Reagrupament a Collformic |
Fins a Seva, va sortir una part del mati, molt agrupats, però un cop la carretera encara amunt, sempre toca apretar, uns amb mes ganes que altres, però tots amunt que es el que tocava! el que va ser genial, es que vam tenir assistencia i tot durant tot el recorregut, en Quim Fernandez, i en Toni Martinez, tots dos encara recuperant-se dels seus accidents, ens vam donar una assitència genial, a part d'un pilot de fotos, que evidentment no hi caben totes aqui, però no s'en van descuidar ni un!
A dalt a Collformic, feiem reagrupament, que ja costa ja amb tanta gent, i un cop tots junts, baixada avall!, feia pocs dies que hi haviem baixat alguns, a Rutes del Montseny es baixava cap a Granollers per aquest tram tambè, es un descens recomanabe, ferm amb super bon estat, força ample, i no molt transitada, alemnys els dies que hi hm pogut passar nosaltres, i llavors, un cop a baix, amb varies opcions per poder continuar. La questió es que amb un pim pam, ens varem plantar a esmorzar, que va ser com cal, d'aquells que auqn toca apretar de veritat, millor no fer! però dissabte si tocava, i es que,com ens agrada petar la xerrada i explicar batalletes, que si allà aixo, que si cap aqui allo altre, que si al Giro no se que.......i el mes important, la part final, foto de germanor, amb la imatge d'en Xevi al mig, un foto que li va fer en Xevi l'estiu passat a l'Stelvio, guapissima.
El tema, es que ens vam passar un bnahora esmorzant, i clar, desprès passa el que passa...i es que venia Santa Fe! casi res, 20 Kms de port, si, molt portable, però sempre cara amunt. El que no el va portar gaire bè, d'entrada, vam ser jo i en Xevi, que anar badant per ficar aire a la roda de davant ( Gràcies Quim i Toni altre cop! ) vam sortir del restaurant una estoneta desprès de tots, i ens va tocar apretar per atrapar-los! apa, toma entreno...A l'hora de le veritat, va ser un gustas pujar aquest port desde darrera, poder anar compartint trossos de pujada amb tots, no sempre es pot fer, i la veritat es que em va agradar moltissim, a sobre, em trobava tope be, o sigui, amunt sense parar! Santa Fe es llarg, però si pel mig, et trobes assistencia, si a sobre es puja a un ritme maco, es un port genial, quan t'adones, el tens al sac! aixo si, amb el ritmet que haviem pujat amb en Xevi per atrapar els de davant, quan hi arribem, ens foten un semi palo, semi perque en teoria va ser nomès un aceleron, però a aquelles alçades feia mal! res, que es van quedar l'Arnau en Miki i l'Andreu sols, i la resta, com podiem per darrera.....
A dalt, i mica en mica arribem tots a dalt, altre reagrupament, i aquest per algun es posava molt be, aigueta, fotos, i fins i tot bombonets! jajaja, es que, que mes volem!Enfilavem la part final ja, casi tot baixada ja, i tornada per Viladrau, Roda, etç, teniem ganes de gresca encara però! jo com a minim! i en Sito, un cop passat Roda, no se li acut res me que esvarar el galliner, jo l'intento seguir, però es que darrera meu, venen com llops! quina colla! jeje, a la que et despistes, set menjen!
Ja nomès falta arribar a Torellò, alguns ens deixen ja a Manlleu, Eloi, Sito, Andreu....però la resta ens queda l'últim trosset, que aqui si, jo ja estiro cames, encara que algu encara va amb ganes, i tiren a fondo fins a Torellò!
Resumint el dia,......ha sigut un dia genial, agradable, un dia molt especial per enrecordar-nos d'en Xevi, i que espero que desde algun lloc, ens hagi pogut veure, i adonar-se que no ens n'oblidem, i que un dia cada any, ell serà el mes important. FINS SMPRE XEVI!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada