OBJECTIUS COMPLERTS: TERRA DE MAQUIS i LES 3 NACIONS

El cap de setmana, i en consequència, una altre setmana, ha sigut intensa. Hi Havien 3 propostes ben diferenciades.

La xocolata al mati es posava mooolt be!

La primera, i en plan mes Oci, la Vic-Platja d'Aro. Hi havien forces Pskllunes, que pels comentaris rebuts, van acabar tots prou be, disfrutant d'un dia de bici 100%, tant els que la van fer amb BTT com els que la van fer amb carretera. La primera opció tenia 120 kms de distància, i la de carretera 140 kms, tècnicament assequibles, i sense grans desnivells, però que el sol fet de tenir una distànci llarga, ja era mes que respectable assitir-hi, o sigui que felicitats a tots els que la vau acabar sense problemes!

Eloi....i Cristian

La segona Opció, LES 3 NACIONS, carretera, 140 kms, i amb 2500 de desnivell positiu, pujant al port asfaltat mes alt del Pirineu, Port d'Envalira, que amb 2400m d'altitud, es per tenir-hi respecte. Hi anavem en Marc, l'Eloi, en Cucu, i el que escriu ( com sempre, jeje ). El recorregut, surt de Puigcerdà, fins a la Seu d'Urgell desprès, Andorra, França per Porte Pyumorens, i altre cop Puigcerdà, on acaba amb una tachuela de uns 1500metres considerable. El tram inicial fins a la Seu, es a ritme relativament tranquil, el problema es que el grup era enorme, i al no haver-hi dificultats, no es fan diferències, la qual cosa fa que es rodi amb cert grau de perillositat. Normalment cadascu te clar el seu nivell d'experiencia en events aixi, però sempre hi ha el que no ho te tan clar, i que va per sobre de les seves possibilitats, i ja no en quant a nivell fisic, sino pitjor, amb un nivell de confiança massa elevat, que fa que passi el que va acabar passant, pinya de les fortes, de la qual no em vaig enterar fins que no m'ho van dir, per sort, el fet d'anar a davant de tot va evitar possibilitats de veuren`s implicats.

El Team sencer a les 3 nació ns amb en Lliu de la Saturday's!

La part definitiva, es a partir de la Seu, o millor dit Andorra, perque un cop a dins del pais dels pirineus, la història no te marxa enrrera, es pujar i pujar: A les primeres rampes es va trencar tot, amb 200 metres n'hi va haver prou. Ens vam quedar un grupet de uns 25, que a la segona tibada, ( ja que fins al Tunel del Pas de la casa, es va a batzegades molt fortes, i per tant, tibades ) ja va fer despenjar-me. En Cucu els va aguantar un tros mes als primers, on per cert, hi havia un parell o tres amaters del Caja Rural. L'Eloi i en Marc, a aquestes alçades, ja els havia perdut de vista.
En Cucu va pujar com un tiro, tot i que el tenia a tiro a uns 2 o 3 minuts, veia clar, que no podiem atrapar els 3 que formaven el grupet de pujada amb en  Cucu. Les sensacions eren extranyes, moments amb malestar, que feien rumiar si havia fet algo malament, moments amb molta energia, la veritat, sensacions rarissimes, tot i que clar, et poses a rumiar, i si vas dels 20 primers, tan malament no vas, tot i que quan un mateix es coneix, i sap i nota que la sensació que te, es la de no anar comode, et quedes amb la gust. Total, Coronem Envalira desprès de casi 30 kms de pujada , amb molt , molt desnivell, i encarem la part maquissima i vessant Nord del Pirineu, quen ens portarà a França, i ja desprès cap a Puigcerdà altre cop, on per cert, tot i que al descarregar el Garmin,  he vist que vaig fregar els 85 kms/h baixant, impressionant com es pot baixar.
La part de tornada a Catalunya, tot i que sempre picant a baix, requereix bona compenetració amb els companys de grup, cosa que com sempre, no va passar. Erem 3 a tirar, i clar, amb 10 a darrera, acaben passant les ganes de fer res mes. Al repechot final de Puigcerdà, tenia clar que hi volia arribar descansat, i es que acaba cansant, que et fotis la pallisa, i que auna faltin 500 metres et sortin 15 tios de darrera que no han donat un sol relleu, i et releguin del 16e lloc, al 30e, per dir algo, i ahir no vaig acceptar que em passes ningú, vam arribar-hi i evidentment va passar el que he descrit, però amb la diferència que ahir em vaig buidar, vaig pujar a reventar, el polar va marcar durant mes de 2 minuts per sobre del 94%, i  durant mes de 10 segons, 98%, vaja que l'arribada va ser extenuant, però aconseguint objectiu, 16è classificat.amb 4:08 min.

Allà hi havia ja en Cucu,7è amb 4:03min, que nomès s pot dir que EPECTACULAR la progressió que ha tingut amb 2 mesos, ja ho anavem remarcant, la setmana passada es va sortir, i ahir altre cop, i encara falta la Quebrantahuesos! L'Eloi,  no menys importnat que en Cucu, progressió espectacular tambè, va acabar 30è amb 4:12min, i en Marc Corral, tot i els problemes fisics que tenia va fer el 294è, amb 4:58 min, vaja, per sobre la metitattranquilament.


El tercer, i segurament mes important event del cap de setmana era...Terra de Maquis!! Personalemnt no es pot explicar, per fer-ho s'hi ha d'assitir, sense cap dubte, però totes les noticies que han arribat dels 2/3 IBT`s que han participat, i companys, vaja,  Arnau, Jordi Alberch...etç, es que ha set una prova durissima, l'Arnau deia que molt, molt dura, amb corriols fins a aburrir, que feien de les mitjes una autèntic rellotge de sorra, de lentes que eren. L'Arnau ha acabat 5è de la general, a una cursa on nomès el primer dia ja van abandonar 40 dels 150 inscrits, per fer una idea de la duresa. Anava 3er fins que la Pila del Gps li va dir prou. Llavors es va reempalmar amb el que venia darrera, en David Pruna, al qual va haver d'esperar una estona, cosa que el va fer acabar 4t el primer dia. En Jordi, tot i no haver classificacions encara, va acabar sobre el lloc 20, molt molt remarcable, sobretot perque assolia objectius.

El segon dia, tots dos ho van agafar amb molta calma, aconseguint acabar sense problemes, i l'Arnau, consolidant la 5ena posició final, casi res, parlant de Terra de Maquis, i en Jordi tambè acabant molt endavant. Nomès es pot fer que felicitar-los, perque deu n'hi do l'esforç al que ha estat sotmesos durant 2 dies, 230 kms i mes de 6000 metres de desnivell positiu acumulat, i tot o casi amb senders, i amb la calor que ha fet, es molta canya, molta!
Per altre banda, remarcable la opinió dels dos sobre la organizació, la qual han coincidit a dir que ha set de 10, exelent, O sigui, que felicitem a tots els que estan darrera d'aquesta petita gran carrera, Raul i companyia, i que continuin aixi, perque fa falta gent com ells, per poder fer realitat els nostres somnis!

Vaia 2 cossos al acabar Maquis, vaja, que s'aparti en Cristiano Ronaldo!

Espectaculars els trams Indoor que van muntar els de la organització