Ja la tenim a les cames si, la Quebrantahuesos ens ha regalat un altre any, un dia de bicicleta de carretera, espectacular. Sense cap mena de dubte, almenys, un cop a la vida, s'hi ha de participar. Es podrà trobar cara o simplement correcte el preu de l'inscripció, la opinió personal de casdascú aqui mana ( personalment crec que te un preu just ) , però el recorregut, i les imatges i visions que et queden a les retines dels ulls durant un grapat de dies, per no dir per sempre, no tenen preu. Si , es pot fer el recorregut qualsevol dia pel teu compte, però evidentment no es el mateix.
Nosaltres hi acudiem amb objectiu clar, primer disfrutar, la QH no era objectiu, encara que tampoc ens enganyarem, les ganes de còrrer sempre hi son, el que potser falta aquest dia, a nosaltres, es l'ambició al 100%, com solem fer a Terra de Remences per exemple, on donar el 100% durant tot el recorregut, fa poder llimar uns minuts sempre, però que en el cas de la QH, la idea no era aquesta, ni per els que tanquen la primera part de l'any aqui, ni per els que dissabte vinent estarem a la Pedals de Foc NON STOP.
Erem vuit IBT`s, Miki, Madu, Xevi, Maria, Pro, Jordi Sanchez, Sepe i Cristian, i a mes de Serragrenyada hi havia en Cucu, Sergi Ramos, i en Subi....bona colla de la Vall del Ges....de fet, segurament hi havia mes fent de Torelló, però impossible veure a tothom en un dia aixi.
La sortida a les 7:30 del mati no es el mes agradale que hi ha, però 9000 persones son dificils de gestionar, i mes si per davant hi han 200 kms.
Estressants, els 40 primers kms, fins a Somport, com de costum, es el preu que s'ha de pagar per fer la QH, encara que aquesta vegada, perdiem a la part davantera, un dels nostres, ja que en Xevi, li va venir just de no veure's implicat amb un caiguda fortissma que hi va haver a l'alçada de Jaca, però la frenada fortissima que va fer, li va literalment desintegrar el tubular, fet inusual, però que a vegades passa. A l'arribada ens vam assebentar d'això, encara que desde abans de començar a pujar Somport, ja s'ens feia extrany als que anavem amb ell fins llavors, que alguna cosa li havia d'haver passat.
Les sensacions d'entrada, van ser de bones cames, per passar poc desprès, a la part final de Somport, de anar massa forçat, de fet en Cucu, ens havia deixat una mica enrrera ja en aquell punt, en plural si, perque aquest any, la QH, la vam fer un servidor i en Sergi Ramos casi tota sencera junts.
La baixada cap a Escot, poble on comença el Marie Blanque, es rapidissima i llarguissima, 40 kms gairebè, suficients per recuperar forces i menjar lo just per afrontar els 7 kms que te aquest segon port de la QH, on els 4 últims kms, son realment durs, per sobre del 10% sostingut durant els 4 kms. Les sensacions aqui eren millors, i posavem el mode ' regular forces ' en ON, pujant ràpid, però menys del que es podria fer, ja que darrera venien els 27 kms del Portalet, si, 27......els 10 primers mooolt ligths, però que s'han de fer.
Vaja, que ens plantavem al cim del Marie Blanque amb menys de 3 hores, bon temps, i quedava la baixada espectacular, i el tros de nacional que ens porta a Laruns, poble desde on comença el Coll del Portalet, i curiosament, al mateix punt on comença tambè, i per els que no han estat mai allà, el Coll de l'Aubisque, famossisim a multitud de Tour's de França.
Aleshores ja si que no teniem ni idea del que estaven fent els companys, i no quedava un altre que començar a restar kms al Portalet...27....26......25.....24..... el ritme, amb en Sergi Ramos al costat tota l'estona, va ser bonissim, segur que estavem dels 200 primers allà, i el grup que anavem arrossegant, d'uns 20 o 30, casi ningú es va atrevir a marxar endavant, i els 2 que s'hi van atrevir, els vam recollir uns kms mes endavant, vaja, que el ritme havia de ser bo per força, Recordo veure durant tota la pujada, unes pulsacions sobre el 85%, uns 250 watts de mitja, ( gasolina justa amb 4 hores de carrera ja, esta clar ) , que son les normals buscant un ritme alt, però sense buidar-te. Cap a Mitja ascenció visualitzem en Cucu, que no ha aconseguit aguantar el ritme del grup que anava, vaja, que havia petat. El recolliem al nostre grupet, a l'alçada de la presa que hi ha a mitja ascenció, a falta d'uns 10 kms per coronar, per cert, el grupet ja nomès d'uns 10 en aquell moment, ell tampoc aguanta el ritme, i quan amb en Sergi ens adonem, veiem que no venia darrera.....però quan faltaven 3 kms, torna a aparèixer! bones noticies! s'ha recuperat! En aquell punt en Sergi em comenta que ell va just, i l'animo a no defallir,tampoc em sobra molt a mi li comento, per animar-lo.... ( ell a Somport m'ha ajudat a mi ) però hem d'acabar junts els 3 com sigui ja, el mes dificil casi està fet! Jo en aquell punt, tinc les forces a tope, les 3 QH que he fet, he arribat a dalt del Portalet sempre molt sencer, massa sencer, segurament tenia un punt mes durant els 4 últims kms, però com que no ho volia pagar ( falta d'ambició que explicavem al principi jeje ), prenc la bona decisió d'aguantar amb en Sergi i en Cucu.
Coronem el Portalet, i baixada cap a Hoz de Jaca, on l'any passat, amb aquest miniportet, vaig quedar buit del tot, pajara vaia,,,,,,,,,aquest cop, esperava que no passes. Desprès de baixar a casi 90 km/h per anar a buscar Hoz de Jaca, hi arribem. amb en Cucu, ja recuperat, que marca el ritme de pujada. Als 100 primers metres crec que tocarà patir de valent, i nomès que faig que pensar......son nomès 2 kms, nomès 2!!!! i si, aguantem tant en Sergi com jo el rtime d'en Cucu......i ara si, ja ho tenim al sac això! descens, passar la pressa, i 20 kms de plà fins a Sabiñanigo, passant abans per Biescas.....el que no sabiem allà encara, es que vindria el pitjor del dia per algun de nosaltres ( lo d'en Xevi aleshores encara no ho sabiem ), i es que en Sergi Ramos, quan ja ho teniem tot fet, nomès quedava deixar-se portar, va i rebenta el neumàtic de darrera....un xasco gròs, sense temps a reaccionar ni d'en Cucu ni jo, quedem atònits, alemnys jo, i amb una reacció de dos segons, decidim tirar.....bàsicament perque no hi podiem fer absolutament res per arreglar el que havia passat amb en Sergi......durant tot el tram fins a l'arribada, vaig donar moltes voltes a la mala sort que s'ha de tenir per punxar allà quan tens un temps de 6:10 a tocar dels dits......pobre Sergi:(...l'any que be hi tornem a buscar les 6 hores!
A partir de llavors ja, poca història, ritme alt a estones, relax a altres, i en mitja hora Meta. Entrem amb 6:11min finalment, no està malament, encara que fent les coses ben fetes, hi ha marge de millora, segur.....l'any vinent, si tornem a tenir ganes de fer les coses ben fetes, potser anem a buscar aquestes 6 hores, però avui, tocava assaborir la QH 2013 desde ja, i sobretot esperar a tots els companys, tots menys una, la Madu, que havent fet la Treparriscos, feia ja estona que ens esperava:)
En MIki i confirmant els seu bon estat de forma, sense cap dubte, entrava amb 6:14min, contentissim per cert ( com per no estar-ho ), amb 6:21 nmin arribava en Sergi,,,,,pobre:( i la resta, arribant tots mica en mica....Jordi Sanchez amb 6:50 min, per cert, contentissim tambè, i amb cara d'arribar molt sencer, i pel que comentava, havent disfrutat molt......en Pro amb 7:32 min..en Sepe .....i finalment, i desprès de molt esperar, en Xevi i la Maria, cosa que ens confirmava que algo li havia passat ( rebento de tubular ) i havia decidit esperar el cotxe escombra, reparar el tubular, i reenganxar-se a la marxa anant a atrapar la maria, i fer tota la QH amb ella.....cosa que va aconseguir fer, tot i que es va quedar a la cua dels 9000 participants nomès de començar, i fins al Marie Blanque, no va aconseguir contactar amb ella.....
Resumint, el regust es bonissim, amb ganes de tornar-hi si es possible l'any vinent, a veure si l'eloi i l'Arnau , com a mínim, tornen a venir, encara que si fossim mes, encara seria mes divertit.....els que no l'heu fet mai, aneu ruminat de ficar-la dins el calendaria al 2014!! això si, el millot però, i sobretot, contents per haver acabat tots sencer's!
Ara encararem setmana del molt cap, de anar assumint que dissabte tenim molta feina per fer, que la pedals Non Stop serà dura, ( amb el que ha passat a Viella segurmaent haurà empitjorat camins ), però estem entrenats per fer-ho, i per fer-ho be.......o sigui que en una setmana justa, podrem treure conclusions reals, abans, millor no especular:)
De la resta D'iBT's, el mes important o remarcable, el que ha fet el Team MInardi, la Ruta de L'Ermità, amb etapes, intentarem veure algun d'ells perque ens expliquin com ho han visctu, encara que d'entrada i segons en Toni Nardi, ha estat una experiencia única, i que l'han saborejat a fons....a veure a veure aquests detells aviat!
Ah...i el dia 19 de Juliol! Nocturna IBT,,,( ruta i lloc per decidir ) a veure si hi ha consens:) ara , un recull de mes de 100 fotos d'aquest cap de setmana tan especial que es la QH, vista desde IBT!
I clar, els Temps i classificacio nostra:
QUEBRANTAHUESOS 2013, 200 kms, +3500, 9000 inscrits
Cristian Arroyo 215è 6:11:28 min a 32 km/h
Arnau Cucurull 217è 6:11:32 min
Miki Font 278è 6:14:24 min
Sergi Ramos 299è 6:20:09 min ( amb la punxada inclosa a Hoz de Jaca el pobre! )
Jordi Sanchez 1420è 6:53:16 min
josep Antoni 2975è 7:28:54 min
Jordi Carmona 3359è 7:38:42 min
Maria Ojeda 4655èna 8:12:15 min
Xevi Campos ( no surt a la classifició )
i la Madu, a la Treparriscos.... 711èna 3:45:24 min
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada