dimarts, 5 de juny del 2012

TRACKS DEL DIABLE NON STOP 2012, Aquest any si :)

A dia d'avui segur que hi ha moltissima informació ja,  i que tothom la te ben vista i revista, però faltava Independent, i tot i que no es tracta de explaiar-nos massa, quatre cèntims si en farem.
La història començava fa mesos, amb entrenos amb molt de fred, i condicions complicades per tots. Vaja, que els que sabeu de que va el tema, no cal dir gaire res, però els que no, han de saber, que una cursa així, es porta preparant molt de temps, i que el dia X,  al cap i ala fi, tan sols es la culminació, aixo si, amb mes o menys èxit.
Molts Independent`s assitíem a la Tracks, de fet , els noms estan posats a l'entrada de diumenge, a l'avanç, i la veritat, tot i la duresa, no erem pocs.
Divendres, dia 1 de juny, i com ja va essent habitual, ens retrobavem amb tota la gent, o tots els bojos podriem dir, que de tant en tant, s'apunten a històries com aquestes, no cal dir noms, els que llegiu això, us identificareu segur :), la novetat, que aquest any, hi havia molta presència de cares conegudes per nosaltres, però que no estàn acostumates a fer coses així ( de fet , ningú hi esta! ), Qui? Liki Viñas, Gerard Campdelacreu, Barnoles, Nesplè, David Comellas...etç, també companys no de la plana, però que també venien per primera vegada, i segur que encara me'n descuido! la questió es que l'ambient era molt bo!
Dissabte, ja dia de la Cursa, a les 5:30 del mati, es respirava un ambient genial, barrejat amb nervis, com no, el que ens esperava era molt dur, molt, mes del que molts es podien imaginar. Tot i aixo, casi tothom dissimulava prou be els nervis.
La carrera en si, va ser una aventura personal de cadascú, el que narra, la va viure desde la part mes davantera, ja casi desde el principi. Diguem que desprès del tram neutralitzat, el pilot es va estirar tant, que de seguida es van obrir diferències, i es va veure qui anava per feina, i qui anava a simplement acabar.
Les dues primeres hores, van posar mes o menys cadascú al seu lloc, no definitiu clar, això era molt llarg! bé, cadascú no, l'Arnau, i en Xevi, amb problemes mecànics els dos, van acabar aviat les opcion. Desde el grup que liderava la cursa, es trobava a faltar l'Arnau, i es que quan van informar-me que havia tingut molts problemes, vaig veure lo injust que és de vegades això de la bici, sort que per Remences ja havia deixat clar, tant ell com en Xevi, del que son capaços.
La cursa seguia, i amb en Galvany, Ribosa, Nesplè, Costa, i algu mes que llavors encara no coneixia, feiem tota la part de Rupit, plegats. De seguida vam començar a perdre unitats, fins que arribant a Collsaplana, ( cuesta de la muerte ) ens vam quedar 3, en Jordi Costa, El nou amic fet aquest dia, David Pruna, I servidor. El ritme era elevat, anavem sobre 40 minuts millorant els temps de pas per controls mai fets amb aquest cursa, l'icognita era si aguantariem el ritme, que va resultar que si. Però aleshores, el cap pensava molt, si l'intensitat que estavem portant, era adecuada per acabar o si del contrari, el cos diria prou.
El tram de després de la "cuesta", era Vidrà, on per cert, en Marc Corral i en Carra, i també la gent del avituallament, ens van cuidar com pollets, i el de  llavors, el sostre de la Tracks,  Coll del Forn, on ja sols, amb en David Pruna, agafavem un ritme que no deixariem fins al final, Tot i haver el dinar pel mig, on vam aprofitar per recuperar forces, tant menjant, com aprofitant la baixada fins a Sant Quirze de Besora. El ritme, va ser d'un control total de forces, ja que entre un i l'altre, vam aconseguir un ritme, que dificilement cap dels dos sols, haguessim portat, vaja que la compenetració va ser perfecte, i li agraeixo! ens vam anaimar mutuament, i trobavem el ritme adecuat a cada tram, cosa que ens va portar al final, amb un temps de 11:11hores, espectacular, i entrar 4t i 5è. A l'arribada poca gent, normal en dies així, això si, pocs, però que van rebren`s com reis. La satisfacció personal es molt gran quan acabes algo així, però si a mes, ho fas amb aquestes sensacions, i força endavant, poc es pot explicar de com et sents. Després del 6è lloc de l'any 2010, fer ara 5è, baixant mes de mitja hora el temps, es quan t'adones que hem tocat sostre, o casi!
Els altres Independent's, menys els ja esmentats Arnau, Xevi i Agusti, Van acabar tots, cosa no fàcil un dia així, i com no, desmostren que som una Pinya molt molt gran!vam ser aquests:

PRO:

Cristian Arroyo         5è   11:11hores
Marc Galvany          13è  12:27  "
Eloi Sanchez            19è  12:55  "
Josep Tarrès             22è  13:10  "
Jordi Alberch           30è  13:49  "
Guillem Casas          48è  15:04  "
Arnau Soler           No acabat
Xevi Campos        No acabat
Agusti navarro       No acabar

SILVER:

Sergi "pingui"       18è   7:06 hores
Josep Juvanteny    25è   7:32  "
Carles bragado      46è   8:03  "
Vicençs Jufre        47è   8:09  "
Toni Nardi            50è   8:16  "

Per acabar, i si teniu ganes de Fotos, i Moltes! la Judith i la Fatima, a L'Esquirol van tirar-ne moltes!


6 comentaris:

JORDI ha dit...

M'agrada la crònica. M'agrada els resultats de cada un de vosaltres. M'agrada la grupeta de IBT, corredors, lesionats, parelles, tots formeu una pinya envejable.

Però el que més m'agrada és que gent com el presi obtingui el reconeixament a tantes hores d'esforç, implicació i tot desinteresadament...

Cristian, t'ho mereixes ets collonut!!!

Cristian ha dit...

Jordi, gracies pel reconeixament a la feina feta! Aixo si, tingueu sempre present, que sense TOTS plegats, aixo no seria res! I eo, tu i l'Arnau, gas als Maquis!!!!!!!!!!

Santi Val ha dit...

Moltes felicitats Cristian!!! La teva cara d'alegria i satisfacció a l'arribada no te preu!

Cristian ha dit...

Santi! La veritat es que acabar algo aixi, i trobar a tots els que us vaig trobar, anima si o si! Per cert, guardare la foto de l'arribada com si fos Or!

Ada Xinxó ha dit...

Es que la foto és molt xula, amb en Miki venint corrent a felicitar-te :) Sort que al final vem decidir no perdren's-ho!
Mira que no venir a maquis... és broma ;)

senselimits ha dit...

La meva més sicera enhorabona a tots els Independents que com diu el presi han pogut acabar aquesta bojeria. I en especial al Cristian per el Tiempassu que ha marcat!!!!
I també als que no l'han pogut acabar per algun motiu o altre, donals-hi anims per intentar-ho la pròxima vegada. Sou uns Cracks tots!!!!!!!!!

MOMENTS

MOMENTS

MOMENTS