 |
| Jordi Sanchez i Jordi Alberch...lo millor de les curses! |
 |
| El soparet del dia abans va ser per llepar-se els dits! |
En tenim una altre al sac, i aquesta era nova, com la del parell de noves que encara queden, Rioja Bike Race, i puertos de Ribagorza.....sempre que fas algo nou, estas amb el dubte de com serà, que et trobaras...si sera dur, si hi han llocs on puguis tenir problemes......i aquest cop no era menys. Solo portar-ho interiorment aquest neguit, no solo expressar-me gaire, i fins i tot puc donar imatge de molta seguretat, però no....en el fons crec que poc o molt, tots tenim sempre aquella inquietud de les coses noves, i jo no soc menys.
Per fi, el cap de setmana no donava peu a dubtes, faria bon temps si o si, i fins i tot calor...cosa que no va pas fer, que em tdeixes a la bossa la tèrmica i els maguitos per fer la carrera, ha de fer moooolta calor perque ho deixi!
Una de les coses maques d'aquesta cursa, era que erem molts del "team", i m'ilusionava molt, la veritat. Ja se que un cop donen la sortida no veus ningú, o casi ningú ( alguna hora això ha de canviar, , em ve mooolt de gust deixar de patir tant i disfrutar d'una altre manera, sisi d'una altre, perque ara tambè disfruto !! ) , però tot el previ i post cursa, tens bona companyia, parles, rius i discuteixes tot el que ha passat.....serà que no ens agrada fer-ho no? erem Enric, Jordi's del maresme, Israel, Berta, Marc, Albert i David, ....deu n'hi do la colla...tots amb objectius diferents, però tots allà.
A les 9 puntual sortida...ufff nomès de pensar com seria, em feien mal les cames, i es que avui dia ja tan es que siguin 20, 50 o 90 kms, se surt a rebentar-ho tot, i fins que el cos aguanti. Recordo quan començava amb això, no fa pas tant, que quan encaravem una cursa d'aquestes, sempre ens deiem, " bueno, a sortir amb relativa calma, que hem de guardar per el final , que això es molt llarg i bla bla bla ", ja es història això, ara a fondo, el cos el tenim entrenat per això, sembla mentida però s'hi acostuma, n'aprèn....i tot i algun dia arribar just a algun final de cursa, sempre sempre sempre, sap auto regular-se per no petar del tot...sisi del tot, perque una mica sempre gripa una hora o altre!
Buff, m'estic liant! ho se! .....total, tal dit tal fet, al km 15/20 anava amb el fetge fora, amb un estress impresionant, aprofitant les pistes que ens feien fer la primera part del recorregut, per agafar rodes i anar a rebuf....res, com si fessim una cursa de carretera!
Els grupets es començaven a formar, i el que m'extranyava era no veure en Jordi Alberch per allà amb mi, com a minim al principi hi havia de ser, i jo creia que al final i tot, però no, mes tard quedaraia clar que no va tenir el dia......tampoc:)
Em notava amb bones sensacions, patint molt, però regulant be els esforços, i intentant ser 100% eficient amb l'esforç, o sigui, no desaprofitar ni un gram de energia, fos la situació que fos, i es que, es important fer-ho..com? aprofitar les baixades per superar repetxons, aplanar-se quan toca pista i ve el vent de cara, fer servir el frè el menys possible per aprofitar inercies de la bici....mil detallets que sempre sumen....SEMPRE!
 |
| Amb l'Albert i en David |
El problema va venir sobre el Km 30....ja havia donat moltes voltes al tema de punxar la roda, els dies abans,,,i es que no ho se, no em demaneu perque, però no m'acabava de fiar del Rocket Ron del darrera....el divendres previ, havia omplert els dos de líquid, davant i darrera, però tot i això quan va arribar el temut moment que sents el PSSSS ( pensava que punxaria, els dies abans, però alhora pensava..va home, perque hauries de punxar ) , em va caure el mòn a sobre....se el que costa guanyar 5 minuts pedalant, quan es va força endavant, ( deduia que anavem amb un grupet que ompliem de la posició 10 a la 20 ) , i sabia tambè, que arreglar alló no serien mes d'aquest 5 minuts....el problema però es va acabar agreujant, i força....l'estress... i el voler anar ràpid, va fer que 4 biekrs que estaven mirant la cursa, s'aniemssin rapid a ajudar-me. amb tota la bona fe del mòn, i si, pim pa, posaem camara, inflem, be, inflava un dels que es van decidir a ajudar-me, ...i mentre inflava, li dic para un moment, que poso roda, aixi mentre ajusto la tanca etc...vas inflant ( la unica bombona que duia, i per variar, va fer figa , MURPHY ) i si, amb tot apunt, descolla el tubet de la manxa.....i ohhh obus a dins atascat, roda sense aire!!! feines a treure l'obus de la manxa......tant que no el vam poder treure, o sigui torna a treure roda, per posar una camara nova que tenia un altre dels seus companys, ja que la que hi havia, no tenia obus, i l'altre, l'obus no era desmontable....en fi, entre bombones desaprofitades, i obus encallat, jo flipava....res, ara ja no son 5 minuts...mentre, li comento amb un d'ells....."quan temps porto aqui parat? 10 minuts??? em mira i em diu....força mes:(:(:(:( " de fet, ja notava qua passava molta i molta gent.....però no era conscient del temps...
 |
| Bertam Enric i Servidor |
Total, desmotiva, torno a arrencar, i penant pfffff morint-me els 30 primers kms que son els que mes em costen de passar, perque quan comença lo bo, s'en vagi tot a la M....A....començo a apretar....afluixo....per un moment penso, plego, no val la pena patir tant per això. Però amb questiò de 30 segons, surt el meu Jo mes agressiu i diu, eo, estem aqui no? fa bon temps? el recorregut es bestial, i promet mes encara....gas i a muerte, si, no surtirà com voldria, però l'entreno el ficarem a la saca, i de BTT tampoc en faig tant a ritme de comepticó com per desaprofitar-ho.....o sigui que si si si, GAS!
Torno a patir, m'eh refredat massa, però al cap de res, agafo el ritme, i em noto una velocitat amb ritme, molt alta, de fet, volto casi els 20 km/h de mitja, i a mes estic començant a disfrutar. Corriols maquissims barrejats amb piestes que em permeten rodar com m'agrada, a ritmet al t alt alt, fins i tot algu s'enfada perque l'adelanto com un estressat ( deu pensar que no cal correr tant ) però no sap, que el meu cap, esta fent-se el valent intentant fer un entreno de calitat en cursa.....i aixi ho acabo fent...calculo a ull que dec tornar a adelantar mes de 150 persones, torno a atrapar en Jordi sanchex que em comenta que va ja una mica just, i fins i tot, cap al final, atrapo en Jordi Alberch, que desmotivat, i amb molt males sensacions, nomès fa que renegar...hi han dies de tot Jordi!!!! i ahir els dos vam tenir problemes.....
Que vaig donar-ho tot, em va quedar força clar....miro el garmin i veig el temps pedalat i el temps total, que amb cursa sol coincidir, ja que no hi han parades per esmorzar, no coincidexen...hi han 28 minuts de desfalc....28 minuts parat!!!!!!!!! això es el que vaig perdre per la punxada,....per plorar.... i de fet, mirant el control xip de mitja cursa i com a referencia en Jordi, faig el tram desde el propi control fins al final amb 20 minuts menys, que ell. que era una bona referència.... ( encara que queda clar que no va tenir el dia ) ... en Fi, a l'arribada la Berta ja hi era, i 3era de la cursa curta en categoria femeniana...molt be no? molt!
Llavors ja a esperar a tots, en Jordi i jo els mes emprenyats..però que mica en mica s'ens passa...i començem a disfrutar de la mega organització que ens va donar un dinar genial, i un entorn guapissim, o sigui, aprofito per felicitar-los per tot, perque organització de 10, sense cap dubte.....em quant a mi.....62è crec......tinguent en compte el problemes.....no esta gens malament ....però si, la veritat es que aspirava a mes........s'ha de ser ambiciós!!!!
Ara a pensar amb la pròxima, Rutes del Montseny......i ja encarar la recta final.. que serà, un Maig hiper intens...Ultra Bike el 3 de maig, Terra de Remences el 11 de maig i Rioja Bike Race el 16/17 o 18 de maig.......uf!!!!! i com no, Puertos de RIbaGorza el 30 del mateix maig
Si, Tercer any seguit a Sariñena i fer 14è de la General amb un temps de 3:55min, em deixa contentissim, encara que no ho sembli de vegades!.....sona a rutina, però en realitat, les ganes de ser-hi, no han canviat, les de participar-hi, les de ser-hi present....i es que les il-lusions es renoven, i saber trobar la manera de la motivació permanent, es una passada, aixi de simple. Solo exterioritzar poc el que penso, ( o això crec ), però reconec que viure dies aixi, amb persones il-lusionades, amb objectius personals ben diferents, però tots igual d'importants, alegren, i molt!
A les 13:30h es donava la sortida, i evidentment, estress, i del de debó! aixó si, genial l'acullida de la gent de Sariñena al sortir del poble, donaven ales, però a partir d'aqui, tocava apretar fort les dents per aconseguir remuntar al que creia que era el meu lloc d'estar, a davant de tot, ja que sabia, que hi havia gent molt forta, però volia aprofitar al màxim les coses que no depenien de mi, perque sabia que quedant-me amb un grup tallat, seria un error, perque acabaria patint igual durant tota la cursa, i en canvi quedaria molt mes enrrera, a la classificació..i es que es una cursa de 90 % tactica...evidentment, l'estat de forma influeix, però potser a Monegros, es un dels llocs on menys importa.
