Cursa RIPOLL-VALLTER 2000

ULTIMA HORA: CLASSIFICACIONS RIPOLL-VALLTER
Al final 1:36 Oriol Colome, 1:47 Cristian, 1:50 Jordi Estaller; 1:57 Marc Galvany.
155 corredors classificats, 27 abandons.

Dissabte, com ja haviem comentat, es va fer la cursa mitica de Ripoll-Vallter, a la que al final hi vam anar en Marc Galvany i el pesat que escriu. Erem novatos amb aquesta cursa, i la veritat es que jo mes o menys imaginava el que hi havia, en Marc no tant. L'Ambient a Ripoll, poc abans de començar, tot i que disimuladament era de tranquilitat, ja es respirava el punt de competitivitat, els galls, els que normalment batallen pels llocs capdavanters, estaven tots a primera linea de sortida....
A les 4 i poc, i desprès del sermó d'en Moradell, es fa la sortida neutralitzada fins la sortida de Ripoll...on de seguida, s'entreveu el ritme que es portarà. L'objectiu es clar, arribar a Setcases amb el grup, i la veritat es que s'aconsegueix, tant jo com en Marc, tot i que pel que em  va explicar despres, al passar Vilallonga de Ter, ja anava fent la goma, i es que la veritat es que aguantar el ritme que es duia, era complicat per moments, es respira estress continu, a la que et despistes estas a la cua, es un constant tibar i tibar, per no caure massa del primer terç del grup,  caure darrera, vol dir emportar-te tots els "llatigassos" que hi han, i aixo, mica en mica va desgastant.

Bona cara no en feia pas....35º......bufff

Total, l'objectiu, patint, es va acnseguir, a partir d'aqui, va ser, intentar pujar be, pero sense buscar el limit, cosa complicada a Vallter, i impossible del tot, als 3 primers kms d'ascenció, personalment, crec que son els mes durs, de fet, el cap de la cursa,  a l'entrada de Vallter el tenia a vista, i al km 3, ni els ensumava...es fan eterns, i amb sensació de voler i no poder, sort que al revolt que tomba, i deixa enrrera aquests kms tant durs, hi havia la part del Team que no va còrrer, animant, i tirant aigua......amb SALS!!! per l'esquena!  ( ja em notava al final molt enganxòs...) tot i aixo, es va posar be. A partir d'aqui, ja va ser una altre cosa, en Marc deuria venir poc enrrera, vaig imaginar, però jo a lo meu, va ser a partir d'aqui, on realment vaig poder regular, filtrejant amb el limit, perque total, no s'havia de pujar enlloc mes, però sense sobrepassar-lo, no em venia de gust patir mes del compte, i els 9 kms que quedaven, permetien, si encara tens algo guardat,   pujar be, i amb ritme. A part dun parell que van passar-me, la resta vaig ser jo que avançava, en total un 15 o 20 durant la pujada ( aixo vol dir que anava molt enrrera, segur, jeje ),  aixo si, tot i que per sensacions anar be,  el calor et matava viu, Terra de Remences, 175 kms, 2 bidons, Quebrantahuesos 204 kms, 2 bidons, Ripoll-Vallter 50 kms, 3 bidons!!!! poc a dir, oi? soc dels que no veu massa líquid en cursa, el just,  i ahir era impossible no veure com a minim 2, amb menys, erets pell...Al final, i amb la sensació que Vallter no es tant dur ( apretant  a tope segur que es durissim ) bones sensacions, però resultat que fa tocar de peus a terra, encara no hi han classificacions, pero voltant casi el 1:50m, i no gaire sota de la posició 100 ( 174 inscrits )  vaja, un temps molt molt del pilot, res exepcional, potser algo per sota, pero no massa, encara que aquest any es comentes que el ritme va ser mes alt, de fet el primer, Guillem Muñoz, per cert, el mateix de l'any passat, va estar-hi 5 minuts menys.....En Marc va voltar les 2 hores, i una experiencia que li tocava viure al Sac...De la zona, com no l'Oriol Colomé ( BICIS ESTEVE ) que tot i no estar content amb el seu resultat, va fer 9è a 4 minuts del primer,  i altres que tambè van participar, de Torellò van ser en Jordi Esteller, que a falta de classificacions absolutes, no hi ha temps segur, però voltant 1:55minuts...si  publiquen classificacions, AQUI les posarem!

Ara a fer una setmana una mica amb canya, i dissabte ens presentem a Manresa a les 3h, totalment diferent, peró no menys divertit!
I per cert, com a nota curiosa, tenim dos PSKLLUNES Independents fent el Camino de Santiago, i a punt d'acabar-lo, en Jordi i l'Isabel, que des d'aqui, els hi donem una empenta que ja ho tenen al sac aixo ANIMS!!!
I com no, Gràcies als que desinteressadament tiren aquestes fotos, que desprès ens permetne veuren`s la cara de patiment que portem! amb aquest cas, fotos de la Mariona Mariona, i com no, la del camino, dpen Jordi  Capa..