que vaig pendre una bona decisió al decidir afluixar un punt.
La part final, vorejant la costa de Cambrils, va ser un regal, que sumat a l'arribada on vaig passar totalment d'sprintar i en consequència entrar el 35 enlloc de 20... ( tots a l'esprint com si ens juguessim el guanyar ) va ser tot un regal, i el que ve desprès, les xerrades, les experiencies personals, i veure que tots anaven arribant, i sobretot la Tina, fent un temps espectacular, a casi 30 km/h de mitja....i fent, tot i que anecdòtic, el mmillor temps de totes les Femenines..FELICITATS!




Desprès del tute d'ahir, avui diumenge hem anat estirar cames amb els Fanatiks mes tranquilets,  i tot i que el temps ens ha espantat una mica, al final hem aconseguit salvar el mati, acabant com a mi m'agrada, amb cafetó i coca..




Encetem desde demà ja, tercera setmana de canya, i es que dissabte toca anar cap a Monegros, apa, suma i sigue!!!!! ni idea de com m'agrafare la setmana, el que si tinc clar es que intentarè tant com pugui, disfrutar-la, amb moments com els que vaig poder viure dimarts passat mateix, fent casi 3 hores de bici en solitari, i que son d'aquells que un cop acabes, et deixen una sensació de benestar brutal....

A mes, fa dies, molts dies que estic molt molt pedent del que passarà amb les grans marques en quan al tema discs amb bicis de carretera...i mes a partir d'aquesta setmana, que per fi la UCI, ha decidit obrir la caixa dels trons d'una vegada, i permetre, per fi, ultilizar discs als professionals, durant dos curses aquest any ( ells mateixos podràn triar quines ), i durant tot l'any, al 2016, per confimrar 100% al 2017....la introducció dels discs ...Tot això sona molt lluny, però no ens eganyem, un cop oberta la porta, les marques, que eren les principals interesades amb aquest proposta, no deixaràn pas que passi tant temps, i cada oportunitat que tinguin, aprofitaràn per fer-los dur als seus equips, els professionals son el seu aparador, i el que porten ells, ho volem nosaltres.....Estar clar que ells volen vendre, i nosaltres, encara que molts siguin anti-innovació, comprar, i anar amb lo mes nou possible, i sobretot si aporta aventatges, que no tingueu dubte, els discs en tenen, i molts! 
O sigui que al cas amb el tema, perque hi hauràn novetats , i moltes! jo les espero amb candeletes....no tinc remei, Fanatik de la tecnològia......
Apa, fins la setmana vinent, i aqui us deixo les meves imatges en solitari de dimarts passat...GENIAL!!!!!

MOMENTS

MOMENTS

MOMENTS