Cristian..Fanatik_bike...la meva..i les nostres petites histories : VOLCANOLIMITS 2013, 4art!!!!!!!:) classificat! Abosolut

CLASSFCACIONS
VOLCANOLIMITS 2013

Quin fred no???? ahir a Olot tambè en feia, erò el calenton que ens vam emportar nomès de començar, ens el va fer passar ràpid.
La Volcanolimits, de la que tant se n'ha parlat aquests dies, es va celebrar ahir diumenge a La Vall d'en Bas amb 500 participants. En Roger Grau, de la UCA, fa un mes m'animava a apuntar-m'hi per acabar una mica amb gas l'any, i com que pintava be, vaig trigar poc a acceptar. La veritat es que la preparació que solo fer per les curses, els dies previs, fa mesos que ha passat ala història, de fet, desde la Pedals de Foc Non Stop, que no segueixo les pautes habituals, vaja, que fins el dissabte al vespre mateix, no m'informava una mica del recorregut, i d'examinar on tocaria mes o menys apretar les dents. Error, la veritat, perque encara que no siguin grans objectius, quan et presentes a una linea de sortida, sempre vols rendir al màxim de les teves possibilitats, i si no segueixes una mica d'ordre, el resultat no solen arribar.
Per sort, era una distància assequible tenint en compte el que solo fer, i al final, tot i que trobant la cursa dura, no va ser res de l'altre món el patiment.
La sortida era a les 9, evidentment, trobava amb en Roger una estona abans de sortir, i intercanviavem opinions, tambè l'Isaac, l'Alex....i encara que fins al final no el vaig veure, hi havia en Gerard Sala, bon compi de Torelló....Amagat per darrera la primera linea de sortida, hi havia l'Oriol Colomé, i també en Toni Perez, de Gaes, vaja, cares conegudes i que sabia que no veiene a passejar-se.

Amb en Roger

La sortida relativament tranquila, d'escalfament casi, però a la que ens van ficar al primer corriol, la cosa es va posar complidada de debò. Erem 4 Kms de pujada, ho tenia clar, però eren mes derets del que em pensava, i sobretot trencats, dels que et costa pedalar rodó, i si sobre, vas tocant roda amb roda amb la gent, l'exigencia augmenta. A mes, d'entrada les sensacions no eren massa bones. L'Oriol aqui ja vaig veure com començava a marxar, ritme durissim el seu, i fins i tot en Roger, demostrava que tenia un agas impressionant, no era impossible seguir-lo potser, però si si volia afrontar be la segona i molt mes llarga pujada. Vaja, que ens van marxar aquest parell i la resta, un grup de uns deu, com ovelletes, patint però pujant a ritme alegre.
Desprès d'un petit descans en forma de baixada, on per cert, em va quedar clar que dels grupet de deu, ningu baixava massa ràpid, basicament perque vaig deduir que si jo els deixava enrrera, es que encara deuries ser mes lents que jo baixant, que ja costa:):) o sigui que valia la pena aprofitar-ho. Be, desprès d'aquest descans, la cosa si es va posar seria, sabia que tocava punar durant 12 kms aproximadament, el que no esperava es que fos tant dur, l'XX1, ahir, hagues anat millor amb un plat de 30 ahir, enlloc de del de 32, a un ritme normal, les descansillos hageussit permes recuperar, i el 32 era ideal, però al ritme tant dur al que estavem pujant, hagues necessitat mes cadència sense cap dubte, però vaja, era el que hi havia.

Aixo només era el Principi, amb en Roger a roda!!

Per tossut vaig fer casi tots els trams durs, enfilat a la bici, encara que a dos punts, i tot i que no massa tècnics, les cames , carregades d'àcid làctic, van dir prou, i no va quedar mes remei que empenyer algun metre. Aleshores encara veia a darrera meu a dos, del grup de deu que haviem set, la resta havien quedat enrrera, però lo fotut, es que amb els de davant, no recuperava temps, mes aviat al contrari vaig deduir. Vaja que despre¡es de casi 2 hores amb ascenció continuada, deu n'hi do, coronavem per la Zona de Vidrà, em sonava el terreny, i em llançava al descens rapidisiim per asfalta primer, i per corriols trencadissim segon, amb l'objectiu de deixar als de darrera el suficientment lluny com per poder arribar 4t amb calma.
Aixi va ser, i deprès d'una durissma baixada, feia temps que no em feien tan mal els dits frenant, arribava a la zona de la pinya d'Olot, terreny conegut tambè, i sabia que allà ja, la feina estava feta., A l'arribada m'hi presentava amb 3 hores justes, mes del que havai pensat d'entrada, però tenint en compte que eren casi 55 kms amb cai +1800m de pujada, a mes a mes, tècnica, no esta malament- Que desprès hi hagi animals com l'Oriol Colomè, que son papaços de fer-ho amb menys de 2:40min, ja es una altre història, una altre lliga com es diria....

Ells tambè van ser-hi!!! Vall del Ges a Olot

Al final, un bon regust de boca, a sobre, en Roger, entrava al podium, essent 3er absolut, i demostrant que tot i fer poca BTT, el seu nivell es altissim, el felicito, sense cap dubte!!! en quan a dades meves, he quedat una mica parat, 86% de pulsacions mitjes, uaa, el BTT amb numeros aixi demostra que es durissim, però es que durant casi 2 hores, el meu cor va estar fregant el 90% de puksacions, ni ieda els watts que haguessin sortit, però m'haguès agradat molt saber-ho......llastima que a la BTT un medidor de potència........no!
Ahhhhh, l'Isaac, Alex, Sala, etç, tambè acabaven sense problemes, vaja, que dia rodo, abans, durant, i sobretot desprès de la cursa :):)
Un 4art, sigui on sigui, i amb 500 persones darrera, avui dia costa molt, el nivell es altissim, i val la pena assaborir les sensacions de que les cames, desprès de la llarga temporada, encara els quedi algo de gas..........Això si, ara si, bici n'hi haurà, però a recuperar dels esforços el cos, que no han set pocs, i sortides amb molt de relax, mes que fins encara si es pot, i combinar altres activitats si cal, que de cara al 2014, tinc ganes de fer un reset, i plantejar l'any de manera totalment diferent, no per millorar, això a certes edats ja es complicat, però si entendre mes be el cos, apendre noves tècniques i sistemes d'entranament, i sobretot, disfrutar si cal, mes que fins ara!
Per cert, la Volcanolimits va ser el diumenge, però el dissabte, la sortideta amb mega esmorzar no va faltar, a Muntanyola!i que be que es posen!!!!