COMENÇEM A PULIR

Torello-La Salut-St.Esteve d'en Bas-Sta Coloma de Farners-St.Hilari-Torello de criskart en Garmin Connect: Detalles

Aquesta d.aqui sobre es la sortida de dissabte, enregistrada pel Garmin ( per qui la vulgui veure ), en la que l'objectiu es va aconseguir a la perfecciò. La intenciò era fer ja hores i Kms, i sobretot fer-los a bon ritme. Per fer-ho ens vam acabar ajuntant una colla maca: Edu, Enric Bau, Corral, Eloi, Campos, Arnau, Eloi, Cucurull, Miki i Cristian, ( per cert, en Miki amb el seu ùltim fogonasso abans de l'operaciò de demà dilluns, on segur que ens el tornaran nou ! ).

 El dia, com a tots els que han volgut fer algo el cap de setmana, va acompanyar moltissim, i tot i el fred de primera hora, la resta va ser genial. Ja pujant la Salut, es preveia que el ritme seria dur de veritat, en Bau, va anar estirant la corda a partir de l'Esquirol, i es que la Salut, es un port que tot i no ser dur, hi ha la possibilitat d'endurir-lo molt depenent del ritme, i n'hi havia algun que tenia ganes de guerra, oi Arnau i Bau?




Desprès de tota la setmana de recuperaciò, s'havia de notar que arribavem frescos el dissabte alguns, i ja abans de coronar Coll de Condreu, es notava, que tot i el mal de cames pels "acelerons" tan bèsties d'aquest parell ( son joves!!! ) anavem be de Xispa.
A dalt Condreu feiem reagrupament, i encaravem baixada cap a St.Esteve d'en Bas, on per cert, coincidiem amb el CCManlleu. Desprès agafavem nacional, que a part de la parada a fer un café a les Planes d'Hostòles, van ser cap a 45 kms sense descans, i entrenant la força de resistència en plà, ja que va ser un continu de relleus durant tots aquests kms, a una velocitat pròxima als 50 kms/h, deu n'hi do.

 Va ser tan elevat el ritme, que a partir d'Amer, i quan la carretera s'enfila un pèl, just per arribar a Sta.Coloma de Farners,  ja es notava que algun justejava, costava entrar als relleus amb velocitat, encara que de fet, l'objectiu era aquest, fer-ho dur.
La segona ascenció del dia era Cladells-St.Hilari Saxalm, un port d'uns 15 kms, que planeja al principi, però que en la seva part central, ensenya els percentatges mes durs ( tampoc massa ), però que al fer-lo sobre el km 110, ja començava a fer mal de veritat, i sino que els hi demanin als que van mes faltats de "fondo", que sel's hi va fer força dur.

 Va ser l'Arnau, que dissabte es trobava exultant ( a veure si te els dies aixi mes sovint! que ens posa a tots a ralla ) desprès que en Xevi fes els primers kms al davant, qui va marcar finalment el ritme de pujada. Jo em vaig quedar amb en Cucu, a uns metres d'aquest parell, pujant potser una mica mes forçat del que volia, però sense descontrolar tampoc, al cap i a la fi, haviem de provar una mica el cos a la ralla que marca el límit.
Darrera, venia la resta, amb l'Eloi fent una pujada genial tinguent en compte que fa poc estava a l'hospital, l'Edu, que anava de menys a mes, en Miki pujant a un ritme suau pel seu nivell, en Bau que es desinflava un xic, i en Corral, que tot i no poder entrenar gaire, allà estava.
L'Arnau a mig port desapareixia del camp de visiò meu, massa ràpid avui! , en Cucu, que m'havia portat a bon ritme,  acabava les piles a falta d'uns 7 kms per coronar, i jo atrapava en Xevi, amb el que acabariem pujant junts fins a dalt, a ritme dur.
A partir d'aqui ens quedaven un parell de mini Colls, Plà de les Arenes, i La casilla desde St.Sadurni d'Osormort, però que tot i anar justejant de força ja, passavem sense problemes, i a St.Jùlia de Vilatorta feiem reagrupament de nou, últim.
Desprès de tot aixo, queden bones sensacions, i hi ha l'impressió de que estem fent be les coses, i que la forma bona ( cadascù al seu propi nivell ) sortirà per quan està previst, tot i que sempre et quedes amb el dubte, per molt que tinguem algun que un altre any d'experiència, de si tot aixo que tanta suor ens costa, sortirà a relluir quan toqui o no.....les ganes hi son, i de moment tot ens va acompanyant, que duri!

A l'últim reagrupament, ja estavem mes desperdigats, jeje ( St-Hilari Sacalm )

 Diumenge que ve, i si el temps ens acompanya aquest any, ens plantarem a la sortida del Lluçanès Ferèstec, que per les veus que vaig escoltant, sembla que pinta força dur aquest any, serà questiò de correr amb cap, i de no tornar-se boig nomès de sortir....de totes maneres, aixo es tema del pròxim "numero"...