TRACKS DEL DIABLE NON STOP 2015

Tres anys sense ser-hi...altres objectius i propostes em motivaven mes desprès d'haver aconseguit i fet tot el que creia que es podia fer amb aquesta megacursa. Puc dir que vaig tenir la sort de ser un dels cinc que la vam "parir" la Non Stop de Tracks. Al 2009 un tal Jordi, ens demanava si podiem fer una prova, i que consistia en realitzar la Tracks del Diable però amb la particulariatat de que l'haviem de fer amb tan sols un dia...i es que al 2010, al calendari, ell, en Jordi, hi volia plantar una bojeria, TRACKS DEL DIABLE NON STOP. La idea era estudiar on creiem que necessitariem avituallaments, on s'havia de corregir trams, on hi podien haver punts conflictius...etc, sempre pensant en que la ruta, es convertiria en cursa, i lo pitjor, nomès d'un dia!!!

Vam estar-hi casi 16 hores!!! però la vam fer...al 2010, la Tracks Non Stop era realitat, i de 16 hores, vam baixar a poc mes de 13 hores....al 2011, la tempesta va poder amb la Non Stop, a Santa Eulalia de Puig Oriol, i desprès de valorar-ho molt, es va suspendre ( jo havia decidit plegar a Sta.Maria de Besora Ja ) i al 2012....la meva ultima Traks, i junt amb en David Pruna, aconseguia entrar quart fregant les 11 hores....

Guanyar per mi, es impossible, precisament per això vaig creure, que la meva feina a la Tracks havia arribat al final.....Error....al 2015 hi he tornat!!!! i la culpa ha estat formar part d'un Team, Grup Equip o com se li vulgui dir, que a dies, desborden il-lusió...i que tenien amb la Tracks, molts d'ells, un objectiu. Em venia de gust ser-hi, i encara que durant la cursa com es normal, no ens vam veure, a la sortida i als dies posteriors, hem tingut i tindrem estones per explicar-nos anecdotes....per això pedalem, per això patim...per gaudir del durant, i sobretot del desprès de la cursa, que normalment, es per molt el que donen dies aixi.
A les 7:30h  es donava la sortida, per cert, em van saludar alguns bikers/companys als quals no conec personalment, i que per culpa de l'estress previa ala sortida, i amb poc temps, no vaig poder-hi parlar mes....una llàstima, però agraeixo enormement que seguiu el blog  ( de vegades penso que no es prou interessant :( )  i anima a seguir amb tot això de gestionar i moure pàgines amb aquest univers tan gran que es Internet....

Juli, Javi..i ....

Abans  no m'en descuidi!!!! Fanatiks????? Albert, Pep, Pere, Sergi, Javi, Juli, Marc, Ricard, Lluis i altre cop Sergi....deu n'hi do la colla!!!!!!!!
Els primers quilometres eren del tipic estress. molta pressa tothom, però jo, i els que feiem la llarga, no ens podeim "contaminar" del ritme dels que farien tant sols, per dir-ho d'alguna manera, 100 kms.....rodava amb gent que sabia perfectament que eren mes lents que jo. però la veritat es que guadia. Mentre controlava totalment el nivell d'intensitat, sense exedir-me gens.
Em va atavalar una mica veure que l'Albert no venia darrera ( ell tambè feia la Tracks Pro ), al final de la cursa em va comentar, que li va semblar massa ràpid el meu ritme per haver de fer casi 200 kms de BTT, encara que jo estava segur que els haguès aguantat.
Tenia referencies de Temps d'altres anys, i al passar per l'Esquirol, veia que tot i anar "xino-Xano" els temps eren inferiors....no nem malament pensava. Tot el que guanyi ara sense patir, ja ho tindre al "sac", i aixi amb aquest ritme, veia com passaven els quilòmetres i com els que al principi eren companys de ruta, mica en mica ho deixaven de ser, encara que tambè, de tant en tant, em passava algu amb molta pressa!!! els camins els recordava perfectament, però on  vaig passar una estona genial, va ser a tota la pujada de l'Avenc, i es que desprès del mega avituallament de coca que vaig fer, tota la pujada amb el sol que feia, va ser un luxe, tant, que a Rupit va ser un passeig arribar-hi.
Aqui, a Rupit, atrapava l'Arnau i en Tarres ( ells feien la curta ), que anaven ja a un ritme molt inferior al seu nivell real, i es que s'estaven agafant el dia desde llavors ja, en mode "disfrute". Vaig tenir sort, el seu ritme fins que desprès de Collsaplana ( batejada ara com Cuesta de la Muerte ),  ells ja es desviarien cap a la curta i no els veuria mes.
Fins llavors vaig anar parant a tots els avituallaments a menjar pa amb Nocilla, jejeje, i coca, que em va sorprendre gratament, sobretot la de Rupit! allà on hi havia en Toni de BTT Rupit ....Mersi Toni!!!

Amb en Pere i en Pep

Ahhh...l'avituallament de la Vinyeta me'l vaig saltar sense voler, vaja que fins a Vidrà, res d'agafar aigua.   La "cuesta" la vaig pujar a ritmet suau, dins el que es pot esta clar, i es que.......es durissima...! Desprès de seperar-me de tots els que feien la Silver, i quedar-me sol, reconec que em va venir un  baixon. Fisicament estava mes que sencer, però el cap, nomès feia que pensar que la calor era asfixiant, i que em quedaven 100 kms casi casi en solitari, ( ho van acabant sent ). VAig estar apunt de tirar avall directe a Sta.Maria de Besora, dinar, i tirar cap a Torello..total, mes de 100 kms amb BTT no estan tan mal no? buff fallaria a l'Albert vaig pensar.... i vaig tenir reacció de boig, va i el truco!!! lo bo es que m'agafa el telefon! estava coronant la Cuesta de la Muerte, vaja, que venia una mitja hora per darrera. EM diu que pobre de mi que plegui, que ni pensar-ho, i no , no plego.....apa, direcció al Cime mes alt de Tracks, EN SOLITARI!!! que dur es tota la segona part de Tracks, però es que a mes la part psicològica hi jugava un paper important.

Aixi de feliç a l'arribada...

Despres de la baixada trencadissima direcció al "dinar", venia la part on cada any, han abandonat o ha acabat amb les forces de mes participants, i que es el tram que va de Sant Quirze a Alpens. La veurtat es que la recordava breument, a trams, però un cop allà....uffff vaig decidir cremar etapes pas a pas, objectiu arribar a Alpens, passant per multitud de llocs a peu, 0 stress, i si, quan vaig arribar a l'avituallament d'Alpens, puc dir que casi casi xerrava sol....quina alegria!!!! la Tracks no estava, però sabent que s'havia suprimit un tram que solia ser complicat, arribar a Perafita seria un passeig, i no ben be, però casi, i es que quina manera de disfrutar, velocitat quan es podia, calma quan no quedava mes remei, i pim pam Perafita. La BMC a mes, rodava com un rellotje, quina delicia de bicicleta, i es que no em demaneru perque, però m'hi trobo extremadament comode a sobre, que si li sumo, els zero problemes tècnics, no queda mes que fer-li un peto al acabar, BMC love!!!


Quan ja encarava la part final, recordava moments d'altres edicions, i es que no era la primera vegada que assaboria aquesta sensació de estar aprop de casa ja, i saber que el terreny era favorable. Es indescriptible estar encarant trams coneguts, desprès de mes de 10 hores a sobre la bici, i sabent que amb prou feines et queden vint quilòmetres......una sensació brutal d'alegria, de subidon, de nostàlgia tambè...una suma que per sort o per desgràcia, nompes ho pot assaborir aquell que es troba amb aquesta situació, la de fer quelcom extramadament dur, i sobretot, repetir-ho mes d'una vegada.....literalment et posaries a plorar ( no ho vaig fer ehhh jeje ).......Total, arribada a Torello, cadencia de 70 pedalades/minut...velocitat alta, mirades cap a totes les bandes, i com aquell que no vol,  arribada a meta amb 10:42 min....indescriptible.....encara que no sigui la primera vegada, per mi, cada vegada es especial. T'adones que ha valgut la pena acabar, t'adones que tot i dur, tu mateix t'has encarregat de fer-ho fàcil....Repetir? qui sap, ara penso que no, però es veritat que no val a dir no, mai!!!!
Al acbar però....una de les sorpreses va ser arribar a meta, i es que en teoria havia fet segon!! però no, impossible, havia tingut tota l'hora a tres besties a davant, que per culpa d'un descuit, no era just que jo em fes l'amo de la segona posició, no era meva, i aixi vaig comentar-ho a la organització, i es que els tres primers, van fer el tram que en teoria estava anulat per mal estat, no van veure les cintes!!!!
En fi, quart...i contenstissim!

Un altre tema, va ser el d'aqui sobre on hi han tres persones molt molt contentes , i un doblement..i es que em va fer especial il-lusió, veure acabar a l'Albert, se que havia de ser valent, i ho va ser. Acabar una Tracks Pro, no era fàcil, gens fàcil!

Ara, e desconectar una mica de curses, i el dia 21 de Juny i tormarem a Les 3 nacions de Puigcerdà, mentre, farem Club a Tope, i com no, començar a veure i palpar  novetats 2016 de les marques que tinc acces, i es que el 6 de Juliol Toca presentació gama 2016 de BMC i a mitjans del mateix mes...Scott....a les dues, i amb Fanatik  hi sere....i EM MOTIVA!!!!!!!!!!!!

4t de la General, i primer Local.....com per no ser feliç! i mes envoltat d'aquests senglars!

Aquesta va ser "On Board"......la GPro d'en Pep es brutal!!!