THE END:(

El temps i nous objectius i maneres de difondre aquesta passio per la bici, fan que inevitablament, no pugui tenir el Blog, com ja fa temps que passa, al meu gust.....
Un dia d'aquest vull fer una ultima entrada, explicant les noves propostes i objectius que passen per la meva vida......i prometo fer.ho! això si, Seguire i segueixo al 110%  endinsat a aquest mon de les dues rodes que tan tan tan m'ha donat.....Entrada promesa!!

Acaban-la-----SCOTT SPARK RC 2017

Doncs si, al final m'he liat la manta al cap, i el que havia de esser una Spark "normal" però modificada, o sigui, la de 120 de recorregut, ha acabat sent una RC.
Els que em coneixeu de mes aprop, segur que em teniu per algu molt poc pacient, però jo, que per dintre se lo meu, jeje, es que porto desde el Juliol, a la presentació Scott 2017 d'Altea, on vam estar-hi amb Fanatik, esperant....primer mitjants d'octubre, després primers de Novembre, després mitjans, i ara ja es previa per finals.......i evidentment, això son molts mesos, i al Novembre, aquestes ganes, poden "matar" a algu com jo!!!

Em llevo un dia, i no en fa gaires, i penso...i perque no una RC? quadre sencer de carbono ( el de 120 porta la part de darrera amb alumini ) i per tant mes lleuger, gemotria 100% XC i disponibilitat ja....perque a Fanatik n'acabava d'entrar una de les que es van Programar, o sigui, no venuda abans d'arribar, que de vegades, es aixi. El meu cap comença a postprocessar com pot ser el muntatge, tenint en compte que els colors no seràn els que tenia previstos...i la veritat, em quadra molt tot...veig la imatge de la bici perfectament dibuixada al meu cap, i definitivament decideixo trucar amb en Marci, i dirli que la RC que hi ha a Fanatik, me la quedo!!! evidentment em tracta de Boig, però el mateix dilluns que decideixo fer aquest pas, a les 20h del vespres, tinc el quadre del tot despullat, i nomès falta que arribi el dimarts, per muntar-la sencera.....

Amb 4 hores, molta calma i cura, una mica de paciencia, i l'ajuda d'en Mateu i Alex, l'Spark tal com l'havia imaginat queda llesta....
El muntatge final es força comú, però no per aixó menys efectiu....
això si el que al final no he volgut posar en dubte, es el de muntar el nou Sram Eagle 1x12, en el meu cas el X01, algo mes economic, i amb nomes 50 grs mes el grup sencer, no es mala opció.

Resumint, el muntatge es queda aixi:

Quadre: Scott Spark RC 2017
Rodes : Mavic Crossmas SL PRO
BIeles: Rotor Rex 1.1
Grup: Sram Eagle X01
Frens: Shimano XT
Forquilla: ROck Shox RS1 Tuned ( pintada al meu gust a Scolors )
Amortiguador: Fox
Manillar, Tija, Carbono stil Ritchey
Pedals: Ritchey V5 Paradigm
Seient: Provisional.....objectiu TUNE Speedneddle
Neumatics: Maxxis Aspen 2.1 i Ikon 2.1 TR

Pes Final: 10.1 kgs

Podria explicar moltissim mes, i ho fare, però quan l'hagi tastat com es mereix. El que si tinc clar, es que per al 2017, tinc ganes de fer força BTT......ja us ho explicare:)

MOSSEGANT-ME LES UNGLES

SCOTT SPARK 2017

Ummmm, un mes? si, aproximadament un mes sense escriure per aqui, però aquesta tarda de diumenge, 6 de Novembre, encaixa per dedicar una estona a escriure.

Fent el Burro? jeje

La veritat es que fins dimarts passat dia 1, que vaig, o millor dit, vam poder estar a la Gerunda a Girona, he aprofitat tant com he pogut el temps extra de cua d'estiu,  que hem tingut. Evidentment fa temps que els objectius competitius son història, que no es el mateix que deixar de ser exigent amb  el que faig:), i es per això, que el nivell d'hores setmananls dedicats a la bici son forces, ja que una mitja de 12 hores a la setmana queien, cosa que no em servia per poder seguir sense treure la llengua als que van pujant mica en mica, que la veritat, no deixen de sorpendrem...fins i tot, algun dia em demano a mi mateix....." Cristian i si l'any que ve intentem fer una mica de bondat amb el menjar i el descans, i aixi els hi pots donar una mica mes de guerra de la que ultimament estàn
acostumats?".....doncs potser si, perque si algo em tira, es el fet d'autoexigir-me.... d'aqui a final d'any, serà interessant la "guerra" amb el meu cap per tal de discutir sobre el tema. La part que ajuda i molt, es que estem ja en plenes "discussions" sobre objectius 2017, i la veritat, molts em motiven.....que deu tenir això de la les dues rodes, que de manera de fer oci, acaba convertint-se en forma de vida........estic segur que mes d'un ho enteneu el que vull dir:)

En Cristian Cumplido em tirava aquesta Foto a la Fanatik'a ( Bellmunt )

Deixant de banda la part mes esportiva, estem en plena época de novetats 2017....millor dit, les novetats les sabem desde el Juliol ja, ara  les novetats que ja sabem, estan començant a arribar a botigues, i entre aquestes, n'hi ha dues que el que escriu aqui esta esperant amb candeletes. Scott Spark i Scott Addict.

FIZIK by Scott Addict

Desde la presentació a Altea, una d'elles la vaig tenir clara, però que alhora, es la que per ara, menys pressa tinc, l'Addict, i es que tot i que donarà per escriure, i molt, ara, entrant a l'hivern es quan menys ganes de tocar Asfalt es tenen...o almenys jo. Calculo que estarà acabada encetant l'Any 2017, i es que quan montes algo tan tan al gust, i a sobre, busques introduir totes les novetats que estàn entrant a la carretera....pot passar que t'hagis de carregar de paciencia esperant que els distribuidors disposin del material....el quadre, Scott Addict Disc, arriba en breu, usn 15 dies, les rodes, Zipp 404 firecret  Disc, que reconec que seràn moooolt criticades pel perfil ( 58mm ) però el pes mes que correcte, i sobretot l'estetica del perfil alt, per mi era innegociable, i en 3 setmanes estàn a Fanatik, i els perifèrics, Fizik al complert, manillar, seient, tija, potència, ja estàn a Fanatik. EL que realemtn ens farà patir, serà el grup, Stam Red Etap Disc, i es que tot i que existeix desde fa un any ja, hi ha la novetat del disc, que suposa redisenyar una part que tenen en comu els dos grups ( convencional i disc ) i que son les manetes, ja que la resta del grup comparteix components, evidentment. Es per això, per el que encara falta, que per ara la deixo "amagada", encara que si alguna hora us passeu per Fanatik a partir de finals de mes, alguna cosa es podrà intuir ja.

TEST SCOTT BTT 2017 Scale / Spark

L'altre joguina, es mab rodes gruixudes, i aquesta, ara, si que em te nerviós. Fa 3 setmanes que tinc als pobres Mateo i Alex bojos, bucant i trian material, i muntatge, i al final, tot just aquesta setmana, ha m'ha quedat clara.....TELA! La idea era fer una BTT doble, amb un muntange coherent, per això d'entrada la idea era muntar XT/XTR de grup, i aixi canviar el que durant anya havia estat amb mi amb BTT, Sram....però es que el nou Eagle tiba, i ho fa molt........i al final, i tot i encara el preu final del conjunt, es el muntantge coherent per algú que poc o molt li agradi estar al dia.....encara que ara no ens ho sembli, està molt clar que passarà el de sempre, les 12 velocitats s'imposaràn, i es que si heu tingut possiblitat de provar-lo, ho entendreu. Jo ho he fet ja 2 cops, a Altea a la presentació Scott, i al Test Scott BTT 2017 que vam fer a Fanatik fa unes setmanes.....De fet, Sram ja ha anunciat, que desde JA, deixa d'evolucionar els grups de 2x11v, i es centra amb els 1x11 i 1x12 que acabarà essent al final, amb aquest últim unicament, i es que el Rati de funcionament del 1x12, que no es res mes que el rang de funcionament i d'opcions en pedalada/avanç, equival ja als grups de 2x10v....res mes a dir no?
La resta de muntatge serà amb rodes Mavic Crossmax SL Pro... esperarem que hi hagi mes ventall de rodes amb Boost ( nova mesura de eixos de roda ) per invertir com cal amb unes rodes, mentre, les SL no aniràn gens malament. L'altre part important es la Forquilla......vaig dubtar molt de si posar la nova Fox Step Cast "SC" Factory, i es que el seu pes espectacular atrau, i molt, però tinc cert carinyo a la Rs1, i el seu funcionament, es senzillament espectacular, a mes, pel tipus de bici que serà l'Spark, li encaixava molt la RS1, mes "all Mountain" per dir-ho d'alguna manera, tot i que no deixa de ser una forquilla de XC. Els 350 grs de mes que la FOX, m'han voltat dies pel cap, però un bon Restyling a Scolors, i puc assegurar que el resultat un cop muntada a la bici, serà espctacular.....

 Als dos costats hi ha el procès de pintat de la RS1....i a sota el de les Bieles, que encara que no ho he comentat , mantindre les Rotor Rez 1.1, i que tot i que l'Sram Eagle porta pinyo de 50, sisi 50 dents, el plat que hi muntare serà un 32 dents, i es que amb el temps, i per la meva forma de pedalar, m'ha quedat clar que prioritzo poder pujar amb cadència, i mes si quan despres d'hores d'esforç, les cames no van fines.......

EN fi, us he menjat una mica el cap, ho se, però em venia de gust explicar que la roda segueix endavant, que això es una passió, i qua tot i acabar aquesta entrada, ja m'esta venint de gust poder tenir les bici davant per poder fer una altre entrada, i com no, em ve de gust seguir exlporant llocs, cims i camis...que per cert, ara i fins nadalt, serà mes a peu que amb rodes:):):)

FINS AVIATTTT

HO RECONEC:(:(:(

Si, ho se, tinc el Blog molt apagat! però reconec tambè, que la resta de opciones amb reds socials, etc, que existeixen actualemt, molt mes directes, fan que doni sempre prioritat allà...

Seria fàcil dir que plego, per em ve de gust continuar podent explicar aqui coses, quan sobretot, em vingui de gust. TInc dos projectes preparats per la propera temporada, i els dos, molt il-lusionants, BTT nova, i per primera veada a la meva vida, amb doble suspensió, que te un nom que molts coneixeu, Scott Spark....i com no, el projecte carretera, Scott Addict disc, que per fi, serà una realitat!
Amb dos projectes aixi, segur que sortirà un moment o altres que em vindrà de gust compartir-ho...

Mentre, deixo imatges del meu últim mes, que per varirar, ha estat molt distret!

ALPS....Millor Viure-ho....

Croix de Fer.....podies estar-hi hores---mirant

 Doncs si, ara si puc dir que he visitat un dels llocs que em feia mes il-lusió visitar ( en queden altres, està clar ). Vam planificar poder estar aqui, al Desembredel 2015....en plè hivern.
Ara....sis mesos desprès, i havent estat a tots els objectius que teniem programats, puc dir que ja sigui amb bici, amb moto, amb cotxe, o inclús en plan running, aquesta zona es un lloc per visitar, descaradament.

Enllaç del Glandon a la Croix de Fer....espectacle.

EL viatge es llarg desde Catalunya, unes 7 hores fins a St.Jean de Maurienne. Nosaltres ho vam fer de nit, per arribar-hi a les 7 del mati. I la veritat, només arribar a lloc, no ens ho vam rumiar gaire, vam fer el Check In a l'Hotel, vam agafar bicis, i tal com haviem plantejat, i anant del tot a cegues, ens en vam anar a buscar dos cims mítics, Col du Glandon i Col de la Croix de Fer...tan sols 60 kms, però voltant els +1700m.....era tota una icògnita el terreny, i les sensacions desprès del vaitge.......però desprès de trobar a on iniciava el Coll, i passar els 8 primers kms, t'adones que allà on ets, no es un lloc qualsevol, i que val la pena no deixar escapar ni un minut...

La vegetació comença a desaparèixer a mesura que vas pujant, per quedar-se nomès una fina capa d'herba,  que quan t'acostes als 2000 metres d'altitud, passa a ser tan sols pedra grisa i negre...
Al primer alt dels que ens esperàvem la resta de setmana, ja palpavem el que acabaria essent habitual, i es que son Colls de muntanya molt llargs, sempre per sobre dels 15 kms.....el doble de qualsevol dels que tenim aqui aprop nostre.....i tambè i sobretot, tambè ens adonavem que tots començen suaus, però acaben enfilant-se moltissim...el Glandon en concret, tenia els 5/6 últims kms per sobre el 10% de desnivell mig.....perque us en feu una idea, es com un Bellmunt o un Bracons, amb la diferència de que aqui, ja portes pujant 10 kms al 6/8% de mitja....vaia com dos St.Bartomeu del Grau, junts......

Lacets de Montvernier

EL Galndon, desde dalt, es espectacle pur...es que estic segur que fins i tot a aquells que no els hi agrada la muntamya, acabarien enamorats del paisatge...la part curiosa del dia o lloc, es que el Galndon i la Croix de Fer, queden molt de costat, a no mes de 4 kms...baixes 2kms, en remontes 2 mes...i arribes a la Croix de Fer...que per si ho havies oblidat, et remata en l'efecte vistes....mes que suficent com per afrontar el descens fins a l'Hotel, de mes de 20 kms....i que ens portaràn al final del dia, amb un somriure molt molt gran....i amb sensació d'haver encertat dies i objectiu.

Al dia seguent, i al llarg de tota la setmana, vam poder fer tot tal i com haviem planificat....o sigui, diumenge, al dia seguent,  ens tocava ruta llarga...Dos objectius Claus, Lacets de Montvernier, i Col de la Madeleine.....

Col de la Serenne, impossible que una fot reflexi el que veiem nosaltres....

Dels 4 kms dels Lacets, poc puc dir que no se sapiga ja...una carretera que la veritat, m'agradaria coneixer al tio que la va dissenyar, jeje, espectacular, sense cap dubte.....però la sorpresa, es que ens portava al Col de Chaussy, un desconegut, i que la veritat, no va deixar indiferent a cap de nosaltres...el que venia desprès però, si que era conegut...Col de la Madeleine....que es corona a 2000 metres d'alçada, i entre que les sensacions meves, eren genials en quant a rendiment, i que la pujada era simplement espectacular, em plantava a dalt, junt amb l'Albert, amb un vist i no vist, la resta, Eric, Jaume i Tina, trigaven poc mes, Genial. Reconec, que aquests dies, he assaborit d'una manera especial el que implica tenir un punt de forma macu....i es que poder pujar i enllaçar colls d'aquesta magnitud, d'aquesta manera, i amb aquesta "facilitat" es molt molt gratificant....a mes, un cop Coronat el Madeleine, el dia ens regalava una temperatura i un Sol espectaculars, impossible de no aprofitar......... o sigui que un cafetó a 2000 metres d'altitud..i cap avall altre cop. Passariem per davant l'Hotel, però voliem pujar un altre coll puc conegut, tot i que el Tour l'ha visitat en diverses ocasions....la Tossuire. Anavem a cegues pensant que que era curt i suau, no ens l'haviem estudiat, i.....pam, casi 18 kms de pujada! lo bo...que arribavem a final del dia amb el punt que m'agrada, o sigui, una mica cuits....110 kms i +3400m..no esta malament oi?
Aquest dia, per cert,  la bici de la Tina va tenir un petit problema amb el Canvi....Shimano DUra Ace di2 trencat........i a 800 kms de casa, i a un pais on la tecnologia amb bicis no es lo mes usual....es preveia mala solució......Dilluns intentariem trobar-la.

Dia 3.....La idea era fer un dia de canya i un de relax...entre cometes el Relax....o sigui, si el dia abans havien tocat 110 kms...dilluns tocava menys.......Ens llevavem aviat...buscavem opcions per fer un canvi de Di2 a la Scott SolAce de la Tina. Reconec que ho vaig arribar a verure complicat, de veritat, però al final, una botigueta del costat de l'Hotel, que no tenia casi de res el pobre home, però que va posar una voluntat enorme i amb dos dies ens va aconseguir un canvi Ultegra Di2,, i  a mes mentre, ens va llogar una bici a preu "especial".....vaia que un cop trobada la solució, vam agafar la bici de lloguer,  la vam carregar a la furgo i ens en vam anar a Le Bourg d'Oisans....l'objectiu???....Alpe D'Huez.
Ens posavem a pedalar a les 15h......i per cert, el tram de cotxe, ens va permetre veure la Vall del Galndon per darrera...i ufff Espectaucular! muntanya, Llacs....vaja, lloc per visitar...sense cap dubte.

Alpe d'Huez direcció la Serenne

.....Alpe d'Huez....14 kms, durs de Coll......calor a mes no poder....gent i cicloturistes a dojo, i jo,  començant a pujar amb un gas que al-lucinava i tot...evidentment l'Albert el deixava de banda, i m'extranyava que l'Eric i en Jaume no estiguessin allà donant guerra, però com que se que en res me la tornaràn a "fotre"...aprofitava el Gas que em notava...i es que pujar a Alpe d'Huez així, notant que cada km que passa el fas amb el mateix gas, es una sensació que feia mesos que no notava...Potser l'Addict que m'ha deixat la Tina aquests dies te part de Culpa ( quines ganes de que siguem octubre per tenir ja a les meves mans l'Addict Disc 2017, i començar a posar-la al meu gust ), però es que inclús a la última part, faltant 2 kms, em va venir tope de gust pujar a Plat...i es que la sensació, era de velocitat molt alta tot i el 8% aproximat que deuria tenir aquesta última part. No ho se, però simplement genial......que si a mes, ho rematem, que la Tornada a Le Bourg d'Oisans, la vam fer per un bastant desconegut Col del la Serenne, nomès es pot resumir el dia com a espectacular.....per cert, vam aprofitar per fer algo de turisme i quedar-nos a sopar a Le Bourg mateix....i es un poble amb força ambient, recomanable tambè, per que vulgui veure aquesta zona dels Alps Francesos.


Dia 4....Col Du Telegraphe....i Col du Galibier.
Si cada dia pensavem que ho haviem vist tot, resulta que el que passava en realitat era que cada dia li donavem mitja volta mes a l'experiéncia de visitar aquesta zona. El Telegraphe macu, però be, crec que lo bo del Telegraphe, es  el que te enganxat al costat, i es que el Col Du Galibier, deixa sense paraules a qualsevol....19 kms de ascenció, mitja de pujada que no arriba al 7%, fàcil no? doncs prova-ho!!! els últims 8 kms literalment et destrossen. Puc assegurar, que sense un punt minim de gas, aqui dalt hi pujes mes per la sobredosi de paisatge, que per força de cames. Quin espectacle de vistes, com podia ser que no hagues estat mai aqui? no ho se, el que si se, i clarissim, es que vull repetir....2642metres d'altitud, us podeu imaginar el pisatge oi? Va ser coronar, i juraria que allà dalt hi vam passar uns 20 minuts, i es que no cada dia s'està a un lloc així...inclús el descens per tornar a 'casa', el vam fer sense estress, ràpid si, però assabornit moltissim cada revolt de baixada.
A sobre, un cop casi erem a l'Hotel, i per recomanació d'en Miki, ens vam atrevir a explorar un  coll que ja ens va avisar que no era dur, pero que podia marejar...Col Du Mollard. No se quantes paelles tenia, o te....juraria que mes de 25, fins i tot a Strava, quan amplies el recorregurt, al-lucines...i es que els revols de pujar i pujar no s'acabaven, i a sobre, les meves sensacions, intactes...amb gas....

Col del Telegraphe

El Resum del dia es va quedar amb 128 kms i +3000m....i evidentmet K.O a l'hotel...com a apunt, dir que no vaig dur cap mena de recuperador....vaig tirar de Cacaolat i Llet d'arrós i trossos de xocolata 70% negre, i la veritat, malament no va anar, encara que prefereixo no aconsellar-ho a ningú, a no ser que sigui adicte a la Xoco.......ahhh, si, evidentment alguna galeta tambè la feia caure....no m'agraden passsss  jejeje.

Evidentment, el dia 5, va ser recovery total, 60 kms casi plans, que ens van permetre descobrir alguna part que no hagessim dit que ni existia, i com que no ens agrada assentar el cul a nosaltres, no que va....ens vam passar mes estona assentats que pedalant el dimecres. De fet millor, perque el dia seguent, ens quedava la Guindeta, la rematada del "somni"......Col d'Isoard i Col de l'Agnello.....

Dia 6...ens llevavem molt aviat....tot carregat a Furgo, i direcció a Briançon. Així de feliços erem, que no teniem ni idea que durant el recorregut, haviem de travessar el Tunel del Montblanc amb la Furgo....a Google nomès haviem vist que haviem de fer 80kms per arribar a Briaçon...val la pena remarcar-ho, perque travessar el Tunel, costa 57€...fffff jejeje.
A les 8 i poquet, erem ja a Briançon....ens quedava la rematada final, i es que voltariem els 130kms.


El Col de l'Isoard comença casi desde el centre de Briançon....son 19 kms amb la tònica general dels Colls dels Alps...començen enganyan-te...suaus, amb vegetació, amb molts cicloturistes rodant ( cada dia de fet aixó ). Les sensacions, tot i portar mes de 500 kms i mes de +10000, les notava bones....de fet, m'extranyava que sobre el km 6, em quedes sol pujant, tot i que no va durar gaire. Tan l'Albert com l'Eric i en Jaume ( la Tina sempre pujava un tros mes enrrera, encara que reconec que a molt bon ritme ) m'atrapaven de seguida, i per primer cop en tots els dies, un francés s'ens 'picava'....la veritat que quan em van atrapar per darrera, l'Albert va collar un punt, que vaig intentar seguir...i nomès vaig aconseguir aguantar un km......ritme massa alt per mi, l'Eric i el Francés, el van aguantar mes, però no gaire mes estona, perque al cap de res, vaig veure com irremediablement sel's hi escapava. Em van venir ganes de portar el meu cap una mica mes al límit quan ho vaig veure, i tot i potser ser un dels Colls dels Alps que vaig pujar mes 'collat'.....el resultat va ser  bo....atrapar casi la roda de l'Eric, i deixar el Francés un trosset enrrera....que per cert, el tio no era coix no, pedalavaaaaaaaa......! Per cert, el cim i últims 5 kms de l'Isoard, sense paraules....sobretot la vessant Sud...impressionant.

Encaravem ja l'Agnello..amb mooolta calor. I es que 20 kms de pujada, per arribar a 2744m d'altitud, no era cosa fàcil...nomès cabia una possiblitat....moooolta calma per pujar, i aixi ho vam fer tots ( val si, uns mes i uns menys de fet ).

Isoard

L'Agnello es senzillament impressionant, tan per la vall per la qual va ascendint, com per la propia altitud del Coll...Realment quan vas acostan-te a la part alta, t'adones que estas pedalant per una zona gens comuna.....la falta de vegetació a mesura que l'Altitud es va fent evident...i sobretot la pedra pissara negre i gris...et dona sensació de paisatge llunar...lo millor es el fet d'arribar a dalt, i poder estar 20 minuts obervant el paradis, que asseguro que si el dia acompanya, val la pena fer-ho, el retorn del patimet de pujar, torna amb escreixos....de fet, i com la majoria dels colls de la setmana, inclús la baixada pots gaudir...Em costa molt exterioritzar o intentar transmetre sensacions de com es viuen llocs aixi...al cap i a la Fi, es la meva manera de veure-ho tal i com explico aqui, però està clar que no tots ho vivim igual, el que si estic segur, es que això no pot deixar indiferent a ningú....

Col de l'Agnello

El dia l'acabavem tornant a Briançon amb138 kms i +3400m...nomès ens quedava l'última part del viatge....120 kms de Furgo, fer nit al petit poble de Sault, que per cert, que dificils son els francesos....arribar a les 20h del vespre a l'Hotel, i poc mes i no ens fan el Check In....
L'objectiu d'aquesta petita parada, era pujar el divendres al MontVentoux...pujar i baixar, per veure aquest lloc tan especial  de 1922m d'altitud.
Ens  hi vam apropar ben aviat al mati....de fet, a les 8 i poquet del mati, ja estavem pedalant, ( si si ritme frenétic hem dut aquests dies ), i es preveia un dia que tot i fresquet, seria ideal. Res mes lluny de la realitat.
Desprès d'adonar-me el que arriba a agradar aquest lloc a la gent que practica cicloturisme, i es que durant els 10 primers kms, no vam parar d'avançar gent i mes gent, vaig poder veure que el famós MontVentoux es durissim......son 19 kms....volta els 1650m positius amb aquest 19 kms....i evidentment, això vol dir que a algun lloc o altre, la cosa ha de ser dura....Per mi te dos parts molt ben direnciades....fins el km 13 es durissim, mitjana del 9/10%.....a partir d'aqui, que coincideix amb la part mes espectacular. la tipica blanca que hem vist amb milers d'imatges al Internet, es la mes suau...volta el 7%. El que no estava previst, almenys jo no ho tenia, va ser el vent que feia....d'entrada fort....quan vaig veure que faltaven 5 per coronar, ja em va començar a fer patir una mica, quan faltaven 2 kms, ho vaig començar a veure 'pelut'...fins i tot em vaig treure la cala i sabata d'un dels pedals ( mai ho havia fet això,,,ffff ) perque les fortissimes rafagues de vent em donava la sensació que em tirarien, però em deia a mi mateix que havia d'arribar a dalt per almenys inmortalitzar el moment amb una foto... i a mes l'Albert, Eric i Jaume, eren per davant, o sigui que es deuria poder pujar segur......quan faltava un sol km....vaig pensar uffff...foto no en podrè fer perque el vent se m'endú a mi i al telefon no se on..però pujar, pujo....si falta 1 km nomès!!!!   endavant....però es que quan faltaven 500metres, si si, 500 metres desprès de 19 kms....estava pensant que estavem bojos..i just al pensar això, veig l'Albert que esta baixant, i cridant diu que ell s'ha quedat a 100 metres però que gira, que allò es de bojos...( jo feia estona que ho pensava, jeje ) no rumio mes...giro i avall...Un tròs avall trobo la Tinal i dic que fagi el que cregui, però que el meu consell descarat es que giri, que s'hi pot tornar algun altre dia, encara que empipi no poder arribar per tan  poca cosa....però era la millor opció, segur. Nomès en Jaume i Eric han aconseguit coronar 100%....el pitjor? no poder arribar a dalt,i sobretot, no poder veure l'espectacle d'aquest coll desde dalt..lo Millor? que hi ha excusa per tornar....

Soparet a Le Bourg d'Oisans desprès d'Alpe d'Huez

Desprès de l'Odisea...nomès queda tornar a casa...i això crec que no es tan interessant no? i mes després de la pallisa que he escrit avui.....reconec que es llarg, ho sento!!!!! Costa molt resumir aquest tipus de Vivences....i ei, m'he contingut moltissim! per ganes hagués escrit mes, jeje...

Aquest dies, ja a la Plana, torno a tocar de peus a terra, tinc ganes de sortides tan cap al Pirineu, com cap a la costa Brava, i crec que les dues opcions, cauràn....
A mes, estic inmers ja, en plè procés de la Bici de carretera 2017....Sense anar mes lluny, avui crec que junt amb en Marci ( Fanatik ), hem deixat llesta la tria de Rodes...Zipp 404 FireCrest Tubular Disc....els perifèrics..casi estèn llestos, nomès falta decidir manillar....i el Grup si les dates d'entrega, no son estratosfériques, serà l'Sram Etap Disc.....però be, això potser es mereix una entrada amb mes detall, d'aqui uns dies no???  per avui ja n'hi ha prou!!!

Que segueixin les VACANCES!!!!!!!

Espectacle.. de vistes

Col de la Selenne......pintoresc!!!!!!

Agnello.....no coment!!!

SCOTT 2017.......!

Scott Spark Ultimate, la que vaig provar durant tot un mati...simplement espectacular

Entrant a Agost, i ara mateix tornant d'Altea.... si.... per tercer any consecuitiu, he tingut la sort de poder estar a la presentació de tota la gama Scott per la temporada seguent, 2017 en aquest cas.

A nivell personal en tenia moooooltes ganes, i es que em va quedar pendent l'any passat, poder provar el que esperava amb candeletes, i que va acabar no "existint"..... les Scott Addict Disc.....

Doncs Aquest any SI.....la he pogut veure, tocar, i provar!

Spark RC LTD

Spark 30

Pero per parts......i es que les reines de la presentació, i de fet normal, han set les dues BTT "reines" d'Scott, Scale i Spark... Els que us agrada el BTT, fa dies que esteu al cas de les dues, i la veritat, un cop les he pogut veure en realitat, puc dir sense por a equivocar-me, que tant l'Scale com la Spark son precioses. L'Spark sobretot, i es que han fet una feina, desde el meu punt de vista, que no era fàcil,  fer una doble nova de veritat, però que a mes fos maca..... I si, s'han superat, i amb creixos! Literalment es preciosa. De lineas molt agresives, i amb un disseny de curvatures espectacular, inclús la corba que pot semblar dèbil, la del tub superior. Crec que que a mesura que els mes interessats l'aneu veient, senzillament us enamorarà..... a mes, vaig tenir la  sort de poder provar la Tope de gama, la Ultimate.... Amb Fox SteepCaster Factory, amb Sram Eagle..... i amb rodes de Carbono... vaja, una bici que t'ha d'enamorar si o si...... i es que el funcionament em va recordar a les sensacions espectaculars que vaig tenir la primera vegada que vaig provar la BMC doble, la Four Stroke, i es que...es espectacular com resegueix, sobretot allà on molts no li donen mportància a una doble, que es pujant, i sobretot pujant trams trencats...... vaja, no puc fer res mes que dir, que será una de les MTB referéncia al 2017, segurissim! 

Sram Eagle 1x12v
i

De l'Scale puc dir pràcticament el mateix que amb l'Spark, salvant les diferéncies del quadre rigid, esta clar.

Disseny Nou, i molt, molt encertat..... a mes,  tot i que no han fet servir factors suplementaris, Scott s'ha afegit als sistems de flexió que cada cop es veuen mes amb MTB rigides, i que donen un punt de confort.... i es que esta pensada ( la gent que l'ha provat aquests dies  ho ha confirmat fermament ) de tal manera, que la flexió dels tirants de darrera, esta pensada ( si si com sempre ) per no perdre eficiéncia pedalant, però que absorveixen de manera mes que palpable les vibracions i cops durs que provoca el terreny....

Vaja, que si a mes de maca, i de novetat,  va be........... ho clavaaa... de fet, crec que es la primera opció que vaig rumiant. L'Spark crec que es una bici per treure-li mes el suc i passar-hi mes hores de les que hi passare jo.... l'Scale... um serà segurament la BTT pel 2017......

Foil Ultimate....fff

I clar, la part de carretera.... tambè era mooolt important per mi....de La Foil, amb els nous colors, poc puc dir que no hagi dit ja...... esteticament espectacular, i funcionalment una rodadora nata, que es defensa, i molt be, quan la cosa s'enfila.... si ja se que sona tot molt positiu, i poc de negatiu, però es que realment es aixi, de fet, intento mourem al mig de les coses que m'agraden, i que tinc posades al punt de mira, i rarament em decepciona alguna cosa en concret de les que solen cridar la meva atenció...

Crec que d'aquestes en vull unes......

Dues Addict Disc....

Potser es per això, que ahir, quan vaig baixar de l'Addic disc, em va quedar mes clar encara, per sino ho tenia,que vull aquesta bici. Arguments en sobren, i casdas u en treurà els seus. Els meus son, que ben muntada, o millor dit, muntada al meu gust, tindrà una silueta brutal.....que els discs, aportaràn un plus extra a la frenada, que els ponts de fré no poden aportar, i ho vaig constatar, ho asseguro....... i que pujant, mai et podras queixar de que la bici no puja, que es pesada, perque senzillament es un misil ascendint..... desde ahir mateix, ja estic restant dies perque arribi finals d'octubre, que es quan arribaran les primeres Addict disc a Fanatik, i si, en deixarè noticies aqui.

Evidentment no han estat tot novetats, tambe ha tocat pedalar, i molt! Stage a Andorra amb Fanatik, Ariegeoaise, sortides propies..... ambmitjana de 14/15 hores de bici setmanals, això si, sense buscar cap altre prioritat que no fos disfrutar, cosa que aconsegueixo fàcil si el temps acompanya...! 

I......La setmana vinent, Alps!!!!! Per molts ja, terreny visitat i vist, però per mi no.... i em fa especial il-lusió pujar alguns dels ports que tenim  posats a l'agenda, que no seràb suaus. Izoard i Agnello son els prioritaris, peròen cauran uns quants mes..... 

A veure si entornant de vacances hi han bones experiéncies per explicar, perque tot i marxar allà dalt, per Catalunya, tambe hi han moooltes ganes de pedalar.....

FINS AVIATTT!!!