Era un cap de setmana intens, carregat, i al final, ho ha set 100%. A sobre, aquest valor, el lliguem a un event, que no s'ahuria d'haver fet mai, la 100% Tondo, Inevitable ser allà el dia que se li feia un homenatge a algù que portava el ciclisme tan endins. De la marxa en si, a la que hi vam anar, en Xevi l'Arnau en Vidal i un Servidor, s'en poden extreure moltes coses, però si se n'han d'escollir algunes, sens dubte serien, poder ser allà un dia com aquest, disfrutar de les zones que ell tenia aprop de casa, i que tantes vegades transitava, per cert, maquissim tot...vorejar el Llac de Banyoles...a aquell ritme tan tranquil, que no es pot descriure amb una frase, i una altre, poder pedalar amb professionals, que realment et fan veure, on hi ha la classe de veritat, a sobre la bicicleta com a minim! La part negativa, va ser al final, quan ens faltaven 15 kms per acabar, que ens va caure a sobre, mes aigua que en tot l'any, però que no va evitar que fos un gran dia, ni que l'any que ve, tinguem cap dubte a repetir....100% XAVI TONDO. Hi deixem aquest enllaç on hi ha un video, molt emotiu a la part final, per si algu te una estona, i li ve de gust saber un xic, com va anar. CLIK AQUI i AQUI UN ALTRE ( CICLISMO A FONDO )
El diumenge però tocava posar-nos serios. Havent hagut de deixar de banda les 2 hores de Roda, on per cert, hi vam assitir de pùblic, i l'ambient i participaciò, es veien a molt bon nivell, ens plantavem a Navarcles una bona pinya. Guillem, Eloi, Miki, Ernest, Agusti, Tarrès, Gerard, Xevi, Marc, i un infilitrat de Premià de Mar que tambè voltava per allà, oi Jorid? el problema es que no el vaig veure! i clar el pesat de torn, Cristian, si!! faltava l'Arnau, però es que el nanu estava cansat, i de vegades, amb casos aixi, val mes reposar, llpastima perque hagues fet un bon resultat segur!
Al arribar el ritual de sempre al arribar, dorsals, estres, voliem sortir força endavant, per evitar aglomeracions, cosa que vam aconseguir. Ah! fins aleshores, i amb mes de 1300 participants, ni un conegut!! raro raro!
La idees eren varies, uns a tope , i altres a passar un bon dia de BTT. La sortida...... va ser sobre lo previst, sortir a fondu, i colocar-se amb posicions per evitar ensurts, en Guillem i l'Eloi van ser els que vaig veure ben be al sortir, en Xevi, Miki, etç, venien enganxats, però qualsevol es gira gaire a mirar enrrera amb l'estres que es portava i al ritme que s'anava. Tenia clar, que fins el Km 15/20, s'aniria força amb grup, el perfil que havia mirat el dia abans, aixi m'ho feia veure, i si, va ser aixi, molta gent a la capçalera de la Cursa ( o el que cadascú li vulgui dir ) però que era força evident, que a la que el terreny comencès a mirar enlaire, la selecció que es faria seria gran. Evidentment va ser aixi, fins allà haviem anat davant amb l'Eloi, -que divertit es veure'l amb aquesta xispa! - que a partir de llavors, i per culpa d'un que va traçar un revolt massa obert, i el va fer fora, no el vaig veure mes.
El perfil que recordava haver vist el dia abans, começava a fer-se realitat, amb pistes, que no autopistes, ull! trencacames, però que intentava pujar amb força cadencia, per evitar castigar les cames muscularment, i que al ritme que anava la gent del grupet que es va formar, uns 5, em permetia pujar aixi. Darrera, i com em va dir al acabar, venia en Xevi, amb un grup que deuria venir a 2 o 3 minuts nostre, i mes endarrera, imagino que cadascu per la seva banda, tenia la seva guerra. Guillem amb un pique personal, en Miki, amb unes sensacions, que el van fer abandonar al km 50, l'Agusti, que va rodar molta estona amb en Jordi de Premià, a bon nivellper cert, en Marc Galvany, que fins que li va fer crak el bessó sobre el km 40, va remuntar moltissim, en Tarrès i en Gerard, que s'ho agfaven amb molta calma ( tot i aixi, de sobre per sota les 6 hores ) i l'Ernest, que encara amb secueles de la setmana passada ala Matagalls-Montserrat, feia el que podia, que no es poc!
Era clar, que es tractava d'una prova de Fondo, i l'important en casos aixi, es aguantar a un alt nivell d'efectivitat, durant moltes hores, i si pot ser, sense caure amb pajares! tenia clar aixo, sobretot, quan al km 50 aproximadament, ens feien pujar al Castell del Boixadors, era un tram que ja venia amb ascens desde feia uns 3 o 4 kms, tram on en Xevi em tenia localitzat visualment, però que llavors, i durant uns 2 kms, i sobre una pist molt trencada, pujava a una mitjana del 10%. Segurament, va ser la part que mes vaig patir, i tambè crec, que a casi tothom, li va passar el mateix, la sort era, que al coronar, hi havia el 2on avituallament, on evidentment, tocava parar a omplir, aixo si, l'estona de parada millor no la dic, però menys d'un minut segur!! la Selenika estava marcada com a Objectiu, i aixo es clar, vol dir donar-ho tot.
Desprès d'aquest segon avituallament, baixada per pista o cami, i altre cop amunt, aqui si es tracatava ja de ritme, i ser capaç de mantenir un ritme alt, era important, de fet, a partir d'aqui, es on molta gent comença a tenir problemes, sobre les 3 hores, cosa que vaig poder comprovar, 2 del grup que anavem, perdien gas, i per davant n'atrapavem a un altre. Mentre coronavem aquest mitja "encerrona" ens cantaven posicions, 14è em diuen...carai, sabia que estva endavant, però tant.....a la baixada seguent, que dedueixo que va ser on en Xevi va haver de plegar per força, per un llantasso molt fort ( al veure la roda com esta, m'imagino com va ser ) que el va deixar tirat, aixo si just abans, li havien cantat, posiciò tambè, anava 22è, o sigui, el tenia poc endarrera! nivell.....evidenment, jo sense saber res, a la meva, i amb el grupet de tres, se'ns en va afegir un, en Dani Llorenç! bona companyia! vam fer uns 10 kms, a ritme tranquil, per pistes, molt trecandes, que continuaven amb la tonica trencacames, i on et podies adonar, que el ritme que estavem portant, era molt molt alt, de fet, perque ens agrada, i la competitivitat la portem a dins, però en algun moment, arriba a ser estressant adonar-te al ritme que veus passar el paisatge, la mitja al final de casi 21.5km/h de mitja, amb 105 km, de muntanya, i casi 2500 de desnivell positius, pot donar una idea del ritme.
A partir del Km 70, la cosa baixava ja, però amb un últim tram, on encara que suau, tocava apretar les dents, i donar-ho tot. Per aguantar el ritme d'un Dani, que junt, amb un integrant del Team Tomas Belles de Manresa, apretaven i collaven els cargols, quan casi no queda força, s'havia de patir, de fet, va ser llavors, quan es va trencar el grup, i quan mica en mica es van anar marcant diferencies, que al final, i desprès d'uns trams realment espectaculars de senders, que n'hi havia pocs, però els que hi havien eren dels bons, arribavem al final amb marges de no mes de 5 minuts entre els que haviem format aquest grup durant molta estona, vaja, diferencies petites al acabar, i aixo si, amb molt bones sensacions!
Al final...de relax reponen forces tot el Team....al afoto en falten 2!!! |
Cristian 13è amb 4:46 min
Tarrès, acabat,
Gerard, acabat
Agusti, Acabat
Jordi Alberch, acabat
Guillem, Acabat amb 6:06 min
Ernest, Acabat
Miki, KO
Eloi, KO
Galvany KO
Xevi, KO
4 comentaris:
Felicitats pel resultat de la Selènika!! quin finde més complert, quina enveja! nosaltres dissabte ens vem llevar i no parava de ploure i a sobre jo amb una galipàndria de les fortes, febre... així que com aquell que diu un finde en blanc...
contrastos d'aquests que de vgades hi han!! pero no et queixis ;) jejejej, que porteu un any que qualsevol us para!!! per un cap de setmana de repos....
I recuperat de la galipandria !!;) ens veiem a algun lloc abans d'acabar l'any, no???
on, on? jejeje
jajajajajajaja, , si no hi es, l'haurem d'inventar aquest dia!!!
Publica un comentari a l'entrada