RIOJA BIKE RACE

Aquest si que el guardarè....perque he disfrutat, i molt! 1100 inscrits, fer el 151 em deixa satisfet!

Dimarts, 2 dies han passat desde el final de la RBR...i sembla una setmana ja!! qualsevol dira que no vam patir-hi com per "oblidar" tan ràpid......es el que te la Bici, que has acabat un objectiu, i ja estas pensant amb el seguent.
Però nono, essent realista, i ara aqui assentat, recordo casi cada quilòmetre dels recorreguts.
Dos Fanatik's hi assitiem, l'Albert Rifà i jo matiex, i us asseguro que m'agradaria poder ser mes si hi tornem, la Bici/oci aqui es compatible 100%, però això si, sempre pensant que l'endemá toca apretar.
Tenia l'experiència de l'any passat, no massa bona tenint en compte els dies que vaig passar, o sigui que a la primera etapa, m'hi presentava amb cer respecte. Volia apretar, volia correr, però alhora, volia gaudir...combinació no sempre fàcil.





Etapa 1, 60kms i +1800m..La sortida, ( per sort, sempre amb l'Albert pel voltant, que tot i que un cop estas en cursa, et concentres amb lo teu, veure que era per allà, sempre alegra ) rapidissma...Deu quilòmetres de fals planeig, i ja de seguida, ens començem a endinsar en pistes cada cop mes estretes, que acaben amb rampes dures mes trencades, que maleidament, no deixen de mirar sempre amunt, i es que el perfil de la 1a etapa, era bàsicament una pujada, una baixada.
Puc dir que vaig patir, entre cometes, no agonitzar,  i es que amb 3 dies per endavant, valia la pena tenir sempre un punt guardat.





Desprès de la interminable pujada, on mes o menys, el rtime ens va anar posant a cadascu al seu lloc, venia la part mes sorprenent del dia i potser de tota la RBR, un descens ratllant un punt tècnic alt, que ens endinsava i ens treia constantment d'un rierol. Relament una imatge espectacular, que recordant-la aqui assentat, em produeix un benestar pel sol fet d'haver-ho fet, inexplicable.

Desprès del Rierol els senders continuaven, per acabar amb un tram, que recordava de l'any passat, i que acabariem repetint els 3 dies....entravem a Meta amb l'Albert, amb 3:11 min...sensació d'haver apretat molt, però alhora, de no estar KO..i com no, una part final, que a mi em te enamorat, i que es l'intercanvi d'opinions amb la resta, i menjar i recuperar, ( es que ens tenien preperats, entre d'altres coses, Filipinos a Manta! i jo almenys, no ho vaig desaprofitar:)

La tarda, o les tardes, servien per reposar, dormir, preperar la bici i la roba del dia seguent, veure l'etapa del Giro corresponent, i com no, fer una escapadeta d'Oci al centre de Logroño, on aquest cop, puc dir que si vaig assaborir, i es que potser l'any passat, entre no trobar-me gens be, i que potser, prioritzavem mes el descans que l'oci, no ho vam acabar d'assaborir com calia.

La segona Etapa amb 82kms i +2250m ( o això deien ) era la Reina....sortiem amb calaix, el dos dels deu que hi havien, i com cada dia, els primers 30 minuts, es tractava de veure qui petava abans, o casi!!!! perque la sortida, semblava casi una arribada, sprint a tope, i a morir!!
A la que va arribar la primera pujada dura, enming d'un petit poblet de la Rioja, de seguida vaig recordar el lloc ( de l'any passat ), i eppp, vaig decidir afluixar una mica el peu, i fer els seguents cinc quilòmetres amb gas, però regulant...per casoalitat, va ser un tram, on vaig rodar força estona amb en Joseph Ajram..que anava amb una Fat Bike el tio!!!

Desprès d'una baixada rapidissima, ens ficavem amb un corriol que sino fallava, recordava que era llarguissim..i no, no m'equivocava. Com vaig disfrutar...ritmet, ritmet i mes ritmet, traçant be, amb Flow! com diu en Mateo de Fanatik, notant la bici, fent-la flotar sota els peus,, gaudint!!! l'únic inconveninet va ser veure una forta caiguda d'un integrant del Team Scott XC...que no feia bona pinta, però que llavors em vaig assebentar que no havia estat res greu.

La segona part de l'etapa, constava d'una llarga pujada que començava suau, que llavors es complicava tècnicament, de mala manera, i que acabava amb una pista amb poc pendent, però que el grupet de cinc amb els que anava, ja es van encarregar de fer-la dura.
Em van fer patir durant dos quilòmetres, però la sorpresa venia desprès, corriol i mes corriol interminable de baixada, tècnic, molt tècnic,  no per la dificultat en si, sinò que era una barreja de dificultat provocada pel propi terreny, que ja era prou complicat, però que el fet que deixès agafar velocitat, provocaba un punt de perillositat elevada, on calia anar amb mil ulls i traçar molt, MOLT fi! vaig tenir un parell de sustos, res greu, per sort, perque al acabar l'etapa, em vaig anar assebentant de molt molts accidents greus aquest dia...L'Albert, per sort, i desprès d'esperar poc mes de cinc minuts a l'arribada, treia el cap per meta, i demostrava, que està agafant experiència a marxes forçades. De fet, estic mes que convençut que li queden per davant, uns anys espectaculars....qui poguès tenir 21 anyets!!!!!

Ens quedava Etapa 3....i desprès d'una tarda previa del dissabte, l'encarariem amb moltissimes ganes de ser Finishers, però sobretot d'acabar assaborint, i vaja si ho vam fer.

Eren 66 Kms i +1850...no ens ho regalarien, però sortint ràpid per no perdre posicions, i desprès sabent regular el ritme, casi casi podeim dir que ho tindriem al Sac, i aixi ho vam fer....molt de cap a les llargues pujades que ens duien per camins realment bonics, ( aconsello aquesta zona descaradament per fer BTT ), paisatges que si aixecaves el cap, els gaudies, i amb aquesta tercera etapa, ho vam fer una mica.. Desprès d'uns corriols ratoners però ciclables 100% que ara, si si, ara, els tornaria a fer una i altre vegada, arribavem a la part final, que no ens demaneu perque, però l'Albert, que anava a tope de Gas, va decidir apretar a muerte fins el final ja, i que carai, jo m'apuntava a la festa!!! vaja, que vam fer un final de bojos, i aconseguint una mitja de casi 20 km/h en el conjunt de les 3 etapes....que de pas sigui dit, no entendre mai, com carai els Pro's, poden correr tant i tant!!!!

Si haig de resumir aquesta RBRace amb una frase, diria que............Vull repetir!!! vaja, que ni una frase fa falta per  dir que vaig disfrutar.
El pressupost per fer-la no es elevat, 150E d'inscripcio, i  a partir d'aqui, cadascu tria quan es vol gastar, i essent una mica humilt, amb pocs calers la tens al sac,, o sigui, que si podeu, l'any que ve, no ho dubteu! això si, recordeu, que ser Finisher no es un regal, tocarà patir segur!!!
Us deixo un video resum del que va ser l'ultima etapa ( n'hi han al Youtube de l'etapa 1 i 2 tambè ) , que potser us fa acabar de decidir:)
Bona setmana!!!