MARATON DE LOS MONEGROS 2012, Cristian 3:52min 16è, Xevi 4:20min 142è

No era objectiu, però aquesta carrera, es va colar a última hora dins el calendari perque feia algún any que hi havien ganes de fer-la, i en Xevi Cubi, que hi havia assitit algun cop ja, em va fer acabar de decidir, i entre els dos, vam convençer tambè amb en Marc Galvany.....i ninguù mes! es que tenim alguns Independent's una mica mandrosos:)
La idea era anar-ho a descobrir, sense cap objectiu concret que no fos acabar d'afinar per la setmana que ve, a Terra de Remences.

Ens ho vam muntar be per dinar no?

La recta de sortida 2 hores abans...

A part de les 3 hores de cami fins a Sariñena, la resta va anar sobre rodes, vam recollir dorsals ràpid, i fins i tot, en Xevi ens va plantar la taula per poder dinar com senyors,  que ho vam fer sobre les12h, 1:30h abans de la sortida...potser un pel tard, però amb el suficient temps, o aixo creiem, com per poder anar a la sortida una hora abans i agafar bon lloc de sortida....missió impossible però, allò era la marabunta......ens vam posar on varem poder dins una gran recta ballada....els 100 primers de l'any passat tenien calaix per ells... ( per l'any que ve ja el tenim guanyat , jeje ), la veritat que  tot un luxe, perque sortir darrera de 2000 persones, i tenir-ne casi segur 2000 mes a darrera, no es una situaciò molt agradable si vas a fer BTT, i si a sobre vas amb intenciò de poder estar una mica davant. Però la veritat es que es el que hi havia, res a fer....1 hora derets esperant la sortida, i a les 13:30h...sortida. NO extranya gens que la Monegros estigui agafant la fama que te, els 3 o 4 primers kms, espectacular per dins el poble de Serniñena, amb els carreres a tope de gent. Va ser estressant, de fet, no acabo d'entendre perque hi ha gent que va 2 hores abans de la sortida, a agafar lloc, i desprès s'empipen perque la gent els adelanta per on es pot.  Amb llocs aixi, sempre hi ha la meitat dels que surten, que van a fer temps, com a minim, i la resta, potser l'únic objectiu es acabar, per tant, si el teu objectiu es acabar, no hi ha necessitat de sortir a davant de tot, i el que s'hi posa, que te el seu deret, faltaria mes, que sàpiga que els que van a fer temps, passaran sigui com sigui, i per on sigui, i que tocs n'hi hauràn sempre.

1 hora abans de sortir...........Relax

Sense profunditzar mes amb el tema, la sortida va ser el clar exemple que en Cubi es un gat vell amb carreres, i de seguida es va fer cami, que no era fàcil, per tirar endavant. jo darrera, i en Marc imagino que tambè, perque no el vaig veure mes. Els 10 primers kms passen volant, lúnic cop que miro el pulsòmetre, marca 94%, es una barreja d'esforç i descàrrega d'adrenalina, l'estress ha de sortir per algun lloc. Lo bo, es que les cames responien, i la velocitat de remuntada era elevada. Sense passar gaire estona, visualitzo ja en Cubi de nou, i tambè m'alegra veure els companys de Prats de Lluçanes ( veure mallots que et son familiars quan estas lluny de casa, sempre es agradable ). Vaig avançant ràpid, inclùs la primera pujada una mica seria, soc plenament conscient, que les sensacions son molt bones, ja que pujo volant, adelentant moltissima gent, però sense patir. Es començen a fer grupets, i l'òbjectiu de tots per els que vaig passant, es atrapar el de davant, que amb molta feina, ho vaig aconseguint. De fet, el desgast que porto per poder contactar amb el pilot cap de cursa, es elevat, i tinc assumit que aixo em resta força pel final, però avui no era important, lo bo era fer un test a ritme alt.

Contens i amb la feina feta

En Galvany feia estona que ens esperava...

Sobre el Km 40, per fi, sisi km 40, casi res! aconseguiexo contactar amb el primer grup...que a aprtir de llavors, i fins el km 60,  sembla que la cosa agafi un punt de tranquilitat ( sempre sol passar que quan rodes a davant, hi ha moments de calma ). Es a partir del Km 65 aproximadament, quan la cosa es tensa descaradament.
A aquelles alçades,la mitja, era de infart per estar a sobre una BTT, per sobre les 35km/h, impresionnant. Si, es fàcil dir que si es tot pista, que si no mola, que si bla bla. No hi ha gaire a parlar d'aixo crec. Es un tipus mes de fer bici,  no tinc manies, m'agraden els senders, m'agraden les pistes, i m'agrada fer carretera, o sigui, que  La Monegros, es una opciò mes, que val la pena disfrutar.
La tornada,  com deia mes amunt, i a partir del km 65, va ser on va tocar apretar les dents. Vaig menjar nomes una barreta, i la segona l'anava a atcar sobre les 2:30h de carrera, però a la primera queixalada, em cau....buff, qualsevol es para per recollir-la mentre estas pedalant a 40 km/h, i amb 15 tios a roda...Penso......queden 64 kms,  tinc 2 gels....dosifica i arribaràs be.
Les pulsacions s'estavilitzant a 88/89%, portant bon ritme, però badant massa quan hi han tensades, i em passo molta estona recuperant el que perdo per badar quan no ho havia de fer, sembla mentida que algunes coses no s'aprenguin mai! si a aixo hi sumo el desgast del principi, la suma d'esforços innecessaris es massa elevat, esperem que la setmana que ve, aixo no passi.
El ritme davant, arriba un punt, que es insostenible per mi, tant que decideixo a gafar un altre ritme, i com jo, molts. Es un punt que per un cop, durant tot el recorregut, aprofio per mirar per on estem rodant, i tot i que no es un desert, la veritat es que el paisatge, es .....com ho definiria, buit? potser si, però amb un punt d'encant, que es veure pistes que es van creuant per tot arreu, i petits turonets que anem sobrepassant, una barreja de tristesa i alegria, aquest paisatge,
Els kms van passant, i arribem sobre el km 90, on un avituallament em salva. Un plàtan, i omplir bidò, em fan perdre 30 segons respecte el grup que anava de 6.....no m'atavalo, i al cap de 4 kms, desprès d'anar-los seguint visaulemnt,  contacto amb ells, i algun....comença a pagar el fet de no haver parat a omplir i menjar algo....A partir d'allà, es supervivença pura, i mes quan sobrepasem el km 100, xifra màgica que psicològicament, desperta a mes d'un, cosa que fa que el ritme, tot i que tota l'última part es amb lleuger ascens, sigui altissim. Es despenja alguna unitat dels que anavem, estem rodant molt molt ràpid i es nota,  el pulsòmetre millor no el miro gaire, perque voltem les 3:30h, i la mitja esta essent molt alta.
Estem al tram final, i desprès d'apretar molt les dents,  encarem els últims 5 kms, on em deixen portar a mi el ritme, i el poso alt, però ja ningu esta disposat a despenjar-se, no deu ser prou dur el meu ritmet...
Arribada.......116kms, 29.7km/h de mitja, 87% de mitja amb pulsacions, i 3:54 min totals, i de moment 20è de la general, que per sortir sobre el 2000, no esta malameny..val a dir, que l'organitzaciò va comentar que els temps, começarien a contar desde el moment que passesim per sobre l'alfombra de chips, i a falta de classificacions oficials, no ha set aixi, ja que tan amb en Cubi com a mi, ens han sumat uns 3 minuts, que es justament el temps que vam trigar a passar per la lina de sortida...però tot i aixo, feina i sensacions molt bones.
(  Acaben d'actualitzar classificacions, pero no ordenades correctament, temps real 4:52 min, 16è classificat )
A l'arribada em trobo en Marc Galvany, que m'entero llavors, que ha abandonat al primer avituallament, perque no tenia bones sensacions, llàstima!
En Cubi arriba amb 4:20, i posiciò 142è, vaja, no massa mes tard que jo.....amb una mica de rampes, però tambè molt content...
Resumint, es pot dir que es una experiencia mes, que el recorregut era fácil ( dels que pots triar si arribes al final sencer o no ) i que ara mateix, ens ha servit per preparar be Terra de Remences. Nomès cal que diumenge que ve, surti tan be com aquest...i que el temps les avaries i les caigudes ens respctin.......!
Ens hi veiem tots allà! i aquesta setmana a fer les coses be, TOTS!