
Quan es algu que coneixes, que poc o molt hi has compratit alguna cosa, amb aquest cas la nostra afició, i et diuen que no el veuràs mes, costa de assimilar. Amb en Xevi no hi soliem compartir bojeries de les nostres, basicament perque ell encara la bici d'una altre manera, amb altres objectius, però de tant en tant, i gràcies a en Toni, que aconseguia convençe'l per apuntar-se a algun "fogonasso" dels nostres, podiem compratir sortida amb ell.
La part que coneixia d'ell, em ve fàcilment al cap. Un tio de cullons, tan li feia on s'hages d'anar, ni com. Tranquil, però mai s'encantava, pedalava mes del que aparentava. Encara recordo fa un parell d'anys, quan el vaig coneixer, fent un dels nostres tipics sopars d'estiu a Bellmunt, i que clar, la tornada tocava de nit, veurel arribar amb un invent posat al portampolles de la bici, que era una bateria artesana pel llam de llum que fia servir per tornar, impressionant! coses d'aquelles que sempre et queden gravades.
Com dic al principi, avui es un mal dia, avui hi havian intenciò de comentar un parell de coses, però noticies com aquesta, fan deixar de banda qualsevol altre cosa, i que encara que sigui gairebe insignificant, tots els que hem pedalat amb ell, desde aqui li fem el noste petit homenatge.
D.E.P Xevi....
3 comentaris:
Vaya :( Lo siento. DEP.
Siempre es un palo recibir una noticia así. Mis pésames a su familia y todo su entorno.
Una lastima...si...:( nos vemos pronto Noe!
Notícia trista noi. Em sap greu.
Publica un comentari a l'entrada