ALPS....Millor Viure-ho....

Croix de Fer.....podies estar-hi hores---mirant

 Doncs si, ara si puc dir que he visitat un dels llocs que em feia mes il-lusió visitar ( en queden altres, està clar ). Vam planificar poder estar aqui, al Desembredel 2015....en plè hivern.
Ara....sis mesos desprès, i havent estat a tots els objectius que teniem programats, puc dir que ja sigui amb bici, amb moto, amb cotxe, o inclús en plan running, aquesta zona es un lloc per visitar, descaradament.

Enllaç del Glandon a la Croix de Fer....espectacle.

EL viatge es llarg desde Catalunya, unes 7 hores fins a St.Jean de Maurienne. Nosaltres ho vam fer de nit, per arribar-hi a les 7 del mati. I la veritat, només arribar a lloc, no ens ho vam rumiar gaire, vam fer el Check In a l'Hotel, vam agafar bicis, i tal com haviem plantejat, i anant del tot a cegues, ens en vam anar a buscar dos cims mítics, Col du Glandon i Col de la Croix de Fer...tan sols 60 kms, però voltant els +1700m.....era tota una icògnita el terreny, i les sensacions desprès del vaitge.......però desprès de trobar a on iniciava el Coll, i passar els 8 primers kms, t'adones que allà on ets, no es un lloc qualsevol, i que val la pena no deixar escapar ni un minut...

La vegetació comença a desaparèixer a mesura que vas pujant, per quedar-se nomès una fina capa d'herba,  que quan t'acostes als 2000 metres d'altitud, passa a ser tan sols pedra grisa i negre...
Al primer alt dels que ens esperàvem la resta de setmana, ja palpavem el que acabaria essent habitual, i es que son Colls de muntanya molt llargs, sempre per sobre dels 15 kms.....el doble de qualsevol dels que tenim aqui aprop nostre.....i tambè i sobretot, tambè ens adonavem que tots començen suaus, però acaben enfilant-se moltissim...el Glandon en concret, tenia els 5/6 últims kms per sobre el 10% de desnivell mig.....perque us en feu una idea, es com un Bellmunt o un Bracons, amb la diferència de que aqui, ja portes pujant 10 kms al 6/8% de mitja....vaia com dos St.Bartomeu del Grau, junts......

Lacets de Montvernier

EL Galndon, desde dalt, es espectacle pur...es que estic segur que fins i tot a aquells que no els hi agrada la muntamya, acabarien enamorats del paisatge...la part curiosa del dia o lloc, es que el Galndon i la Croix de Fer, queden molt de costat, a no mes de 4 kms...baixes 2kms, en remontes 2 mes...i arribes a la Croix de Fer...que per si ho havies oblidat, et remata en l'efecte vistes....mes que suficent com per afrontar el descens fins a l'Hotel, de mes de 20 kms....i que ens portaràn al final del dia, amb un somriure molt molt gran....i amb sensació d'haver encertat dies i objectiu.

Al dia seguent, i al llarg de tota la setmana, vam poder fer tot tal i com haviem planificat....o sigui, diumenge, al dia seguent,  ens tocava ruta llarga...Dos objectius Claus, Lacets de Montvernier, i Col de la Madeleine.....

Col de la Serenne, impossible que una fot reflexi el que veiem nosaltres....

Dels 4 kms dels Lacets, poc puc dir que no se sapiga ja...una carretera que la veritat, m'agradaria coneixer al tio que la va dissenyar, jeje, espectacular, sense cap dubte.....però la sorpresa, es que ens portava al Col de Chaussy, un desconegut, i que la veritat, no va deixar indiferent a cap de nosaltres...el que venia desprès però, si que era conegut...Col de la Madeleine....que es corona a 2000 metres d'alçada, i entre que les sensacions meves, eren genials en quant a rendiment, i que la pujada era simplement espectacular, em plantava a dalt, junt amb l'Albert, amb un vist i no vist, la resta, Eric, Jaume i Tina, trigaven poc mes, Genial. Reconec, que aquests dies, he assaborit d'una manera especial el que implica tenir un punt de forma macu....i es que poder pujar i enllaçar colls d'aquesta magnitud, d'aquesta manera, i amb aquesta "facilitat" es molt molt gratificant....a mes, un cop Coronat el Madeleine, el dia ens regalava una temperatura i un Sol espectaculars, impossible de no aprofitar......... o sigui que un cafetó a 2000 metres d'altitud..i cap avall altre cop. Passariem per davant l'Hotel, però voliem pujar un altre coll puc conegut, tot i que el Tour l'ha visitat en diverses ocasions....la Tossuire. Anavem a cegues pensant que que era curt i suau, no ens l'haviem estudiat, i.....pam, casi 18 kms de pujada! lo bo...que arribavem a final del dia amb el punt que m'agrada, o sigui, una mica cuits....110 kms i +3400m..no esta malament oi?
Aquest dia, per cert,  la bici de la Tina va tenir un petit problema amb el Canvi....Shimano DUra Ace di2 trencat........i a 800 kms de casa, i a un pais on la tecnologia amb bicis no es lo mes usual....es preveia mala solució......Dilluns intentariem trobar-la.

Dia 3.....La idea era fer un dia de canya i un de relax...entre cometes el Relax....o sigui, si el dia abans havien tocat 110 kms...dilluns tocava menys.......Ens llevavem aviat...buscavem opcions per fer un canvi de Di2 a la Scott SolAce de la Tina. Reconec que ho vaig arribar a verure complicat, de veritat, però al final, una botigueta del costat de l'Hotel, que no tenia casi de res el pobre home, però que va posar una voluntat enorme i amb dos dies ens va aconseguir un canvi Ultegra Di2,, i  a mes mentre, ens va llogar una bici a preu "especial".....vaia que un cop trobada la solució, vam agafar la bici de lloguer,  la vam carregar a la furgo i ens en vam anar a Le Bourg d'Oisans....l'objectiu???....Alpe D'Huez.
Ens posavem a pedalar a les 15h......i per cert, el tram de cotxe, ens va permetre veure la Vall del Galndon per darrera...i ufff Espectaucular! muntanya, Llacs....vaja, lloc per visitar...sense cap dubte.

Alpe d'Huez direcció la Serenne

.....Alpe d'Huez....14 kms, durs de Coll......calor a mes no poder....gent i cicloturistes a dojo, i jo,  començant a pujar amb un gas que al-lucinava i tot...evidentment l'Albert el deixava de banda, i m'extranyava que l'Eric i en Jaume no estiguessin allà donant guerra, però com que se que en res me la tornaràn a "fotre"...aprofitava el Gas que em notava...i es que pujar a Alpe d'Huez així, notant que cada km que passa el fas amb el mateix gas, es una sensació que feia mesos que no notava...Potser l'Addict que m'ha deixat la Tina aquests dies te part de Culpa ( quines ganes de que siguem octubre per tenir ja a les meves mans l'Addict Disc 2017, i començar a posar-la al meu gust ), però es que inclús a la última part, faltant 2 kms, em va venir tope de gust pujar a Plat...i es que la sensació, era de velocitat molt alta tot i el 8% aproximat que deuria tenir aquesta última part. No ho se, però simplement genial......que si a mes, ho rematem, que la Tornada a Le Bourg d'Oisans, la vam fer per un bastant desconegut Col del la Serenne, nomès es pot resumir el dia com a espectacular.....per cert, vam aprofitar per fer algo de turisme i quedar-nos a sopar a Le Bourg mateix....i es un poble amb força ambient, recomanable tambè, per que vulgui veure aquesta zona dels Alps Francesos.


Dia 4....Col Du Telegraphe....i Col du Galibier.
Si cada dia pensavem que ho haviem vist tot, resulta que el que passava en realitat era que cada dia li donavem mitja volta mes a l'experiéncia de visitar aquesta zona. El Telegraphe macu, però be, crec que lo bo del Telegraphe, es  el que te enganxat al costat, i es que el Col Du Galibier, deixa sense paraules a qualsevol....19 kms de ascenció, mitja de pujada que no arriba al 7%, fàcil no? doncs prova-ho!!! els últims 8 kms literalment et destrossen. Puc assegurar, que sense un punt minim de gas, aqui dalt hi pujes mes per la sobredosi de paisatge, que per força de cames. Quin espectacle de vistes, com podia ser que no hagues estat mai aqui? no ho se, el que si se, i clarissim, es que vull repetir....2642metres d'altitud, us podeu imaginar el pisatge oi? Va ser coronar, i juraria que allà dalt hi vam passar uns 20 minuts, i es que no cada dia s'està a un lloc així...inclús el descens per tornar a 'casa', el vam fer sense estress, ràpid si, però assabornit moltissim cada revolt de baixada.
A sobre, un cop casi erem a l'Hotel, i per recomanació d'en Miki, ens vam atrevir a explorar un  coll que ja ens va avisar que no era dur, pero que podia marejar...Col Du Mollard. No se quantes paelles tenia, o te....juraria que mes de 25, fins i tot a Strava, quan amplies el recorregurt, al-lucines...i es que els revols de pujar i pujar no s'acabaven, i a sobre, les meves sensacions, intactes...amb gas....

Col del Telegraphe

El Resum del dia es va quedar amb 128 kms i +3000m....i evidentmet K.O a l'hotel...com a apunt, dir que no vaig dur cap mena de recuperador....vaig tirar de Cacaolat i Llet d'arrós i trossos de xocolata 70% negre, i la veritat, malament no va anar, encara que prefereixo no aconsellar-ho a ningú, a no ser que sigui adicte a la Xoco.......ahhh, si, evidentment alguna galeta tambè la feia caure....no m'agraden passsss  jejeje.

Evidentment, el dia 5, va ser recovery total, 60 kms casi plans, que ens van permetre descobrir alguna part que no hagessim dit que ni existia, i com que no ens agrada assentar el cul a nosaltres, no que va....ens vam passar mes estona assentats que pedalant el dimecres. De fet millor, perque el dia seguent, ens quedava la Guindeta, la rematada del "somni"......Col d'Isoard i Col de l'Agnello.....

Dia 6...ens llevavem molt aviat....tot carregat a Furgo, i direcció a Briançon. Així de feliços erem, que no teniem ni idea que durant el recorregut, haviem de travessar el Tunel del Montblanc amb la Furgo....a Google nomès haviem vist que haviem de fer 80kms per arribar a Briaçon...val la pena remarcar-ho, perque travessar el Tunel, costa 57€...fffff jejeje.
A les 8 i poquet, erem ja a Briançon....ens quedava la rematada final, i es que voltariem els 130kms.


El Col de l'Isoard comença casi desde el centre de Briançon....son 19 kms amb la tònica general dels Colls dels Alps...començen enganyan-te...suaus, amb vegetació, amb molts cicloturistes rodant ( cada dia de fet aixó ). Les sensacions, tot i portar mes de 500 kms i mes de +10000, les notava bones....de fet, m'extranyava que sobre el km 6, em quedes sol pujant, tot i que no va durar gaire. Tan l'Albert com l'Eric i en Jaume ( la Tina sempre pujava un tros mes enrrera, encara que reconec que a molt bon ritme ) m'atrapaven de seguida, i per primer cop en tots els dies, un francés s'ens 'picava'....la veritat que quan em van atrapar per darrera, l'Albert va collar un punt, que vaig intentar seguir...i nomès vaig aconseguir aguantar un km......ritme massa alt per mi, l'Eric i el Francés, el van aguantar mes, però no gaire mes estona, perque al cap de res, vaig veure com irremediablement sel's hi escapava. Em van venir ganes de portar el meu cap una mica mes al límit quan ho vaig veure, i tot i potser ser un dels Colls dels Alps que vaig pujar mes 'collat'.....el resultat va ser  bo....atrapar casi la roda de l'Eric, i deixar el Francés un trosset enrrera....que per cert, el tio no era coix no, pedalavaaaaaaaa......! Per cert, el cim i últims 5 kms de l'Isoard, sense paraules....sobretot la vessant Sud...impressionant.

Encaravem ja l'Agnello..amb mooolta calor. I es que 20 kms de pujada, per arribar a 2744m d'altitud, no era cosa fàcil...nomès cabia una possiblitat....moooolta calma per pujar, i aixi ho vam fer tots ( val si, uns mes i uns menys de fet ).

Isoard

L'Agnello es senzillament impressionant, tan per la vall per la qual va ascendint, com per la propia altitud del Coll...Realment quan vas acostan-te a la part alta, t'adones que estas pedalant per una zona gens comuna.....la falta de vegetació a mesura que l'Altitud es va fent evident...i sobretot la pedra pissara negre i gris...et dona sensació de paisatge llunar...lo millor es el fet d'arribar a dalt, i poder estar 20 minuts obervant el paradis, que asseguro que si el dia acompanya, val la pena fer-ho, el retorn del patimet de pujar, torna amb escreixos....de fet, i com la majoria dels colls de la setmana, inclús la baixada pots gaudir...Em costa molt exterioritzar o intentar transmetre sensacions de com es viuen llocs aixi...al cap i a la Fi, es la meva manera de veure-ho tal i com explico aqui, però està clar que no tots ho vivim igual, el que si estic segur, es que això no pot deixar indiferent a ningú....

Col de l'Agnello

El dia l'acabavem tornant a Briançon amb138 kms i +3400m...nomès ens quedava l'última part del viatge....120 kms de Furgo, fer nit al petit poble de Sault, que per cert, que dificils son els francesos....arribar a les 20h del vespre a l'Hotel, i poc mes i no ens fan el Check In....
L'objectiu d'aquesta petita parada, era pujar el divendres al MontVentoux...pujar i baixar, per veure aquest lloc tan especial  de 1922m d'altitud.
Ens  hi vam apropar ben aviat al mati....de fet, a les 8 i poquet del mati, ja estavem pedalant, ( si si ritme frenétic hem dut aquests dies ), i es preveia un dia que tot i fresquet, seria ideal. Res mes lluny de la realitat.
Desprès d'adonar-me el que arriba a agradar aquest lloc a la gent que practica cicloturisme, i es que durant els 10 primers kms, no vam parar d'avançar gent i mes gent, vaig poder veure que el famós MontVentoux es durissim......son 19 kms....volta els 1650m positius amb aquest 19 kms....i evidentment, això vol dir que a algun lloc o altre, la cosa ha de ser dura....Per mi te dos parts molt ben direnciades....fins el km 13 es durissim, mitjana del 9/10%.....a partir d'aqui, que coincideix amb la part mes espectacular. la tipica blanca que hem vist amb milers d'imatges al Internet, es la mes suau...volta el 7%. El que no estava previst, almenys jo no ho tenia, va ser el vent que feia....d'entrada fort....quan vaig veure que faltaven 5 per coronar, ja em va començar a fer patir una mica, quan faltaven 2 kms, ho vaig començar a veure 'pelut'...fins i tot em vaig treure la cala i sabata d'un dels pedals ( mai ho havia fet això,,,ffff ) perque les fortissimes rafagues de vent em donava la sensació que em tirarien, però em deia a mi mateix que havia d'arribar a dalt per almenys inmortalitzar el moment amb una foto... i a mes l'Albert, Eric i Jaume, eren per davant, o sigui que es deuria poder pujar segur......quan faltava un sol km....vaig pensar uffff...foto no en podrè fer perque el vent se m'endú a mi i al telefon no se on..però pujar, pujo....si falta 1 km nomès!!!!   endavant....però es que quan faltaven 500metres, si si, 500 metres desprès de 19 kms....estava pensant que estavem bojos..i just al pensar això, veig l'Albert que esta baixant, i cridant diu que ell s'ha quedat a 100 metres però que gira, que allò es de bojos...( jo feia estona que ho pensava, jeje ) no rumio mes...giro i avall...Un tròs avall trobo la Tinal i dic que fagi el que cregui, però que el meu consell descarat es que giri, que s'hi pot tornar algun altre dia, encara que empipi no poder arribar per tan  poca cosa....però era la millor opció, segur. Nomès en Jaume i Eric han aconseguit coronar 100%....el pitjor? no poder arribar a dalt,i sobretot, no poder veure l'espectacle d'aquest coll desde dalt..lo Millor? que hi ha excusa per tornar....

Soparet a Le Bourg d'Oisans desprès d'Alpe d'Huez

Desprès de l'Odisea...nomès queda tornar a casa...i això crec que no es tan interessant no? i mes després de la pallisa que he escrit avui.....reconec que es llarg, ho sento!!!!! Costa molt resumir aquest tipus de Vivences....i ei, m'he contingut moltissim! per ganes hagués escrit mes, jeje...

Aquest dies, ja a la Plana, torno a tocar de peus a terra, tinc ganes de sortides tan cap al Pirineu, com cap a la costa Brava, i crec que les dues opcions, cauràn....
A mes, estic inmers ja, en plè procés de la Bici de carretera 2017....Sense anar mes lluny, avui crec que junt amb en Marci ( Fanatik ), hem deixat llesta la tria de Rodes...Zipp 404 FireCrest Tubular Disc....els perifèrics..casi estèn llestos, nomès falta decidir manillar....i el Grup si les dates d'entrega, no son estratosfériques, serà l'Sram Etap Disc.....però be, això potser es mereix una entrada amb mes detall, d'aqui uns dies no???  per avui ja n'hi ha prou!!!

Que segueixin les VACANCES!!!!!!!

Espectacle.. de vistes

Col de la Selenne......pintoresc!!!!!!

Agnello.....no coment!!!

SCOTT 2017.......!

Scott Spark Ultimate, la que vaig provar durant tot un mati...simplement espectacular

Entrant a Agost, i ara mateix tornant d'Altea.... si.... per tercer any consecuitiu, he tingut la sort de poder estar a la presentació de tota la gama Scott per la temporada seguent, 2017 en aquest cas.

A nivell personal en tenia moooooltes ganes, i es que em va quedar pendent l'any passat, poder provar el que esperava amb candeletes, i que va acabar no "existint"..... les Scott Addict Disc.....

Doncs Aquest any SI.....la he pogut veure, tocar, i provar!

Spark RC LTD

Spark 30

Pero per parts......i es que les reines de la presentació, i de fet normal, han set les dues BTT "reines" d'Scott, Scale i Spark... Els que us agrada el BTT, fa dies que esteu al cas de les dues, i la veritat, un cop les he pogut veure en realitat, puc dir sense por a equivocar-me, que tant l'Scale com la Spark son precioses. L'Spark sobretot, i es que han fet una feina, desde el meu punt de vista, que no era fàcil,  fer una doble nova de veritat, però que a mes fos maca..... I si, s'han superat, i amb creixos! Literalment es preciosa. De lineas molt agresives, i amb un disseny de curvatures espectacular, inclús la corba que pot semblar dèbil, la del tub superior. Crec que que a mesura que els mes interessats l'aneu veient, senzillament us enamorarà..... a mes, vaig tenir la  sort de poder provar la Tope de gama, la Ultimate.... Amb Fox SteepCaster Factory, amb Sram Eagle..... i amb rodes de Carbono... vaja, una bici que t'ha d'enamorar si o si...... i es que el funcionament em va recordar a les sensacions espectaculars que vaig tenir la primera vegada que vaig provar la BMC doble, la Four Stroke, i es que...es espectacular com resegueix, sobretot allà on molts no li donen mportància a una doble, que es pujant, i sobretot pujant trams trencats...... vaja, no puc fer res mes que dir, que será una de les MTB referéncia al 2017, segurissim! 

Sram Eagle 1x12v
i

De l'Scale puc dir pràcticament el mateix que amb l'Spark, salvant les diferéncies del quadre rigid, esta clar.

Disseny Nou, i molt, molt encertat..... a mes,  tot i que no han fet servir factors suplementaris, Scott s'ha afegit als sistems de flexió que cada cop es veuen mes amb MTB rigides, i que donen un punt de confort.... i es que esta pensada ( la gent que l'ha provat aquests dies  ho ha confirmat fermament ) de tal manera, que la flexió dels tirants de darrera, esta pensada ( si si com sempre ) per no perdre eficiéncia pedalant, però que absorveixen de manera mes que palpable les vibracions i cops durs que provoca el terreny....

Vaja, que si a mes de maca, i de novetat,  va be........... ho clavaaa... de fet, crec que es la primera opció que vaig rumiant. L'Spark crec que es una bici per treure-li mes el suc i passar-hi mes hores de les que hi passare jo.... l'Scale... um serà segurament la BTT pel 2017......

Foil Ultimate....fff

I clar, la part de carretera.... tambè era mooolt important per mi....de La Foil, amb els nous colors, poc puc dir que no hagi dit ja...... esteticament espectacular, i funcionalment una rodadora nata, que es defensa, i molt be, quan la cosa s'enfila.... si ja se que sona tot molt positiu, i poc de negatiu, però es que realment es aixi, de fet, intento mourem al mig de les coses que m'agraden, i que tinc posades al punt de mira, i rarament em decepciona alguna cosa en concret de les que solen cridar la meva atenció...

Crec que d'aquestes en vull unes......

Dues Addict Disc....

Potser es per això, que ahir, quan vaig baixar de l'Addic disc, em va quedar mes clar encara, per sino ho tenia,que vull aquesta bici. Arguments en sobren, i casdas u en treurà els seus. Els meus son, que ben muntada, o millor dit, muntada al meu gust, tindrà una silueta brutal.....que els discs, aportaràn un plus extra a la frenada, que els ponts de fré no poden aportar, i ho vaig constatar, ho asseguro....... i que pujant, mai et podras queixar de que la bici no puja, que es pesada, perque senzillament es un misil ascendint..... desde ahir mateix, ja estic restant dies perque arribi finals d'octubre, que es quan arribaran les primeres Addict disc a Fanatik, i si, en deixarè noticies aqui.

Evidentment no han estat tot novetats, tambe ha tocat pedalar, i molt! Stage a Andorra amb Fanatik, Ariegeoaise, sortides propies..... ambmitjana de 14/15 hores de bici setmanals, això si, sense buscar cap altre prioritat que no fos disfrutar, cosa que aconsegueixo fàcil si el temps acompanya...! 

I......La setmana vinent, Alps!!!!! Per molts ja, terreny visitat i vist, però per mi no.... i em fa especial il-lusió pujar alguns dels ports que tenim  posats a l'agenda, que no seràb suaus. Izoard i Agnello son els prioritaris, peròen cauran uns quants mes..... 

A veure si entornant de vacances hi han bones experiéncies per explicar, perque tot i marxar allà dalt, per Catalunya, tambe hi han moooltes ganes de pedalar.....

FINS AVIATTT!!!

ESTIU 2017

Si ho se.....desaparegut total i molt per explicar.........demà mateix marxo a la Presentació Scott 2017 a Altea ( Alicant ), prometo fotos.....i detalls de la tot el que al 2017 tindrem entre mans......que la veritat, en tinc moltes moltes ganes...Spark nova, Scale nova, i sobretot, Addict 2017 disc!! de la que cada cop estic mes enamorat...fa dies que estic tastant-la.....i puc dir que ho tinc clar....Prometo detalls!! això si, per aqui no, però no he parat, ho asseguro!!! lo d'aqui sota, nomès es un petit, molt petit resum.....

Medidor de Potència nou, ROTOR 2 InPower

Els "meus Bellmunt's"

Moments!!!!!

Tastant Addict

PEDALS DE FOC NON STOP 2016

Només fa una estona que he arribat a casa.....encara estic assaborint moments d'ahir, i crec que en tinc per dies, i es que mes de 13 hores a sobre una BTT, i recorrent casi 220 kms per la Vall d'Aran, donen per molt.
La idea de tornar a Pedals, era una cosa que feia ja dos anys que em voltava pel cap, això que reconec, que l'any passat, o era fa dos anys? jejeje, desprès de l'Ultrabike, amb 230kms , on amb en Jordi Alberch, vam fer el que potser es el mes gran dels reptes que he fet mai, vaig prometre que no tornaria a fer Ultradistància. Però es que PDF es diferent, es única en TOTS els sentits, enganxa, et fa patir, en mil moments et passa pel cap plegar, però no entens perque, aqui, a Pedals , el cap es torna automàticament dur i robust......jo, a dia d'avui encara no he trobat explicació, però el que si es veritat, es que ahir, viag sumar la meva tercera PDF Non Stop, i el millor de tot, poder dir, que he pogut acabar les tres......que a nivell personal, asseguro que el benestar es màxim...

Es dona la casoalitat, que de l'última vegada que vaig estar a Viella, m'en va quedar molt bon record, la companyia ( tota ), hi va fer molt, precisament en Jordi Alberch, tambè va ser un puntal important aquell dia.
La questió, es que tres anys després, hi he tornat, i aquest cop, tambè, amb una companyia inmillorable, Albert Rifà, Eric Camps, Jaume Reig, Albert Crosas, Oscar Prera i Albert Jimenez.
Ho vam decidir al Desembre, i es algo del que no t'en comences a fer la idea fins que no es va acostant el dia....i quan t'en adones, ho tens allà, a tocar.
La setmana prèvia, no va ser gaire optimista respecte al temps, i evidentment a l'hora de la veritat, la cosa va ser com estava prevista. Ja el dia abans, desde l'organització ens avisaven que seria un dia dur, i si, ho va ser, i molt!!!


Divendres sobre les 23h de la nit ens ficavem al llit, i el despertador sonaria a les 3:30...uffff, dormir 4 hores per afrontar 220 kms de BTT no es el mes aconsellable, però el viatge, el Briefing, Sopar etc...comporta aquestes coses....
M'agrada expressar, que en dies aixi, abans de tancar les cortines, i que definitivament tanqui els ulls per anar a dormir, m'agrada moltissim assaborir el moment, i pensar que vull estar allà, al mateix lloc, però 24 hores després, poguent reviure tot el que el dia m'hagi donat, i si...aquest cop, ho vaig poder fer, i ho aconsello....son 5 minuts mentals per reviure tot el que has viscut,  que no tenen preu...


Esmorzavem sobre les 4h de la matinada, i a les 4:45h estavem ja a linea de sortida apunt d'afrontar el que ens venia. Just abans de començar, començava a ploure dèbilment, uoooo, però res, sortim. Per cert, mai havia dut tanta roba de recanvi a sobre per afrontar algo amb bici, vaja, que la idea era fer-la si o si, encara que acabaria essent un interrogant molt gran.
La primera Pujada, de Viella al Tunel, que ja casi casi rumuntes 600m positius, van ser amb molta calma, mooollltaaa, juraria que vam sortir de la meitat endarrera, amb zero estress. Sabia que al Tunel de Viella, que pica sempre amunt, i que te uns cinc kms, la cosa s'estiraria. Els de davant haurien marxat ja, però es que ells no eren el nostre objectiu, i menys en un dia com el que es preveia.

Al tunel, nomès vam fer que desitjar que al sortir, aquella pluja fina de l'entrada, hagués desaparegut, però va resultar que no, que literalment, estava diluviant. Ja haviem vist a algu, a mig tunel, girant cua, però no pensava que la cosa fos tan greu. Allà, just qua la cosa es va posar de veritat lletja, ja va ser l'últim cop que vaig poder veure l'Eric i l'Oscar, i es que es van parar a posar el Xubasquero, i cap de nosaltres ens en vam enterar.

A les 5:40 de la matinada, diluviant, ens miravem amb l'Albert, i tremolant de fred, molls de veritat,  i puc dir que ni per un moment vaig pensar a girar. Incompresible sabent com soc amb la pluja i el mal temps, però es que a mes, ni l'Albert, ni Jaume ni Crosas, van pensar-ho tempoc...simplement genial, encara que qualsevol que amb un minim de coherència, hagués plegat, segur...

La part fins el primer control Vilaller, la vam fer cada cop amb menys pluja, i a ritmet ja cada cop  mes alegre. Llavors en aquell punt, erem en Jaume,  Albert i jo. Estavem tot just començant a assaborir Pedals...... en aquest punt, Vilaller, vam esperar 3/4 minuts màxim a veure si venien la resta, però vam decidir tirar, i que si venien darrera fessin al seu ritme, i en la mesura del possible, anar junts.
Afrontavem sobre casi les 7 del mati, el segon coll del dia, uns 5 kms, no massa durs, que la veritat, vam pujar a un ritme molt molt suau. Al coronar, ens esperava un corriol espectacular de baixada, que sino arriba a estar moll, prometia ser un espectacle, i es que fins i tot aixi, vaig disfrutar com un nen petit. Va ser aqui, on vaig perdre l'Albert una mica, però estava tan segur que sino tenia cap problema extrany, m'atraparia pujant, que vam decidir tirar endavant amb en Jaume, sense pressa però endavant.
Venien trams que recordava, el cami de l'Aigua sobretot.. espectacular, i es que...qui diu que la PDF son tot pistes i pistes? el que l'hagi fet, sap de que parlo....

Però seguim...i es que va ser aqui, just al acabar el cami de l'Aigua, on vam atrapar en Crosas, que evidentment, i sabent el ritme que tambè pot dur ell, anava amb mooolta calma.
Era un tram on venien dos Colls molts durs, Coll de Peranea, i el temut Coll de l'Oli....em trobava be, molt be, pujava a ritme macu, però sabia que aquests dos colls, desgastarien, o sigui, la tècnica precaució al ritme, no me la treia del cap, i es que tenia clar, que no volia patir per buit, perqueno volia  esgotar dipòsits de glucògen... arribar a aquest punt, significa arrossegar-se a ritme molt molt lent....i els que hi heu passsat sabeu de que parlo.

Just abans de Coll de l'Oli, ens atrapava l'Albert, BEEE...! començavem a pujar...i que DUR es!!!!! que dur, i per rematar, al final, hi ha un punt on els mes experts en navegació no tenen problema, però es un tram, on cal tenir un ull al GPS, i un al cami...i si t'en queda algun de lliure, assaborir el paisatge, perque es un tram practicament verge, muntanya, sense cami clar,  sensació de solitud....espectacular vaja...

En aquest punt, van pecar dos, Jaume i Crosas...es van Perdre!! desprès del descens, molt molt molt tècnic per cert, arribava a l'Avituallament de la Torre de Cabdella ( jo al meu ritmet ) i just abans de marxar, els veig arribar...i es que  pensava que l'Albert m'atraparia segur, i a ells dos els tenia per davant, però va resultar que no, que s'havien perdut.

A partir d'aquest punt, Km 100 aprox, i mes de 6 hores de cursa, venia la part mes dura...Mitic i Dur,...Coll del Triador. 12 kms, mes +1000m d'ascensió....punt alt a 2400m...i jo que l'afrontava per tercera vegada a la meva vida...amb molt molt cap. La part del principi es molt suau, però a mesura que va agafant altitud, s'endureix inevitablement,,,,Evidentment, de tots quatre, vaig ser el que vaig pujar mes lent...l'Albert, que al peu del Triador, li treia uns 7 minuts, va arribar a dalt trepitjant-me els talons, i es que per la meva alegria, a les paelles que van pujant, el vaig tornar a visualitzar....cosa que m'alegrava.
Coronar aquest Coll no es fa cada dia...m'agradaria molt trobar alguna foto nostre d'aquest punt, perque jo allà dalt no m'atrevia a fer res mes que a posar-me roba, no pas a buscar el mobil....
Vam omplir bidons, crec que vaig menjar-me mitja rajola de xocolata, de la bona a mes! jeje
I es que després de coronar, venen 20 kms molt durs a 2500 metres d'altitud...aqui vam tornar a patir molt molt fred...i per sorpresa nostra, es posava a caure neu glaçada, que picava a la cara com claus....que quan et pares a pensar, 24 hores després, tens clar que normals del tot no podem ser...el cap ha d'estar una mica tocat per fer coses aixi, n'estic segur...
Ho vam conseguir passar, però reconec que aqui, en aquest punt, vaig notar i molt, el baixón  de forces, vaig aguantar el ritme dels tres bojos que marcaven el ritme en aquell punt, perque sabia que de seguida, venia el descens llarguissm per les pistes de l'Estació d'esqui d'Espot, i com no, l'avituallament enorme...

Aqui, a Espot, estavem al km 150 casi....tornava a sortir una mica el sol..com en tots tots els
avituallamets, no ens vam estressar gens i vam menjar i veure amb força calma....que tot i perdre temps segurissim, potser va ser els que ens va fer acabar com vam acabar...amb bonissimes sensacions.

Engegavem..per encarar la part final ja..quedaven poc mes de 60kms..El cami del calvari, que es un corriol espectacular...amb Flow, però tambè amb molta pedra, i molta por de punxar, i es que no em treia del cap que no podiem punxar cap, ni sobretot caure! perdre mes temps, podia ser cara o creu, perque quedava pujar a Montgarri i Plà de Beret, a 2000m, i allà el temps no ens faria bona cara...però vaja,  arribada a Alòs d'Isil, penúltim avituallament i ja seguit, encarar la pujada a Montgarri, que personalemt, la desitjava, tenia moltissimes ganes de visualitzar-la, i es que es una Vall perduda al mig de la Vall d'Aran, que al ritme que la vam pujar, estic segur que a cap dels 4 va deixar indiferent....sobretot, quan desprès de moooolta estona, visualitzes l'Ermita de Montgarri, que et ve a dir, que allò, que la PDF Non Stop, casi la tens al Sac...i es que amb 5 o 6 kms mes, fins a Plà de Beret, fas el que son els últims dels 6200m positius....


Arribar allà dalt, es un regal.....li vaig comentar al'Albert, que el primer cop, s'assaboreix, però que ho farà molt mes, si un dia hi torna.....i ara, aqui assentat, tinc mes clar que mai, que es aixi....arribar allà dalt, desprès de 200 kms.....no es algo fàcil...
Es tant gran el que sents, que ens vam oblidar que estavem fregant els 0º de temperatura...ens en vam adonar, a la que vam començar a baixar per l'enèssim corriol, rapidissim això si, que ens conduia a Viella....no va ser gens fàcil, es va posar a ploure, cada cop mes, xops, amb fred, i el tram final que ens havien preparat la organitzacio de la cursa, van aconseguir fer dels ultims 10 kms, épics 100%....reconec que vaig patir moltissim, i que no era l'únic.....però es que veure que el garmin et marca mes de 210 kms ja.....que veus senyals de trànsit que posen Viella 2kms....i sobretot, visualitzar l'Arc d'arribada es un subidón dificil d'explicar....això s'ha de viure....

El final, on el mateix Cap de Pedals, en Pep, et felicita personalment, es un espectacle d'emocions, i es que tot i el fred, el vaig voler viure sense pressa durant 15 minuts abans d'anar a l'hotel a la dutxa....recordo perfectament com tremolava mentre menjava Xocolata....però es que alla ja, ni el fred podia frenar l'euforia....13:50h  al final....amb molt marge de millora, si, però que a dia d'avui, no em treu gens la son...em deg haver tornat poc competitiu, jeje....

Quedava estar al cas dels compays que faltaven per arribar, i puc dir, que saber que tots els que hem sortit junts, tornem a estar a lloc....es molt gratificant...i mes encara, veure com les cares de felicitat, van traient protagonisme al patiment viscut.....

Ens agrada la Muntanya, ens agraden els reptes, i això es algo que nomès sap, aquell que objectiu darrera objectiu, va omplint els seus records, a base de vivènçes com aquestes...

Per avui...i encara que escriuria moltissim mes, crec que ja n'hi ha prou no? toca descansar! i potser menjar alguna coseta....que per cert, no me costarà gaire decidir.......

FINS AVIATTT

MOLTA MOLTA CÀRREGA amb un sol objectiu

Montserrat

Doncs si, ara mateix acabo de tancar 3 setmanes post Terra de Remences, on l'objectiu era sumar sumar i sumar......Reconec que no he fet bondat del tot, sobretot amb el que respecta el descans i alimentació, i es que a dia d'avui, per mi, costa ser estricte amb aquests detalls. POtser son els mes importants, però la mica de desconexió en busca de objectius alts, fa que una mica, desconectis de tot el que altres vegades, m'havia auto imposat, tot i això, el nivell, no es dolent del tot, el que em fa pensar, i nomès pensar, que podria fer mes bondat no?

Sortida etapa 2 Osona Limits

El tema dels discs amb les bicis de carretera sembla que ha tornat a la normalitat, jeje, sisi, tres setmanes desprès tot torna a la calma.....i mentre, ha donat temps de sumar toooota la intensitat i volum que buscava.

Vaig començar amb tres sortides amb tres dies, que sumaven 470 kms....Montserrat 200 kms una, Zona Cabrerés 100kms altre, i escapada a Gironade 170 kms ultima.....fent llavors entre setmana, sessions curtes suaus, i algun destell d'intensitat un dia......la setmana seguent, i per tocar una mica mica la BTT, tocava Osona Limits....215 kms de BTT amb 2 dies, que sumaven +6000 positius i mes de 12 hores de bici....

Avituallament Osona Limits, Pantà de Sau

La veritat es que vaig disfrutar força, vaig tornar a coincidir amb companys que feia temps que no veia. Vaig tornar-me a passar moltes hores a sobre la BTT, que poc o molt, hauràn de servir per acostumar el cos al que serà passar-ne mes de 13 segur, a la Pedals de Foc Non Stop.....
Vam ser forces Fanatiks, vam disfrutar i patir tots, i crec que el regust va acabar essent el d'una experiéncia espectacular. Segurametn el segon dia m'haguessin sobrat alguns corriols al final...però es que ningu diu que la BTT sigui fàcil no??

Sortideta de Setmana amb part del Team Fanatik

Clar tot això nomes eren dues setmanesde volum, faltava rematar, i que millor que tornar-ho a fer amb carretera no? El temps es preveia bo aquest cap de setmana, ideal per sumar, i tot i que mooolta gent reservava el dissabte per rendir fort a la Marxa Jufré, el meu cap anava per una altre Banda, i dissabte ens acostaven a Vallter, on per cert, hi passava l'espectacular cursa de Muntanya Emmona. Sortien 140 kms amb +2000m, que sumats a avui, a la JUFRÉ, 156kms i+2600 mes, rematen 3 setmanes espectaculars.
Digeum que les sensacions no han set espectacular, que ben mirat, es casi casi normal, tanta càrrega necessita un repós, i crec que per aqui aniré aquesta setmana....ni idea si assimilaré res o no, però com tota aquesta feina tingui resultats, les sensacions seràn mes que bones, segur.

Vallter 2000, espectacular!!

El que no em pot treure ningú, es el nivell tan alt de disfrutar del que faig. He tingut estones dolentes aquests dies a sobre la bici, casi que normal de fet, però avui a la Marxa Jufré, poder rodar amb gent del club, amb altres que no ho son però que sempre es un gust rodar-hi, he disfrutat a un nivell alt.

Bellmunt Dimecres!!!!

Esta clar que l'esport esta a un nivell alt d'acceptació, i tot això, als que ens agrada, ens rebota en una mena de sensacions de un no necessitar gairabé res mes que poder-ho gaudir.....


Tanco edició per avui, jeje, i es que crec que fins i tot les mans tinc cansades ja.

Marxa Jufré a Ritme xino Xano alguna estona!

Encara una part de l'Any que m'agrada moltissim....Pedals de Foc Non Stop, Presentacions d'Scott i BMC 2017...no hi tinc dipositades forces esperançes i projectes per al 2017...i sobretot bon temps! calor i Sol! que si, se que alguns aixó no els hi acaba d'agradar......a mi si!!! i moltissim!!!!!!!

TERRA DE REMENCES ( passada per aigua!!)

Diumenge, 17:30h....Terra de Remences acabada, i per primer any,  de tots els que hi he estat, i ja en son 6, que no he pogut acabar-la... be si, acabar si, però no el recorregut original, o sigui, el llarg. La veritat, tot i que s'hagués posat molt i molt be poder fer 170 kms amb carretera avui, no m'arrepenteixo gens de la opció triada, i es que veient com arribaven els que s'han decidit a fer la llarga, m'he quedat força a gust de no haver-la fet, i es que de vegades, mes val evitar situacions complicades, i avui el fred i aigua, complicaven molt les coses.

M'he presentat a Remences amb una setmana que començava molt be, en quan a planificació, però que ha acabat molt malament. tenia al cap sumar entre 14 i 15 hores aquesta setmana, i amb prou feines he arribat a 10....els dies que havien de ser de volum i volum/intensitat, han quedat resumits amb 4 hores amb dos dies, i això si que de veritat em preocupa. Se que tinc un rendiment que tot i acceptable, acceptable nomès eh!! res de tirar coets...:( necessita d'afinar algunes coses, i entre d'altres, una d'important es aquesta, la calitat...i de moment no vaig pel bon cami... a veure si el que resta de mes, i amb les curses/pedalades/entrenos que tinc o tenim plantejats, la cosa s'arregla una mica, Osona Limits, Marxa Jufré....
Evidentment ara mateix, estic mes que sencer, i es que fer 95 kms un dia que la idea era fer 170, no pot xafar massa.
En quant a sensacions, avui, la veritat es que eren bones. La sortida i fins passar Olot, ha set un constant de vigilar moltissim e intentar posar-me a davant de tot per evitar riscos, cosa que ha sét fàcil al final...
 Per darrera, he imaginat que tenia a l'Albert, Eric, etc aprop, i tambè pensava que mes d'un Fanatik segurament hauria abandonat, perque la veritat, la cosa estava complicada.
Al sortir d'Olot, i fins arribar al principi de Coll de Capsacosta, es passa per una nacional ample, amb certa velocitat ja, però on hi han dos repetxons on cada any, i aquest no ha estat diferent, em provo les cames...... uns 200 metres cadascun, i si, he notat que estaven mes que be, o sigui que començava Capsacosta be, i sobretot ben colocat....cperò la cosa ha durat poc, i es que de seguida, a la que la carretera ha començat a enfilar-se, el ritme  ha pujat descaradissimament, i evidentment he començat a perdre llocs, però sempre mantenint una distància visual amb la part davantera, que a falta de uns dos kms per coronar, he perdut definitivament, encara que he pensat, que amb tant poc tros , tampoc ens treurien massa, ERROR, en 2 kms ens han fotut casi 2 minuts! cosa que he trobat, i força, al intentar contactar amb el grupet d'uns 50 que deuria haver-hi a davant, i es que fins a Ripoll, i just abans de començar Coll de Cannes, no els hem atrapat.

Reconec, que Capsacosta tot i tenir bones sensacions, he pujat lent, la super App Strava, m'ha recordat que he anat casi un minut i mig mes lent que l'any passat, cosa que posa en evidència, que no, que no estic per tirar coets, tot i que ho intento!
En fi, Ripoll......Coll de Cannes a Davant, i la pluja, que ens deixava molls com ànecs abans de començar. Allà ja tenia dubtes de si acabar la cursa o no, però vaja, m'en he oblidat de seguida, perque tenia altre feina, i es que els tres primers kms de Coll de Cannes, son potser la part mes dura, que tampoc, però el rtime s'en ha cuidat de fer-los durs. Aqui , i tot i que ells no m'han vist, tenia l'Eric i l'Albert just davant, però evidentment, no els he pogut seguir , entre que era el punt mes deret, i que venia una mica madur remuntant desde el darrera, he preferit no ficar-me a ritmes on no em sentis comodè, vaja, que no poguès seguir be, i pujar al meu ritme, això si, sempre apretant...Els watts, en el moment on de veritat tocava apretar les dents, semblava que els matenia a una potència bona, però al ser colls pocs constants, la mitja, tampoc ha sortit massa alta...
Casi sense adonar-me coronavem Coll de Cannes, i just a dalt i com a mi m'agrada fer, em posava al davant del segon grup, el meu en aquell moment vaja, i em tirava avall. A dalt, just al coronar, cotxes de la organització ja ens avisavem que la carretera estava molt molt complicada, i si ho estava si, i molt! he baixat ràpid, molt ràpid, però controlant moltissim, traçant fi, frenant al punt, i deixant rodar la bici fins al punt on les inclinades, no haguèssin de ser massa grans, ja que es aqui, on amb dies de pluja, s'ha de filar prim.
Hem arribat a baix uns 8/9 dels 30/40 que haviem començat a baixar junts, i es que relament era delicada la baixada. Al arribar al final de tot de cursa, m'han comentat que hi han hagut molts accidents darrera nostre, crec que cap de greu, però caigudes moltes moltes.
Tornant la la Cursa, a  la part final.....just al acabar el descens de Coll de Cannes, visualitzo al final d'un tram recte, l'Albert i l'Eric (  mes tard m'han dit que un cop han vist que plovia tant, han decidit baixar Coll de Cannes a poc a poc i amb precaució, i desconectar ja )...i vaja, que els veig a lo lluny i em poso a tibar fort per intentar contactar amb ells i parlar de si seguim o no, i en aquell moment, la cosa estava molt lletja..molt fred, i tot, tot, molt molt moll... la decisió, avui, ha set fàcil...No pujariem a Bracons, i per tant, plegavem completant el recorregut curt, on clar, hem arribat dels primers, però res mes lluny de la realitat, i es que fer dels primers de la curta, algu que te el cap posat a la llarga, te poc valor personal, encara que remarco lo de personal, perque estic segur que molts, i amb raó, estan mes que contents de poder haver fer avui la curta i acabar-la, i bravo per tots ells!

Aixi d'alegre estava a mitja setmana

Un cop a l'arribada, i resignat, ha tocat anar veient com anaven arribant tots i sobretot esperar els bojos que s'han atrevit a fer la llarga...on com ja imaginava, en Crosas, Roger, Ot, etc, gent de la comarca, han donat un recital de nivell impressionant, i tot i arribar al limit d'estat fisic, o alguns Fanatik's, com en Carles Fuertes, que debutava a Remences, i ha aconseguit fer els 170kms...i es que el fred s'els ha menjat.   Han demostrat que les ganes son un punt molt important a afegir amb dies aixi....FELICITATS a tots ells!

Aixi han sét les meves Remences 2016.....em sap tope greu no haver pujat a Coll de Bracons, MOLT!, i es que se que hi havia gent important amb ganes de veuren's ;).........Fanatik's per exemple, i molts! però això si, els animo a que vagin pensant en l'edició 2017.....o sigui, que toca entrenar i correr molt amb tot el que ve ara!......

Deixo enrrera una setmana, que començava venint de Monegros, que per cert, tambè vaia història amb el vent...!!!! ( per plorar el que ens estem trobant aquest any )...i començo a mirar en la que ve, que si d'acord, pinta fatal, però intentaré posar-hi llum com sigui, el que acabi sortint, ja es veurà!

Fins aviat!!!

No m'Oblido de Monegros, que hi vam tornar a ser-hi presents!